Vilaplanencs exteriors | Revista 54

Maria Teresa Miller (Xeco), 83 anys. West Virginia (USA)

Quants anys fa que sou als Estats Units, tan lluny de Vilaplana?
Fa 57 anys que visc als Estats Units, tenia 26 anys quan hi vaig arribar.

Què us va portar als Estats Units?
Doncs vaig casar-me amb un americà: en John H. Miller!

Què ens en destacaríeu del racó de món on viviu, tan desconegut per nosaltres?
Els Estats Units són molts, grans i variats, en certa manera es podria comparar amb Europa. No és el mateix Alemanya que Bulgària, o Portugal que Noruega. Quan a Califòrnia és la una del mig dia, a Nova York són les 4 de la tarda. Cada estat té el seu tarannà i personalitat.
West Virginia a on tinc la meva llar ara, és un estat muntanyós, ple de boscos que a la primavera floreixen entre els roures, "maples", castanyes, "hickories", i altres. A la tardor tots aquests arbres, abans de perdre les fulles, es tornen daurats, vermells i tota la gama de torrats, és preciós!

Trobeu alguna semblança entre el poble on viviu als Estats Units i Vilaplana?
Els dos són rurals, la gent és acollidora i els lligams familiars són forts.

Què és el que més enyoreu dels anys que vau viure al poble?
La farigola, el romaní, la ginesta, les roselles, les avellanes, l'oli, les cireres de cor de colom, les figues... No és que no ni hagi a West Virginia, però no es poden comparar amb les de Vilaplana. També enyoro la casa de cal “Xeco” del meu avi, Francesc Ferre Munté, on vaig passar tants estius memorables.
Per cert, hi ha algun expert que podria dir-me de on ve la paraula “Xeco”? És islàmica? És hebrea?

Ens heu visitat recentment, aquest estiu. Com heu trobat l’actual Vilaplana, respecte de com la vau deixar?
Vilaplana ha conservat la seva personalitat, cosa que és per felicitar-vos. Les millores han sigut moltes, els carrers tots estan empedrats, teniu dos restaurants de primera: L'Esparver i ca la Peirona. Flors als balcons, plantes als carrers, tot es veu net i polit. La Riba l'heu feta molt atractiva. Jo, des dels 6 als 9 anys anava a buscar aigua a la Font de la Riba. De fet, Vilaplana podria ser un model per els altres pobles.
La retrobada amb la Maria Rufina, sempre tan acollidora, i la Maria Planot em va arribar a l'ànima.
El meu net John Holbrook, que té 15 anys, va quedar fascinat! Per cert, ell també parla català.

Com valoreu tal com heu vist que va ser en el seu dia el vostre poble: Què us hauria agradat trobar en aquesta visita? Què no us ha agradat?
Vaig arribar a Vilaplana quan tenia 6 anys i fins que no es va acabar la guerra no vaig tornar a Barcelona. Aquests 3 anys van ser molt durs. Vivíem en l’antic forn de cal Xeco i dormíem a la sala i alcova que l'àvia Mariana Mestre Ferre es va reservar al llogar la casa quan va marxar a Barcelona.
El meu pare, P. Marti Roig, era un enamorat de Vilaplana i així que va poder hi va passar tots els estius.
La meva germana Rosa Maria Marti i jo hi passàvem les vacances. Ens divertíem anant d’excursió, anant a ballar a Cal Ritu i fen petites sortides a berenar a alguna font de les que hi havia no lluny de Vilaplana.
Tot ho he trobat molt agradable però penso que hauríeu de treure més bon partit de les fabuloses avellanes i de l'oli. Jo no entenc res de negocis però els dos productes són de primera categoria. Per cert, vaig comprar 6 pots de "A Vilaplana bona avellana" i van tenir molt èxit, tant a Cape Cod on viu una de les meves filles, com a Wisconsin on l'altra filla hi passa els estius.

Ens consta que no fa pas massa que heu descoberto Lo Pedrís, que us en sembla l’experiència?
L’he descobert per mitjà de l'ordinador. Em va sorprendre i em va entusiasmar molt. És d'admirar que feu aquesta revista tan ben presentada i interesant. Us mereixeu un premi. És instructiva de les activitats artístiques, tradicionals, i humanes i dona al poble una imatge progressiva de bon gust, tant, que et venen ganes de conèixer-lo i passar-hi uns dies.

Com veieu el futur de la premsa local (humil), sobretot en un poble tan petit com Vilaplana?
Espero que duri molts anys! Jo ja tinc 83 anys i no se si posaré els peus a Vilaplana una altra vegada. Lo Pedrís és l’únic contacte que puc tenir amb el poble...

Creieu que Lo Pedrís us està ajudant d’alguna manera a mantenir els vincles amb Vilaplana?
Jo presumeixo de Lo Pedrís! A més del fills i 4 nets que parlen català, a tots els que passen per casa, professors, metges, estudiants, periodistes, parents americans i amics que nomes parlen anglès... els en parlo.

Teniu intenció de tornar algun dia?
Si la salut m’ho permet SÍ!!!