Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Què passa - Teatre | Revista 89

Mirem a l’infinit

Mesos de feina, pensant, planificant, ordenant, organitzant, donant forma a la idea, estructurant-la, creant el que volíem fer i de la manera com ho volíem fer esperant que el resultat sigui l’imaginat. Hem aixecat la vista una mica més enllà intentant mirar a l’infinit... Quina paraula més bonica «infinit».

Després de valorar un munt de coses, finalment hem pres la decisió de llençar-nos a l’aventura de crear una companyia teatral establerta a Vilaplana, el poble que ens ha vist néixer, jugar, córrer, créixer, on alguns han viscut, on alguns hi vivim.

Una companyia que ompli un espai que des de fa uns anys es manté buit, orfe, desert... Tenim el temps, les ganes, la gent i la il·lusió per a fer-ho possible.

Aquests últims set anys de pelegrinatge teatral que he viscut fora de Vilaplana m’han permès retro alimentar-me i veure les coses des d’una nova perspectiva i en això, La Teatr’Era de Castellvell n’ha estat cabdal. Ells m’han ajudat a obrir-me moltíssimes portes. He pogut experimentar, amb l’espectacle “Terra Baixa en Essència”, el que és anar per tota la geografia catalana jo sol, que la gent et compri el projecte que els ofereixes i que gaudeixin amb el que veuen. Tot això, em va fer reflexionar i crec que ha arribat el moment d’aprofitar el que la vida m’ha regalat aquests últims temps.

Tota aquesta idea va començar amb un cafè a les mans. Parlàvem amb la Cecília de la gran quantitat de funcions que anava fent amb Terra Baixa, de com va començar tot, de com aquesta història m’havia portat per uns camins impensables, inaudits i inimaginables creant un projecte teatral que va sorgir del no-res i de com, de cop i volta, tot allò que vas imaginar et pot canviar la vida.

Els dos teníem moltes ganes de crear alguna cosa, partíem de la base que per formar una companyia no calia gaire gent, la justa i necessària, gent que cregués en el projecte i sobretot, gent amb compromís. Jo mateix ho estava vivint en primera persona. Per construir una companyia només cal comptar en cada projecte, en cada proposta que et motivi amb les persones que necessitis, persones que tinguin les mateixes inquietuds que tu i que pots anar a buscar segons les necessitats que t’ofereixi cada muntatge.

Feia cinc o sis anys que constantment pel meu cap em tornava a rondar la idea de fer una nova versió de MAR I CEL, el gran musical català em tornava a treure hores de son. Tot i ser el muntatge més gran i més complicat que he preparat mai i, possiblement del que em sento més orgullós a causa de la dificultat que comportava, sempre he estat molt crític amb aquell espectacle. No vam saber explotar tal com es mereixia un muntatge d’aquella magnitud i tampoc vam ser capaços de valorar tot l’esforç i el treball titànic realitzat. Per a mi va ser molt frustrant.

Parlant amb l’Àlvar Fortuny vaig començar a donar cos i forma a la nova idea de tornar a programar-lo. L’Àlvar, amb aquella veu suau i tranquil·litzadora que el caracteritza i com aquell que no diu res, em va deixar anar: «T’imagines, Jordi, poder fer aquesta vegada un Mar i Cel amb músics tocant en directe?» Vaig quedar uns instants pensatiu... «Mare meva quin repte!» - vaig pensar - «I a mi els reptes em van!» Ara la magnitud de l’aventura era molt més gran.
He de reconèixer que després de parlar amb ell encara podia dormir menys.

