La nostra gent - Entrevistes | Revista 80

MIQUEL ESCUDERO CLAVAGUERA, POETA REUSENC. EN JORDI NOGUÉS, ENS EN PARLA

Quan es va acabar el circuit poètic del Mussart de l'any passat, em van avisar que hi havia una persona que preguntava per la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Vilaplana. Me'l van indicar i vaig anar a trobar-lo, per donar-me a conèixer. Portava a les mans un llibret de color groc, vellet pel pas del temps i, després de la salutació mútua, em va començar a parlar del seu amic poeta, autor dels poemes d'aquell llibre i que un dels poemes, “Nit d'hivern a la Mussara”, estava dedicat a ell. Mentre m'ensenyava el llibre, em parlava, entusiasmat, del seu amic i company que morí tràgicament l'any 1978, essent massa jove per morir.

Des d'aquell dia hem seguit en contacte. Aquesta entrevista ens apropa a la figura del Miquel Escudero Clavaguera, poeta reusenc, que també s'estimava la Mussara.

- Jordi, d'on va sorgir la vostra amistat? Quan us vau fer amics?

Vaig conèixer en Miquel l'any 1957, quan vam ingressar a l'Institut Gaudí per a començar el Batxillerat. Durant set anys, de 1957 a 1964, vàrem conviure, i no solament a l'Institut, sinó també a l'Acadèmia del Sr. Margalef, al carrer de la Font, on anàvem, a la tarda, a fer classes de repàs.
Des del primer moment vàrem congeniar extraordinàriament, tant per idees polítiques com per actituds vitals. I aquesta relació es féu cada cop més estreta fins al punt que ell es presentava sovint al mas on vivia jo amb els meus pares i, als estius, jo anava a passar dies al xalet que els seus pares tenien a Salou.
Quan vaig anar a estudiar a Barcelona, l'octubre de 1964, vàrem perdre aquest contacte quotidià, però ens vèiem sempre que jo venia a Reus. Entretant, ell es va casar i jo també. La nostra relació s'amplià llavors, amb les respectives mullers, que ens acceptaren fantàsticament bé. En aquella època nasqueren els nostres fills. Ell fou pare d'una nena i jo, d'un nen. Potser per això, per la feina d'ocupar-nos de la família, passàvem bones temporades sense veure'ns, i quan es va produir la seva malaurada mort, de fet, feia bastant de temps que no el veia.

- Com era en Miquel? Què és el que més recordes d'ell?

En Miquel era un personatge singular, fora del comú. Era apassionat, intel·ligent, contradictori, heterodox, caòtic a voltes, d'idees anarquistes i antiautoritàries, estimava per damunt de tot la llibertat individual i social, amant de la lectura, de la naturalesa i de tot el que fos bell i salvatge. Coneixedor i admirador dels poetes locals i no locals, del passat i del present. Ell també era un gran poeta, malauradament poc conegut, tot i que el seu llenguatge poètic és molt acurat formalment i ple d'imatges i suggerències extraordinàries.
Admirador de les cultures nòrdiques (... nord enllà, on la gent és culta, rica, lliure, desvetllada i feliç... com deia l'Espriu) va visitar diversos indrets i s'acabà casant amb una noia sueca de Malmö, l'Elsa, i varen tenir la Bàrbara, la seva filla.
Són moltíssims els records que tinc d'ell, però si me n'he de quedar amb un de sol, jo em quedaria amb la imatge de quan apareixia sobtadament per casa per ensenyar-me el darrer poema que havia fet i me'l recitava mentre jo ajudava els meus pares en les feines del camp. Segurament la raó que em dediqués el poema "Nit d'hivern a La Mussara" fou l'entusiasme que vaig mostrar-hi des del primer moment que me'l va recitar.

- Consideres que la seva obra ha tingut prou reconeixement en l'àmbit local? Quins factors hi han influït?

Difícilment trobaríem gaires persones de Reus i de la comarca que sàpiguen qui era en Miquel Escudero, i menys encara que hagin llegit els seus poemes, àdhuc entre els professionals de la literatura. El també poeta i escriptor, Xavier Amorós, va fer sempre una defensa aferrissada de la seva obra i maldà perquè la ciutat li dediqués un carrer.
A què es pot atribuir aquest desconeixement? Jo diria que, en part, al desconeixement que tots tenim, en general, dels nostres poetes, llevat dels que tinguin una gran anomenada. No crec, o no m'agradaria creure que la seva ascendència gitana, per part de pare, tingués res a veure amb aquest desconeixement.

- Saps d'algú que hagi estudiat el seu llegat? Com se'n podria fer difusió?

L'any 1982, quatre anys i escaig després de la seva desaparició, en Joan de la Rubia, féu una selecció dels seus poemes i foren editats en dos petits llibres. I actualment, em consta que està en marxa una biografia seva.
Crec que la millor difusió de l'obra d'un poeta és fer-ne lectures públiques. El magnífic MUSSART, que cada agost organitza l'Ajuntament de Vilaplana, en seria un bon començament i, evidentment, el descriptiu i corprenedor "Nit d'hivern a La Mussara" mereixeria figurar com a un element més del paisatge d'aquest lloc tan admirable.