Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Entrevistes | Revista 21

Maria Anna Vernet Ferré, mestra

“Realment és una satisfacció veure que surten les coses bé, si es preparen bé i amb la il·lusió que surtin bé!”


De vegades és molt agradable poder combinar des de la perspectiva del temps les vivències de qui va ser el teu mestre amb les de la pròpia infantesa. A la present entrevista la Maria Anna ens obre les portes de casa seva i del seu infinit saber acumulat durant els anys que ha exercit de mestra. Des del menjador i acaronats per la fresca que entra per la finestra hem intentat descobrir, aprofitant ara que es recupera l’escola a Vilaplana, quin és el secret de l’ofici de mestre.
Crec que ho hem aconseguit!



Qui o què et va motivar a fer de mestra?
Vaig començar a estudiar tard, i va ser gràcies a una mestra de Vilaplana (la senyoreta Rosa Gené) que va aconsellar que els pares em fessin estudiar. Primer i segon de batxillerat el vaig fer lliure a Reus amb l’ajuda de les monges de l’Aleixar. Mn. Dalmau em va ajudar a anar (treballant, això sí, per pagar l’internat) al Sagrat Cor de Tarragona. Allí, i gràcies a les bones notes (sense excel·lents era del tot impossible aconseguir cap beca!) vaig fer Magisteri i cinquè i sisè de Batxillerat Superior. Les monges compaginaven l’horari i, a les que treballàvem, també ens ajudaven. Tenien una gran visió de futur! Això em va obrir les portes de la universitat. Vaig treballar de mestra fent classe de tot, vaig assistir a les classes de nocturn de la primera promoció de la facultat de Filosofia i Lletres (especialitat d’Història). Al 1970 vaig aprovar les oposicions i he treballat de mestra 5 anys al Sagrat Cor, 1 a Alcover, 2 a Reus, 3 al Masroig, 4 a Vilaplana (des del setembre de l’any 76 fins el juny del 80) i al Col·legi Joan Rebull fins avui, que acaben de jubilar-me.

Actualment els ajuts i les aportacions de tot tipus des del departament d’educació fan que l’escola rural resulti força més fàcil de ser acceptada després d’un llarg període d’oblit.
Ara no ho dubtaria, es disposa d’especialistes de tot tipus (educació física, música, idiomes, etc.) i molt de treball de grup. Aleshores ho havíem de fer tot (i per a tots!) nosaltres sols.

Què en penses de l’escola unitària?
L’escola unitària és molt bonica! Crec que seria molt interessant que tots els mestres hi passessin els primers anys, s’hi aprèn molt, professionalment i com a persona. Es fa el seguiment dels nens en els anys, es preparen les classes de manera que uns puguin col·laborar o participar de la dels altres. Aprens, en fi, a tenir una bona planificació. Però també és cert que calen moltes ganes de treballar per portar-la bé!

Havia de ser força difícil programar tota aquesta feina, no?
Tots els anys es feien (i es complien!) tots els programes de tots els cursos. A més, calia que fossin equilibrats i complets; per això, per exemple, mentre uns feien lectura individual, altres ho feien en grup, altres un resum o els més grans feien llegir els més petits... Calia també tenir molta disponibilitat de material suplementari (fitxes, quaderns, etc.) per complementar la feina dels que acabaven abans que la resta.
I després calia corregir tot això! Me’n vaig fer un fart de corregir! De fet, venint d’El Masroig (on portava sis cursos de primària i dos de parvulari) ja sabia una mica com funcionava tot plegat...

A més, en un poblet com Vilaplana, les coses no funcionen igual que a una ciutat...
Al món rural, fa 25 anys, el fet de ser de poble feia que coneguessis els interessos dels nens a l’hora, sobretot, d’explicar-los conceptes nous. Recordo que era molt bonic veure la història tot aplicant-la a la vida del poble (per exemple, comparar l’any i el tipus de construcció de les cases del poble relacionant-les amb les èpoques de major o menor riquesa) El que pretenia era que no s’aprengués res només de memòria, volia que els nens busquessin els lligams entre les coses que aprenien i les que tenien més a l’abast, ensenyar a relacionar, a buscar, a descobrir...
Tot això també servia per entendre millor els pares o l’entorn familiar.

Vau tenir algun problema aleshores?
Van ser anys una mica difícils (per la transició) i la societat passava uns moments delicats. Els problemes que vam tenir van venir més per ideologies que per temes pedagògics o escolars.
L’única dificultat una mica seriosa va sorgir amb la llei que permetia als pares escollir si els nens feien o no religió. Ho vam solucionar fent venir Mn. Isidre de dotze a una i com que la classe acabava a les dotze, qui havia triat que no feia aquesta assignatura podia marxar cap a casa.

