Recerca - Literatura - Natura - Contes | Revista 83

Mercès de tenir cura d'una petita part del Planeta

Ben trobats; Em presentaré: sóc en Joan Pagès i vaig néixer en una comarca tarragonina en uns temps en què l’agricultura començava a representar ja tan sols un complement a l’economia familiar de força cases. El pare era un professor que exercia de pagès els caps de setmana i a les vacances i la mare atenia la casa i els meus cinc germans.

Els temps no eren fàcils; però el seu sou de mestre i els ingressos anuals del principal fruit sec que conreàvem a les terres de la família en aquells moments en què un sac d’avellanes era valorat en 90 € (15.000 pessetes del moment), van anar estirant-se fins a permetre’ns a tots uns estudis bàsics que, en el meu cas, van concloure en una formació en enginyeria química que em va encarrilar fins a obtenir una feina a la indústria química del polígon de Tarragona.

Els primers quatre anys de la meva vida laboral vaig continuar col·laborant amb la família en el manteniment de les nostres finques d’avellaners; tanmateix, acabat un període de vacances es va produir una reducció de plantilla a l’empresa i, després de pensar-m’ho molt vaig decidir dedicar-me en exclusivitat a la tasca que més em satisfeia. I el Sr. Joan Pagès, enginyer es va convertir en el Joan; un pagès que pretenia tenir en el conreu de l’avellana el seu principal mitjà de vida.
De bon començament ja em vaig trobar amb la primera de les sorpreses que no han deixat de produir-se fins a dia d’avui: La Llotja de Reus, aquell any, va fixar el preu de l’avellana entre 1,70 i 1,90 euros la lliura, molt per sota del preu de cost estimat per a una explotació moderna. I fins avui, en cap de les collites no he aconseguit cobrir les despeses que em suposa el conreu d’avellaners de les nostres terres...

Alguna cosa no quadra en tot el cicle de l’avellana: des de l’inici de la collita fins que el producte arriba al consumidor final, totes les baules de la cadena obtenen el seu marge, vaja, el seu benefici – les químiques que ens venen els seus productes, els fabricants de maquinària, els distribuïdors, les transformadores finals- tothom hi guanya. L‘únic que no cobreix les despeses de producció sóc jo, el Sr. Pagès!

El pagès té cura de l’avellana i procura conrear-la de la forma més ecològica possible; obté un producte de proximitat amb unes propietats organolèptiques i un contingut en antioxidants molt important que suposen un plaer gastronòmic notable i un afegit considerable en la cura de la nostra salut. A canvi d’això, el retorn que n’obté és el rendiment negatiu de la seva inversió...
Cal posar remei a aquesta situació!!!

S’haurà de continuar insistint que es creï una DOP per a l’Avellana de Reus o per a l’Avellana de Muntanya per tal que les avellanes reconegudes amb aquesta DOP tinguin un preu de Llotja que permeti els consumidors continuar gaudint del seu excel·lent paladar però, també, que els productors obtinguin unes collites econòmicament sostenibles.

En Joan Pagès està orgullós de com manté de netes i polides les seves finques i s’entristeix en veure, cada cop més, com els seus veïns abandonen les terres que van transformant-se en erms i boscos, amb el pas del temps; en adob per a un foc que espera que no arribi mai però, que molt es tem, arribarà més aviat que tard.

I el pitjor de tot és que en Joan no té un pla B per al seu projecte de gestió. Si el futur li ofereix un retorn econòmic digne, seguirà gestionant, fins que les forces aguantin, aquest petit trosset de Planeta que ha rebut de la família; tanmateix, aquest és un exercici finit. Els seus fills no seguiran aquest cicle que ha anat passant de generació en generació. Senzillament, abandonaran la terra que passarà a engrossir els milers d’hectàrees dels boscos en què s’està convertint la major part del nostre territori. I ja no hi serem a temps!

Valgui aquesta petita història per fer arribar el reconeixement i suport del grup Fridays for Future Vilaplana a tots els Srs. Pagès, per la seva implicació en la cura d’aquest petit bocí de planeta que els ha tocat gestionar; però, també, com a denúncia a l’especulació econòmica sobre el preu dels productes agroalimentaris que ofereixen valor afegit i rendiment econòmic a tothom que participa de la transformació i venda d’aquests productes i en deixa fora els productors.

Fridays for Future Vilaplana



+ Publicar el meu comentari