Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Entrevistes | Revista 43

Natàlia Mestre Ferré (67 anys). Cafetera Jubilada


Sempre al costat del seu marit, l’Armando, i al caliu de l’ambient típic de bar de poble petit, encara recordem la Natàlia entre gots i tapes de pops. Aquell regust dolç de vermut del diumenge, les napolitanes o els entrepans de la mitja part del cine..., tot plegat ens fa despertar de les quimeres de temps passats, de corredisses, de converses interminables, de gotes, de partits de futbol, de crits, de botifarres i dòminos, i sobretot de molts cafès!

Quantes hores hem compartit amb ella i tota la seva família al confessionari de cal Rito o del Casal? El temps ens fa notar com han anat canviant les coses i, és cert, no anem tant al Casal, tal com ens fa veure la Natàlia! I ara ens preguntem: Quin pot haver estat el germen causant de tan dolorosa infecció? Potser estarem de sort i entre els records que van rajant de la maleta oberta de la dona de l’Armando, finalment hi trobarem, entre línies o encriptat d’alguna manera, el viàtic que ens faciliti l’ordre definitiu per revelar com ha de ser el Nou Casal que tant necessitem...



Quan vau començar a fer de cafeters?
Abans del Cafè, vam començar a casa (i després a cal Rito) a vendre revistes, novel·les, tebeos i coses d’escola i ben bé ho vam fer set anys... A cal Rito hi devíem anar a l’any 1970 i hi vam ser quasi onze anys. Com que vivíem allí (darrere el bar hi havia el pis) ho teníem tot molt a prop.

Com recordeu que era, tot plegat, aleshores?
Abans era tot molt diferent d’ara. Recordo que veníem les galetes per unitats, els mantecaus o els gelats al “corte”. Era molt curiosa aquella especial predilecció que existia a la mitja part del cine pels entrepans d’olives farcides, de pops vermells o de “berberetxos”! I fèiem gairebé tots els tallats amb llet condensada (de llet “normal”, quasi no en fèiem cap!).
Sortint de missa, els diumenges, quasi tothom anava a fer el vermut. I a la Festa Major era un no parar: sardanes, vermut, ball de tarda, concert i ball de nit!

Clients habituals “de cada dia” ho eren el Pep Domingo, el Minguet Pistol, el Sisco Picón, el Baldomero, el Valentí..., que encara el veig com es posava en un racó del bar escoltant tots els partits del Barça!
I els dies que plovia, s’omplia el cafè com un diumenge!
També portàvem les quinieles. Naltros posàvem el segell i les baixàvem a Reus i quan vam ser al Casal, també les primeres primitives. A Vilaplana sempre hi ha hagut molta afició a aquest tipus de joc!

Recordo que fins i tot es va fer una penya de quinieles (l’Armando, un dels mestres que vam tenir, el Miquel Sabaté, el Sisco Xacó, el Pep Savall, l'Humbert Virella i el Carxot) i que una vegada vam fer un tretze o alguna cosa així...; recordo que amb la part que ens va tocar vam comprar la trona del nostre fill, Armand. Es passaven hores i hores decidint els resultats que havien de posar, i hi havia dies que els tocaven les tres de la matinada!

I les relacions amb els altres negocis del poble?
De competència no n’hi ha hagut mai! Quan hi havia la Carme i el Juanito o, més tard, el Salvador i la Margarida, no recordo res que hagués creat mai gens d’enemistat, tot el contrari. També, més tard amb el Casal, ens vam posar d’acord amb Ca La Peirona per fer naltros entrepans i ells dinars i si venia algú i demanava per dinar de restaurant, l’enviàvem allà dalt...

I després us vau encarregar del Casal...
En aquell temps, al Casal hi havia molta feina, entre el bar, la depuradora i la sala de dalt. A més, hi havia més moviment que ara, la gent sortia molt més.
O amb el començament del Rally: aquell dia era de bojos! Sí que només era un dia, però treballàvem molt (tot i que pel negoci era un dels dies millors, no puc dir el mateix de com quedava el terme!).
I així, anant fent i quasi sense adonar-nos-en, al Casal, hi vam ser onze anys!
Més tard, quan ho van portar la Carlota i la Teresa, vaig pensar: Quina diferència! Naltros fèiem moltes coses, sí, però també venien potser més gent: motos, bicis o estrangers en ruta cap a Prades.

