Espiritualitat | Revista 701/03/2002

Pasqua, Primavera, Creació

Pasqua és la paraula festiva per excel·lència, plena d’optimisme. Des de la institució de la Pasqua judaica coma paraula i festa, 1200 anys abans de Crist, fins a la celebració de la pasqua cristiana, ara ha fet 2001 anys, sempre ha significat vida, llum i joia…

Pasqua ve de la paraula hebrea pesah que siginifica l’alliberament d’Israel quan sortí d’Egipte camí de la terra promesa.

El bisbe Iniesta en el seu llibre “Llum de Crist, la Pasqua”,diu que a l’Antic Testament “l’anyell pasqual se sacrificava entre les 14.00 i les 15.00 hores del dia 14 i el sopar se celebrava després de fer-se fosc, que segons el còmput jueu era ja al començament del dia 15 del mes de Nisan, en el pleniluni de la primavera…”

De temps immemorial, l’Església celebra la Pasqua el diumenge següent al pleniluni immediatament posterior a l’equinocci de primavera, entre el dia 22 de març i el 25 d’abril.

La Pasqua, doncs, depèn de la primavera. La primavera sempre acompanya la Pasqua.

Segons una tradició hebrea, Déu creà totes les coses el mes de Nisan, primer mes de l’any, mes de la primavera i també mes de la Pasqua.

El liturgista Basurko en un article sobre la “Pasqua Florida”, cita l’escriptor eclesiàstic Hipòlit de Roma (s. II):

“ Pasqua és l’aniversari de la primera floració i de la bellesa
del cosmos, quan el Creador admirà complagut la vitalitat
de la seva esplèndida obra d’art…, quan la terra sencera
es cobreix de verdor, quan els arbres floreixen impacients
per obrir-se i treure a la llum els seus fruits”.

El mateix liturgista Basurko diu que “la Pasqua hebrea celebra el record d’aquell gran esdeveniment que va fer passar el poble de l’esclavatge a la llibertat, però sense perdre mai de vista la situació i vivència còsmica que acull el memorial històric: la primavera i la renovació que aquesta estació aporta al ritme de la creació. En línia amb aquesta tradició jueva es van expressar diversos autors cristians dels primers segles, establint una estreta vinculació entre creació, primavera i Pasqua”.

Basurko acaba així el seu comentari: “ La primavera no és el contingut de la nostra festa; però sí una deu curulla de pregones ressonàncies líriques que podria enriquir el contingut oracional del temps pasqual, dins el marc d’una cultura cada vegada més sensibilitzada amb la nostra relació fraterna amb la natura”.

Aquesta reflexió que us he presentat, ajudat pels autors que he citat, l’ofereixo als creients i als que no ho són tant.

Als creients, perquè seria una llàstima que la celebració de la Pasqua no els apropés una mica més a la joia de la creació; i als que no pensen tant en Déu, també seria una llàstima que la llum i les flors de la natura no els apropés una mica més a la joia de la Pasqua.

El Sr. Rector

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

16/02/2026Passatemps, Portada

Pasqua, Primavera, Creació

Nou usuari

Usuari registrat