Com a alumne, recordo que venia gent del poble a fer activitats extraescolars.
Sí, és cert, venia el Fèlix a fer música. A més vam començar a anar a les olimpíades escolars del Reus Deportiu. Recordo que anàvem al camp de futbol a fer la preparació de les proves a les que ens presentàvem.
Vam participar també en concursos literaris de l’Òmnium Cultural i vam guanyar alguns premis.
També, a instàncies de l’inspector (que recordo que solia venir a prendre el cafè a casa!) vam fundar l’APA (de la qual va ser molt difícil elaborar-ne els estatuts). Precisament l’APA va fer renéixer el que actualment és el grup de teatre ja que també es va dur a terme aquesta activitat amb els nens de l’escola.
Fèiem moltes excursions i sortides. Recordo molt la que vam fer a Girona, d’allí vaig prendre la decisió que no vingués mai més cap familiar (ja que venien per ajudar-nos a que el viatge resultés més econòmic). També quan vam anar a l’aeroport i vam perdre un alumne o quan vam anar a La Selva caminant i vam tornar amb el cotxe de línia de Reus.

El material escolar havia de ser també força complicat d’aconseguir i mantenir...
Sí, demanàvem llibres a tot arreu. Recordo que va quedar un bon fons de biblioteca. A més, fèiem mans i mànigues per aconseguir material escolar de tot tipus, com ara el microscopi, que va costar una feinada!
A més, cada vegada que es feia una revetlla al pati de l’escola desapareixia alguna cosa. Això sempre em va saber molt greu, ja que m’ho estimava tot com si fos meu.

Quin record en tens del teu aprenentatge com a mestra?
Aleshores no ens havien ensenyat a ser creatius. A la classe de dibuix, bàsicament ho copiàvem tot del natural o amb model. Però recordo com si fos ara el canvi d’un alumne de quart en la seva expressió just a l’endemà mateix d’ensenyar a la classe tècniques de redacció, va ser realment molt emocionant! També recordo com un Dilluns Sant el més golafre de la classe em va portar el rosari de sucre del seu ram!

I de l’educació dels nens?
Al nen se l’educa ja des d’abans de néixer (els pares, els avis...) Crec que fa falta que els pares donin una imatge més positiva del seu treball, ja que anar a l’escola és, pels nens, com una feina i no ha de ser difícil ni penós i molts pares descriuen així llurs treballs. També crec que són molt importants els hàbits i practicar amb l’exemple. Si això funciona, l’escola és el complement perfecte per a l’educació dels nens.

Aprendre i aprendre sense parar...
Aprendre inclòs a estimar, a tothom, començant pels més pròxims (jo, per exemple, a les monges del Sagrat Cor, que em van ajudar molt en els estudis al començament de la meva carrera com a mestra, sempre he tingut la recança d’haver tornat poques vegades a veure-les!) I als nens, també! Tinc antics alumnes (de Reus) que m’han convidat al seu casament, altres em truquen per Nadal o pel meu aniversari o aturen el cotxe per fer-me una salutació. No deixen de ser grans satisfaccions, però realment són LLIÇONS.

I sense cap tipus de distinció...
És clar! Recordo que, ja a Reus, vam decidir de muntar classes paral·leles per subsanar les diferències entre els alumnes excel·lents i els que tenien més dificultats, per tal de garantir a aquests darrers uns mínims (fins “on arribessin”). Doncs bé, les alegries més grans les he tingudes amb alumnes d’aquest segon grup perquè, a més calia una forta predisposició del professor i un tracte especial per motivar-los igual que la resta i fer-los sentir més valorats i que aparquessin tot sentiment d’inutilitat. Realment és una satisfacció veure que surten les coses bé, si es preparen bé i amb la il·lusió que surtin bé!
El mestre, el bon mestre, ha d’abocar-se de manera especial amb els que tenen algunes dificultats; els altres ja avancen sols.



