Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Entrevistes | Revista 55

Mariana Salvat Munté de Cal Rito (1931)

Ha estat sempre una dona forta i valenta que ha tingut una vida molt intensa, és un plaer conversar amb la tieta Mariana. Si l’hagués de definir amb una frase diria que és una vilaplanenca que estima molt la terra.


En començar l’entrevista em diu:
Considero que he estat molt de sort a la vida perquè l’he salvat moltes vegades.

A què et refereixes?
Quan tenia tres o quatre anys i m’avorria a missa, la mare em va deixar sortir perquè deixés de molestar. Estava jugant a la plaça quan un cotxe negre es va aturar i va obrir la porta. Una dona molt mudada em va oferir un caramel... Encara ho veig ara: ella anava vestida de negre i el caramel estava embolicat amb un paper lluent de color lila. Em vaig acostar a agafar-lo i ella em va estirar cap a dins del cotxe. Em vaig posar a cridar i, per sort, uns nois que hi havia davant l’ajuntament, em van estirar cap enfora. La porta del cotxe es va tancar i va marxar a tota velocitat. 

Una vegada vaig veure un reportatge que parlava d’una dona que segrestava nenes, les criava, les posava a servir i després les prostituïa, penso que jo podria haver estat una d’aquelles nenes.

Al final de la guerra, hi havia un refugi acabat de fer a les darreres de cal Poncell. Vaig sortir i vaig sentir “clic” al costat de l’orella, era una bala.

També vaig estar a punt de morir quan amb 9 anys vaig agafar diftèria, tenia el cos paralitzat... Vaig fer la primera comunió sola, malalta i extremunciada.

I per últim vaig estar molt malalta després d’enfilar-me al camió del peix. Jo era molt tremenda, no em vaig deixar anar del camió fins passat el pont gran, quan ja anava molt de pressa. Vaig patir ferides que es van infectar ràpidament i com que no podia dir què havia passat encara es va agreujar més.

Com va ser que vas viure a Guinea?
Quan encara no festejàvem, a l’Arturo, el meu home, li van proposar de treballar a Guinea. I com que per aquí no acabava de trobar bona feina em va dir que l’esperés i va anar a provar-ho. Va venir al cap de dos anys i vam començar a festejar escrivint-nos cartes dos anys més. Després ens vam casar i vam marxar a viure a Guinea. Recordo aquells anys com els més feliços de la vida.

Perquè?
Potser per l’aventura de marxar d’una vida monòtona a Vilaplana, també perquè em vaig sentir estimada i respectada com no ho havia estat mai i perquè allí vaig tenir el primer fill , i és que els fills són el que més t’estimes a la vida.
Tot i el feliç que vaig ser a l’Àfrica, sempre m’ha quedat la impressió de no haver aprofitat prou l’ocasió per a conèixer més com vivien la gent d’allà. Eren massa coses: de sobte em vaig trobar en un món diferent on tot era nou.

Com vivíeu a Guinea?
L’Arturo portava un autocar de línea de l’empresa Transports Africans. Eren uns 14 o 15 transportistes i les famílies vivíem en cases que proporcionava l’empresa. Jo vaig dedicar-me a revelar fotografies i per cert, vaig tenir molt d’èxit, perquè feia que les cares dels negres no fossin tan fosques.

Vivíem apartats dels nadius, tot i que hi teníem cert contacte, per exemple, els Bois eren joves que ens ajudaven amb les feines de casa.

Tinc moltes anècdotes d’aquella època: el meu fill Artur va arribar a tenir un cocodril petit, un cervató i un mico com a animals de companyia per jugar. Vivíem a la vora de la platja i ens hi banyàvem fins que un dia vam veure un tauró. Des de llavors només ho fèiem a les basses que quedaven en baixar la marea. Veia que les negres hi cabussaven els seus nadons i jo també ho vaig provar amb l’Artur, des de llavors que el meu fill ha nedat com un peix.

A Guinea vaig veure molts animals salvatges, però la bèstia que més por m’ha arribat a fer ha estat la formiga. Si te’n picava una et pujava la febre i de vegades t’havies d’enfrontar a veritables “marabuntes”que passaven com riuades i feien net de tot el que trobaven.

I una altra cosa, vaig tenir el “Floquet de neu” als braços quan era un cadell.

Com va ser?
El Jaume Aixalà, cosí de l’Arturo, es va assabentar que un negre havia trobat un goril•la blanc i ho va dir al seu amic Sabaté , que el va comprar per al Zoo de Barcelona i que sempre va dir que va ser ell qui el va trobar.

Com va anar que vàreu tornar de Guinea?
Hi va començar a haver conflictes. Calia blindar els autocars, ens van aconsellar marxar i és el que vam fer. Alguns amics que es van quedar van patir molt.
- M’agradaria que expliquessis què sents per la terra, perquè jo et tinc per una persona que se l’estima molt.

No ho sé explicar, forma part del meu ésser. Si m’aturo davant una joieria o d’una botiga de cotxes de luxe, no em diuen res, en canvi, davant d’un tros de terra ben cuidat, hi bado. De la mateixa manera que si el veig abandonat em dol molt.

Una vegada un home em va dir: “La terra és la cosa més agraïda que hi ha al món, llences un pinyol, i surt un arbre”. Potser és això.

Saps aquell plataner tan gros que hi ha als rentadors? El vaig plantar jo.

Estava rentant roba als rentadors, i va passar el Pep Cinto que estava plantant plataners. Li vaig demanar: -“Que me’n deixaries plantar un que així me’n recordaré sempre?” I ell, que era molt bon home em va dir:-“ planta’l aquí que sempre s’escapa una mica d’aigua i es farà molt gros”. Quan passo pel pont de Mallafré sempre li dic:-“ Adéu noi”.

