Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Què passa - Teatre | Revista 89

Mirem a l’infinit


Mesos de feina, pensant, planificant, ordenant, organitzant, donant forma a la idea, estructurant-la, creant el que volíem fer i de la manera com ho volíem fer esperant que el resultat sigui l’imaginat. Hem aixecat la vista una mica més enllà intentant mirar a l’infinit... Quina paraula més bonica «infinit».

Després de valorar un munt de coses, finalment hem pres la decisió de llençar-nos a l’aventura de crear una companyia teatral establerta a Vilaplana, el poble que ens ha vist néixer, jugar, córrer, créixer, on alguns han viscut, on alguns hi vivim.

Una companyia que ompli un espai que des de fa uns anys es manté buit, orfe, desert... Tenim el temps, les ganes, la gent i la il·lusió per a fer-ho possible.

Aquests últims set anys de pelegrinatge teatral que he viscut fora de Vilaplana m’han permès retro alimentar-me i veure les coses des d’una nova perspectiva i en això, La Teatr’Era de Castellvell n’ha estat cabdal. Ells m’han ajudat a obrir-me moltíssimes portes. He pogut experimentar, amb l’espectacle “Terra Baixa en Essència”, el que és anar per tota la geografia catalana jo sol, que la gent et compri el projecte que els ofereixes i que gaudeixin amb el que veuen. Tot això, em va fer reflexionar i crec que ha arribat el moment d’aprofitar el que la vida m’ha regalat aquests últims temps.

Tota aquesta idea va començar amb un cafè a les mans. Parlàvem amb la Cecília de la gran quantitat de funcions que anava fent amb Terra Baixa, de com va començar tot, de com aquesta història m’havia portat per uns camins impensables, inaudits i inimaginables creant un projecte teatral que va sorgir del no-res i de com, de cop i volta, tot allò que vas imaginar et pot canviar la vida.

Els dos teníem moltes ganes de crear alguna cosa, partíem de la base que per formar una companyia no calia gaire gent, la justa i necessària, gent que cregués en el projecte i sobretot, gent amb compromís. Jo mateix ho estava vivint en primera persona. Per construir una companyia només cal comptar en cada projecte, en cada proposta que et motivi amb les persones que necessitis, persones que tinguin les mateixes inquietuds que tu i que pots anar a buscar segons les necessitats que t’ofereixi cada muntatge.

Feia cinc o sis anys que constantment pel meu cap em tornava a rondar la idea de fer una nova versió de MAR I CEL, el gran musical català em tornava a treure hores de son. Tot i ser el muntatge més gran i més complicat que he preparat mai i, possiblement del que em sento més orgullós a causa de la dificultat que comportava, sempre he estat molt crític amb aquell espectacle. No vam saber explotar tal com es mereixia un muntatge d’aquella magnitud i tampoc vam ser capaços de valorar tot l’esforç i el treball titànic realitzat. Per a mi va ser molt frustrant.

Parlant amb l’Àlvar Fortuny vaig començar a donar cos i forma a la nova idea de tornar a programar-lo. L’Àlvar, amb aquella veu suau i tranquil·litzadora que el caracteritza i com aquell que no diu res, em va deixar anar: «T’imagines, Jordi, poder fer aquesta vegada un Mar i Cel amb músics tocant en directe?» Vaig quedar uns instants pensatiu... «Mare meva quin repte!» - vaig pensar - «I a mi els reptes em van!» Ara la magnitud de l’aventura era molt més gran.
He de reconèixer que després de parlar amb ell encara podia dormir menys.

Vaig tenir una pujada d’adrenalina bestial i la maquinària del meu cap va començar a rumiar nit i dia. Vaig donar veus a la gent que tots aquests anys he anat coneixent i amb les quals hi tinc un «feeling» molt especial, gent de tots els gèneres: músics, cantants, actors... I va ser així, com a través d’un amic comú ens vàrem conèixer amb el Jordi Gomis, músic i director de l’orquestra SIMFIM, el qual també estava molt interessat en el projecte d’aquest nou Mar i Cel del qual, algú ja li havia parlat. La cosa començava a ser seriosa. Tenia clar que la Cecília, la meva «Blanca» de l’any 2012 també havia de formar part d’aquest projecte, no podia ni volia deixar-la al marge. Fa deu anys va ser fonamental perquè poguéssim tirar endavant aquell muntatge i després de tot el suport que em va donar, ara, no podia deixar-la al marge i encara menys sabent la il·lusió que podria fer-li aquesta nova i gran bogeria.

