Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Entrevistes | Revista 56

Montserrat Martorell Mariné (La Montserrat Joaquim), 78 anys, jubilada

Ha estat més fàcil del què em pensava: Hem conversat, i la conversa ha anat creixent i guanyant pes, brillant en silenci, desvetllant-me racons d’una memòria portentosa. Quan sortia de casa de la Montserrat no he pogut obviar de mirar la botiga i recordar-ne l’olor, la sang presa i les peces de carn, i la mestressa rere el taulell..., pensava que n’havia tret una entrevista petita, escassa. No ha estat fins que n’he fet la transcripció, que hi he detectat la veta. Espero i desitjo que hi pugueu apreciar el gust càlid i agradable del solatge del bo que el pas del temps ens va component, dia a dia.

“Ara, si ho expliques, sembla que no pugui ser, que sigui com un
cuento... Com que teníem tan poca cosa, fèiem pel què teníem, estàvem fets d’una altra manera. I ara et vas adaptant al que et trobes..., però em sembla que amb menys també passaríem...; Però ara ja, qui ho atura?”

Com recordeu la Vilaplana de la vostra infància?
Sortíem a jugar pels carrers: a corda, a amagar (per les cases)... amb ben poqueta cosa en teníem prou! Els carrers eren de terra i pedra. A la placeta de cal Teodoro fèiem basses a l’abeurador: teníem l’aigua molt a prop. A part de les hores d’anar a col•legi, hi érem moltes hores al carrer, només sortir de l’escola ja ens veus a tots i totes a jugar!

Per cert, com recordeu l’escola d’aleshores?
Realment molt senzilla. Era una sala de ca la Pepita Júlia. Hi anàvem només noies soles. El cert és que anàvem bastant rectes ja que la senyora Maria ens feia anar dretes! Tot era en castellà, allevòrens era així! Cada vegada que parlàvem en català ens feien pagar cinc cèntims! (que ens deien que eren per les missions..., i ens ho crèiem!).

Tot i que no hi teníem gaire coses per jugar, érem felices i també ens ho passàvem bé! Fas pel que et trobes!

El temps de lleure i les maneres de jugar i entretenir-se han canviat molt. Què recordeu que fèieu en aquell temps?
Després del col•legi anàvem cap a ca la Carme Clàudio a cosir. Hi anàvem totes; era aquest sistema: totes les noies (érem una bona colla!) fèiem brodat i labors i preparàvem el nuviatge, per quan festegéssim. Fèiem llençols, estovalles, coixineres, etc.

Quan ja vam ser més grans, recordo amb molt de tendresa l’anar a menjar la mona. Entre naltros mateixes ens dèiem “Xiquetes, què ens posarem?” Ai! Tot i així érem felices! Érem una colla d’amigues (la Maria Planot, la Núria Bidó, la Maria Domingo, la Teressita i la Roser Paca) que sempre ens ho vam passar molt bé! Quasi tothom anava al mas de Mariné, era una cosa natural! No calia preguntar on s’anava! De fet, aleshores el mas estava més cuidat que no pas ara; també és cert que als amos els agradava que hi anéssim, ja que la gent també es comportava més bé que ara... Preníem el berenar, un tros de mona i feliços!

De més grans, anàvem a plegar avellanes quan era el temps i a espigolar fins que ja no se’n veia ni una... I si en trèiem algun centimet, ens compràvem roba!
Tot plegat ja veus que és totalment diferent d’avui en dia!

També hem de dir que han canviat (i molt!) la Festa Major i altres celebracions que abans eren molt esperades, què ens en podeu dir al respecte?
La veritat és que jo no era massa balladora i no era massa del ball. Per les cases se celebrava tan bé com es podia... Amb els menjars, si es tenia un pollastre de casa o si era una altra cosa, cada casa feia el que podia...

Per Nadal, qui més qui menys es feien ells mateixos els torrons. Naltros portàvem una o dues barres amb les ametlles trencades que havíem baixat a cal Padreny. Abans es baratava molt; la mama devia tenir feina i ho fèiem així...

A les Festes Majors es mirava de fer igual. Abans, com que no se'n tenien, es feia més cas de les coses!

A més a més, malgrat la prohibició, tot es feia en català, no és així?
Tot es feia en català, fins i tot la doctrina. A més, mai s’havien ballat tantes sardanes com allevòrens! I ja veus ara com està tot, ara estan com mig mortes! Ballar sardanes ens agradava molt a tots, n’hi havia de molt boniques i sobretot quan veies qui sabia comptar!

