Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Entrevistes | Revista 48

Orfes als vuitanta (Jaume Mestre Cardona, Jaume Gori)

Qui els hi havia de dir que quedarien orfes als vuitanta? Lluny de ser aquell cor de veus blanques tan desitjat, amb els cabells enfarinats i amb les butxaques plenes d’il·lusions i anys dels més vells, que han estat lluitant com nens petits per entonar tres notes seguides, s'han quedat sense el pare espiritual, sense el Director, sense el senyor Mestre, sense guia. Ells i la resta de membres de la Coral Amics de la Cançó.

Perseverant, infinit, motivador, valent..., no veiem el fons en el sac d'adjectius que li podem dedicar sense trobar-ne el més adient.

El recordem amb aquella mà sempre a punt per saludar, com dirigida per un ressort rapidíssim que s'avançava infal·liblement, la corbata, el barret per protegir-se del fred a l’hivern i sempre tan a prop de la infal·lible Lola.

S'han quedat orfes als vuitanta i ploren perquè no podran cantar més amb ell! Però el Jaume (com diu la pel·lícula) era un Senyor i un Senyor sap quan se n'ha d'anar.

I se n'ha anat cantant i fent cantar, com no podia ser d'altra manera!! I avui tots hem cantat d'alguna manera una miqueta amb ell!

Finalment no l'hem pogut entrevistar directament, tal com havíem previst per a aquest número. Però, tal com hem après d'ell mateix, no hem defallit, hem perseverat com a bon entrenador de futbol mediàtic i hem trobat una manera de parlar amb ell per descobrir alguna cosa més del seu mestratge: Hem decidit que persones properes a ell, o d’alguna manera relacionades amb coses que ha fet, intentin fer de Jaume Gori i ens ajudin a acabar aquesta entrevista ”impossible” fent servir les seves paraules com si fossin les d’ell..., a veure si ens en sortim!




Aprofitant que estem parlant d'aquest particular grup de jubilats units per la seva afició al cant coral, ens podeu dir quina impressió en teniu al respecte de l'associacionisme a Vilaplana?

L’associacionisme és la voluntat d’unes persones a agrupar-se per assolir un objectiu comú o finalitat. Aquest objectiu pot ser de molts àmbits (econòmic, social, moral, espiritual, esportiu, etc....)

Com no pots ser d’una altra manera, Vilaplana ha tingut de sempre un teixit associatiu important per les dimensions del municipi. D’associacions n’hem tingut força. Amb el pas del temps, n’hi ha algunes que han desaparegut i que els més grans recordaran. A Ca la Narra encara es pot veure la sala de ball que hi ha. També podem esmentar Cal Mariné i el bar a la Sala Parroquial, el Sindicat ubicat a cal Ritu, el Cau, els Xixarel·los, l’associació Terrasud...

Actualment les més importants són: la Cooperativa i Caixa Rural de caire econòmic; el Casal Vilaplanenc, on es mou tota l’activitat social del poble; i la Casa de Cultura, que aglutina l’activitat cultural del municipi.

La riquesa social de Vilaplana es completa amb altres entitats i associacions com la Societat de Caçadors, l’Agrupació de Defensa Forestal, la Unió Esportiva de Vilaplana, l’Associació de Jubilats, l’Associació de Dones, l’Associació de Mares i Pares, l’Associació Cultural Lo Pedrís, Plouen Gralles, el Grup de Jóvens i la Coral Amics de la Cançó.

El Jaume Mestre ha estat un apassionat de l’associacionisme i ha participat en quasi totes les entitats del poble. En tots els casos ho ha fet d’una manera molt activa, com al Casal Vilaplanenc, a la Casa de Cultura, i, darrerament, quan va ser l’ànima de l’Associació de Jubilats.

Però els últims esforços de la seva vida els va dedicar a una de les seves grans passions, la música, ja que amb un grup de gent gran va crear i dirigir la Coral Amics de la Cançó. Aquesta dedicació la va portar a terme tot combinant-la amb l’altra gran passió seva, la de mestre, pel valor que té ensenyar a cantar a persones que no tenen estudis de música i ja són grans.

Per això, amb la mort de Jaume Mestre el poble de Vilaplana ha perdut un associacionista convençut i fidel col·laborador. Però ens queda la seva obra, que cal continuar.


