Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Literatura - Contes | Revista 56

Medea

(Dona sola al terra, amb un cadàver embolicat al costat de fa dies)

En Joan ja ho deia que s’acabaria malament. Tantes disputes per un tros de terra; tantes baralles per una llengua que al cap i a la fi sempre serà nostra, deia. Però jo no m’ho pensava pas, que s’acabés així.

Fa uns anys, quan en Joan i jo encara festejàvem, anàvem a les manifestacions plegats, i fins i tot ens sentíem orgullosos de la nostra manera de fer, com si fóssim l’únic poble capaç sempre de fer-se sentir sense haver d’aixecar molt la veu.

En Joan sempre deia que marxaríem a França, si mai passava alguna cosa així. França no s’hi posa mai en guerres, em deia. Però en Joan sempre ha estat poc valent. Oi que sí Joanet, que tu no gosaves mai replicar? I ara no sé on (t’)ets... Ai Joan, tu ho entendries això que he fet, oi que sí? Segur que sí Joan...

Tot va començar quan a l’Antonieta li van prendre la plaça a l’escola. La pobra no sabia fer classes en cap altra llengua, perquè ella pobreta s’havia criat en català.

Després la Neus, la Gisela i el Fermí, que els van fer fora i van posar al seu lloc tres professors de Madrid, que només parlaven als nens en castellà. Sense adonar-nos-en havien anat interrogant a cada nen sobre els seus pares, sobre la seva llengua, sobre com parlaven amb els avis...

Un dia en arribar el Rogeret de classe, va dir que havien pres en Pere (en Pere, el fill de la Marina!) i en Josep, el germà del Pau, i la Laia, la néta de la senyora Consol, i que eren uns homes amb unes porres i que els havien pres a l’hora del pati quan jugaven a futbol.

A partir d’aquell dia el Roger no va tornar a l’escola; molts nens, no van tornar a l’escola! I cada dia ens trucàvem, amb les mares, que ja no teníem altra cosa a fer que estar-nos a casa, perquè només els homes tenien dret als nous llocs de treball estatals, i les nostres feines ja no valien si teníem els cartells de la botiga en català o si havien trobat que érem professores d’una part de la història que resulta que no havia existit mai.

Cada vegada que sentia sonar el telèfon m’agafava aquella punxada al melic; cada dia s’emportaven més nens, i cada dia hi havia més mares desesperades. Els homes? Els homes que cedien i treballaven per l’estat, cada vegada feien un posat més foraster, i els homes atrevits a qüestionar, sortien un dia prometent tornar amb aquell pare vell que van tancar, o aquella filla que van prendre... i tornaven sols. Fins que van deixar de tornar.

I justament tu Joan t’havies de fer el valent? Ai Joan... si ja sé que ho vas fer per nosaltres. Perquè els carrers cada dia estaven més plens de misèria, de fogueres de llibres, de banderes cremades i de racons plens de crits. Jo hauria volgut que els teus crits servissin d’alguna cosa Joan, perquè el dia que van venir sí que vas ser valent. I vas cridar, vas cridar molt perquè et prenguessin a tu i no a ell. Però ara jo ja estava sola... i han tornat. I jo Joan estava molt espantada, perquè diuen que els prenen a Àfrica, diuen que els torturen i que els omplen de ràbia fins que xisclen molt fort i se’ls inflen les venes dels ulls de vermell. Diuen que els renten el cervell a cops de ferides i que si no els abandonen i es moren de gana enmig del desert.

Jo no sé si no vaig pensar en res o si vaig pensar en tot això alhora, però quan els vaig sentir trucar, en Rogeret encara dormia... i vaig anar cap al seu llit, i li vaig fer un petó molt fort, sentint que era el petó de bona nit, que era el petó de l’endemà, i que era el petó d’una vida petita. Encara no sé d’on vaig treure la força, però amb una mà vaig tapar-li la boca bruscament, i amb l’altra li agafava el nas perquè no respirés. Només en va faltar una altra... perquè em tapés ben fort els ulls que se’m fonien.

Quan van acabar de pujar les escales, van tirar la porta a terra i van seguir els meus plors fins on jo era. Em van apartar d’ell i el van agafar en braços sense adonar-se que ja no hi era... ells no miren, no tenen ulls pels humans, Joan! Són bèsties! Si m’haguessin vist els ulls s’haurien adonat que el cor em tremolava mig de por i mig de satisfacció.

Quan van ser al capdavall de les escales, vaig sentir un silenci etern. Em vaig aixecar a poc a poc, i vaig anar cap a la porta. Quan em vaig atrevir a aguaitar per la barana, el cor em va fer un salt i les cames em van córrer avall. Vaig anar fins a ell i el vaig abraçar fort... ells havien marxat. Ja no els servia.

Qui ho havia de dir eh Joan que acabaríem així? Tantes disputes per un tros de terra; tantes baralles per una llengua que al cap i a la fi sempre serà nostra...

