Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Vilaplanencs exteriors | Revista 31

Montserrat Virgili Mestre, administrativa


Hi ha vilaplanencs exteriors que el seu fort vincle amb el poble els ve perquè són fills de Vilaplana. Però hi ha fets misteriosos que fan que gent que només hi ha viscut uns pocs anys, se sentin també profundament arrelats al poble. És el cas de la nostra convidada d’avui.


“Quan penso en Vilaplana, sempre veig els colors de les muntanyes; segur que ni hi ha de més maques, però per a mi les nostres són especials, en llum i en color”



Fa 23 anys que vius a Mequinensa, a la Franja de Ponent. Et sens una mica aragonesa?
No, jo em sento catalana, soc catalana. Però també estimo aquella terra i respecto la seva gent, amb la que també comparteixo el seus problemes, molts dels quals s’ignoren. Hi vaig venir a viure quan em vaig casar i, com tu dius, ja fa 23 anys.

Tu, més que vilaplanenca, n’ets descendent, ja que no vas néixer a Vilaplana
Vaig néixer a Centelles (Osona, Barcelona), però de petita vaig venir a Vilaplana amb la meva família, que tots eren d’aquí. Bé, el pare havia nascut al Catllar, però era un vilaplanenc més. Més tard vam anar a viure a Tarragona. Però quan em pregunten de on sóc, sempre dic que sóc de Vilaplana.

Tens algun record del poble on vas néixer?
Pocs, perquè era molt petita quan vam marxar; però recordo perfectament la casa on vivíem i el seu carrer. L’últim record que en tinc és l’enterrament de la meva avia Sisqueta, tot i que, com he dit, jo era molt petita. Allà hi tinc cosins, amb els que coincideixo a altres llocs, però fa moltíssims anys que allà no hi he tornat.

Com és Mequinensa? Com és la seva gent?
Mequinensa es un poble relativament nou, doncs es va construir per causa de l’embassament que s’hi va fer, el qual va inundar tot el poble antic. Te uns 2.500 habitants. Té totes les infraestructures per viure-hi bé; té uns carrers molt amples; un riu de 500 metres de amplada i un castell preciós dalt de un turó.

La gent és amable i oberta; tothom parla el català, semblant al que es parla a les comarques de Lleida, i això, a la resta de comarques aragoneses de fora de la Franja, no els agrada massa.

Et va costar acostumar-te a les maneres de fer del que és ara el teu poble?
No massa, però al seu clima sí que em va costar; hi ha un clima molt extrem: a l’estiu passem dels 42º de temperatura i a l’hivern tenim unes boires, que duren setmanes, en que no veiem el sol i això es molt pesat.

Quants fills tens?
Tenim dos fills: la Raquel, la gran, que té 22 anys, i el Josep, que ja en té 19. Tots dos són uns grans i bons mequinensans, tot i que van néixer a Lleida.

El vostre, no és un poble industrial. En què treballes?
Tenim un petit polígon que està en vies d’expansió, amb unes quantes fàbriques noves.

El problema de Mequinensa és la falta de espai per construir. Amb l’espai que hi ha disponible tenim veritables problemes amb el Ministeri de Medi Ambient i amb al Govern d’Aragó, doncs ens posen continus impediments per fer-ho, degut a la proximitat del riu.

Jo treballo en una urbanització de apartaments turístics dedicats, casi exclusivament, a gent amants de la pesca esportiva. Tenim contínuament, tot l’any, gent de tota Europa que hi van a pescar. Allí es pesca, entre d’altres peixos, el conegut siluro, que pot arribar a mesurar 2 metres de llarg i a quasi fer 100 kg de pes. Jo faig de encarregada, o sigui que faig una mica de tot.

Segur que tens alguna història divertida per explicar-nos en relació amb el què fas.
Divertida, divertida, no massa; però hi ha una cosa que passa quasi cada any, concretament a l’estiu. Arriben gent del nord de Europa, de pell blanquíssima, i lo primer que fan es posar-se a prendre el “sol español”, sense protecció solar, tot i que sempre els aviso que no ho facin. Així que en acabat, sovint, em toca cridar el metge, perquè arriben les insolacions i alguna vegada el client s’ha de passar tots el dies de vacances al llit, en posar-se malalt a causa del sol.