Quin creieu que pot haver estat el motor de la pervivència durant tots aquests anys del cant, en tots els seus aspectes i formes, a Vilaplana?

Molts dels que canten és perquè ja fa anys que ho tenen com un hobby. Alguns d’aquests ja van començar d’escolans, de ben petits, a totes les celebracions religioses i han seguit amb el cantaires de l’església, conjuntament amb les darreres incorporacions. Més endavant, amb l’empenta que el Fèlix va saber donar a la coral, van ser molts més els que van acabar abocant-s’hi del tot, contents amb la idea de poder cantar. Després van venir les caramelles i el grup d’havaneres, potser mes selectes però amb la mateixa empenta i ganes de entonar i fer-se sentir.

Tot això es va acabar quan es va morir el Fèlix. Però ara els jubilats també cantem, som una bona colleta i així ens obliguem a sortir dos dies de casa i és bonic! I ho haurem de seguir fent a partir d’ara, si cal, amb algú que ens assagi perquè el Jaume ja no hi és! I estem d’acord tots que, encara que en costi pagar alguna cosa, hem de lluitar per aconseguir que segueixi. Només pel planter que es veu venir amb el “Mar i cel” ja paga la pena!


Un grup tan heterogeni de persones, unides per un sol objectiu com pot ser el fet de cantar, de ben segur que ha generat situacions curioses. Ens podeu explicar alguna vivència/anècdota que hagueu tingut directament relacionada amb la Coral?

La veritat és que no tenim cap situació remarcable o digna de ser exposada en aquest apartat que ens comenteu. Però qualsevol dels jubilats que formem part de la Coral recordaria veure el Jaume saludant (donant la mà) un per un tots els membres a mesura que anàvem arribant i, una vegada començat l'assaig (i sense desatendre la direcció de la peça en qüestió en cap moment) si algú altre arribava tard, feia mans i mànigues per donar-li la mà mentre seguia amb la direcció. Realment feia un malabarisme magníficament enrevessat i divertit!


Us veieu il·lusionat/s per seguir cantant mentre veieu com ha anat disminuint paulatinament el nombre de components de la Coral?

La música representa per a mi una part fonamental de la vida; la vida m'il.lusiona i, per tant, difícilment que el nombre de components de la Coral augmenti o disminueixi farà que això canviï. Trobar-nos continuadament, esforçar-nos en un objectiu comú, dissenyar les poques actuacions que fem en públic, assajar-les i tornar-les a assajar, ens permet mantenir un contacte que fora de la Coral no seria possible i fa que ens coneguem, ens valorem i ens respectem molt més els uns als altres. Aquest objectiu podem continuar complint-lo per pocs que siguem. Jo diria que els que formem part de la coral "Amics de la cançó" cantem per viure, no vivim per cantar i que del cant en traiem energia per ajudar-nos en els nostres projectes quotidians.

Tanmateix t'hauria de dir que només els imponderables de la manca de salut i la mort han fet que els nostres companys de coral ens deixessin i, sortosament, d'altres els han anat substituint, no pas amb la intenció de fer-ho, és clar, sinó perquè s'han volgut afegir a aquest projecte conjunt que ens proporciona cohesió i que fa poble.

A la nostra vila sempre hi ha hagut projectes d'aquest estil, o d'altres, que han permès fer pinya: el teatre, els aplecs, les activitats d'estiu... moltes de les persones que he conegut, en explicar-los què es fa al poble i, sobretot, com es fa, han coincidit a dir el mateix: Caram, quin poble més actiu; fins i tot un em va dir, un dia: "I a mi, no m'hi voldríeu, a Vilaplana?"

Tot allò que estigui a les meves mans per "encomanar" aquesta estimació pel nostre poble i la seva gent ho faré amb il.lusió, mentre la vida m'ho permeti.


En homenatge directe als Directors que ha tingut la Coral, pel seu esforç, temps de dedicació i preocupacions invertits, caldria dedicar molt més que una entrevista. Com valoreu aquests punts de trobada (tan habituals al nostre poble) i els emprenedors que hi han passat al davant?

La veritat és que cal molt d’esforç personal i molta il·lusió per part de tots els integrants per mantenir un projecte com aquest i aconseguir que perduri al llarg dels anys.