Jo no sé si mai més serà meva alguna cosa.

 

Soraya Àvila Joanpere




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Editorial, Portada

Lo Pedris 88 (juliol 2022)

Teniu a les mans una nova edició de la revista trimestral Lo Pedrís. Amb cada...
Recerca, Cuina, Portada

RECEPTES F€CILS PER L€ESTIU

Ja som a l’estiu altre cop, amb poques ganes d’entrar a la cuina durant aquest...
Què passa, Notícies, Portada

EL PULS'METRE 88

PUJA: Les corredores vilaplanenques que, en la Cursa de les Dones de Cambrils, van ser...
Recerca, Cuina, Portada

Costella de porc ofegada

Aquesta recepta ens la fa arribar la Mercè Vilanova, néta de la Juanita Huguet...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Festa de la Primavera

El diumenge dia 22 de maig d’aquest any, el Grup de Jóvens vam fer la Festa de la...
Història, Història local, Masos, Portada

CA L€ANDREU

SITUACIÓ La casa tenia paret mitgera amb ca la Mont-rala. Toca al camí de...
Història, Història local, Masos, Portada

CA LA TIANA

ALTRES NOMS També coneguda com cal Tià o ca la Cargolina....
Història, Literatura, Narrativa, Portada, Fem memòria

Memòria de les oblidades

Un dels actes programats per la Regidoria d'Igualtat, ha estat la presentació, a...
Opinió, Espiritualitat, Portada

€L€ésser humà no és el nostre enemic...€

En els últims temps, noto en el tarannà de les persones i en molts articles i...
Què passa, Activitats, Portada

Un Sant Jordi de pel·lícula

La possibilitat de mal temps va obligar a fer la celebració de Sant Jordi a la...
Entitats, Escola, Portada

Sortida de final de curs

El dia 31 de maig tota l’escola vam anar a Cambrils a fer una sortida de final de curs....
Entitats, Escola, Portada

ELS AVELLANERS

Aquest curs el grup d’educació infantil de l’escola Cingle Roig de Vilaplana...
Què passa, Activitats, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Pilar Reche i el Jordi Serra, a New York.  Són a l'East River, a...
Què passa, Activitats, Portada

Descoberta del terme, reformes a l€església de la Mussara i vetllada musical

La Mussara sempre té alguna cosa que ens sorprèn, ja sigui passejant, caminant, en...
Història, Història local, Portada

Esmorzars de forquilla, a Vilaplana

Hi ha dos dies l’any en què, al nostre poble, pots gaudir d’un...
Recerca, Tradicions, Portada

Una família ramadera manté la transhumància al Montsant

Els desplaçaments del seu ramat afavoreixen la gestió del territori i permeten...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

50 anys del Grup de Colònies l'Alzina Rodona Mig segle de llavors de futur!

No els faig cap descobriment, si escric que, aquest 2022, el Grup de Colònies...
Història, Portada, Fem memòria

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 87, va sortir el pany de la porta del número 8 del Carrer...
Què passa, Activitats, Portada

Mussagats

El passat 15 de maig MUSSAGATS VILAPLANA va participar en la Fira de Sant Isidre. A la nostra...
Literatura, Contes, Portada

LA BRUIXATACA

El conte de “LA BRUIXATACA” està inspirat en la meva gateta. Es diu Taca,...
Literatura, Narrativa, Portada

De mar en mar

1r premi, als Premis Maig Memorial Pasqual Batalla de l'any 2020, de l'Ajuntament de...
Què passa, Literatura, Ressenyes literèries, Portada

Camí de formiga

Una nova edició de Camí de formiga va ser el dia 8 de maig, diumenge, a les 12 del...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A LA JUANITA DE CA L€OLLA

El 14 de desembre del 2021, la Joana Huguet Ferré, més coneguda com a Juanita...
Què passa, Recerca, Activitats, Natura, Tradicions, Portada

La Fira de Sant Isidre

El dia de Sant Isidre vam fer la segona edició de la Fira. Enguany, en sessió...
Recerca, Història, Història, De cinema, Portada

La Guerra Freda V € Vietnam

Continuem el nostre viatge per la Guerra Freda, des de la perspectiva del cinema, fent un petit...
Què passa, Activitats, Portada

III Jornada Let's Clean up, a Vilaplana.

La Tercera Jornada de neteja es va dur a terme el dia 7 de maig de 2022, dissabte, de les 10 a...
Recerca, Natura, Portada

El Salt del Ventador i altres racons

Aquest cop ens desplaçarem fins a Horta, a la Terra Alta, per anar a veure un dels salts...
Opinió, La nostra gent, Articles, Records, Portada

Isidro: L€home que em va ensenyar a €huir€ de missa

“Mossan Isidro” no deixava indiferent. D’alguna manera ha format part de...
Recerca, Literatura, Tradicions, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Sebastià Mariner, lo Sibines, com s’anomena ell mateix en l’inici de...
La nostra gent, Homenatges, Records

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...