Vaig tenir una pujada d’adrenalina bestial i la maquinària del meu cap va començar a rumiar nit i dia. Vaig donar veus a la gent que tots aquests anys he anat coneixent i amb les quals hi tinc un «feeling» molt especial, gent de tots els gèneres: músics, cantants, actors... I va ser així, com a través d’un amic comú ens vàrem conèixer amb el Jordi Gomis, músic i director de l’orquestra SIMFIM, el qual també estava molt interessat en el projecte d’aquest nou Mar i Cel del qual, algú ja li havia parlat. La cosa començava a ser seriosa. Tenia clar que la Cecília, la meva «Blanca» de l’any 2012 també havia de formar part d’aquest projecte, no podia ni volia deixar-la al marge. Fa deu anys va ser fonamental perquè poguéssim tirar endavant aquell muntatge i després de tot el suport que em va donar, ara, no podia deixar-la al marge i encara menys sabent la il·lusió que podria fer-li aquesta nova i gran bogeria.

I així va ser com l’Àlvar, la Cecília i un servidor vam seure, vam posar idees en comú, vam establir un full de ruta i vam decidir que comencés a caminar “TEIA TEATRE”, la nostra pròpia companyia, una companyia amb reminiscències vilaplanenques. Feia quatre o cinc anys que ja havia triat aquest nom per a una futura i imaginària companyia que tenia el somni de crear algun dia i que ja pensava que mai veuria la llum. Per tal d’estalviar-me sorpreses vaig posar-me en contacte amb OEPM (Oficina Española de Patentes y Marcas) i vaig registrar-ne el nom i la marca.

La filosofia de TEIA TEATRE és molt clara. Volem nodrir-nos de totes aquelles persones, siguin de Vilaplana o de fora vila, que vulguin aportar-nos la seva passió per la interpretació. Una companyia on cada muntatge tindrà els actors i les actrius que encaixin pels espectacles que anirem produint i que ja us avancem que no seran pocs. Tenim grans i bonics projectes de futur. Volem comptar amb persones de totes les edats que vulguin treballar amb nosaltres i que estiguin disposades a gaudir de les arts escèniques sense excuses ni pretextos, així de fàcil i així de simple. Tenim la línia molt clara del que volem fer, som exigents, només amb l’exigència podrem crear espectacles de qualitat. Sabem molt bé on volem anar i on volem arribar.

Un dels pals de paller on volem sustentar la companyia és en la creació d’una escola de teatre per infants, és la manera de donar continuïtat a la nostra idea. Va ser així com vaig començar, de petit.

L’any 1990, jo aleshores era un jovenet de vint-i-dos anys, l’Ampa de l’escola Cingle Roig, que en aquell moment presidia el Sebastià Anguera (Fulantí), em va encomanar la tasca de portar els nens de l’escola a la Mostra de Teatre Infantil de Reus. Anys més tard quan aquells infants ja eren joves vam crear una petita companyia i al cap del temps, alguns d’aquests joves van poder fer el salt al Grup de Teatre d’aleshores. Aquesta era la meva idea per a donar continuïtat al grup teatral que hi havia fa uns anys i en el qual vaig començar amb setze anys, m’hi vaig fer gran, hi vaig interpretar, hi vaig dirigir i hi vaig passar moltíssimes hores de la meva vida per tal d’assegurar-ne un bon futur i així, un dia, poder passar el llegat que vaig rebre, però...

Doncs, bé, ha arribat el moment que amb l’experiència adquirida fem foc nou i tornem a començar.

Si els terminis ens acompanyen, la idea és fer la presentació de TEIA TEATRE aquesta pròxima temporada 2023, tornant a portar a escena MAR I CEL, una nova versió on la música en directe serà la gran protagonista. La cançó «Perquè he plorat» és un dels temes més emblemàtics d’aquest musical. La seva lletra comença dient: «Sempre he mirat a l’infinit...»

Amb TEIA TEATRE tenim moltes ganes de mirar a l’infinit, però també tenim moltes ganes de recuperar el teatre local. Un espai que durant molts anys va ser pioner i capdavanter en la cultura de Vilaplana i del que, malauradament, avui en dia ja no en queda res.

Josep Sabater, alcalde de Castellvell, sempre em diu que gràcies a la feina feta aquests anys amb La Teatr’Era el municipi ara és més conegut, cosa que li agraeixo i que em fa sentir orgullós, ja que el camí no ha estat fàcil. M’agradaria que d’aquí a un temps l’alcalde de Vilaplana també ens pogués dir que, gràcies a Teia Teatre hi ha més gent que coneix el nostre poble i que haguem ajudat a aportar-hi una major projecció, això seria el resultat de que estem fent una bona feina.

