Entrevistes | Revista 401/06/2001
Mario Juanpere Estivill, un apicultor d’ara i d’abans
El primer que fa és explicar un conte. Sempre n’ha sabut molt.
“Es conta que, quan el Creador va formar els insectes, Déu va dir a l’abella: -Tu visitaràs les flors i en trauràs una cosa tan meravellosa que serà el delit de tots els que la tastin.
Llavors, l’abella, tota orgullosa, va dir: -Si és tan important el que jo he de fer, vull en recompensa una casa de plata i picada mortal.
Seguidament, Déu va contestar: -Tindràs una casa de caca i picada mortal per a tu.”
I arrenquem...
I això explica que, com que aquí les arnes antigues es feien amb un teixit de canyes, i com que quedaven escletxes o forats, s’havia d’amassar “ban” (o caca), i amb les mans anar tapant per dins totes les escletxes que hi havia a l’arna. A dins de l’arna sempre hi ha d’haver la mateixa temperatura, i com és ben sabut per tothom, els excrements van molt bé per impermeabilitzar i mantenir l’escalfor.
Però les abelles són molt netes i polides, i el primer que feien, abans que res, era fer una capa de vernís amb “pròpolis” o pegues que treien d’algunes herbes pertot arreu, perquè tot estigués impecable.
Sobre la picada mortal, és que al clavar el fibló, la punxa té unes astes en forma d’arpó, i és molt difícil de tornar-les a treure, i, en conseqüència, la punxa arrossega part dels òrgans interns de l’abella i, per tant, mor.
Quan va començar a ser apicultor?
A casa, abans de la guerra, en teníem algunes d’antigues, i les cuidava el meu germà Salvador, que era més gran que jo; però, al veure la gran afecció que jo hi tenia i que les picades poca reacció em feien, ell més aviat es va dedicar a altres coses. Després, quan va acabar la guerra, vàrem comprar quadres mòbils i des de llavors i hem continuat..
Tanta era la meva afecció que, al tenir-les al mateix camp on treballàvem, als migdies no em podia estar d’anar a mirar com estaven les arnes, i ell em deia:
-Però si ja te les vas mirar ahir! Deixa-les tranquil·les.
-Bé –contestava jo- Potser avui han treballat més i quasi està a punt la mel.
I és que no me’n podia estar. Sabia que si a les abelles, el temps, les flors i les distàncies hi són propicis, en menys de 15 dies podien omplir una arna.
Quina diferència hi ha de cuidar les antigues a les modernes?
Jo crec que n’hi ha molta. Els antics ho tenien molt més difícil perquè mirant l’arna des de fora havien d’endevinar com estava a dintre. S’orientaven veient que quan les bresques arribaven al capdavall i tiraven cap a un color una mica fosc, deduïen que ja feia dies que estava feta, i per tant el poll o larva devia estar a punt de néixer, i si el temps era l’adequat, ja es podia pensar a treure la mel o, com també es diu, crestar.
Com es feia per crestar?
Primer que res s’havia de fer un eixam, que consistia a fer fora una bona part de les abelles de l’arna i la reina, perquè sense ella, aquest eixam morirà i per assegurar que aquesta hi era, es posava un drap negre sota l’eixam i durant una poca estona, passant una pedreta sobre l’arna que contenia l’eixam, a la reina se li escapaven alguns ous, que es podien distingir en el drap, com uns piquets blancs.
Així, aquesta arna quedava òrfena durant 15 o 16 dies, que és el temps que tarda a néixer la reina nova i, per tant, al no tenir reina, no haurien d’alimentar poll i es podien dedicar totes a arreplegar mel. Llavors totes les que anaven naixent deixaven els forats o cel·les buits i quedaven disponibles per omplir-les de mel.
Així que, passats els 15 dies, s’havia de crestar, tant si havia fet bo, com si havia fet mal temps, perquè si ho feien més tard, s’exposaven que en lloc de mel, trobessin poll de la reina nova i per tant aquesta quedava destrossada.
Les arnes d’aquí, com ja he dit, eren fetes de canya trenada com un cistell, un con llarg. Hi deixaven uns quants forats a la part de dalt, perquè elles poguessin entrar i sortir. Feien una tapa i ho posaven boca per avall, al damunt d’un “tucó”, perquè no s’enfonsés a terra.
A l’hora de crestar, es feia passar un ferro amb una petita pala, s’anava arrencant de les vores, i a l’últim, es tallava del capdavall i s’estirava per treure la bresca cap a fora. La mel es treia escorrent la bresca, com si fos roba.
La mel la treuen del nèctar de les flors, però... i la cera, de què la fabriquen?