I així va ser com l’Àlvar, la Cecília i un servidor vam seure, vam posar idees en comú, vam establir un full de ruta i vam decidir que comencés a caminar “TEIA TEATRE”, la nostra pròpia companyia, una companyia amb reminiscències vilaplanenques. Feia quatre o cinc anys que ja havia triat aquest nom per a una futura i imaginària companyia que tenia el somni de crear algun dia i que ja pensava que mai veuria la llum. Per tal d’estalviar-me sorpreses vaig posar-me en contacte amb OEPM (Oficina Española de Patentes y Marcas) i vaig registrar-ne el nom i la marca.

La filosofia de TEIA TEATRE és molt clara. Volem nodrir-nos de totes aquelles persones, siguin de Vilaplana o de fora vila, que vulguin aportar-nos la seva passió per la interpretació. Una companyia on cada muntatge tindrà els actors i les actrius que encaixin pels espectacles que anirem produint i que ja us avancem que no seran pocs. Tenim grans i bonics projectes de futur. Volem comptar amb persones de totes les edats que vulguin treballar amb nosaltres i que estiguin disposades a gaudir de les arts escèniques sense excuses ni pretextos, així de fàcil i així de simple. Tenim la línia molt clara del que volem fer, som exigents, només amb l’exigència podrem crear espectacles de qualitat. Sabem molt bé on volem anar i on volem arribar.

Un dels pals de paller on volem sustentar la companyia és en la creació d’una escola de teatre per infants, és la manera de donar continuïtat a la nostra idea. Va ser així com vaig començar, de petit.

L’any 1990, jo aleshores era un jovenet de vint-i-dos anys, l’Ampa de l’escola Cingle Roig, que en aquell moment presidia el Sebastià Anguera (Fulantí), em va encomanar la tasca de portar els nens de l’escola a la Mostra de Teatre Infantil de Reus. Anys més tard quan aquells infants ja eren joves vam crear una petita companyia i al cap del temps, alguns d’aquests joves van poder fer el salt al Grup de Teatre d’aleshores. Aquesta era la meva idea per a donar continuïtat al grup teatral que hi havia fa uns anys i en el qual vaig començar amb setze anys, m’hi vaig fer gran, hi vaig interpretar, hi vaig dirigir i hi vaig passar moltíssimes hores de la meva vida per tal d’assegurar-ne un bon futur i així, un dia, poder passar el llegat que vaig rebre, però...

Doncs, bé, ha arribat el moment que amb l’experiència adquirida fem foc nou i tornem a començar.

Si els terminis ens acompanyen, la idea és fer la presentació de TEIA TEATRE aquesta pròxima temporada 2023, tornant a portar a escena MAR I CEL, una nova versió on la música en directe serà la gran protagonista. La cançó «Perquè he plorat» és un dels temes més emblemàtics d’aquest musical. La seva lletra comença dient: «Sempre he mirat a l’infinit...»

Amb TEIA TEATRE tenim moltes ganes de mirar a l’infinit, però també tenim moltes ganes de recuperar el teatre local. Un espai que durant molts anys va ser pioner i capdavanter en la cultura de Vilaplana i del que, malauradament, avui en dia ja no en queda res.

Josep Sabater, alcalde de Castellvell, sempre em diu que gràcies a la feina feta aquests anys amb La Teatr’Era el municipi ara és més conegut, cosa que li agraeixo i que em fa sentir orgullós, ja que el camí no ha estat fàcil. M’agradaria que d’aquí a un temps l’alcalde de Vilaplana també ens pogués dir que, gràcies a Teia Teatre hi ha més gent que coneix el nostre poble i que haguem ajudat a aportar-hi una major projecció, això seria el resultat de que estem fent una bona feina.