Pel bar passa molta gent i de ben segur que recordeu situacions curioses o vivències que podeu compartir amb els lectors de Lo Pedrís.
I tant! Per exemple, el dia del 5 a 0 era diumenge i la majoria de gent era al cine. Ningú no sabia que jugaria el Pere Valentí. No es va saber fins a última hora i algú va baixar a baix, a la sala del cine, a dir-ho i aleshores el cafè es va omplir! Aquesta va ser la més sonada!

També recordo que el pare i l’Armando veien plegats els partits de la copa d’Europa o de la Champions: i a veure qui cridava més!
Tot i que tots érem del Barça, menys el meu home (que tothom sap que era quasi tant de l’Espanyol com el Carxot!) quan jugava el Barça i l’Espanyol ningú no deia res! Encara recordo aquella final (tornada) de la Copa de la UEFA contra el Bayer Leverkusen que, com que a l’anada l’Espanyol havia guanyat per 3 a 0, li vam preparar una celebració amb pastís i cava i ja sabeu com va acabar...

El meu home era molt de l’Espanyol, però no s’amagava mai de dir que si no jugava el seu equip sempre volia que guanyés el Barça!
Una altra anècdota la recordo quan van començar a venir estrangers (holandesos) els dijous de l’estiu. Venien a dinar. I, a veure: la feinada era nostra per entendre’ls i fer-nos entendre! Però un any van venir en Divendres Sant i van demanar carn a la brasa! Ja em veus corrent cap a ca la Provi, i en Divendres Sant!

També vau tenir gent il·lustre a dispesa, no és així?
És cert, vam tenir els treballadors que van muntar els repetidors de la Mussara, que dormien al damunt de Cal Rito i esmorzaven i sopaven amb nosaltres.
Però sobretot els mestres. El primer dels quals va ser l’Espuny que, fins que no es va treure el carnet de xofer i va anar a Cambrils, el vam tenir al cafè. O el secretari, o els metges o el mossèn! Tots els vam tenir i tractar com a un membre més de la família.

Especial record el tinc del mossèn, que es va presentar a casa perquè li van dir que teníem gent a dinar, aleshores l’Armando (el meu home) em va dir -Ja sap en quina casa es posa aquest home?-. Li vam dir que cap de naltros no anava a missa i ell va contestar-nos que -No tot s’acaba anant a missa per ser una bona persona- I ja ho sabeu com es va acabar: Com un més de la família, a dinar i sopar durant 25 anys!

Com veieu el Casal actual?
Ho veig com un peix que es mossega la cua! Per algun motiu o altre, la gent ja no va tant al casal, això fa que no s’hi facin tantes coses i, així, la gent opta per no anar-hi tant. D’aquesta manera ens trobem el Casal buit molts cops.
També pot influir-hi el canvi tan sovint dels cafeters, que quan hi estàs acostumat ja n’hi ha uns altres!



La Redacció




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Editorial, Portada

Lo Pedris 88 (juliol 2022)

Teniu a les mans una nova edició de la revista trimestral Lo Pedrís. Amb cada...
Recerca, Cuina, Portada

RECEPTES F€CILS PER L€ESTIU

Ja som a l’estiu altre cop, amb poques ganes d’entrar a la cuina durant aquest...
Què passa, Notícies, Portada

EL PULS'METRE 88

PUJA: Les corredores vilaplanenques que, en la Cursa de les Dones de Cambrils, van ser...
Recerca, Cuina, Portada

Costella de porc ofegada

Aquesta recepta ens la fa arribar la Mercè Vilanova, néta de la Juanita Huguet...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Festa de la Primavera

El diumenge dia 22 de maig d’aquest any, el Grup de Jóvens vam fer la Festa de la...
Història, Història local, Masos, Portada

