Vilaplanencs exteriors | Revista 3511/03/2009

Maria Josepa Virgili Vall, operària

Vides més atrafagades, vides més planeres... Uns vilaplanencs exteriors són més a prop i d'altres viuen més lluny del poble. Però tots, sense excepció, deixen anar, aquí, el seu rosari de records, que enriqueixen la nostra història.

Tal com també ens explica la nostra convidada d'aviu:

Venim a visitar la família, recordar temps passats i tradicions que encara es conserven a Vilaplana i a Centelles no (com, per exemple, la processó del Divendres Sant)




Fa una colla d’anys que vas deixar Vilaplana per anar a Instal·lar-te a Centelles...
Doncs sí, en fa una bona colla, tenia 10 anys i ara en tinc 73. Per tant, ja fa 63 anys que hi vaig marxar.

Quins records tens de quan vivies al poble?
Al poble tots ens coneixíem i hi tenia molts amics i amigues (la Maria, la Isabel, la Roser, la Mariana…). Anàvem a l’escola que estava al carrer Major, en un pis. La mestra era la senyoreta Maria.

Tu, i el teu germà Nicasi, sou descendents de cal Vall. Com és que, quan vau marxar, vau fer cap a prop de Vic?
El meu pare era picapedrer i a Vilaplana es guanyava molt poc. Un amic d’ell, que es deia Valentí, el va informar que a Centelles els picapedrers tenien molta feina i guanyaven molt. Primer hi va venir ell un mes a provar-ho i, veient que anava bé, ens hi vam traslladar tots. Els principis van ser molt durs, ja que no tenia amigues, ni coneixia a ningú, i enyorava molt el poble i les amistats que hi havia deixat.

Et vas casar a Centelles i has tingut dos fills, no?
Sí. Em vaig casar amb l’Antonio quan tenia 19 anys. El meu primer fill, l’Albert, va néixer al cap de dos anys d’haver-nos casat i el segon, en Josep M, al cap de 8 d’anys. Entre ells es porten 6 anys.

Com és Centelles?
És un poble d’aproximadament 7000 habitants amb força indústria, repartida principalment als polígons industrials, però ara, degut a la crisi, ha anat minvant. Tenim molts serveis (CAP, farmàcies, cursos per a jubilats, escoles pública i concertada, dues guarderies, força botigues i supermercats...). També tenim moltes zones enjardinades i parcs per jugar els infants. El casc antic s’ha reformat fa poc i ha quedat molt bonic.

Què és el que t’agrada més del què també ara és el teu poble?
Les moltíssimes activitats que s’organitzen per a la gent gran.

Feu una gran festassa per la Festa Major d’hivern, per Santa Coloma...
Sí, s'hi celebra la Festa del Pi, declarada d’interès nacional. Es comença al matí amb una missa a la Santa, un esmorzar al bosc on es talla el pi, baixada del pi amb bous cap al poble amb trabucades abundants, traca final a la plaça i penjada del pi a l'interior de l’església, a la cúpula, on hi és fins el dia de Reis.

Centelles havia estat una vila amb molta indústria tèxtil.
Sí, però fa 10 o 12 anys que ha anat experimentant una davallada important i ara queda molt poca cosa i sembla que menys en quedarà.

En què havies treballat abans de jubilar-te?
Primer, a la indústria tèxtil i. des de quan van tancar la fàbrica fins la jubilació, vaig treballar en una fàbrica que primer era de forja i després va ser de llars de foc.

Segur que tens alguna història curiosa per explicar-nos, d’aquella etapa...
Recordo, de manera molt agradable, la visita que va fer a la fàbrica de llars de foc, amb motiu del 25è aniversari de la seva creació, del que en aquells moments era el President de la Generalitat, el Molt Honorable senyor Jordi Pujol, a qui vaig tenir el gust de saludar personalment.

Com ocupes el teu temps, ara que estàs jubilada?
Faig la feina de la casa, em dedico a tenir cura del jardí, de la mica de bestiar que tinc, i a fer puntes de coixí.

Quins són els teus passatemps preferits?
Fer puntes de coixí.

Tot i que no molt sovint, de tant en tant véns a Vilaplana.
Sí, aprofito per venir quan hi vénen els meus fills. Venim a visitar la família, recordar temps passats i tradicions que encara es conserven a Vilaplana i a Centelles no (com, per exemple, la processó del Divendres Sant).

Què t’agrada fer quan vens al poble?
Passejar una mica, anar a visitar la família, entrar a l’església...

A la teva família li ve de gust acompanyar-t’hi?
Sí, com ja he dit abans, quan hi vinc ho faig amb els fills, néts i el meu germà.

Quant penses en Vilaplana, en general quins records et vénen al pensament?
Penso en quan jugava pel carrer. També quan anava a esperar els Reis amb un rastre de pots, a la carretera, com és costum al poble.

Vilaplana ha canviat molt des que hi vivies. Com veus el poble actualment?
Està molt més arreglat i té molts més serveis que no tenia (el casal, l’escola, la Casa de la Vila nova…)

Tens una idea de com voldries que fos la Vilaplana del futur?
Penso que com a poble ja està bé, el què potser cal és vigilar que la gent jove no se’n vagi a viure a fora.




El poble on viu ara la Josepa ha crescut i ha perdut la tranquilitat que tenia quan ella s'hi va instal.lar. Tot i així, encara és un lloc per fer-hi estada i deixar descansar la vista cap les muntanyes que l'envolten. Sobre tot des de l'acollidor jardí de casa seva, on sembla que el temps no es mogui.

Raquel Virgili



+ Publicar el meu comentari