Contes | Revista 2028/05/2005
No tothom viu igual
Diu la història que vet aquí una vegada uns treballadors d’una ONG de Barcelona per les notícies se’n van assabentar que a un país del sud d´Àfrica la majoria de gent es moria a una mitjana d’edat de 45 anys a causa de la fam, la malaria i el tifus, i que hi havia 1000 morts per dia en el país.
Aleshores els que estaven més preocupats d’aquella ONG van agafar un vol per al cap d’una setmana. Quan ja estaven dalt l’avió, tots pensaven en com podrien arreglar aquella situació, i cadascú deia la seva opinió, fins que al final van arribar a una conclusió: van decidir que per arreglar aquella situació haurien de tenir algun grup de gent que des de Catalunya els hi enviés més menjar del que havien près ells, perquè no en tindrien prou, i que d’injeccions, medicaments i altres materials per les malaties ja en tenien.
En arribar a l’aeroport d’Etiòpia van veure que allí mateix a l’aeroport hi havia molta gent vivint-hi perquè no tenien lloc on viure, hi havia molta més gent afectada de la que ells s’imaginaven. Després van agafar l’autobús per anar al lloc més pobre: Addis Abeba, la capital on hi passa el riu Shebeli. En arribar-hi tots quatre van quedar-ne parats, no sabien que aquell lloc fós tan pobre.
Miraven per les finestres de les cases i veien cases molt deixades, fins i tot una que d’allà dins en sortien coloms.
Fins que al final van anar a una casa turística on s’hi quedarien a viure per una temporada.
L’endemà van anar a un hospital a veure la situació d’aquella gent. Van preguntar on era la gent més afectada i els van dir :
-Al final a la dreta.
-Moltes gràcies –va respondre un d’ells.
En entrar a aquella sala van veure afectats de totes menes, la majoria eren a causa de la fam però també hi havia malària, tifus...
Tots quatre es van quedar glaçats, amb la pell de gallina.
Un d’ells, que es deia Jordi, va començar a reaccionar, va pensar que si no començaven a ajudar no farien res. Aleshores va anar a un d’aquests malats i li va dir:
-La vida és curta i intensa però tu has tingut la sort de saber-la aprofitar al màxim.
Llavors dues noies dels altres tres que quedaven, una es deia Clàudia i l’altra Cristina van anar cap a un nen que estava molt malament a causa de la fam. I la Cristina li va dir a la Clàudia que havien de donar-li un got d’aigua. Havent-li donat, el nen no va reaccionar gens. Després li van donar una galeta tallada a trossos ben petits i va començar a reaccionar mentre li anaven fent els passos. En Xavier va fer una mirada general a tota la sala i va veure una dona que tenia malària. Va agafar les injeccions i amb el cor ben obert va anar cap allà i li va dir:
-No et preocupis perquè si et passa alguna cosa segur que sempre quedaràs al cor de molta gent .
I tot decidit, però amb la pell de gallina va agafar una de les moltes injeccions de la malària que s’han de donar en un procediment i li va dir:
-Tu tranquil.la, en el primer moment et farà una mica de mal, però segurament demà et sentiràs millor.
La Clàudia, la Cristina i el Pere van anar cap a la casa.
En Jordi es va quedar a fer companyia als amics d’en Samir i a la seva família i a fer-li unes proves, perquè si no se li feien podria morir en aquell moment, encara que eren molt difícils de superar. Tots estaven molt nerviosos. Les proves van indicar que en Samir si no es moria aquell dia, tardaria molt poc .Llavors en Jordi va decidir anar cap a casa.
En arribar a casa va sentir sonar el telèfon i li van dir que en Samir s’havia mort però que moltíssimes gràcies per haver-los ajudat.
L’endemà tots tres, en Pere, la Clàudia i la Cristina van tornar a l’hospital. Cada un va anar a la seva feina; la dona que cuidava en Pere estava millor gràcies a la injecció que li havia posat el dia anterior i, aleshores, li va mirar les picades i les tenia molt millor. Li va posar una segona injecció que li va fer molt més mal que la primera. La Clàudia, quan ja havia vist la reacció del nen, li va donar una altra galeta trossejada, mentre que la Cristina intentava trucar cap a Catalunya per demanar més menjar. Un grup de nois i noies solidaris van dir que no es preocupessin que ja els hi arribaria el menjar al cap de pocs dies.