Quin és el secret? Doncs jo diria que el respecte per l’instrument. Els directors de cor “toquem” un instrument viu, cada corda del qual és una persona. Això el fa totalment imprevisible, original i preciós. Els que ho tenim en compte sabem fins on podem exigir i quan hem de transigir per mantenir l’equilibri. I hem de saber fer respectar a cada membre el treball dels altres. Una dosi adequada de disciplina i de motivació és molt important per un treball tan exigent! Com en qualsevol Associació, el resultat és fruit del treball d’un equip entusiasta i lleial.

En el nostre cas, el tema es complica quan pensem que tot s’ha de fer bé a la primera. No valen errors. La música és l’art del present, un moment ric i complex que fa posar en joc les facultats més elevades de l’ésser humà, la racional, l’emocional i també l’espiritual, la qual cosa converteix el director en una mena d’assessor de coaching – que ara està molt de moda – que sempre ha de valorar per damunt de tot el bé comú...Una tasca que en els temps que corren fa molta falta!

Si la música és l’art del temps, els cors en els quals predomina la gent de certa edat són encara més valuosos. Proporcionen als seus membres una ocupació que els ajuda a mantenir l’autoestima, la solidaritat, i les facultats cerebrals en actiu. Potser per això darrer, els seus membres s’hi aficionen: pel cervell, el treball recurrent del nervi auditiu – un dels més curts del cos humà – funciona com una droga: un cop ho tastes esdevé addicció! És tan estimulant! I que millor que enganxar-se a una droga que manté la cohesió d’una comunitat en harmonia?


Estem vivint un moment en el qual ens autolimitem molt amb el temps: sempre ens en falta! No obstant, heu acabat aconseguint treure'n el suficient per conjugar-lo amb les forces que heu tingut a cada moment per arribar a molts dels objectius que us heu proposat. Com s'aconsegueix això, tan difícil?

Penso que la resposta a aquesta pregunta és molt senzilla: la il·lusió. Si la música es fa des de les ganes d'aprendre d'allò que ens proposa la música, des de la il·lusió de descobrir noves coses, llavors el temps és un factor no condicionant.

Quan la música es fa des de l'obligació d'haver de fer quelcom “ben fet”, perseguit un objectiu final molt clar, llavors el treball de la música es torna en un procés complex i feixuc, i es necessita, curiosament, molt més temps.

Preparar una obra musical és un treball molt difícil i a vegades fins i tot dur; si aquest projecte, individual o col·lectiu, l'iniciem des de l'imposició de crear un art correcte, llavors aquest treball estarà buit d'intenció i no tindrà sentit final per l'interpret; en canvi, si treballem una obra musical intentant inculcar les ganes de descobrir i superar aquelles dificultats que ens proposa la música, des de les ganes de descobrir com sona una cançó o de saber-ho tot sobre una peça, llavors el treball musical es torna com un caramel per un nen. I el temps deixa d'importar.


"L'entrevista Impossible" arriba fins aquí! No us volem enganyar, però creiem de ben segur que d'alguna manera aquest petit homenatge a la música, les agrupacions polulars, els emprenedors, els animadors, els seguidors afeccionats, el públic, les famílies, els amics i les institucions, ha assolit els objectius que ens havíem plantejat. Però realment el deute el teníem amb el Jaume Gori! Per això hem demanat la col·laboració de tanta gent, tan variada i dispersa per respondre les preguntes que havíem preparat perque ell ens respongués...Els que llegiu aquesta entrevista heu de valorar si ens n'hem sortit! Només us podem dir que hi hem posat l'ànima!!!



Ens han ajudat a fer aquesta entrevista:
Mercè Mestre, Josep Maria Martí, Carmeta Abelló,
Montserrat Anguera, Tomàs Bigorra,
Jaqueline Mestre




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Editorial, Portada

Lo Pedris 88 (juliol 2022)

Teniu a les mans una nova edició de la revista trimestral Lo Pedrís. Amb cada...
Recerca, Cuina, Portada

RECEPTES F€CILS PER L€ESTIU

Ja som a l’estiu altre cop, amb poques ganes d’entrar a la cuina durant aquest...
Què passa, Notícies, Portada

EL PULS'METRE 88

PUJA: Les corredores vilaplanenques que, en la Cursa de les Dones de Cambrils, van ser...
Recerca, Cuina, Portada