Aleshores, quina diferencia trobeu que hi ha entre el que vau viure i el que veieu que estan vivint els vostres fills. Realment podem dir que avui estem més bé que abans?
A veure, de gana no en vam passar..., el problema el tenien els pares, que havien de fer amb el que tenien. Ara, si ho expliques, sembla que no pugui ser, que sigui com un cuento... Com que teníem tan poca cosa, fèiem pel què teníem, estàvem fets d’una altra manera. I ara et vas adaptant al que et trobes..., però em sembla que amb menys també passaríem...; Però ara ja, qui ho atura?

Ara poden estar bé amb tot el que tenen però naltros, amb el poc que teníem també érem feliços. Si els Reis et portaven una joguina, ja era molt! T’adaptaves, ja que portaven poqueta cosa..., la capseta de colors, els llàpissos, la bossa d’anar al col•legi. Sempre eren coses de servei. Recordo un any que a la Roser Paca li van portar un Nen Jesús maco preciós (ves que potser més que el de l’Església!) i a mi un de petitet que també estava força bé... (encara el tinc!) Va ser l’any que els Reis van passar pel carrer (abans sempre havien deixat els regals i les coses als balcons o les passaven per les finestres) i, com que no hi havia cavalls, anaven en mules; i els patges, amb el camió del Mario, ens van anar deixant els regals per les cases (com es fa ara). Però només va ser aquell any!

El període de la vostra vida dedicada a la botiga va ser prou llarg, què va representar per a vostè i la vostra família?
Quan vaig posar-me a la botiga jo ja tenia 35 anys, mentre que el Sebastià ja hi va néixer... Clar que si no hagués fet la carnisseria, hauria hagut d’anar al tros o fer confecció com d’altres noies. El cert és que m’ho vaig trobar fet i va ser tot plegat més fàcil. Em vaig haver d’espavilar una mica amb la canalla, però el Sebastià em va ajudar molt, quasi tot ho feia ell!

Ens podeu fer cinc cèntims d’alguna anècdota o vivència que ens vulgueu explicar?
Jo hi estava molt bé a la carnisseria. Una vegada jubilada ho vaig trobar molt en falta! Sobretot per la companyia que feia parlar amb les dones.

Matàvem el be que ens pujaven de Reus i l’engreixàvem a casa, i quan s’acabava, en matàvem un altre (ho feia el Sebastià). De cop, però, veníem gallina; encabat van venir els pollastres i la vedella; i quan va plegar la Jacinta, vam agafar el tocino. Abans, quan érem petits, només es venia be i gallina.., les coses, però, han anat canviant. Les gallines ens les portaven de les cases. La gent tenien gallines, pollastres i ous per les cases.

Per acabar, i atenent a la relació que Lo Pedrís va establir amb vostè i bona part de les seves amigues de la infantesa en la recuperació del conte de La Blancaneus, no ens podem estar de demanar-li que ens expliqui què en recorda amb més afecte.
De jovenetes fèiem teatre a la Sala Parroquial. La que més recordem és la Blancaneus, perquè era en vers i vam disfrutar molt assajant-la a ca les Quimetes i a cal Morell! La van escriure (en català!) la senyora Lola (que també havia fet un drama: “La tragèdia al cim”) i la seva germana Maria. A més, elles, per fer-ho encara més bé, van dir-li a l’Octavi (el germà del Paco Sagal, que ja assajava els Pastorets i el teatre) perquè ens ajudés. Això va fer que quedés encara més bé. Érem una bona colla, no només de la nostra edat, n’hi havia de més grans i de més petites. Vam assajar molt de temps..., tant que totes sabíem els papers de totes les altres...

Em quedava pendent l’agraïment que, personalment, volia rendir a la Montserrat i a la “colla d’amigues” que em van ajudar a recuperar el Conte de la Blancaneus. Aquella il•lusió que vam imprimir en aquell repte (impossible!) he mirat de transmetre’l en aquesta entrevista. No sé si l’efecte aconseguit ha estat el pretès, doncs mirar de recuperar i transportar al nostre present, tan canviant, ni que sigui un pessic d’aquells temps és més feina d’historiador que no pas d’entrevistador. Valgui la present a modus d’homenatge al temps, a la memòria i a la realitat d’un poble que, tot i ser petit, alberga grans humanitats.





