Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Entrevistes | Revista 50

Maria Mercè Serres Espasa (53 anys) i Joan Maria Mestre Olivé (59 anys), Restauradors

“Vam començar amb arengada i tancarem amb arengada!”

Una sala de restaurant és acollidora per definició però Ca La Peirona té un plus especial. Acabo de parlar amb el Joan Maria i la Mercè i tinc dificultats per descobrir si he sortit realment de casa o no. El tracte, l’entorn, la mateixa sala i, sobretot, les persones han estat els inspiradors que han modelat el que més s’assembla al cànon del que es pot definir com a restaurant de cuina casolana catalana, des de fa més de 13 anys. A més, sense proposar-s’ho en cap moment, han esdevingut potser els millors ambaixadors de Vilaplana! I això ha estat així perquè són conscients que treballen amb persones i perquè, més enllà d’alimentar-los físicament, en tot moment han vetllat també per tenir cura d’aquell aliment espiritual que conforma les relacions personals. Quan, després del cafè, el Joan Maria et deixa l’ampolla de licor a la taula, t’està convidant a quedar-te a casa seva i, evidentment, a tornar. Així ho hem entès tots aquells que una i altra vegada hi tornem.

Com va començar tot?
Mercè: Va passar que feia molts anys que deia que volia un restaurant però, mentre la canalla era petita, no va poder ser. Fins que el Joan Maria em va dir que sí..., i aleshores em vaig pensar que era una broma!
Joan Maria: Com que la idea que es tenia va ser per tenir feina la Mercè, jo me’n rentava les mans... A més, jo feia 25 anys que treballava a la Unió i no tenia previst de deixar-ho, ja que hi estava mol ben col•locat; evidentment pensava que marxar era de bojos. Tot i que el primer any ho vaig intentar, però complir als dos llocs va resultar gairebé impossible. Aleshores, com que vam tenir més feina de la que esperàvem i “parlant, parlant” vaig veure que ho havíem de decantar cap aquí... Per això em vaig veure obligat a negociar la sortida de la Unió..., va costar, però quan va estar cuit vaig marxar.
M: I vam obrir un 29 d’agost (de l’any 1999)!
JM: Les obres van durar uns 4 o 5 mesos i es va fer molt llarg...
M: Recordo les pessigolles a la panxa i una mica de por. Però teníem tanta il•lusió i el fet que va coincidir que els “temps eren bons” que ens vam acabar per llençar a la piscina!
JM: Ens va ajudar molt la carretera de La Selva i després la d’Alforja... El cert és que, tot i que no és el cas i sense proposar-nos-ho, però molta gent coneix Vilaplana per Ca La Peirona!

Us va costar molt trobar el nom?
JM: Va ser el més fàcil! No vam dubtar en cap moment. A més, vam pensar que qui vingués de fora i ho preguntés a algú del poble no tindrien cap problema per explicar on era Ca La Peirona...

És clar quin tipus de cuina volíeu oferir des del principi. N’heu dubtat mai?
M: Des del primer moment que volíem una cuina casolana. De fet, és el què ens ha demanat sempre la gent, és el que jo sabia fer i el que havia vist fer tota la vida.

I la família, us hi ha ajudat?
M: No amb el menjar però sí amb les feines del restaurant. La sogra i la mare ens ajudaven a rentar plats, a guardar les coses i a planxar. Els fills, sempre que han pogut. La meva germana i la Mercè Vall des del primer dia. A més, amb les idees que portàvem des del començament hem de valorar molt l’ajut que des del començament vam tenir del Joan Moreno i la Maria Teresa, ens van aportar l’experiència i les petites coses vitals per al bon funcionament d’una cuina; em van ensenyar moltes coses que per començar el negoci van ser fonamentals: en sabien molt i tenien molta experiència.

Com van ser els primers menús? I com ha anat evolucionant l’organització del restaurant?
M: Quan vam obrir, ho vam fer amb dos menús (un de més car i un de més barat) a més de la carta i del menú setmanal. Però aviat ens vam adonar que s’havia d’anar reduint per anar trobant un encaix adequat al model que hem acabat definint...; plats massa rebuscats no acabaven tenint sortida a Ca La Peirona, ja que la gent venia a buscar els peus de porc, lo tradicional. He de dir que tot i que m’agrada molt llegir i anar a veure el que fan altres (o veure-ho a la tele) la idea que hem acabat delimitant passa sempre per fer lo tradicional.

Com us ha afectat la crisi?
JM: La veritat és que el començament va ser molt bo. A més no hi havia quasi res, érem gairebé sols! I durant els bons temps el cert és que rutllava francament bé. Però també és cert que es llençava molt de menjar. Actualment s’aprofita més... Quan abans era normal demanar dos plats i postres, ara es comparteixen alguns entrants i només es fa un plat sol. Però el canvi més gran l’hem notat en els vins: s’ha passat de que el vi costés més que el menú a quasi servir exclusivament el vi de la casa...
Ara anem anant vivint, sobretot sort dels jubilats que van movent-se i demanant-nos lo de sempre, vam començar amb arengada i tancarem amb arengada! El jovent no pot sortir perquè no té feina!

Però tot plegat demana un gran sacrifici?
JM: El que ens mou és la il•lusió. Si treballes amb ganes i il•lusió no es nota el sacrifici, passen les hores que ni te n’adones. La rutina s’adreça amb la varietat de gent i menjars que els vols donar, tot i que quan acabes només penses en seure!

