Portada - Espiritualitat - Opinió | Revista 88

“L’ésser humà no és el nostre enemic...”

En els últims temps, noto en el tarannà de les persones i en molts articles i comentaris escrits que ha crescut la indiferència, l’esperit insípid, una manera de viure plana, l’avorriment, una certa tristesa conformista. Enfront de la duresa de l’existència, de les expectatives no assolides, de les promeses mentideres, dels estímuls que només són succedanis... molts es resignen passivament i s’instal·len en l’evasió. Altres opten per afartar-se del que momentàniament els satisfà i després comproven que els ha degenerat. Alguns es refugien en un somni intel·lectualment i pretesa elevat, al que no arriba cap queixa ni cap patiment. Altres continuen ancorats en un passat inexistent i intencionadament maquillat, amb tots els frens posats mentre la història flueix i els oblida. Molts anem tirant com podem, massa condicionats i arrossegats per un món en el qual es refreda la fraternitat i la compassió. Però existim i, malgrat tot, dins nostre bull un esperit i persisteix una dignitat que res podrà anul·lar, passi el que passi.

Tots els humans som responsables del camí que anem fent, amb més o menys llibertat, amb més o menys consciència, amb més o menys encert, amb més o menys coherència. A tots devem respecte i tots hem de ser tolerants amb els altres i amb les seves decisions. El nostre pensament i la nostra opinió és lliure. No ens correspon el judici.

Sobre aquesta doble reflexió, que fa un temps em capfica, un dia d’aquests hi va davallar aquest lluminós pensament: “L’ésser humà no és el nostre enemic. Els nostres enemics són la ignorància i l’odi” (Tich Nhat Hanh).

La saviesa d’aquesta afirmació obre camí en la fosca i espessa selva de la primera part d’aquesta reflexió i trenca el mur que tanca el carrer sense sortida de la segona part.

Que no ens faci mai por la intel·ligència, la claredat, la veritat vingui d’on vingui, la digui qui la digui. Els fets són com són, i si ens sorprèn el que ignoràvem i ara ho sabem, encara que hàgim de rectificar, agraïm-ho. Llegim amb la ment oberta, escoltem amb actitud receptiva, mirem les coses de cara. Acollim les aportacions de la saviesa i la ciència, de la cultura i l’art, de la investigació i la filosofia realitzades amb honradesa i a favor del bé de tots. La ignorància sempre fa mal. És un enemic a batre. El coneixement ens apropa, ens fa humans i ens fa créixer.

Afegim a aquesta primera determinació el capteniment pacient i pacificador. Acceptem les lentituds que ajuden a prendre decisions més assumides, equilibrades i madures. Els aprenentatges demanen comprensió lenta. Els compromisos neixen de criteris sòlids. Apartem-nos de les urgències que fan ensopegar, de les imposicions que fereixen. El cor humà té un punt de malaltia i, si badem, tendeix a dominar els altres, a violentar les situacions, a ambicionar més del que ens fa falta. La gelosia, l’enveja, la vanitat, l’odi són els nostres grans enemics. Difícil controlar-los; potser impossible vèncer-los del tot. Ni en el nostre íntim: que no ens domini el seu foc destructor.

Diguem no a la ignorància i a l’odi. I un sí gran i permanent al coneixement i la pacificació de totes les situacions. En tot el que he anat deixatant hi ressonen les paraules de Jesús: “Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus” (Mt 5,9) i també les de Pau: “Vosaltres heu estat cridats a la llibertat”, “Si vivim gràcies a l’Esperit, comportem-nos d’acord amb l’Esperit” (Ga 5, 13.25).

Josep Bofarull Veciana

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Portada - Opinió - La nostra gent - Articles - Records | Revista 88

Isidro: L’home que em va ensenyar a “huir” de missa

“Mossan Isidro” no deixava indiferent. D’alguna manera ha format part de la nostra vida i, per a bé o per a mal, la instrucció que vam rebre quan érem petits i parlo de l'escola, de l'església i la repressió del moment, ens el va colar, potser sense voler, entre les “caniques” i els primers...
Més...

Opinió - Cartes a Lo Pedrís | Revista 87

Dissort o negligència

Avui, vigília de Nadal, hem passat per l’hospital. Transport amb ambulància, proves, visita... I sabeu per què? Doncs perquè em varen receptar, per un constipat pujadet de to, un maleït antibiòtic. Poca broma, en menys d’una setmana el “ Levofloxacino de la família dels quilonones ”, a mi que...
Més...

Editorial - Opinió | Revista 87

Lo Pedrís 87 (abril 2022)

Al segle XX, els anys 20, els van anomenar “Els Feliços Vint”, i ho van ser (creixement de la indústria, economia a l'alça, xarleston, capitalisme...). Però poc es podien pensar que vindria el crac del 29 i que es trobaven al preludi de la 2a Guerra Mundial. Al segle XXI, l'any 2020, no es va iniciar cap època...
Més...