CA L€ANDREU

SITUACIÓ La casa tenia paret mitgera amb ca la Mont-rala. Toca al camí de...
Història, Història local, Masos, Portada

CA LA TIANA

ALTRES NOMS També coneguda com cal Tià o ca la Cargolina....
Història, Literatura, Narrativa, Portada, Fem memòria

Memòria de les oblidades

Un dels actes programats per la Regidoria d'Igualtat, ha estat la presentació, a...
Opinió, Espiritualitat, Portada

€L€ésser humà no és el nostre enemic...€

En els últims temps, noto en el tarannà de les persones i en molts articles i...
Què passa, Activitats, Portada

Un Sant Jordi de pel·lícula

La possibilitat de mal temps va obligar a fer la celebració de Sant Jordi a la...
Entitats, Escola, Portada

Sortida de final de curs

El dia 31 de maig tota l’escola vam anar a Cambrils a fer una sortida de final de curs....
Entitats, Escola, Portada

ELS AVELLANERS

Aquest curs el grup d’educació infantil de l’escola Cingle Roig de Vilaplana...
Què passa, Activitats, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Pilar Reche i el Jordi Serra, a New York.  Són a l'East River, a...
Què passa, Activitats, Portada

Descoberta del terme, reformes a l€església de la Mussara i vetllada musical

La Mussara sempre té alguna cosa que ens sorprèn, ja sigui passejant, caminant, en...
Història, Història local, Portada

Esmorzars de forquilla, a Vilaplana

Hi ha dos dies l’any en què, al nostre poble, pots gaudir d’un...
Recerca, Tradicions, Portada

Una família ramadera manté la transhumància al Montsant

Els desplaçaments del seu ramat afavoreixen la gestió del territori i permeten...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

50 anys del Grup de Colònies l'Alzina Rodona Mig segle de llavors de futur!

No els faig cap descobriment, si escric que, aquest 2022, el Grup de Colònies...
Història, Portada, Fem memòria

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 87, va sortir el pany de la porta del número 8 del Carrer...
Què passa, Activitats, Portada

Mussagats

El passat 15 de maig MUSSAGATS VILAPLANA va participar en la Fira de Sant Isidre. A la nostra...
Literatura, Contes, Portada

LA BRUIXATACA

El conte de “LA BRUIXATACA” està inspirat en la meva gateta. Es diu Taca,...
Literatura, Narrativa, Portada

De mar en mar

1r premi, als Premis Maig Memorial Pasqual Batalla de l'any 2020, de l'Ajuntament de...
Què passa, Literatura, Ressenyes literèries, Portada

Camí de formiga

Una nova edició de Camí de formiga va ser el dia 8 de maig, diumenge, a les 12 del...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A LA JUANITA DE CA L€OLLA

El 14 de desembre del 2021, la Joana Huguet Ferré, més coneguda com a Juanita...
Què passa, Recerca, Activitats, Natura, Tradicions, Portada

La Fira de Sant Isidre

El dia de Sant Isidre vam fer la segona edició de la Fira. Enguany, en sessió...
Recerca, Història, Història, De cinema, Portada

La Guerra Freda V € Vietnam

Continuem el nostre viatge per la Guerra Freda, des de la perspectiva del cinema, fent un petit...
Què passa, Activitats, Portada

III Jornada Let's Clean up, a Vilaplana.

La Tercera Jornada de neteja es va dur a terme el dia 7 de maig de 2022, dissabte, de les 10 a...
Recerca, Natura, Portada

El Salt del Ventador i altres racons

Aquest cop ens desplaçarem fins a Horta, a la Terra Alta, per anar a veure un dels salts...
Opinió, La nostra gent, Articles, Records, Portada

Isidro: L€home que em va ensenyar a €huir€ de missa

“Mossan Isidro” no deixava indiferent. D’alguna manera ha format part de...
Recerca, Literatura, Tradicions, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Sebastià Mariner, lo Sibines, com s’anomena ell mateix en l’inici de...
La nostra gent, Homenatges, Records

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...