Ara no vens gaire a Vilaplana.
Pel meu treball m’és difícil, doncs el caps de setmana és quan tinc més feina, ja que són els dies en què marxen uns clients i n’arriben d’altres.

Però tu hi vas créixer i quasi que vas fer tota l’escolarització bàsica al poble.
Sí, fins els 10 anys. Recordo que, primer, l’escola era al pis de dalt de la casa de la Pepita Júlia; després, amb les escoles noves, hi va haver un canvi espectacular.

Quins records tens de l’escola de Vilaplana?
Penso que els records d’escola, en general, són el millors, ja que són els de la nostra infantesa. Recordo, sobretot, les amigues: la M. Cinta, la Nuri, la Gloria, la Montse de ca la Bàrbara, la Montse de cal Meliton, que era la meva companya de banc, i també, es clar, totes les altres companyes de classe; recordo especialment la senyoreta Palmer i també la llet en pols que ens donaven, que no m’agradava gens.

Tu vivies (encara hi tens casa) al carrer de la rasa. Què recordes d’aquella època?
Tot i que era un temps diferent del d’ara, en què hi havia mancances de moltes coses, jo no recordo que em faltes mai res, potser perquè llavors tenia a prop lo més important per a un infant: els meus pares, la meva tia Pilar (que era com si fos la meva àvia) i la meva germana. També era la edat de la juguesca, de anar per la rasa, pel pont, pels carrers...

Recordo les botigues; l’olor del pa als diferents forns -a Ca l’Olla, a Cal Folentí, a cal Sisquet del pa...- i, sobre tot, la olor de les coques de recapte. M’encantava portar-li el cistell a la tia Pilar, quan anava al forn a fer les coques de recapte i d’ou.

Quins són els teus passatemps preferits?
M’agrada llegir. Ara tinc una mica de dèria per fer ganxet. També m’agrada pintar mandalas; fer brodats de petit point... Però la veritat és que no tinc massa temps per dedicar-m’hi.

A la teva família li agrada venir al poble?
Sí, sobre tot al Manel, el meu marit; els meus fills, al no baixar gaire i no conèixer gent de la seva edat, això els condiciona una mica. Però sí que també els agrada venir.

Quant penses en Vilaplana, en general quins records flueixen a la teva ment?
Quan penso en Vilaplana, sempre veig els colors de les muntanyes; segur que ni hi ha de més maques, però per a mi les nostres són especials, en llum i en color.

Què et va marcar de la teva estada al poble?
Jo crec que tot. Em sento de Vilaplana totalment, encara que no hi vinc gaire. Fins el punt que, el dia que em mori, vull se enterrada al poble; penso que és el millor lloc per descansar per a sempre.

Vilaplana ha canviat molt des que hi vivies. Com veus el poble actualment?
Sí que ha canviat, i per millorar. El poble està molt maco; amb cases noves, carrers arreglats... Fa molt de goig.

Tens una idea de com voldries que fos la Vilaplana del futur?
Lògicament vull per a Vilaplana lo millor, que miri sempre endavant, que disposi de totes les noves tecnologies possibles, però també guardant sempre les seves arrels i la essència de poble, ja que això fa que sigui un lloc especial per viure-hi.



La Montserrat (Montse, li agrada que li diguin) és filla de la Pilar Bidó i del Pep del Mas i, per tant, és descendent de cal Bové, de ca l'Agustench, de cal Bidó... Ella és una dona vital, alegre i feliç i és un plaer conversar-hi, ja que sempre se t’enganxa el seu optimisme. Per molts anys !



