Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Entrevistes | Revista 56

Montserrat Martorell Mariné (La Montserrat Joaquim), 78 anys, jubilada

Ha estat més fàcil del què em pensava: Hem conversat, i la conversa ha anat creixent i guanyant pes, brillant en silenci, desvetllant-me racons d’una memòria portentosa. Quan sortia de casa de la Montserrat no he pogut obviar de mirar la botiga i recordar-ne l’olor, la sang presa i les peces de carn, i la mestressa rere el taulell..., pensava que n’havia tret una entrevista petita, escassa. No ha estat fins que n’he fet la transcripció, que hi he detectat la veta. Espero i desitjo que hi pugueu apreciar el gust càlid i agradable del solatge del bo que el pas del temps ens va component, dia a dia.

“Ara, si ho expliques, sembla que no pugui ser, que sigui com un
cuento... Com que teníem tan poca cosa, fèiem pel què teníem, estàvem fets d’una altra manera. I ara et vas adaptant al que et trobes..., però em sembla que amb menys també passaríem...; Però ara ja, qui ho atura?”

Com recordeu la Vilaplana de la vostra infància?
Sortíem a jugar pels carrers: a corda, a amagar (per les cases)... amb ben poqueta cosa en teníem prou! Els carrers eren de terra i pedra. A la placeta de cal Teodoro fèiem basses a l’abeurador: teníem l’aigua molt a prop. A part de les hores d’anar a col•legi, hi érem moltes hores al carrer, només sortir de l’escola ja ens veus a tots i totes a jugar!

Per cert, com recordeu l’escola d’aleshores?
Realment molt senzilla. Era una sala de ca la Pepita Júlia. Hi anàvem només noies soles. El cert és que anàvem bastant rectes ja que la senyora Maria ens feia anar dretes! Tot era en castellà, allevòrens era així! Cada vegada que parlàvem en català ens feien pagar cinc cèntims! (que ens deien que eren per les missions..., i ens ho crèiem!).

Tot i que no hi teníem gaire coses per jugar, érem felices i també ens ho passàvem bé! Fas pel que et trobes!

El temps de lleure i les maneres de jugar i entretenir-se han canviat molt. Què recordeu que fèieu en aquell temps?
Després del col•legi anàvem cap a ca la Carme Clàudio a cosir. Hi anàvem totes; era aquest sistema: totes les noies (érem una bona colla!) fèiem brodat i labors i preparàvem el nuviatge, per quan festegéssim. Fèiem llençols, estovalles, coixineres, etc.

Quan ja vam ser més grans, recordo amb molt de tendresa l’anar a menjar la mona. Entre naltros mateixes ens dèiem “Xiquetes, què ens posarem?” Ai! Tot i així érem felices! Érem una colla d’amigues (la Maria Planot, la Núria Bidó, la Maria Domingo, la Teressita i la Roser Paca) que sempre ens ho vam passar molt bé! Quasi tothom anava al mas de Mariné, era una cosa natural! No calia preguntar on s’anava! De fet, aleshores el mas estava més cuidat que no pas ara; també és cert que als amos els agradava que hi anéssim, ja que la gent també es comportava més bé que ara... Preníem el berenar, un tros de mona i feliços!

De més grans, anàvem a plegar avellanes quan era el temps i a espigolar fins que ja no se’n veia ni una... I si en trèiem algun centimet, ens compràvem roba!
Tot plegat ja veus que és totalment diferent d’avui en dia!

També hem de dir que han canviat (i molt!) la Festa Major i altres celebracions que abans eren molt esperades, què ens en podeu dir al respecte?
La veritat és que jo no era massa balladora i no era massa del ball. Per les cases se celebrava tan bé com es podia... Amb els menjars, si es tenia un pollastre de casa o si era una altra cosa, cada casa feia el que podia...

Per Nadal, qui més qui menys es feien ells mateixos els torrons. Naltros portàvem una o dues barres amb les ametlles trencades que havíem baixat a cal Padreny. Abans es baratava molt; la mama devia tenir feina i ho fèiem així...

A les Festes Majors es mirava de fer igual. Abans, com que no se'n tenien, es feia més cas de les coses!

