Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Contes | Revista 32

Paper Mullat



Abstret com havia estat escrivint durant una hora llarga, va adonar-se que plovia tot just quan va voler sortir de la cafeteria, ja al llindar de la porta. Una espessa cortina d’aigua suïcida assola els carrers. S’ajusta al cos la jaqueta, la cremallera fins al coll, i gira la vista a l’espectacle del carrer, que ara és més blanc, irònicament més lluminós, tot i la tempesta i el cel de plom, perquè quan les gotes de pluja esdevenen exèrcit en caiguda lliure sobre el terra, canvien la seva essència incolora per una uniforme claredat líquida.

La tardor ja comença a ser tardor, reclama el seu lloc, es diu, encara que sense paraules, amb la veu del pensament; el món solament sembla tenir un sentit quan plou... però més, encara hauria de ploure més. Més fort, amb ràbia, els núvols famolencs de sang; que únicament els bojos i els assassins s’atrevissin a sortir de les seves cases, deixar enrera els seus particulars inferns... Ell, per descomptat, seria un d’ells, pensa; jo seria allí, al bell mig dels carrers inundats, tanmateix com ara, xop fins als ossos... Encara que per això caldria molta més aigua. Que plogués. Un autèntic diluvi. Molt més. Moltíssim més.

Baixa el carrer per la vorera esquerra, es troba amb dos que pugen aferrats als seus paraigües, ambdós cops s’aparta a un costat entre dos cotxes aparcats, baixant a l’asfalt, als tolls, mullant-se sabates i mitjons. S’espera a que passin i torna a pujar. Bé podria haver simplement baixat a la calçada, seguir avançant per l’exterior, però s’estimà més esperar. No té pressa. Cap mena de pressa. La sensació que mai abans ha disposat de tant de temps, adherida al nus de la seva gola.

La gent ja no té cap, te n’adones? o l’han canviat, per un paraigües, un bolet de tela amb ossamenta de filferro sota la pell; escut de covards. A la primera que cauen quatre gotes tots es disfressen, es transmuten en Magrittes apòcrifs, malsons humits sense cara ni ulls; sense aquesta humitat que és l’ànima de qualsevol vida. I mira al seu voltant, com volent confirmar les seves teories.

L’ofensiva d’aigua avança satisfactòria sobre la ciutat, a ritme vertiginós, però així i tot no és suficient. Més, més aigua, s’ho repeteix, necessitaré molta més aigua... Gira a la dreta i continua baixant fins a desembocar a l’avinguda, allí l’espera una bústia groga, senzilla, tant que no permet distingir aquesta ciutat de qualsevol altra. Una única obertura, ella sí plena d’humitat, sense por a la intempèrie, s’ofereix per a totes les probabilitats, totes les destinacions, inclosa la més llunyana... També la més propera? Aquest és un interrogant que el neguiteja; i un altre cop la gola escanyada pel pànic.

Palplantat finalment allí, davant una bústia estoica que solsament ven possibilitats, estoic també ell, tanmateix, inassequible a l’infern de blanquíssimes fletxades d’aigua que li cauen al damunt, s’ho pren amb calma: “Per què sóc l’únic que s’atura? Hauríem d’ésser més... Sí, sens dubte, hauríem... Condicional simple, primera del plural. Però si ja no tenen ulls, que els han perdut, que són tot i solament cos i paraigües coronant el cim dels seus pensaments, què han de veure, fins i tot per a què mirar. Únicament el terra mullat als seus peus, moixos, atents al vitalíssim eslàlom sobre els xiclets, les burilles i les tifes de gos: acabar el dia impol•luts, i eixuts, i buits, i després dormir a la fi el cansament dels dies... Pot haver-hi més gran aspiració?”.

Treu el sobre doblegat de la butxaca interior de la jaqueta, la carta que ha escrit durant aquella hora llarga, allà al fons de la cafeteria, mentre fora, aliena als seus sentits, s’armava fins a les dents la tempesta. Aquesta mateixa tempesta que, almenys avui, potser també demà, ha de guanyar la seva batalla d’una guerra perduda molts anys enrere. Però s’ha de lluitar. S’ha de plantar cara. Ningú espera menys de tu...

Ara mateix està pensant en ella, no en la tempesta, aquest cop, sinó en la destinatària d’aquesta carta que sostenen les seves mans tristes, segellada, llesta i a punt per a la seva missió, el seu objectiu; una incursió precisa, una bala directa al centre obscur d’un cor que va poder ser-ho tot. Que ho fou, de fet. Però que allí és ara; pretèrit perfecte simple, primera del singular... Singular, únic, soledat.

Finalment es decideix i llença la carta, però no a la bústia, sinó a terra, i al cap d’un segon la pluja cau al damunt com un tumor de piranyes sobre un fetge desprevingut. La tinta s’esborra. La adreça desapareix del sobre. Ja és il•legible. En segons patiran la mateixa sort les paraules de dins, plenes de la rancúnia de la impotència, malaltes de desesperació.

Si tan fàcil ha estat acabar amb aquesta adreça, tan poca resistència va poder presentar aquesta llar que mai va voler estimar-me, és que ja a aquestes alçades ni tan sols existia. Potser no va existir mai. Només en la meva ment. Que necessitava estimar-te. Però molt aviat fins i tot això haurà desaparegut.