La cera la podem considerar com un greix que fabrica el seu cos, que les abelles expulsen mitjançant unes glàndules que tenen sota les ales, en forma d’escames que molt fàcilment es podrien confondre amb les que surten al pelar una arengada.
Llavors aquestes pelletes són recollides per les obreres que aconsegueixen, mitjançant aquelles pilotes d’abelles que tots tenim a la ment, una temperatura adequada per fondre aquesta cera, fabriquen els “panals” o bresca.
Amb les modernes, és més senzill crestar, no?
I tan senzill! Si tenim mel, pots crestar quan vulguis, sempre deixant una reserva per a elles.
I molt més rendible, perquè al treure la mel amb extractor, la bresca queda intacta i les abelles poden utilitzar-lo acte seguit. A diferència, les antigues, al treure la mel esprement la bresca, quedaven inservibles i, per tant, havien de fabricar cera per construir-les de nou. Si pensem que per fabricar un quilo de cera en necessiten quinze de mel, això ens dóna una idea de l’immens esforç que representa.
Però elles són tan econòmiques que en gasten molt poca, ja que al construir les cel·les, fan les parets tan primes, que, a hores d’ara, no ha sortit cap màquina capaç de fer-ho. Només s’ha aconseguit fer la cera estampada. La cera estampada es pot comparar a una casa, amb els fonaments plens i els envans dibuixats; a elles només els cal, llavors, estirar-la cap a un costat i cap a un altre.
També és més senzill perquè en les antigues, per crestar havies de treure totes les abelles de l’arna. En canvi, en les modernes, si tenen alça, es treu i la cambra de cria quasi no se n’adona. I si no tenen alça, com que la reina sempre comença a pondre al centre de l'arna, per crestar vas traient els quadres dels dos costats que tenen mel fins que trobes poll (nimfes) o bé ous.
Són violentes i agressives, les abelles?
Sí, poden ser molt violentes i poden ser molt tractables, depèn de diversos factors. El més important, la manera de manipular-les. Després, el temps: si fa frescor, si fa vent, l’estat de les flors, l’època de l’any... perquè tots els apicultors sabem per pròpia experiència que és molt més fàcil treure la mel a l’abril i part del maig que no a últims de juny, que és quan estan més geloses, perquè s’acaben les flors.
Quan jo era jove, tenia un oncle (que en pau reposi), que em deia que les abelles són més o menys, si les tractes, com les persones. Ell no es considerava apicultor, però com molta gent abans tenien arnes per al seu propi consum, i em posava aquest exemple:
“Si tu vas a una casa sense trucar ni demanar permís t’hi presentes, és fàcil que no hi siguis ben rebut. Molt semblant passa amb les abelles: si sense més ni més destapes l’arna, en pots sortir mal parat, i podràs dir que són agressives.
Si al contrari, abans que res, els fas fum a l’entrada, elles ja s’adonen que tindran visita; i com que no saben si serà bona o dolenta i el més preuat que tenen és la mel, acte seguit se n’atipen. És el mateix que ens passa als Humans, que després d’un bon àpat ens costa molt doblegar l’esquena, a elles se’ls fa molt difícil de picar, perquè han de doblegar molt el cos.
Llavors, si crestar ho fas en una bona època de molta flor i bon ambient, més o menys a mig matí, i sense moviments bruscos, segur que podràs dir que són molt tractables.
Tot el que he explicat, ho he fet segons el meu criteri i tot el que he llegit. Això no treu que hi haurà apicultors que les coses les van fer i les faran diferents i potser més fàcils.
La redacció
+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat


Comentaris recents
24/10/2013
Pitxi
Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...
17/10/2013
Josep Maria Garcia Abelló
Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...
17/10/2013
Josep Bigorra
Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...
13/10/2013
Un Que Contrasta Les Notícies
Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...
08/09/2010
Miguel y Espe
Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada
06/01/2010
Albert Aragonès
Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...
09/09/2009
Pitxi
A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...
05/09/2009
Eladi Huguet Salvat
Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.
01/09/2009
Albert Aragonès
Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/
01/09/2009
Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet
Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...
06/08/2009
Eduard (lamussara.org)
Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.
18/07/2009
Jaume Queralt
Veure el video de Jaume Queralt
16/07/2009
Joan Mº Rius Serra
Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...
20/06/2009
Sergi
Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...
10/06/2009
Salvador Juanpere
Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...
28/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...
25/04/2009
Raquel
Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.
25/04/2009
Raquel
Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...
18/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...
17/04/2009
Eladi Huguet Salvat
La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...
07/04/2009
Raquel
Coincideixo totalment amb el comentari anterior.
06/04/2009
elsemanaldetarragona
me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?