A més a més, malgrat la prohibició, tot es feia en català, no és així?
Tot es feia en català, fins i tot la doctrina. A més, mai s’havien ballat tantes sardanes com allevòrens! I ja veus ara com està tot, ara estan com mig mortes! Ballar sardanes ens agradava molt a tots, n’hi havia de molt boniques i sobretot quan veies qui sabia comptar!

Aleshores, quina diferencia trobeu que hi ha entre el que vau viure i el que veieu que estan vivint els vostres fills. Realment podem dir que avui estem més bé que abans?
A veure, de gana no en vam passar..., el problema el tenien els pares, que havien de fer amb el que tenien. Ara, si ho expliques, sembla que no pugui ser, que sigui com un cuento... Com que teníem tan poca cosa, fèiem pel què teníem, estàvem fets d’una altra manera. I ara et vas adaptant al que et trobes..., però em sembla que amb menys també passaríem...; Però ara ja, qui ho atura?

Ara poden estar bé amb tot el que tenen però naltros, amb el poc que teníem també érem feliços. Si els Reis et portaven una joguina, ja era molt! T’adaptaves, ja que portaven poqueta cosa..., la capseta de colors, els llàpissos, la bossa d’anar al col•legi. Sempre eren coses de servei. Recordo un any que a la Roser Paca li van portar un Nen Jesús maco preciós (ves que potser més que el de l’Església!) i a mi un de petitet que també estava força bé... (encara el tinc!) Va ser l’any que els Reis van passar pel carrer (abans sempre havien deixat els regals i les coses als balcons o les passaven per les finestres) i, com que no hi havia cavalls, anaven en mules; i els patges, amb el camió del Mario, ens van anar deixant els regals per les cases (com es fa ara). Però només va ser aquell any!

El període de la vostra vida dedicada a la botiga va ser prou llarg, què va representar per a vostè i la vostra família?
Quan vaig posar-me a la botiga jo ja tenia 35 anys, mentre que el Sebastià ja hi va néixer... Clar que si no hagués fet la carnisseria, hauria hagut d’anar al tros o fer confecció com d’altres noies. El cert és que m’ho vaig trobar fet i va ser tot plegat més fàcil. Em vaig haver d’espavilar una mica amb la canalla, però el Sebastià em va ajudar molt, quasi tot ho feia ell!

Ens podeu fer cinc cèntims d’alguna anècdota o vivència que ens vulgueu explicar?
Jo hi estava molt bé a la carnisseria. Una vegada jubilada ho vaig trobar molt en falta! Sobretot per la companyia que feia parlar amb les dones.

Matàvem el be que ens pujaven de Reus i l’engreixàvem a casa, i quan s’acabava, en matàvem un altre (ho feia el Sebastià). De cop, però, veníem gallina; encabat van venir els pollastres i la vedella; i quan va plegar la Jacinta, vam agafar el tocino. Abans, quan érem petits, només es venia be i gallina.., les coses, però, han anat canviant. Les gallines ens les portaven de les cases. La gent tenien gallines, pollastres i ous per les cases.

Per acabar, i atenent a la relació que Lo Pedrís va establir amb vostè i bona part de les seves amigues de la infantesa en la recuperació del conte de La Blancaneus, no ens podem estar de demanar-li que ens expliqui què en recorda amb més afecte.
De jovenetes fèiem teatre a la Sala Parroquial. La que més recordem és la Blancaneus, perquè era en vers i vam disfrutar molt assajant-la a ca les Quimetes i a cal Morell! La van escriure (en català!) la senyora Lola (que també havia fet un drama: “La tragèdia al cim”) i la seva germana Maria. A més, elles, per fer-ho encara més bé, van dir-li a l’Octavi (el germà del Paco Sagal, que ja assajava els Pastorets i el teatre) perquè ens ajudés. Això va fer que quedés encara més bé. Érem una bona colla, no només de la nostra edat, n’hi havia de més grans i de més petites. Vam assajar molt de temps..., tant que totes sabíem els papers de totes les altres...