I ja per acabar, unes paraules sobre Vilaplana?
M’estimo molt Vilaplana, és un lloc especial que ha donat molts fills que han destacat.

Quan el meu fill Andreu era petit es feia un fart d’anar i venir de Vilaplana en bicicleta. Un dia li vaig preguntar: - “Per què t’agrada tant anar a Vilaplana?” I em va dir: - “Si a Vilaplana caus amb la bicicleta, de seguida surt una dona amb l'aigua oxigenada, l'altra amb la mercromina i l'altra a oferir-se pel que calgui, en canvi a Alforja quan caus amb la bici tots se'n riuen”.

Jo també penso que Vilaplana és un poble acollidor. Tant de bo, els que marxem, haguem deixat en herència aquesta manera de ser de Vilaplana.


 


Mei Salvat Salvat




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Editorial, Portada

Lo Pedris 88 (juliol 2022)

Teniu a les mans una nova edició de la revista trimestral Lo Pedrís. Amb cada...
Recerca, Cuina, Portada

RECEPTES F€CILS PER L€ESTIU

Ja som a l’estiu altre cop, amb poques ganes d’entrar a la cuina durant aquest...
Què passa, Notícies, Portada

EL PULS'METRE 88

PUJA: Les corredores vilaplanenques que, en la Cursa de les Dones de Cambrils, van ser...
Recerca, Cuina, Portada

Costella de porc ofegada

Aquesta recepta ens la fa arribar la Mercè Vilanova, néta de la Juanita Huguet...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Festa de la Primavera

El diumenge dia 22 de maig d’aquest any, el Grup de Jóvens vam fer la Festa de la...
Història, Història local, Masos, Portada

CA L€ANDREU

SITUACIÓ La casa tenia paret mitgera amb ca la Mont-rala. Toca al camí de...
Història, Història local, Masos, Portada

CA LA TIANA

ALTRES NOMS També coneguda com cal Tià o ca la Cargolina....
Història, Literatura, Narrativa, Portada, Fem memòria

Memòria de les oblidades

Un dels actes programats per la Regidoria d'Igualtat, ha estat la presentació, a...
Opinió, Espiritualitat, Portada

€L€ésser humà no és el nostre enemic...€

En els últims temps, noto en el tarannà de les persones i en molts articles i...
Què passa, Activitats, Portada

Un Sant Jordi de pel·lícula

La possibilitat de mal temps va obligar a fer la celebració de Sant Jordi a la...
Entitats, Escola, Portada

Sortida de final de curs

El dia 31 de maig tota l’escola vam anar a Cambrils a fer una sortida de final de curs....
Entitats, Escola, Portada

ELS AVELLANERS

Aquest curs el grup d’educació infantil de l’escola Cingle Roig de Vilaplana...
Què passa, Activitats, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Pilar Reche i el Jordi Serra, a New York.  Són a l'East River, a...
Què passa, Activitats, Portada

Descoberta del terme, reformes a l€església de la Mussara i vetllada musical

La Mussara sempre té alguna cosa que ens sorprèn, ja sigui passejant, caminant, en...
Història, Història local, Portada

Esmorzars de forquilla, a Vilaplana

Hi ha dos dies l’any en què, al nostre poble, pots gaudir d’un...
Recerca, Tradicions, Portada

Una família ramadera manté la transhumància al Montsant

Els desplaçaments del seu ramat afavoreixen la gestió del territori i permeten...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

50 anys del Grup de Colònies l'Alzina Rodona Mig segle de llavors de futur!

No els faig cap descobriment, si escric que, aquest 2022, el Grup de Colònies...
Història, Portada, Fem memòria

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 87, va sortir el pany de la porta del número 8 del Carrer...
Què passa, Activitats, Portada

Mussagats

El passat 15 de maig MUSSAGATS VILAPLANA va participar en la Fira de Sant Isidre. A la nostra...
Literatura, Contes, Portada

LA BRUIXATACA

El conte de “LA BRUIXATACA” està inspirat en la meva gateta. Es diu Taca,...
Literatura, Narrativa, Portada

De mar en mar

1r premi, als Premis Maig Memorial Pasqual Batalla de l'any 2020, de l'Ajuntament de...
Què passa, Literatura, Ressenyes literèries, Portada

Camí de formiga

Una nova edició de Camí de formiga va ser el dia 8 de maig, diumenge, a les 12 del...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A LA JUANITA DE CA L€OLLA

El 14 de desembre del 2021, la Joana Huguet Ferré, més coneguda com a Juanita...
Què passa, Recerca, Activitats, Natura, Tradicions, Portada

La Fira de Sant Isidre

El dia de Sant Isidre vam fer la segona edició de la Fira. Enguany, en sessió...
Recerca, Història, Història, De cinema, Portada

La Guerra Freda V € Vietnam

Continuem el nostre viatge per la Guerra Freda, des de la perspectiva del cinema, fent un petit...
Què passa, Activitats, Portada

III Jornada Let's Clean up, a Vilaplana.

La Tercera Jornada de neteja es va dur a terme el dia 7 de maig de 2022, dissabte, de les 10 a...
Recerca, Natura, Portada

El Salt del Ventador i altres racons

Aquest cop ens desplaçarem fins a Horta, a la Terra Alta, per anar a veure un dels salts...
Opinió, La nostra gent, Articles, Records, Portada

Isidro: L€home que em va ensenyar a €huir€ de missa

“Mossan Isidro” no deixava indiferent. D’alguna manera ha format part de...
Recerca, Literatura, Tradicions, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Sebastià Mariner, lo Sibines, com s’anomena ell mateix en l’inici de...
La nostra gent, Homenatges, Records

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...