Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Contes | Revista 20

No tothom viu igual


Diu la història que vet aquí una vegada uns treballadors d’una ONG de Barcelona per les notícies se’n van assabentar que a un país del sud d´Àfrica la majoria de gent es moria a una mitjana d’edat de 45 anys a causa de la fam, la malaria i el tifus, i que hi havia 1000 morts per dia en el país.

Aleshores els que estaven més preocupats d’aquella ONG van agafar un vol per al cap d’una setmana. Quan ja estaven dalt l’avió, tots pensaven en com podrien arreglar aquella situació, i cadascú deia la seva opinió, fins que al final van arribar a una conclusió: van decidir que per arreglar aquella situació haurien de tenir algun grup de gent que des de Catalunya els hi enviés més menjar del que havien près ells, perquè no en tindrien prou, i que d’injeccions, medicaments i altres materials per les malaties ja en tenien.

En arribar a l’aeroport d’Etiòpia van veure que allí mateix a l’aeroport hi havia molta gent vivint-hi perquè no tenien lloc on viure, hi havia molta més gent afectada de la que ells s’imaginaven. Després van agafar l’autobús per anar al lloc més pobre: Addis Abeba, la capital on hi passa el riu Shebeli. En arribar-hi tots quatre van quedar-ne parats, no sabien que aquell lloc fós tan pobre.

Miraven per les finestres de les cases i veien cases molt deixades, fins i tot una que d’allà dins en sortien coloms.
Fins que al final van anar a una casa turística on s’hi quedarien a viure per una temporada.
L’endemà van anar a un hospital a veure la situació d’aquella gent. Van preguntar on era la gent més afectada i els van dir :
-Al final a la dreta.
-Moltes gràcies –va respondre un d’ells.

En entrar a aquella sala van veure afectats de totes menes, la majoria eren a causa de la fam però també hi havia malària, tifus...
Tots quatre es van quedar glaçats, amb la pell de gallina.
Un d’ells, que es deia Jordi, va començar a reaccionar, va pensar que si no començaven a ajudar no farien res. Aleshores va anar a un d’aquests malats i li va dir:
-La vida és curta i intensa però tu has tingut la sort de saber-la aprofitar al màxim.

Llavors dues noies dels altres tres que quedaven, una es deia Clàudia i l’altra Cristina van anar cap a un nen que estava molt malament a causa de la fam. I la Cristina li va dir a la Clàudia que havien de donar-li un got d’aigua. Havent-li donat, el nen no va reaccionar gens. Després li van donar una galeta tallada a trossos ben petits i va començar a reaccionar mentre li anaven fent els passos. En Xavier va fer una mirada general a tota la sala i va veure una dona que tenia malària. Va agafar les injeccions i amb el cor ben obert va anar cap allà i li va dir:
-No et preocupis perquè si et passa alguna cosa segur que sempre quedaràs al cor de molta gent .

I tot decidit, però amb la pell de gallina va agafar una de les moltes injeccions de la malària que s’han de donar en un procediment i li va dir:
-Tu tranquil.la, en el primer moment et farà una mica de mal, però segurament demà et sentiràs millor.

La Clàudia, la Cristina i el Pere van anar cap a la casa.
En Jordi es va quedar a fer companyia als amics d’en Samir i a la seva família i a fer-li unes proves, perquè si no se li feien podria morir en aquell moment, encara que eren molt difícils de superar. Tots estaven molt nerviosos. Les proves van indicar que en Samir si no es moria aquell dia, tardaria molt poc .Llavors en Jordi va decidir anar cap a casa.
En arribar a casa va sentir sonar el telèfon i li van dir que en Samir s’havia mort però que moltíssimes gràcies per haver-los ajudat.

L’endemà tots tres, en Pere, la Clàudia i la Cristina van tornar a l’hospital. Cada un va anar a la seva feina; la dona que cuidava en Pere estava millor gràcies a la injecció que li havia posat el dia anterior i, aleshores, li va mirar les picades i les tenia molt millor. Li va posar una segona injecció que li va fer molt més mal que la primera. La Clàudia, quan ja havia vist la reacció del nen, li va donar una altra galeta trossejada, mentre que la Cristina intentava trucar cap a Catalunya per demanar més menjar. Un grup de nois i noies solidaris van dir que no es preocupessin que ja els hi arribaria el menjar al cap de pocs dies.

En Jordi va anar a casa d’en Samir a donar el condol.
Després se’n va anar a l’hospital dirigint-se a una noia que estava malament a causa de la fam, però que estava bastant recuperada en comparació a d´altres.Com que els hi quedava molt poc menjar va decidir donar-li un suc de pinya.

Anaven passant els dies i tots s’anaven recuperant cada dia més, fins que al cap de cinc o sis dies va arribar el menjar. Gràcies a aquest fet molts malats d’aquell hospital van tenir la sort de recuperar-se.
La Jinna, que era la dona que cuidava en Pere, va tardar molt poc en tornar cap a casa, a l’hospital només hi va estar durant un mes i mig.
El que a tots els afectava molt era que, mentre ells n’estaven curant uns quants, molts d’altres s’estaven morint .

Al vespre a l’anar cap a casa els quatre estaven molt orgullosos de la seva feina, però pensaven que quan ells marxessin, que només quedaven tres dies, tot continuaria com abans. I rumiant, rumiant, van arribar a la conclusió que des de Catalunya podien enviar injeccions, menjar i altres objectes de curar, perquè la vida pogués ser més o menys igual a tot arreu del món. Així que el dia següent ho van parlar amb aquell hospital i els van dir que molt bé, hi estaven d´acord. Tots amb el cor despert van aprofitar aquell mateix dia al màxim per animar la gent de l’hospital i per intentar curar-los. Fins que, quan va ser l’hora de marxar, els va fer moltíssima pena deixar aquella gent que tant havien cuidat durant aquells dies . Però van confiar que els seus aliments i injeccions funcionarien.