Em quedava pendent l’agraïment que, personalment, volia rendir a la Montserrat i a la “colla d’amigues” que em van ajudar a recuperar el Conte de la Blancaneus. Aquella il•lusió que vam imprimir en aquell repte (impossible!) he mirat de transmetre’l en aquesta entrevista. No sé si l’efecte aconseguit ha estat el pretès, doncs mirar de recuperar i transportar al nostre present, tan canviant, ni que sigui un pessic d’aquells temps és més feina d’historiador que no pas d’entrevistador. Valgui la present a modus d’homenatge al temps, a la memòria i a la realitat d’un poble que, tot i ser petit, alberga grans humanitats.





Pep Mestre Anguera




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 95: WORLDLE quilòmetre 0

Un dels jocs més populars per internet és el WORDLE. Va ser creat durant la...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Rafael

SITUACIÓ Conformen un conjunt de cases entre mitgeres amb Cal Cassoles i Cal Marc,...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Po

SITUACIÓ És l’única casa que queda a la part sud del bassot, a...
Recerca, Cuina, Portada

€Amanida de taronja€ i €Arròs de costella de vedella€

Temps de primavera i potser algun dia de calor. Us faré un parell de receptes que no us...
Recerca, Medicina, Portada

El deteriorament cognitu en la vellesa

Quan parlem d'envelliment normal, cal considerar que aquest procés es pot donar de...
Recerca, Natura, Portada

La meva experiència amb la vespa asiàtica

Vaig començar a veure vespes asiàtiques (velutina) l'estiu de l'any 2020,...
La nostra gent, Història, Records, Història, Portada

Dones rurals. Dones del Camp de Tarragona

El dia 15 d'octubre de 2023, al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí,...
Què passa, Notícies, Portada

Celebració del 8M del 2024, a Vilaplana

Divendres, dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona. A la plaça de la Vila,...
Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana assoleix aquest primer trimestre de 2024 el consum més baix d€aigua dels últims 15 mesos

La mitjana diària d’aigua servida des de l’ETAP s’ha situat aquest...
Què passa, Notícies, Portada

La Marató de 2023

17/12/2023: Bingo: 2.384,88 € 24/12/2023: Per Nadal, recitem, cantem:...
Què passa, Activitats, Portada

Mercat de Nadal 2023

El Mercadet o paradetes de Nadal, era habitual a Vilaplana. Enguany s'ha tornat a impulsar,...
Què passa, Música, Portada

Música per a gent exquisida

Anem de viatge a qualsevol lloc amb Iggy Pop i David Bowie Us expliquem alguns detalls...
Opinió, Articles, Portada

Manifest de l€Associació "La Vall Sostenible" en suport a la pagesia i ramaderia.

L'Associació La Vall Sostenible, volem manifestar el nostre ferm suport a la...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Homenatge a SALVADOR SABATER

Salvador Sabater: L’últim comunista Qui va ser el Salvador? Per a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

Foto 1: La família Mariné-Mariné i l'Anna Miyagi a Miyajimacho, al...
Història, Història local, Portada

Palmira Jaquetti, la força de l'esperit

Qui més qui menys, sap que la vida és una cursa d'obstacles. Podem...
Història, Portada, Fem memòria

Portes de la memòria. Deportació dels republicans ampostins als camps nazis

QUAN? Recuperació d’un passat oblidat El present treball és el...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: sacatapos

La paraula d’aquest número és sacatapos. Segons la classificació que...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 95

PUJA La proposta de l’Ajuntament “Busquem fotos antigues” Ens...
Recerca, De cinema, Portada

Guardons de cinema

Comencem per la gala dels Gaudí, la primera de l’any i una mica soporífica....
Recerca, Natura, Portada

El Racó d'en Marc i la Foradada de l'Airosa

Tornem al Massís del Port per fer una clàssica, que si volem podem transformar en...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 94, va sortir el pany de la porta del número 4 del carrer...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a: Marta Rodon, en versió viatgera

La visito a casa seva. Ha encès el foc i ens acompanya el Cian, relaxat a la catifa. Li...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 95 (març 2024)

Pagesia... trajecte final? Hem sentit moltes vegades, algú, afirmar que......
Història, Masos

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...