Tot i que potser és un tema delicat, que en podeu dir dels clients?
JM: De problemàtics no n’hem tingut, però molt sovint els que alguna vegada (de joves) han estat difícils, quan han tornat (de més grans) s’han adonat que és millor poder tornar més tranquilament. Alguns han canviat el “porrillo” per la parelleta; de fet, jo ja els hi deia que de tabac “normal” també n’hi havia... Fixa’t que gairebé podem dir que sabem els gustos de tothom només de veure’ls com venen..., perquè creiem que és tan o més important el tracte com el menjar. A vegades la gent t’expliquen els seus problemes, per això els petits detalls que tens amb ells acaben sent molt més considerats que l’entrecot que es mengen...
Crec que es pot explicar un cas que ens va passar amb el Gregorio un hivern que encara era a la caseta del Pubill. L’Ajuntament li pagava un plat de calent cada dia i venia a casa nostra. Un dia va quedar sec a la cadira, amb els ulls en blanc, gelat i com mort... Vam trucar l’ambulància pensant que no tornaria. L’ambulància va tardar una mitja horeta i en aquestes, quan encara no havia arribat, que es va despertar i el Gregorio va preguntar-nos: “¿Donde estoy?”. Li vam explicar el què li havia passat i que estàvem esperant que arribés l’ambulància. Aleshores ell ens va respondre que mentre no arribés li portéssim una cerveseta! Quasi que el mato! Després, al cap del anys, sembla que es va reconciliar amb la dona, va tornar a casa i ens trucava 2 o 3 vegades cada any...

Com veieu el futur de tot plegat?
(riuen) JM: Negre! Una mica negre! Però crec que no se’n pot parlar ja que és el dia a dia el que compta; i el cert és que està fotut per tots. Jo ja tinc quasi 60 anys i el problema el veig mig malament. El problema real és per als fills i la canalla, tot i que als pobles es veu menys negre que a les ciutats més grans. Si mirem com s’ha de fer, només cal mirar no tan de millorar sinó que el principal és no empitjorar. I mentre els jubilats (que tots tenen una moral que casi!) vagin cobrant, anirem fent.




La Redacció




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Passatemps, Portada

Passatemps 95: WORLDLE quilòmetre 0

Un dels jocs més populars per internet és el WORDLE. Va ser creat durant la...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Rafael

SITUACIÓ Conformen un conjunt de cases entre mitgeres amb Cal Cassoles i Cal Marc,...
Història, Masos, Portada

Masos i cases del terme de la Mussara: Cal Po

SITUACIÓ És l’única casa que queda a la part sud del bassot, a...
Recerca, Cuina, Portada

€Amanida de taronja€ i €Arròs de costella de vedella€

Temps de primavera i potser algun dia de calor. Us faré un parell de receptes que no us...
Recerca, Medicina, Portada

El deteriorament cognitu en la vellesa

Quan parlem d'envelliment normal, cal considerar que aquest procés es pot donar de...
Recerca, Natura, Portada

La meva experiència amb la vespa asiàtica

Vaig començar a veure vespes asiàtiques (velutina) l'estiu de l'any 2020,...
La nostra gent, Història, Records, Història, Portada

Dones rurals. Dones del Camp de Tarragona

El dia 15 d'octubre de 2023, al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí,...
Què passa, Notícies, Portada

Celebració del 8M del 2024, a Vilaplana

Divendres, dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona. A la plaça de la Vila,...
Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana assoleix aquest primer trimestre de 2024 el consum més baix d€aigua dels últims 15 mesos

La mitjana diària d’aigua servida des de l’ETAP s’ha situat aquest...
Què passa, Notícies, Portada

La Marató de 2023

17/12/2023: Bingo: 2.384,88 € 24/12/2023: Per Nadal, recitem, cantem:...
Què passa, Activitats, Portada

Mercat de Nadal 2023

El Mercadet o paradetes de Nadal, era habitual a Vilaplana. Enguany s'ha tornat a impulsar,...
Què passa, Música, Portada

Música per a gent exquisida

Anem de viatge a qualsevol lloc amb Iggy Pop i David Bowie Us expliquem alguns detalls...
Opinió, Articles, Portada

Manifest de l€Associació "La Vall Sostenible" en suport a la pagesia i ramaderia.

L'Associació La Vall Sostenible, volem manifestar el nostre ferm suport a la...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Homenatge a SALVADOR SABATER

Salvador Sabater: L’últim comunista Qui va ser el Salvador? Per a...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

Foto 1: La família Mariné-Mariné i l'Anna Miyagi a Miyajimacho, al...
Història, Història local, Portada

Palmira Jaquetti, la força de l'esperit

Qui més qui menys, sap que la vida és una cursa d'obstacles. Podem...
Història, Portada, Fem memòria

Portes de la memòria. Deportació dels republicans ampostins als camps nazis

QUAN? Recuperació d’un passat oblidat El present treball és el...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules: sacatapos

La paraula d’aquest número és sacatapos. Segons la classificació que...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 95

PUJA La proposta de l’Ajuntament “Busquem fotos antigues” Ens...
Recerca, De cinema, Portada

Guardons de cinema

Comencem per la gala dels Gaudí, la primera de l’any i una mica soporífica....
Recerca, Natura, Portada

El Racó d'en Marc i la Foradada de l'Airosa

Tornem al Massís del Port per fer una clàssica, que si volem podem transformar en...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 94, va sortir el pany de la porta del número 4 del carrer...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a: Marta Rodon, en versió viatgera

La visito a casa seva. Ha encès el foc i ens acompanya el Cian, relaxat a la catifa. Li...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 95 (març 2024)

Pagesia... trajecte final? Hem sentit moltes vegades, algú, afirmar que......
Història, Masos

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...