Espiritualitat - Opinió | Revista 87

Cristianisme i Cultura

Començo amb una constatació que alhora té un to d’estranyesa i de lamentació. Els alumnes de les escoles dels pobles, que ara conec de prop, no visiten mai la seva església parroquial ni saben res de l’entitat més antiga, i segurament fundant del poble, que és la parròquia. L’església, tot i ser...
Més...

Opinió - Articles | Revista 87

Malmetre A Trossets (MAT)

Amb aquells ulls d’un blau penetrant, entre el color del cel i els reflexos turquesa; transparents, sincers, de vegades endurits per algun record llunyà difícil de pair, sempre envoltats d’irònica experiència... li diu amb gravetat, amb el convenciment de la certesa, veient-ho nítid davant seu... que ells han lluitat molt per...
Més...

Opinió - La nostra gent - Articles - Homenatges - Records | Revista 87

Carta a la Maria Huguet versus Maria «Rufina»

(12 de febrer de 2022) Acabo d’acompanyar-te en el gran viatge que has emprès. Una pluja d’enyorances i de records em venen a la ment. Arribo a casa, em tanco a l’habitació i començo a escriure, en un paper, sentiments i anècdotes viscudes al teu costat. No m’agrada res del que escric. Moltes coses resten orfes de...
Més...

Opinió - Articles | Revista 86

Pulsòmetre

Puja El programa de la Festa Major, que amb actors i músics de gran renom i amb un ventall d'activitats i actes molt variats, van ser de l'agrat de petits i grans. Baixa Les obres del C. Major, s'han allargat massa i han agafat l'època de l'avellana i treure els adoquins fa que Vilaplana perdi l'encant que aquests...
Més...

Opinió - Cartes a Lo Pedrís | Revista 86

CARTA A LO PEDRÍS

Tot ha passat tan accelerat! A vegades costa d'assimilar tot el que té a veure amb aquest canvi tan important que s'ha produït a les nostres vides. Vam arribar a Vilaplana, fa més de quinze anys, amb la finalitat de trobar un lloc definitiu per a viure i crear una llar per a la nostra família. Aquest desig no l'hem pogut complir, ja...
Més...

Opinió - Articles | Revista 86

SÓN POCS ELS QUI VAN A MISSA?!

Sovint sentim comentaris sobre la decadència de l’Església Catòlica a partir de la constatació directa de la pràctica minvant de la Missa del diumenge per part d’un reduït nombre de persones cada vegada més envellides. Aquesta observació és molt limitada i l'opinió massa superficial i...
Més...

Editorial - Opinió | Revista 86

Lo Pedrís 86 (desembre 2021)

Des d’aquesta passada primavera ens hem familiaritzat amb un nou terme que ens ha omplert de preocupació: la MAT. Hem vist com al nostre municipi i als de l’entorn, hi apareixien cartells de protesta contra el projecte d’instal·lació d’una nova línia de molt alta tensió que, si bé no toca el terme municipal de...
Més...

Editorial - Opinió | Revista 85

Lo Pedrís 85 (octubre 2021)

Si l'estiu del 2020 va estar marcat per la pandèmia de la Covid-19, l'estiu del 2021 el recordarem per les obres de la part de baix del Carrer Major (la part que va de Ca l'Olla fins al Carrer de l'Era). L'inici de les obres es va fer esperar, però el dotze de juliol, dilluns, a primera hora del matí van arribar operaris i...
Més...

Opinió - Articles | Revista 85

Quatre carxofes i quatre moixons

Ben bé cada dos minuts un soroll eixordador esquinçava aquell cel ratllat de núvols allargassats. Ben bé cada cent vint segons, aquelles llars plenes de vida suportaven com podien el terrabastall d’aquelles vibracions. Fimbrejar de vidres patint, finestres tancades al món. Obligades paciència i resignació. Inevitable, de...
Més...

Opinió - Articles | Revista 85

L’estima de l’espai públic

Em passa sovint. Quan em proposo engiponar unes ratlles per a ser difoses, sigui en algun mitjà digital o de paper, per un moment em passen pel cap multitud de temes. La tria es mou entre els qui poden ser més interessants al lector o els qui millor podria desenvolupar. Mentre feia aquesta obligada operació inicial, va assaltar la meva...
Més...

Opinió - Articles | Revista 85

L’estiu del FfF Vilaplana

Aquest ha estat el segon estiu de projeccions i conferències organitzades pel grup Fridays for Future de Vilaplana. Vam començar el 22 de juliol amb la projecció de dos curts sota el títol Renovables sí, però no a qualsevol preu, amb la participació de l’Hilari Aragonès de la Plataforma Puigcerver Lliure i...
Més...

