Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Vilaplanencs exteriors | Revista 31

Montserrat Virgili Mestre, administrativa



Hi ha vilaplanencs exteriors que el seu fort vincle amb el poble els ve perquè són fills de Vilaplana. Però hi ha fets misteriosos que fan que gent que només hi ha viscut uns pocs anys, se sentin també profundament arrelats al poble. És el cas de la nostra convidada d’avui.


“Quan penso en Vilaplana, sempre veig els colors de les muntanyes; segur que ni hi ha de més maques, però per a mi les nostres són especials, en llum i en color”



Fa 23 anys que vius a Mequinensa, a la Franja de Ponent. Et sens una mica aragonesa?
No, jo em sento catalana, soc catalana. Però també estimo aquella terra i respecto la seva gent, amb la que també comparteixo el seus problemes, molts dels quals s’ignoren. Hi vaig venir a viure quan em vaig casar i, com tu dius, ja fa 23 anys.

Tu, més que vilaplanenca, n’ets descendent, ja que no vas néixer a Vilaplana
Vaig néixer a Centelles (Osona, Barcelona), però de petita vaig venir a Vilaplana amb la meva família, que tots eren d’aquí. Bé, el pare havia nascut al Catllar, però era un vilaplanenc més. Més tard vam anar a viure a Tarragona. Però quan em pregunten de on sóc, sempre dic que sóc de Vilaplana.

Tens algun record del poble on vas néixer?
Pocs, perquè era molt petita quan vam marxar; però recordo perfectament la casa on vivíem i el seu carrer. L’últim record que en tinc és l’enterrament de la meva avia Sisqueta, tot i que, com he dit, jo era molt petita. Allà hi tinc cosins, amb els que coincideixo a altres llocs, però fa moltíssims anys que allà no hi he tornat.

Com és Mequinensa? Com és la seva gent?
Mequinensa es un poble relativament nou, doncs es va construir per causa de l’embassament que s’hi va fer, el qual va inundar tot el poble antic. Te uns 2.500 habitants. Té totes les infraestructures per viure-hi bé; té uns carrers molt amples; un riu de 500 metres de amplada i un castell preciós dalt de un turó.

La gent és amable i oberta; tothom parla el català, semblant al que es parla a les comarques de Lleida, i això, a la resta de comarques aragoneses de fora de la Franja, no els agrada massa.

Et va costar acostumar-te a les maneres de fer del que és ara el teu poble?
No massa, però al seu clima sí que em va costar; hi ha un clima molt extrem: a l’estiu passem dels 42º de temperatura i a l’hivern tenim unes boires, que duren setmanes, en que no veiem el sol i això es molt pesat.

Quants fills tens?
Tenim dos fills: la Raquel, la gran, que té 22 anys, i el Josep, que ja en té 19. Tots dos són uns grans i bons mequinensans, tot i que van néixer a Lleida.

El vostre, no és un poble industrial. En què treballes?
Tenim un petit polígon que està en vies d’expansió, amb unes quantes fàbriques noves.

El problema de Mequinensa és la falta de espai per construir. Amb l’espai que hi ha disponible tenim veritables problemes amb el Ministeri de Medi Ambient i amb al Govern d’Aragó, doncs ens posen continus impediments per fer-ho, degut a la proximitat del riu.

Jo treballo en una urbanització de apartaments turístics dedicats, casi exclusivament, a gent amants de la pesca esportiva. Tenim contínuament, tot l’any, gent de tota Europa que hi van a pescar. Allí es pesca, entre d’altres peixos, el conegut siluro, que pot arribar a mesurar 2 metres de llarg i a quasi fer 100 kg de pes. Jo faig de encarregada, o sigui que faig una mica de tot.

Segur que tens alguna història divertida per explicar-nos en relació amb el què fas.
Divertida, divertida, no massa; però hi ha una cosa que passa quasi cada any, concretament a l’estiu. Arriben gent del nord de Europa, de pell blanquíssima, i lo primer que fan es posar-se a prendre el “sol español”, sense protecció solar, tot i que sempre els aviso que no ho facin. Així que en acabat, sovint, em toca cridar el metge, perquè arriben les insolacions i alguna vegada el client s’ha de passar tots el dies de vacances al llit, en posar-se malalt a causa del sol.

Ara no vens gaire a Vilaplana.
Pel meu treball m’és difícil, doncs el caps de setmana és quan tinc més feina, ja que són els dies en què marxen uns clients i n’arriben d’altres.

Però tu hi vas créixer i quasi que vas fer tota l’escolarització bàsica al poble.
Sí, fins els 10 anys. Recordo que, primer, l’escola era al pis de dalt de la casa de la Pepita Júlia; després, amb les escoles noves, hi va haver un canvi espectacular.

Quins records tens de l’escola de Vilaplana?
Penso que els records d’escola, en general, són el millors, ja que són els de la nostra infantesa. Recordo, sobretot, les amigues: la M. Cinta, la Nuri, la Gloria, la Montse de ca la Bàrbara, la Montse de cal Meliton, que era la meva companya de banc, i també, es clar, totes les altres companyes de classe; recordo especialment la senyoreta Palmer i també la llet en pols que ens donaven, que no m’agradava gens.

Tu vivies (encara hi tens casa) al carrer de la rasa. Què recordes d’aquella època?
Tot i que era un temps diferent del d’ara, en què hi havia mancances de moltes coses, jo no recordo que em faltes mai res, potser perquè llavors tenia a prop lo més important per a un infant: els meus pares, la meva tia Pilar (que era com si fos la meva àvia) i la meva germana. També era la edat de la juguesca, de anar per la rasa, pel pont, pels carrers...