En Jordi, com que encara quedava un dia, el va aprofitar per anar a acomiadar-se dels familiars d’en Samir. Aquella gent tan noble, senzilla i cordial el van amanyagar tendrement, ell es va sentir molt estimat .Mentrestant els altres s´ho estaven preparant tot pel dia següent.

L’endemà, en pujar a l’avió i deixar enrere aquell lloc tan pobre, els va saber molt de greu.
Als paquets de menjar hi deia :
Aquest menjar va dirigit a una gent simple i cordial que treballaran al màxim per aconseguir tenir una família sencera.

Als paquets d’injeccions hi deia:
Per a la Jinna que recordi que li vaig dir que en el primer moment li faria molt de mal però l’endemà es trobaria millor.

La Clàudia, al cap d’una setmana d’haver arribat, va mirar les notícies i va veure que una d’elles anava d’uns treballadors d’una ONG que havien salvat molta gent que podia estar morta, a Etiòpia. L’endemà ho va dir a tothom de l’ONG, i des d’aleshores aquella ONG és la segona ONG millor del món.


Montsant Joanpere Foraster




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Recerca, Cuina, Portada

Receptes d'estiu: Crema d'albercocs

Crema d'albercocs (aubercocs) o préssecs, per 3 persones Aquesta recepta,...
Recerca, Cuina, Portada

Receptes d'estiu: Cebiche d'escopinyes

Aquesta vegada us porto un parell de receptes d’aquelles que no cal fer gaire cosa,...
Entitats, Escola, Portada

CANT€NIA

De vegades es fa difícil trobar paraules per explicar algunes emocions, i això...
Entitats, Escola, Portada

ELS CAMIONS DE LA BONA BROSSA

ENTREVISTA AL RAMON MARGALEF COORDINADOR DE SECOMSA. Aquest curs els alumnes...
Entitats, Escola, Portada

Camp d'Aprenentage de Flix

El passat dimecres dia 10 de maig, els infants de cicle inicial de l’Aleixar i...
Entitats, Escola, Portada

L€Hort escolar

Aquest curs a l’escola Cingle Roig de Vilaplana ens hem proposat de portar l’hort...
Recerca, Tradicions, Cuina, Portada

Receptes de les àvies de Vilaplana: Pastís de patates i bacallà

Per aquest número de la revista hem recuperat una recepta del llibre...
Història, Portada, Fem memòria

Descendents del Mas de Cal Ferrer

El dia 5 d'agost de 2022, vaig conèixer a la Paquita Ferran Olivé, una...
Història, Història local, Portada

CAL GRAVAT

ALTRES NOMS: També coneguda, com ca la Gravada. SITUACIÓ Cal...
Història, Història local, Portada

CAL FERRER

ALTRES NOMS: A mitjan segle XIX hi ha alguna entrada al Registre que s’hi refereix...
Recerca, Medicina, Portada

Hidratació en la vellesa: la clau d'or per a la salut i el benestar

La hidratació és essencial per mantenir la salut i el benestar. El cos humà...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (III)

TOCS DE CAMPANA, per Gerard Masip Una inerpretació musical des de...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (II)

L’ESGLÉSIA El temple, dedicat a l’advocació de la Nativitat de...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (I)

Introducció L'octubre passat, al número 89 de Lo Pedrís, vam...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel món

- La Colla dels vilaplanencs, a Tenerife - La Pilar i el Josep al Palacio de Bolsa, a...
Història, Història local, Portada

PALMIRA JAQUETTI i ISANT (1895 - 1963)

A començament de l'any 2020, el Jaume Salvat Salvat em va parlar de la...
Què passa, Recerca, Activitats, Tradicions, Portada

Taller per aprendre a llatar

Aquesta primavera, a Vilaplana, hem fet els tallers per aprendre a llatar (treballar la pauma...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre

Puja El tarannà reivindicatiu del poble. Davant d'una agressió cap al...
Què passa, Notícies, Portada

Sant Isidre 2023: Esmorzar i Processó

Per Sant Isidre, es feia l'Esmorzar de la Cooperativa. Per no perdre la tradició,...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

La Fira de Sant Isidre

La tercera edició de la Fira de Sant Isidre va ser en dissabte, el dia 13 de maig, en...
Què passa, Notícies, Portada

La reacció de la por: ATUREM EL CAMP DE PLAQUES

Fa temps un vellet entranyable que vivia atrinxerat en una vall que volien inundar per a fer...
Història, Història, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 91, va sortir el pany de la porta del número 9 del Carrer...
Història, Portada, Fem memòria

A propòsit dels deportats de Vilaplana

Fa unes setmanes vaig publicar a Lo Pedrís un article anomenat "Feixisme mai...
Què passa, Esports, Portada

Sender botànic del Catllaràs

El Catllaràs és un petit massís prepirinenc situat a la comarca del...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

En aquest número em permetreu que faci una francesilla (1), perquè no em puc...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Per Sant Jordi, llegim i cantem

La proposta d’aquest darrer Sant Jordi, promoguda des de Lo Pedrís, pretenia...
Recerca, De cinema, Portada

Estrelles fugaces (I)

Fama, fortuna, luxe i tot allò que la majoria dels mortals podem envejar, és el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Francesca Mestre Anguera

Francesca Mestre Anguera (54 anys, Infermera)   “Al començament recordo...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 92 (juliol 2023)

Patrimoni   Paradoxalment, ara que tot és tan líquid i se'ns fon a...
Opinió, Articles

Pulsòmetre 91

Puja 1- El Grup de Jóvens: Un any més han promogut una Cavalcada de Reis...