Així, doncs: Senyores i senyors, la funció és a punt de començar. Siguin benvinguts. Alcem novament el teló i ens retrobem en el meravellós infinit de la dramatúrgia teatral.


Jordi Mateu i Huguet




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Casaments 2024

1. Clàudia Vilanova Urbano & Aleix Ferré Mateu, 24 de febrer 2....
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Defuncions 2024

2023 Sebastià Mestre Ferré, als 74 anys, 22 de desembre Salvador...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Naixements 2024

1. Guiu Calafat Huguet, 8 d'abril 2. Leo Garrido Huertas, 26 de juny 3. Marina Mestre...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Vilaplanenc/ca de l€any: Grup de Jóvens de Vilaplana

Molt bona nit, vilaplanencs i vilaplanenques! Volíem fer un petit discurs, ja que...
Passatemps, Portada

Passatemps 98. Els millors àlbums de la història

Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 98 (desembre 2024)

Cada nova edició de la revista Lo Pedrís és un repte, i quan surt...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 97, va sortir el pany de la porta del número 3 del carrer...
Recerca, Cuina, Portada

Receptes de Nadal 2024

S'acosten festes i avui us vull portar unes receptes molt bones, un entrant i un final...
La nostra gent, Entitats, Homenatges, Escola, Portada

Vint anys de las reobertura de l'Escola

20 CURSOS D'ESCOLA Raúl i Conxi Per començar a parlar-vos...
Història, Història local, Portada

La pluja que no sap ploure

Aquesta tardor hem pogut veure com s’acabava un dels períodes més...
Què passa, Esports, Portada

Tornem a gaudir de les curses de trail running amb la primera edició de la Cursa Vilaplana 030!

Feia molts anys que el nostre poble no era l’epicentre de les curses de muntanya de forma...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 98

PUJA La benvinguda pluja que ha fet baixar el riu, ha omplert les basses del terme, ha fet...
Literatura, Lingüística, Portada

Curiositats

En aquest número de Lo Pedrís iniciem una nova secció, en la qual us...
Què passa, Notícies, Portada

Preestrena del documental €Vidas irrenovables€

El diumenge 22 de desembre vam portar a les nostres terres el Documental “Vidas...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Dia de la Gent més gran

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys El diumenge, 27...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: Alonso

La paraula d’aquest número està plena de sorpreses, ja que s’acostuma a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Carlota, la Carme, la M. Cinta, la Nati, la Manoli i la Cristina, a la Plaza Mayor de Madrid....
Què passa, Notícies, Portada

El Pi Gros

Del Pi Gros, també conegut fora vila com a Pi Gros de l'Aleixar, en podríem dir...
Què passa, Notícies, Portada

El pont de fusta

El Pi del Fernando ens remet a les passejades infantils per comprovar com calia...
Què passa, Entitats, Notícies, Jubilats, Portada

Dinar de Germanor

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 24 de novembre de...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festival Accents)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (10a Crono urbana de bicicletes)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (Festa Todo Nasty)

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Vilaplana 2024 - La Festa Major en imatges (5a Baixada d'andròmines)

La nostra gent, Homenatges, Portada

Anna Gallisà Mestre, Pregonera de l'any 2024

Un vespre d’agost va sonar el mòbil. Eren la Mireia i el Josep que em van proposar...
Què passa, Esports, Portada

La Solsida i les Crestes de Volendins

Aquesta proposta només és apta per a excursionistes amb un cert punt...
Recerca, De cinema, Portada

Tardor de cine

Comença el curs cinematogràfic amb les estrenes de quatre directores....
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Ca la Puça / Cal Corraló (final)

L'objectiu de la Secció Masos i Cases de la Mussara era presentar-vos tots els...
Literatura, Poemes, Portada

PASSEJOS CAP A L€ALTRA BANDA

Només, quan el vent bufa tan fort, som conscients de la nostra feblesa, que...
Opinió, Què passa, Articles, Notícies, Portada

El temps

El temps, el temps tan preuat, i molts cops ignorat. El temps, si el poguéssim aturar un...