Pep Mestre Anguera




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Editorial, Portada

Lo Pedris 88 (juliol 2022)

Teniu a les mans una nova edició de la revista trimestral Lo Pedrís. Amb cada...
Recerca, Cuina, Portada

RECEPTES F€CILS PER L€ESTIU

Ja som a l’estiu altre cop, amb poques ganes d’entrar a la cuina durant aquest...
Què passa, Notícies, Portada

EL PULS'METRE 88

PUJA: Les corredores vilaplanenques que, en la Cursa de les Dones de Cambrils, van ser...
Recerca, Cuina, Portada

Costella de porc ofegada

Aquesta recepta ens la fa arribar la Mercè Vilanova, néta de la Juanita Huguet...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Festa de la Primavera

El diumenge dia 22 de maig d’aquest any, el Grup de Jóvens vam fer la Festa de la...
Història, Història local, Masos, Portada

CA L€ANDREU

SITUACIÓ La casa tenia paret mitgera amb ca la Mont-rala. Toca al camí de...
Història, Història local, Masos, Portada

CA LA TIANA

ALTRES NOMS També coneguda com cal Tià o ca la Cargolina....
Història, Literatura, Narrativa, Portada, Fem memòria

Memòria de les oblidades

Un dels actes programats per la Regidoria d'Igualtat, ha estat la presentació, a...
Opinió, Espiritualitat, Portada

€L€ésser humà no és el nostre enemic...€

En els últims temps, noto en el tarannà de les persones i en molts articles i...
Què passa, Activitats, Portada

Un Sant Jordi de pel·lícula

La possibilitat de mal temps va obligar a fer la celebració de Sant Jordi a la...
Entitats, Escola, Portada

Sortida de final de curs

El dia 31 de maig tota l’escola vam anar a Cambrils a fer una sortida de final de curs....
Entitats, Escola, Portada

ELS AVELLANERS

Aquest curs el grup d’educació infantil de l’escola Cingle Roig de Vilaplana...
Què passa, Activitats, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Pilar Reche i el Jordi Serra, a New York.  Són a l'East River, a...
Què passa, Activitats, Portada

Descoberta del terme, reformes a l€església de la Mussara i vetllada musical

La Mussara sempre té alguna cosa que ens sorprèn, ja sigui passejant, caminant, en...
Història, Història local, Portada

Esmorzars de forquilla, a Vilaplana

Hi ha dos dies l’any en què, al nostre poble, pots gaudir d’un...
Recerca, Tradicions, Portada

Una família ramadera manté la transhumància al Montsant

Els desplaçaments del seu ramat afavoreixen la gestió del territori i permeten...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

50 anys del Grup de Colònies l'Alzina Rodona Mig segle de llavors de futur!

No els faig cap descobriment, si escric que, aquest 2022, el Grup de Colònies...
Història, Portada, Fem memòria

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 87, va sortir el pany de la porta del número 8 del Carrer...
Què passa, Activitats, Portada

Mussagats

El passat 15 de maig MUSSAGATS VILAPLANA va participar en la Fira de Sant Isidre. A la nostra...
Literatura, Contes, Portada

LA BRUIXATACA

El conte de “LA BRUIXATACA” està inspirat en la meva gateta. Es diu Taca,...
Literatura, Narrativa, Portada

De mar en mar

1r premi, als Premis Maig Memorial Pasqual Batalla de l'any 2020, de l'Ajuntament de...
Què passa, Literatura, Ressenyes literèries, Portada

Camí de formiga

Una nova edició de Camí de formiga va ser el dia 8 de maig, diumenge, a les 12 del...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A LA JUANITA DE CA L€OLLA

El 14 de desembre del 2021, la Joana Huguet Ferré, més coneguda com a Juanita...
Què passa, Recerca, Activitats, Natura, Tradicions, Portada

La Fira de Sant Isidre

El dia de Sant Isidre vam fer la segona edició de la Fira. Enguany, en sessió...
Recerca, Història, Història, De cinema, Portada

La Guerra Freda V € Vietnam

Continuem el nostre viatge per la Guerra Freda, des de la perspectiva del cinema, fent un petit...
Què passa, Activitats, Portada

III Jornada Let's Clean up, a Vilaplana.

La Tercera Jornada de neteja es va dur a terme el dia 7 de maig de 2022, dissabte, de les 10 a...
Recerca, Natura, Portada

El Salt del Ventador i altres racons

Aquest cop ens desplaçarem fins a Horta, a la Terra Alta, per anar a veure un dels salts...
Opinió, La nostra gent, Articles, Records, Portada

Isidro: L€home que em va ensenyar a €huir€ de missa

“Mossan Isidro” no deixava indiferent. D’alguna manera ha format part de...
Recerca, Literatura, Tradicions, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Sebastià Mariner, lo Sibines, com s’anomena ell mateix en l’inici de...
La nostra gent, Homenatges, Records

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...