Opinió - Articles - Recerca - Casos i coses | Revista 84

Nou Catàleg de fauna de La Mussara: D'espectres, aparicions i ectoplasmes

Si ha plogut quan feia falta i anem al rovelló, els bolets ens poden arribar a semblar espectres intimidadors si no els coneixem prou bé: El pleguem o el deixem? No em convenç el color o la forma... Vols dir que és un rovelló? Jo no el plegaria... Si entrem en un avenc, ens deixem portar per les aigües encaixonades d’un...
Més...

Opinió - Articles - Què passa - Esports | Revista 84

Barça femení

El Barça ha apostat durant tots aquests anys per portar l’equip femení a la màxima elit europea. D’aquesta manera, gràcies a la seva feina i la seva trajectòria, el futbol femení ha agafat força. A més, amb el seu treball, fa temps que estan reclamant una major presència de l’esport...
Més...

Editorial - Opinió | Revista 84

Lo Pedrís 84 (juny 2021)

El nostre poble sempre s'ha caracteritzat per les inquietuds dels seus vilatans. Fa un parell d'anys es va formar el Fridays For Future Vilaplana, un grup ecologista que vetlla pel medi ambient, sota l'empara del moviment iniciat per les protestes de la jove sueca, Greta Thunberg. Fridays For Future (divendres pel futur) fa accions per conscienciar la...
Més...

Opinió - Articles - Què passa - Història - Notícies - Història local | Revista 84

Fantasmes a La Mussara

He de témer d’entrada que, malauradament, aquest article no servirà per a res ni farà cap efecte. De ben segur el llegiran amb aprovació aquells amb qui ja compartim un antic respecte i una llarga estima pel poble enrunat de La Mussara i els seus entorns feréstecs i boscosos. Aquelles persones, en canvi, que han descobert el lloc a...
Més...

Opinió - Articles | Revista 84

Eutanàsia, ben morir

El passat 18 de març s’ha aprovat la llei espanyola de la regulació de l’eutanàsia. Un tràmit que ha estat massa ràpid, una llei no demandada per la societat, obviant el debat parlamentari i social. Assenyalo algunes de les seves llacunes del text: no parla de les cures pal·liatives, tot el tràmit està...
Més...

Editorial - Opinió - Butlletins | Revista 83

Lo Pedrís 83 (març 2021)

Aquests primers mesos de l'any, hem tingut confinament local, algunes afectacions de la Covid 19 al poble, alguns ingressos hospitalaris, però, sortosament sense gravetat. Les mascaretes ja formen part de la nostra indumentària per sortir de casa i les reunions a través de plataformes virtuals s'han fet habituals. Hem rebut amb alegria el...
Més...

Opinió - Articles - Què passa - Teatre | Revista 83

Enyoro poder aplaudir

Els actors de teatre expliquen que per a ells els aplaudiments són les vitamines que els donen ànims per poder continuar fent teatre, però del meu punt de vista els espectadors també necessitem aquestes vitamines que ens donen les seves actuacions. Ho he comentat amb el Jordi Mateu i també amb l’Albert, el meu fill. Tots dos...
Més...

Opinió - Cartes a Lo Pedrís - La nostra gent - Vilaplanencs exteriors | Revista 83

Carta a Lo Pedrís: Maria Teresa Miller

Shoals, 9 d’octubre 2020 Editors/redactors de Lo Pedrís Enhorabona per haver arribat als vint anys de Lo Pedrís. El que feu és un treball extraordinari i de gran qualitat. Jo el rebo a Huntington, West Virginia, gràcies al meu gendre Josep Carbó i la meva néta Lenna Chambers, que viuen a Sant Sadurní....
Més...

Opinió - Articles - Què passa - Activitats | Revista 83

Cap on vas, Mussagats?

En el número anterior de Lo Pedrís, anunciàvem la creació de Mussagats, una associació animalista que té com a principal objectiu protegir i controlar la població de gats ferals de Vilaplana. Amb només quatre mesos, aquesta associació ha complert amb escreix tots els objectius que teníem, en...
Més...

Opinió - Articles | Revista 83

20 cm

Alçar la cama per superar els 20 cm d'un esglaó és un moviment sense importància per la majoria de persones, en canvi per a d'altres amb diversitat funcional (a causa d'un accident, malaltia o simplement pel pas dels anys) pot significar la llibertat o la dependència. Així doncs, som tots iguals? La llibertat...
Més...

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

24/07/2022Editorial, Portada

“L’ésser humà no és el nostre enemic...”

Nou usuari

Usuari registrat