La Redacció




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Editorial, Portada

Lo Pedris 88 (juliol 2022)

Teniu a les mans una nova edició de la revista trimestral Lo Pedrís. Amb cada...
Recerca, Cuina, Portada

RECEPTES F€CILS PER L€ESTIU

Ja som a l’estiu altre cop, amb poques ganes d’entrar a la cuina durant aquest...
Què passa, Notícies, Portada

EL PULS'METRE 88

PUJA: Les corredores vilaplanenques que, en la Cursa de les Dones de Cambrils, van ser...
Recerca, Cuina, Portada

Costella de porc ofegada

Aquesta recepta ens la fa arribar la Mercè Vilanova, néta de la Juanita Huguet...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Festa de la Primavera

El diumenge dia 22 de maig d’aquest any, el Grup de Jóvens vam fer la Festa de la...
Història, Història local, Masos, Portada

CA L€ANDREU

SITUACIÓ La casa tenia paret mitgera amb ca la Mont-rala. Toca al camí de...
Història, Història local, Masos, Portada

CA LA TIANA

ALTRES NOMS També coneguda com cal Tià o ca la Cargolina....
Història, Literatura, Narrativa, Portada, Fem memòria

Memòria de les oblidades

Un dels actes programats per la Regidoria d'Igualtat, ha estat la presentació, a...
Opinió, Espiritualitat, Portada

€L€ésser humà no és el nostre enemic...€

En els últims temps, noto en el tarannà de les persones i en molts articles i...
Què passa, Activitats, Portada

Un Sant Jordi de pel·lícula

La possibilitat de mal temps va obligar a fer la celebració de Sant Jordi a la...
Entitats, Escola, Portada

Sortida de final de curs

El dia 31 de maig tota l’escola vam anar a Cambrils a fer una sortida de final de curs....
Entitats, Escola, Portada

ELS AVELLANERS

Aquest curs el grup d’educació infantil de l’escola Cingle Roig de Vilaplana...
Què passa, Activitats, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Pilar Reche i el Jordi Serra, a New York.  Són a l'East River, a...
Què passa, Activitats, Portada

Descoberta del terme, reformes a l€església de la Mussara i vetllada musical

La Mussara sempre té alguna cosa que ens sorprèn, ja sigui passejant, caminant, en...
Història, Història local, Portada

Esmorzars de forquilla, a Vilaplana

Hi ha dos dies l’any en què, al nostre poble, pots gaudir d’un...
Recerca, Tradicions, Portada

Una família ramadera manté la transhumància al Montsant

Els desplaçaments del seu ramat afavoreixen la gestió del territori i permeten...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

50 anys del Grup de Colònies l'Alzina Rodona Mig segle de llavors de futur!

No els faig cap descobriment, si escric que, aquest 2022, el Grup de Colònies...
Història, Portada, Fem memòria

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 87, va sortir el pany de la porta del número 8 del Carrer...
Què passa, Activitats, Portada

Mussagats

El passat 15 de maig MUSSAGATS VILAPLANA va participar en la Fira de Sant Isidre. A la nostra...
Literatura, Contes, Portada

LA BRUIXATACA

El conte de “LA BRUIXATACA” està inspirat en la meva gateta. Es diu Taca,...
Literatura, Narrativa, Portada

De mar en mar

1r premi, als Premis Maig Memorial Pasqual Batalla de l'any 2020, de l'Ajuntament de...
Què passa, Literatura, Ressenyes literèries, Portada

Camí de formiga

Una nova edició de Camí de formiga va ser el dia 8 de maig, diumenge, a les 12 del...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A LA JUANITA DE CA L€OLLA

El 14 de desembre del 2021, la Joana Huguet Ferré, més coneguda com a Juanita...
Què passa, Recerca, Activitats, Natura, Tradicions, Portada

La Fira de Sant Isidre

El dia de Sant Isidre vam fer la segona edició de la Fira. Enguany, en sessió...
Recerca, Història, Història, De cinema, Portada

La Guerra Freda V € Vietnam

Continuem el nostre viatge per la Guerra Freda, des de la perspectiva del cinema, fent un petit...
Què passa, Activitats, Portada

III Jornada Let's Clean up, a Vilaplana.

La Tercera Jornada de neteja es va dur a terme el dia 7 de maig de 2022, dissabte, de les 10 a...
Recerca, Natura, Portada

El Salt del Ventador i altres racons

Aquest cop ens desplaçarem fins a Horta, a la Terra Alta, per anar a veure un dels salts...
Opinió, La nostra gent, Articles, Records, Portada

Isidro: L€home que em va ensenyar a €huir€ de missa

“Mossan Isidro” no deixava indiferent. D’alguna manera ha format part de...
Recerca, Literatura, Tradicions, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Sebastià Mariner, lo Sibines, com s’anomena ell mateix en l’inici de...
La nostra gent, Homenatges, Records

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...