Costella de porc ofegada

Aquesta recepta ens la fa arribar la Mercè Vilanova, néta de la Juanita Huguet...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Festa de la Primavera

El diumenge dia 22 de maig d’aquest any, el Grup de Jóvens vam fer la Festa de la...
Història, Història local, Masos, Portada

CA L€ANDREU

SITUACIÓ La casa tenia paret mitgera amb ca la Mont-rala. Toca al camí de...
Història, Història local, Masos, Portada

CA LA TIANA

ALTRES NOMS També coneguda com cal Tià o ca la Cargolina....
Història, Literatura, Narrativa, Portada, Fem memòria

Memòria de les oblidades

Un dels actes programats per la Regidoria d'Igualtat, ha estat la presentació, a...
Opinió, Espiritualitat, Portada

€L€ésser humà no és el nostre enemic...€

En els últims temps, noto en el tarannà de les persones i en molts articles i...
Què passa, Activitats, Portada

Un Sant Jordi de pel·lícula

La possibilitat de mal temps va obligar a fer la celebració de Sant Jordi a la...
Entitats, Escola, Portada

Sortida de final de curs

El dia 31 de maig tota l’escola vam anar a Cambrils a fer una sortida de final de curs....
Entitats, Escola, Portada

ELS AVELLANERS

Aquest curs el grup d’educació infantil de l’escola Cingle Roig de Vilaplana...
Què passa, Activitats, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Pilar Reche i el Jordi Serra, a New York.  Són a l'East River, a...
Què passa, Activitats, Portada

Descoberta del terme, reformes a l€església de la Mussara i vetllada musical

La Mussara sempre té alguna cosa que ens sorprèn, ja sigui passejant, caminant, en...
Història, Història local, Portada

Esmorzars de forquilla, a Vilaplana

Hi ha dos dies l’any en què, al nostre poble, pots gaudir d’un...
Recerca, Tradicions, Portada

Una família ramadera manté la transhumància al Montsant

Els desplaçaments del seu ramat afavoreixen la gestió del territori i permeten...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

50 anys del Grup de Colònies l'Alzina Rodona Mig segle de llavors de futur!

No els faig cap descobriment, si escric que, aquest 2022, el Grup de Colònies...
Història, Portada, Fem memòria

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 87, va sortir el pany de la porta del número 8 del Carrer...
Què passa, Activitats, Portada

Mussagats

El passat 15 de maig MUSSAGATS VILAPLANA va participar en la Fira de Sant Isidre. A la nostra...
Literatura, Contes, Portada

LA BRUIXATACA

El conte de “LA BRUIXATACA” està inspirat en la meva gateta. Es diu Taca,...
Literatura, Narrativa, Portada

De mar en mar

1r premi, als Premis Maig Memorial Pasqual Batalla de l'any 2020, de l'Ajuntament de...
Què passa, Literatura, Ressenyes literèries, Portada

Camí de formiga

Una nova edició de Camí de formiga va ser el dia 8 de maig, diumenge, a les 12 del...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A LA JUANITA DE CA L€OLLA

El 14 de desembre del 2021, la Joana Huguet Ferré, més coneguda com a Juanita...
Què passa, Recerca, Activitats, Natura, Tradicions, Portada

La Fira de Sant Isidre

El dia de Sant Isidre vam fer la segona edició de la Fira. Enguany, en sessió...
Recerca, Història, Història, De cinema, Portada

La Guerra Freda V € Vietnam

Continuem el nostre viatge per la Guerra Freda, des de la perspectiva del cinema, fent un petit...
Què passa, Activitats, Portada

III Jornada Let's Clean up, a Vilaplana.

La Tercera Jornada de neteja es va dur a terme el dia 7 de maig de 2022, dissabte, de les 10 a...
Recerca, Natura, Portada

El Salt del Ventador i altres racons

Aquest cop ens desplaçarem fins a Horta, a la Terra Alta, per anar a veure un dels salts...
Opinió, La nostra gent, Articles, Records, Portada

Isidro: L€home que em va ensenyar a €huir€ de missa

“Mossan Isidro” no deixava indiferent. D’alguna manera ha format part de...
Recerca, Literatura, Tradicions, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Sebastià Mariner, lo Sibines, com s’anomena ell mateix en l’inici de...
La nostra gent, Homenatges, Records

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...