En Jordi va anar a casa d’en Samir a donar el condol.
Després se’n va anar a l’hospital dirigint-se a una noia que estava malament a causa de la fam, però que estava bastant recuperada en comparació a d´altres.Com que els hi quedava molt poc menjar va decidir donar-li un suc de pinya.
Anaven passant els dies i tots s’anaven recuperant cada dia més, fins que al cap de cinc o sis dies va arribar el menjar. Gràcies a aquest fet molts malats d’aquell hospital van tenir la sort de recuperar-se.
La Jinna, que era la dona que cuidava en Pere, va tardar molt poc en tornar cap a casa, a l’hospital només hi va estar durant un mes i mig.
El que a tots els afectava molt era que, mentre ells n’estaven curant uns quants, molts d’altres s’estaven morint .
Al vespre a l’anar cap a casa els quatre estaven molt orgullosos de la seva feina, però pensaven que quan ells marxessin, que només quedaven tres dies, tot continuaria com abans. I rumiant, rumiant, van arribar a la conclusió que des de Catalunya podien enviar injeccions, menjar i altres objectes de curar, perquè la vida pogués ser més o menys igual a tot arreu del món. Així que el dia següent ho van parlar amb aquell hospital i els van dir que molt bé, hi estaven d´acord. Tots amb el cor despert van aprofitar aquell mateix dia al màxim per animar la gent de l’hospital i per intentar curar-los. Fins que, quan va ser l’hora de marxar, els va fer moltíssima pena deixar aquella gent que tant havien cuidat durant aquells dies . Però van confiar que els seus aliments i injeccions funcionarien.
En Jordi, com que encara quedava un dia, el va aprofitar per anar a acomiadar-se dels familiars d’en Samir. Aquella gent tan noble, senzilla i cordial el van amanyagar tendrement, ell es va sentir molt estimat .Mentrestant els altres s´ho estaven preparant tot pel dia següent.
L’endemà, en pujar a l’avió i deixar enrere aquell lloc tan pobre, els va saber molt de greu.
Als paquets de menjar hi deia :
Aquest menjar va dirigit a una gent simple i cordial que treballaran al màxim per aconseguir tenir una família sencera.
Als paquets d’injeccions hi deia:
Per a la Jinna que recordi que li vaig dir que en el primer moment li faria molt de mal però l’endemà es trobaria millor.
La Clàudia, al cap d’una setmana d’haver arribat, va mirar les notícies i va veure que una d’elles anava d’uns treballadors d’una ONG que havien salvat molta gent que podia estar morta, a Etiòpia. L’endemà ho va dir a tothom de l’ONG, i des d’aleshores aquella ONG és la segona ONG millor del món.
Montsant Joanpere Foraster
+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat


Comentaris recents
24/10/2013
Pitxi
Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...
17/10/2013
Josep Maria Garcia Abelló
Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...
17/10/2013
Josep Bigorra
Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...
13/10/2013
Un Que Contrasta Les Notícies
Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...
08/09/2010
Miguel y Espe
Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada
06/01/2010
Albert Aragonès
Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...
09/09/2009
Pitxi
A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...
05/09/2009
Eladi Huguet Salvat
Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.
01/09/2009
Albert Aragonès
Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/
01/09/2009
Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet
Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...
06/08/2009
Eduard (lamussara.org)
Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.
18/07/2009
Jaume Queralt
Veure el video de Jaume Queralt
16/07/2009
Joan Mº Rius Serra
Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...
20/06/2009
Sergi
Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...
10/06/2009
Salvador Juanpere
Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...
28/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...
25/04/2009
Raquel
Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.
25/04/2009
Raquel
Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...
18/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...
17/04/2009
Eladi Huguet Salvat
La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...
07/04/2009
Raquel
Coincideixo totalment amb el comentari anterior.
06/04/2009
elsemanaldetarragona
me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?
26/03/2009
Eduard
Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...
26/03/2009
Eduard
Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...
15/03/2009
Raquel
Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...
Articles recents
24/07/2022Editorial, Portada
Teniu a les mans una nova edició de la revista trimestral Lo Pedrís.
Amb cada...
24/07/2022Recerca, Cuina, Portada
Ja som a l’estiu altre cop, amb poques ganes d’entrar a la cuina durant aquest...