Així, doncs: Senyores i senyors, la funció és a punt de començar. Siguin benvinguts. Alcem novament el teló i ens retrobem en el meravellós infinit de la dramatúrgia teatral.


Jordi Mateu i Huguet




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 95: WORLDLE quilòmetre 0

Un dels jocs més populars per internet és el WORDLE. Va ser creat durant la...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Rafael

SITUACIÓ Conformen un conjunt de cases entre mitgeres amb Cal Cassoles i Cal Marc,...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Po

SITUACIÓ És l’única casa que queda a la part sud del bassot, a...
Recerca, Cuina, Portada

€Amanida de taronja€ i €Arròs de costella de vedella€

Temps de primavera i potser algun dia de calor. Us faré un parell de receptes que no us...
Recerca, Medicina, Portada

El deteriorament cognitu en la vellesa

Quan parlem d'envelliment normal, cal considerar que aquest procés es pot donar de...
Recerca, Natura, Portada

La meva experiència amb la vespa asiàtica

Vaig començar a veure vespes asiàtiques (velutina) l'estiu de l'any 2020,...
La nostra gent, Història, Records, Història, Portada

Dones rurals. Dones del Camp de Tarragona

El dia 15 d'octubre de 2023, al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí,...
Què passa, Notícies, Portada

Celebració del 8M del 2024, a Vilaplana

Divendres, dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona. A la plaça de la Vila,...
Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana assoleix aquest primer trimestre de 2024 el consum més baix d€aigua dels últims 15 mesos

La mitjana diària d’aigua servida des de l’ETAP s’ha situat aquest...
Què passa, Notícies, Portada

La Marató de 2023

17/12/2023: Bingo: 2.384,88 € 24/12/2023: Per Nadal, recitem, cantem:...
Què passa, Activitats, Portada

Mercat de Nadal 2023

El Mercadet o paradetes de Nadal, era habitual a Vilaplana. Enguany s'ha tornat a impulsar,...
Què passa, Música, Portada

Música per a gent exquisida

Anem de viatge a qualsevol lloc amb Iggy Pop i David Bowie Us expliquem alguns detalls...
Opinió, Articles, Portada

Manifest de l€Associació "La Vall Sostenible" en suport a la pagesia i ramaderia.

L'Associació La Vall Sostenible, volem manifestar el nostre ferm suport a la...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Homenatge a SALVADOR SABATER

Salvador Sabater: L’últim comunista Qui va ser el Salvador? Per a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

Foto 1: La família Mariné-Mariné i l'Anna Miyagi a Miyajimacho, al...
Història, Història local, Portada

Palmira Jaquetti, la força de l'esperit

Qui més qui menys, sap que la vida és una cursa d'obstacles. Podem...
Història, Portada, Fem memòria

Portes de la memòria. Deportació dels republicans ampostins als camps nazis

QUAN? Recuperació d’un passat oblidat El present treball és el...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: sacatapos

La paraula d’aquest número és sacatapos. Segons la classificació que...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 95

PUJA La proposta de l’Ajuntament “Busquem fotos antigues” Ens...
Recerca, De cinema, Portada

Guardons de cinema

Comencem per la gala dels Gaudí, la primera de l’any i una mica soporífica....
Recerca, Natura, Portada

El Racó d'en Marc i la Foradada de l'Airosa

Tornem al Massís del Port per fer una clàssica, que si volem podem transformar en...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 94, va sortir el pany de la porta del número 4 del carrer...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a: Marta Rodon, en versió viatgera

La visito a casa seva. Ha encès el foc i ens acompanya el Cian, relaxat a la catifa. Li...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 95 (març 2024)

Pagesia... trajecte final? Hem sentit moltes vegades, algú, afirmar que......
Història, Masos

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...