Raquel Virgili




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...
Què passa, Recerca, Entitats, Notícies, Portada

8M Dia de la Dona

A Vilaplana hem celebrat el Dia Internacional de les Dones. Al migdia, als Rentadors, hem...
Què passa, Activitats, Portada

HIST'RIES DE MUSSAGATS 3

Quina peresa de tornar-me a posar a recordar i explicar coses, ara que ja fa tant de fred i...
Recerca, De cinema, Portada

Catifes vermelles

Després de la quietud pandèmica sembla que es reprenen amb normalitat les...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA a Josep M. Puche Fontanilles, arqueòleg.

“Amb les excavacions de la Mussara, van poder més les ganes i el sentiment que la...
Què passa, Història, Notícies, Portada, Fem memòria

Presentació del llibre de la Núria Aragonès Maigí: EL FOT'GRAF TORTOSÍ DE MAUTHAUSEN

Lo Pedrís va organitzar la presentació del llibre El fotògraf...
La nostra gent, Efemèrides, Records, Portada

Entre bambolines

Àvia... avui vull dir coses que poden ser difícils d'entendre......
Recerca, Cuina, Portada

Magnòlia

Magnòlia Ingredients: 1 litre d'Anís 1 Canutet petit de...
Recerca, Cuina, Portada

Porc senglar al vi negre

El juliol de 1996, la Maria Rufina, la Nati i la Mei, amb motiu de la Primera Setmana Cultural i...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Gràcies, Maria!

Vist amb la perspectiva del temps... quin goig aquell grup de veïns i veïnes del que la...
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre

PUJA: La renovació de la Font del Carrer Major. Cal valorar i destacar...
Què passa, Activitats, Portada

Berenar benèfic per Ucraïna

Què passa, Notícies, Portada

Viatge a Ucraïna

Tot va començar amb un missatge de WhatsApp “Open Europe a Reus necessita mans per...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Montsant aeri

Només és casualitat que en aquesta excursió se surti, precisament, de...
Què passa, Notícies, Portada

Finalitzen les obres de consolidació de l€església de Sant Salvador de la Mussara

A mitjans de març, van finalitzar les obres de consolidació de...
Què passa, Notícies, Portada

L€Ajuntament de Vilaplana presenta als veïns i veïnes l€informe de mig mandat

El passat divendres, 21 de gener, l’equip de govern de l’Ajuntament de Vilaplana va...
Opinió, Cartes a Lo Pedrís, Portada

Dissort o negligència

Avui, vigília de Nadal, hem passat per l’hospital. Transport amb ambulància,...
Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Vermut

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Glaw Mag Albert

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Esmorzar i Bitlles

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Titelles

Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana solidària: La Marató 2021

Enguany, hem tornat a recaptar diners per la Marató amb les entrades solidàries...
Què passa, Activitats, Portada

Tardes nadalenques

La nostra gent, Records, Portada

Obrint pas

Corria la primavera del 2000, quan va sorgir la iniciativa d’impulsar una nova revista pel...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 87 (abril 2022)

Al segle XX, els anys 20, els van anomenar “Els Feliços Vint”, i ho van ser...
La nostra gent, Què passa, Recerca, Notícies, Natura, Portada

El futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades

L'espai natural de les Muntanyes de Prades és un extens espai protegit, amb una...
La nostra gent, Què passa, Literatura, Efemèrides, Activitats, Notícies, Música, Poemes, Portada

Per Nadal, recitem i cantem (Segona Edició)

Encara que la data, l’hora i el temps no hi ajuden massa, hem de dir que la Segona...
Què passa, Notícies, Portada

Trenta anys fent de metge a Vilaplana

Ja han passat dos mesos i mig des que vaig deixar de fer de metge a Vilaplana. De fet, ni a...
Què passa, Notícies, Portada

Paraules del regidor de Sanitat, Jordi Sànchez Benet, adreçades al metge

Bon dia. Benvingudes i benvinguts. Gràcies per venir. Avui ens hem aplegat...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Comiat a Josep Sabaté Mestre, metge de Vilaplana

Vilaplana ha volgut acomiadar el seu metge, en un acte destacat de la Festa Major de Sant...