24/07/2022Què passa, Notícies, Portada
PUJA:
Les corredores vilaplanenques que, en la Cursa de les Dones de Cambrils, van ser...
24/07/2022Recerca, Cuina, Portada
Aquesta recepta ens la fa arribar la Mercè Vilanova, néta de la Juanita Huguet...
24/07/2022Què passa, Activitats, Notícies, Portada
El diumenge dia 22 de maig d’aquest any, el Grup de Jóvens vam fer la Festa de la...
24/07/2022Història, Història local, Masos, Portada
SITUACIÓ
La casa tenia paret mitgera amb ca la Mont-rala. Toca al camí de...
24/07/2022Història, Història local, Masos, Portada
ALTRES NOMS
També coneguda com cal Tià o ca la Cargolina....
24/07/2022Història, Literatura, Narrativa, Portada, Fem memòria
Un dels actes programats per la Regidoria d'Igualtat, ha estat la presentació, a...
24/07/2022Opinió, Espiritualitat, Portada
En els últims temps, noto en el tarannà de les persones i en molts articles i...
24/07/2022Què passa, Activitats, Portada
La possibilitat de mal temps va obligar a fer la celebració de Sant Jordi a la...
24/07/2022Entitats, Escola, Portada
El dia 31 de maig tota l’escola vam anar a Cambrils a fer una sortida de final de curs....
24/07/2022Entitats, Escola, Portada
Aquest curs el grup d’educació infantil de l’escola Cingle Roig de Vilaplana...
24/07/2022Què passa, Activitats, Portada
La Pilar Reche i el Jordi Serra, a New York.
Són a l'East River, a...
24/07/2022Què passa, Activitats, Portada
La Mussara sempre té alguna cosa que ens sorprèn, ja sigui passejant, caminant, en...
24/07/2022Història, Història local, Portada
Hi ha dos dies l’any en què, al nostre poble, pots gaudir d’un...
24/07/2022Recerca, Tradicions, Portada
Els desplaçaments del seu ramat afavoreixen la gestió del territori i permeten...
24/07/2022La nostra gent, Efemèrides, Portada
No els faig cap descobriment, si escric que, aquest 2022, el Grup de Colònies...
24/07/2022Història, Portada, Fem memòria
A Lo Pedrís, núm. 87, va sortir el pany de la porta del número 8 del Carrer...
24/07/2022Què passa, Activitats, Portada
El passat 15 de maig MUSSAGATS VILAPLANA va participar en la Fira de Sant Isidre. A la nostra...
24/07/2022Literatura, Contes, Portada
El conte de “LA BRUIXATACA” està inspirat en la meva gateta. Es diu Taca,...
24/07/2022Literatura, Narrativa, Portada
1r premi, als Premis Maig Memorial Pasqual Batalla de l'any 2020, de l'Ajuntament de...
24/07/2022Què passa, Literatura, Ressenyes literèries, Portada
Una nova edició de Camí de formiga va ser el dia 8 de maig, diumenge, a les 12 del...
24/07/2022La nostra gent, Entrevistes, Portada
El 14 de desembre del 2021, la Joana Huguet Ferré, més coneguda com a Juanita...
07/06/2022Què passa, Recerca, Activitats, Natura, Tradicions, Portada
El dia de Sant Isidre vam fer la segona edició de la Fira. Enguany, en sessió...
07/06/2022Recerca, Història, Història, De cinema, Portada
Continuem el nostre viatge per la Guerra Freda, des de la perspectiva del cinema, fent un petit...
04/06/2022Què passa, Activitats, Portada
La Tercera Jornada de neteja es va dur a terme el dia 7 de maig de 2022, dissabte, de les 10 a...
04/06/2022Recerca, Natura, Portada
Aquest cop ens desplaçarem fins a Horta, a la Terra Alta, per anar a veure un dels salts...
17/05/2022Opinió, La nostra gent, Articles, Records, Portada
“Mossan Isidro” no deixava indiferent. D’alguna manera ha format part de...
13/04/2022Recerca, Literatura, Tradicions, Lingüística, Portada
Sebastià Mariner, lo Sibines, com s’anomena ell mateix en l’inici de...
13/04/2022La nostra gent, Homenatges, Records
Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...