Una mica més, una mica més de ràbia i estarà fet, s’ho repeteix, i mentrestant s’allunya. De la carta que ja no és una carta. Que és un sobre calat en meitat del no res. Poc més que paper mullat. Abandonat a la seva sort per la tinta covarda.

“Solament caldria una mica més. Que plogués. Un autèntic diluvi. Molt més. Moltíssim més. Això ho netejaria tot...”


© Javier Iglesias Plaza, maig ‘08



Javier Iglesias Plaza




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Editorial, Portada

Lo Pedris 88 (juliol 2022)

Teniu a les mans una nova edició de la revista trimestral Lo Pedrís. Amb cada...
Recerca, Cuina, Portada

RECEPTES F€CILS PER L€ESTIU

Ja som a l’estiu altre cop, amb poques ganes d’entrar a la cuina durant aquest...
Què passa, Notícies, Portada

EL PULS'METRE 88

PUJA: Les corredores vilaplanenques que, en la Cursa de les Dones de Cambrils, van ser...
Recerca, Cuina, Portada

Costella de porc ofegada

Aquesta recepta ens la fa arribar la Mercè Vilanova, néta de la Juanita Huguet...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Festa de la Primavera

El diumenge dia 22 de maig d’aquest any, el Grup de Jóvens vam fer la Festa de la...
Història, Història local, Masos, Portada

CA L€ANDREU

SITUACIÓ La casa tenia paret mitgera amb ca la Mont-rala. Toca al camí de...
Història, Història local, Masos, Portada

CA LA TIANA

ALTRES NOMS També coneguda com cal Tià o ca la Cargolina....
Història, Literatura, Narrativa, Portada, Fem memòria

Memòria de les oblidades

Un dels actes programats per la Regidoria d'Igualtat, ha estat la presentació, a...
Opinió, Espiritualitat, Portada

€L€ésser humà no és el nostre enemic...€

En els últims temps, noto en el tarannà de les persones i en molts articles i...
Què passa, Activitats, Portada

Un Sant Jordi de pel·lícula

La possibilitat de mal temps va obligar a fer la celebració de Sant Jordi a la...
Entitats, Escola, Portada

Sortida de final de curs

El dia 31 de maig tota l’escola vam anar a Cambrils a fer una sortida de final de curs....
Entitats, Escola, Portada

ELS AVELLANERS

Aquest curs el grup d’educació infantil de l’escola Cingle Roig de Vilaplana...
Què passa, Activitats, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Pilar Reche i el Jordi Serra, a New York.  Són a l'East River, a...
Què passa, Activitats, Portada

Descoberta del terme, reformes a l€església de la Mussara i vetllada musical

La Mussara sempre té alguna cosa que ens sorprèn, ja sigui passejant, caminant, en...
Història, Història local, Portada

Esmorzars de forquilla, a Vilaplana

Hi ha dos dies l’any en què, al nostre poble, pots gaudir d’un...
Recerca, Tradicions, Portada

Una família ramadera manté la transhumància al Montsant

Els desplaçaments del seu ramat afavoreixen la gestió del territori i permeten...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

50 anys del Grup de Colònies l'Alzina Rodona Mig segle de llavors de futur!

No els faig cap descobriment, si escric que, aquest 2022, el Grup de Colònies...
Història, Portada, Fem memòria

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 87, va sortir el pany de la porta del número 8 del Carrer...
Què passa, Activitats, Portada

Mussagats

El passat 15 de maig MUSSAGATS VILAPLANA va participar en la Fira de Sant Isidre. A la nostra...
Literatura, Contes, Portada

LA BRUIXATACA

El conte de “LA BRUIXATACA” està inspirat en la meva gateta. Es diu Taca,...
Literatura, Narrativa, Portada

De mar en mar

1r premi, als Premis Maig Memorial Pasqual Batalla de l'any 2020, de l'Ajuntament de...
Què passa, Literatura, Ressenyes literèries, Portada

Camí de formiga

Una nova edició de Camí de formiga va ser el dia 8 de maig, diumenge, a les 12 del...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A LA JUANITA DE CA L€OLLA

El 14 de desembre del 2021, la Joana Huguet Ferré, més coneguda com a Juanita...
Què passa, Recerca, Activitats, Natura, Tradicions, Portada

La Fira de Sant Isidre

El dia de Sant Isidre vam fer la segona edició de la Fira. Enguany, en sessió...
Recerca, Història, Història, De cinema, Portada

La Guerra Freda V € Vietnam

Continuem el nostre viatge per la Guerra Freda, des de la perspectiva del cinema, fent un petit...
Què passa, Activitats, Portada

III Jornada Let's Clean up, a Vilaplana.

La Tercera Jornada de neteja es va dur a terme el dia 7 de maig de 2022, dissabte, de les 10 a...
Recerca, Natura, Portada

El Salt del Ventador i altres racons

Aquest cop ens desplaçarem fins a Horta, a la Terra Alta, per anar a veure un dels salts...
Opinió, La nostra gent, Articles, Records, Portada

Isidro: L€home que em va ensenyar a €huir€ de missa

“Mossan Isidro” no deixava indiferent. D’alguna manera ha format part de...
Recerca, Literatura, Tradicions, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Sebastià Mariner, lo Sibines, com s’anomena ell mateix en l’inici de...
La nostra gent, Homenatges, Records

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...