Terra Sud | Revista 101/09/2000

Marxa mundial de les Dones contra la Pobresa i la Violència 2000

Cinc anys després de la celebració de la Conferència Internacional de la Dona (Pequín, 1995), la major part dels compromisos adquirits aleshores pels governs i els organismes internacionals han quedat només en això: intencions.

Tot i ser més de la meitat de la població mundial i de realitzar els dos terços del treball (remunerat i no remunerat, en total), avui les dones suposen el 70% de la població pobre del món. Per tant, més que una feminització de la pobresa, s’arriba a una absoluta pauperització de les dones.

Els programes d’ajust, dissenyats pels grans organismes internacionals com ara el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i els diferents bancs regionals, són aplicats sense remei pels governs. Els resultats són desastrosos per a totes les societats, en especial per als membres més desvalguts, majoritàriament dones.

La successió de crisis econòmiques, en aquells països i zones del món amb grans problemes periòdics o permanents, llença a la misèria milions de dones, mentre aguditza una injusta distribució de la riquesa, que margina encara més les treballadores, que només reben un 10% de l'ingrés total mundial.

La “globalització” s’ha convertit en un procés accelerat de concentració capitalista que, sota les coordenades del mercat lliure, privatitzacions, desmantellament del que és públic, fusions empresarials, etc., està creant un món en crisi, més desigual, en el qual les disparitats econòmiques i socials són majors entre països i també entre dones i homes.

El desenvolupament de les noves tecnologies de comunicació converteix la informació en una forma de poder i crea una nova elit al món. En canvi, les dones pateixen carències educatives molt greus: a algunes regions del món (com l’Àfrica subsahariana) l’analfabetisme afecta més del 80% de les dones.
A més a més, persisteixen encara formes de violència que tenen per objecte les dones. En cada conflicte bèl·lic les dones es converteixen en objectiu prioritari de les estratègies de terror: víctimes dels enfrontaments, dones violades massivament, exiliades, refugiades…

Als països més desenvolupats, encara que la situació de les treballadores és substancialment millor que en els països més pobres, en els darrers anys s’està produint una involució en matèria d’igualtat.

A tot Europa, les treballadores són les primeres afectades per l’atur, la precarització de les condicions laborals, les formes de treball en precari, l’explotació, les pèrdues de protecció social…

Un grup emergent a Europa és el de les dones emigrants. El rol de la dona ha canviat en el conjunt de la immigració, del desplaçament de tipus familiar s’ha passat a una migració laboral en què la dona es veu doblement discriminada: com a dona i com a immigrant.

En la major part dels països europeus la participació política de les dones és molt limitada. Com a tendència les dones ocupen menys del 15% dels escons en els parlaments nacionals.

A Espanya, la salutació de les dones es caracteritza per la desigualtat econòmica i la discriminació en el mercat laboral, menor i pitjor protecció social, adjudicació quasi bé exclusiva de les responsabilitats familiars, riscos vers la salut, violència, maltractaments, pobresa…

Per a les dones espanyoles la maternitat continua essent un obstacle per al seu desenvolupament professional que, en determinades ocasions, les enfronta a l’elecció entre ser mare o treballadora. La conciliació de la vida laboral i familiar està limitada per la manca de repartiment de les responsabilitats domèstiques, per les insuficiències legislatives i per les condicions laborals.

La Marxa Mundial de les Dones Contra la Pobresa i la Violència, es duu a terme des del 8 de març fins al 17 d’octubre, i té per lema: “2000 bones raons per a marxar” i els seus objectius són:

- Denunciar el capitalisme neoliberal.
- Denunciar el patriarcat.
- Assolir que els governs, els responsables econòmics i polítics internacionals i la societat civil portin a terme i donin suport als canvis estructurals indispensables.
- Promoure un ampli moviment de solidaritat entre els grups de dones base.
- Fomentar una gestió responsable dels recursos del planeta.
- Plantejar les reivindicacions i les solucions alternatives comunes elaborades pels moviments de dones de tot el món vers la pobresa i la violència.

Les noves formes de resistència, reivindicació, denúncia i lluita que s’estan gestant arreu, en les quals les dones volem tenir-hi un espai destacat, confluiran en un gran moviment mundial. El que succeí a la Cimera de l’Organització Mundial del Comerç a Seatlle, quan l’acció coordinada d’un gran nombre de col·lectius socials i sindicals paralitzà la presa de decisions contràries al conjunt de la societat, suposa un bon precedent de la força que pot prendre un moviment d’aquest caire.

Terrasud



+ Publicar el meu comentari