Recordo les botigues; l’olor del pa als diferents forns -a Ca l’Olla, a Cal Folentí, a cal Sisquet del pa...- i, sobre tot, la olor de les coques de recapte. M’encantava portar-li el cistell a la tia Pilar, quan anava al forn a fer les coques de recapte i d’ou.

Quins són els teus passatemps preferits?
M’agrada llegir. Ara tinc una mica de dèria per fer ganxet. També m’agrada pintar mandalas; fer brodats de petit point... Però la veritat és que no tinc massa temps per dedicar-m’hi.

A la teva família li agrada venir al poble?
Sí, sobre tot al Manel, el meu marit; els meus fills, al no baixar gaire i no conèixer gent de la seva edat, això els condiciona una mica. Però sí que també els agrada venir.

Quant penses en Vilaplana, en general quins records flueixen a la teva ment?
Quan penso en Vilaplana, sempre veig els colors de les muntanyes; segur que ni hi ha de més maques, però per a mi les nostres són especials, en llum i en color.

Què et va marcar de la teva estada al poble?
Jo crec que tot. Em sento de Vilaplana totalment, encara que no hi vinc gaire. Fins el punt que, el dia que em mori, vull se enterrada al poble; penso que és el millor lloc per descansar per a sempre.

Vilaplana ha canviat molt des que hi vivies. Com veus el poble actualment?
Sí que ha canviat, i per millorar. El poble està molt maco; amb cases noves, carrers arreglats... Fa molt de goig.

Tens una idea de com voldries que fos la Vilaplana del futur?
Lògicament vull per a Vilaplana lo millor, que miri sempre endavant, que disposi de totes les noves tecnologies possibles, però també guardant sempre les seves arrels i la essència de poble, ja que això fa que sigui un lloc especial per viure-hi.



La Montserrat (Montse, li agrada que li diguin) és filla de la Pilar Bidó i del Pep del Mas i, per tant, és descendent de cal Bové, de ca l'Agustench, de cal Bidó... Ella és una dona vital, alegre i feliç i és un plaer conversar-hi, ja que sempre se t’enganxa el seu optimisme. Per molts anys !



Raquel Virgili




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Casaments 2024

1. Clàudia Vilanova Urbano & Aleix Ferré Mateu, 24 de febrer 2....
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Defuncions 2024

2023 Sebastià Mestre Ferré, als 74 anys, 22 de desembre Salvador...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Naixements 2024

1. Guiu Calafat Huguet, 8 d'abril 2. Leo Garrido Huertas, 26 de juny 3. Marina Mestre...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Vilaplanenc/ca de l€any: Grup de Jóvens de Vilaplana

Molt bona nit, vilaplanencs i vilaplanenques! Volíem fer un petit discurs, ja que...
Passatemps, Portada

Passatemps 98. Els millors àlbums de la història

Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 98 (desembre 2024)

Cada nova edició de la revista Lo Pedrís és un repte, i quan surt...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 97, va sortir el pany de la porta del número 3 del carrer...
Recerca, Cuina, Portada

Receptes de Nadal 2024

S'acosten festes i avui us vull portar unes receptes molt bones, un entrant i un final...
La nostra gent, Entitats, Homenatges, Escola, Portada

Vint anys de las reobertura de l'Escola

20 CURSOS D'ESCOLA Raúl i Conxi Per començar a parlar-vos...
Història, Història local, Portada

La pluja que no sap ploure

Aquesta tardor hem pogut veure com s’acabava un dels períodes més...
Què passa, Esports, Portada

Tornem a gaudir de les curses de trail running amb la primera edició de la Cursa Vilaplana 030!

Feia molts anys que el nostre poble no era l’epicentre de les curses de muntanya de forma...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 98

PUJA La benvinguda pluja que ha fet baixar el riu, ha omplert les basses del terme, ha fet...
Literatura, Lingüística, Portada

Curiositats

En aquest número de Lo Pedrís iniciem una nova secció, en la qual us...
Què passa, Notícies, Portada

Preestrena del documental €Vidas irrenovables€

El diumenge 22 de desembre vam portar a les nostres terres el Documental “Vidas...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Dia de la Gent més gran

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys El diumenge, 27...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: Alonso

La paraula d’aquest número està plena de sorpreses, ja que s’acostuma a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Carlota, la Carme, la M. Cinta, la Nati, la Manoli i la Cristina, a la Plaza Mayor de Madrid....
Què passa, Notícies, Portada

El Pi Gros

Del Pi Gros, també conegut fora vila com a Pi Gros de l'Aleixar, en podríem dir...
Què passa, Notícies, Portada

El pont de fusta

El Pi del Fernando ens remet a les passejades infantils per comprovar com calia...
Què passa, Entitats, Notícies, Jubilats, Portada

Dinar de Germanor

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 24 de novembre de...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festival Accents)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (10a Crono urbana de bicicletes)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festa Todo Nasty)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (5a Baixada d'andròmines)

La nostra gent, Homenatges, Portada

Anna Gallisà Mestre, Pregonera de l'any 2024

Un vespre d’agost va sonar el mòbil. Eren la Mireia i el Josep que em van proposar...
Què passa, Esports, Portada

La Solsida i les Crestes de Volendins

Aquesta proposta només és apta per a excursionistes amb un cert punt...
Recerca, De cinema, Portada

Tardor de cine

Comença el curs cinematogràfic amb les estrenes de quatre directores....
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Ca la Puça / Cal Corraló (final)

L'objectiu de la Secció Masos i Cases de la Mussara era presentar-vos tots els...
Literatura, Poemes, Portada

PASSEJOS CAP A L€ALTRA BANDA

Només, quan el vent bufa tan fort, som conscients de la nostra feblesa, que...
Opinió, Què passa, Articles, Notícies, Portada

El temps

El temps, el temps tan preuat, i molts cops ignorat. El temps, si el poguéssim aturar un...