26/03/2009
Eduard
Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...
26/03/2009
Eduard
Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...
15/03/2009
Raquel
Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...
Articles recents
24/07/2022Editorial, Portada
Teniu a les mans una nova edició de la revista trimestral Lo Pedrís.
Amb cada...
24/07/2022Recerca, Cuina, Portada
Ja som a l’estiu altre cop, amb poques ganes d’entrar a la cuina durant aquest...
24/07/2022Què passa, Notícies, Portada
PUJA:
Les corredores vilaplanenques que, en la Cursa de les Dones de Cambrils, van ser...
24/07/2022Recerca, Cuina, Portada
Aquesta recepta ens la fa arribar la Mercè Vilanova, néta de la Juanita Huguet...
24/07/2022Què passa, Activitats, Notícies, Portada
El diumenge dia 22 de maig d’aquest any, el Grup de Jóvens vam fer la Festa de la...
24/07/2022Història, Història local, Masos, Portada
SITUACIÓ
La casa tenia paret mitgera amb ca la Mont-rala. Toca al camí de...
24/07/2022Història, Història local, Masos, Portada
ALTRES NOMS
També coneguda com cal Tià o ca la Cargolina....
24/07/2022Història, Literatura, Narrativa, Portada, Fem memòria
Un dels actes programats per la Regidoria d'Igualtat, ha estat la presentació, a...
24/07/2022Opinió, Espiritualitat, Portada
En els últims temps, noto en el tarannà de les persones i en molts articles i...
24/07/2022Què passa, Activitats, Portada
La possibilitat de mal temps va obligar a fer la celebració de Sant Jordi a la...
24/07/2022Entitats, Escola, Portada
El dia 31 de maig tota l’escola vam anar a Cambrils a fer una sortida de final de curs....
24/07/2022Entitats, Escola, Portada
Aquest curs el grup d’educació infantil de l’escola Cingle Roig de Vilaplana...
24/07/2022Què passa, Activitats, Portada
La Pilar Reche i el Jordi Serra, a New York.
Són a l'East River, a...
24/07/2022Què passa, Activitats, Portada
La Mussara sempre té alguna cosa que ens sorprèn, ja sigui passejant, caminant, en...
24/07/2022Història, Història local, Portada
Hi ha dos dies l’any en què, al nostre poble, pots gaudir d’un...
24/07/2022Recerca, Tradicions, Portada
Els desplaçaments del seu ramat afavoreixen la gestió del territori i permeten...
24/07/2022La nostra gent, Efemèrides, Portada
No els faig cap descobriment, si escric que, aquest 2022, el Grup de Colònies...
24/07/2022Història, Portada, Fem memòria
A Lo Pedrís, núm. 87, va sortir el pany de la porta del número 8 del Carrer...
24/07/2022Què passa, Activitats, Portada
El passat 15 de maig MUSSAGATS VILAPLANA va participar en la Fira de Sant Isidre. A la nostra...
24/07/2022Literatura, Contes, Portada
El conte de “LA BRUIXATACA” està inspirat en la meva gateta. Es diu Taca,...
24/07/2022Literatura, Narrativa, Portada
1r premi, als Premis Maig Memorial Pasqual Batalla de l'any 2020, de l'Ajuntament de...
24/07/2022Què passa, Literatura, Ressenyes literèries, Portada
Una nova edició de Camí de formiga va ser el dia 8 de maig, diumenge, a les 12 del...
24/07/2022La nostra gent, Entrevistes, Portada
El 14 de desembre del 2021, la Joana Huguet Ferré, més coneguda com a Juanita...
07/06/2022Què passa, Recerca, Activitats, Natura, Tradicions, Portada
El dia de Sant Isidre vam fer la segona edició de la Fira. Enguany, en sessió...
07/06/2022Recerca, Història, Història, De cinema, Portada
Continuem el nostre viatge per la Guerra Freda, des de la perspectiva del cinema, fent un petit...
04/06/2022Què passa, Activitats, Portada
La Tercera Jornada de neteja es va dur a terme el dia 7 de maig de 2022, dissabte, de les 10 a...
04/06/2022Recerca, Natura, Portada
Aquest cop ens desplaçarem fins a Horta, a la Terra Alta, per anar a veure un dels salts...
17/05/2022Opinió, La nostra gent, Articles, Records, Portada
“Mossan Isidro” no deixava indiferent. D’alguna manera ha format part de...
13/04/2022Recerca, Literatura, Tradicions, Lingüística, Portada
Sebastià Mariner, lo Sibines, com s’anomena ell mateix en l’inici de...
13/04/2022La nostra gent, Homenatges, Records
Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...