Entrevistes | Revista 1201/06/2003

Magda Mariné Tost: les colònies són vacances

Les colònies són vacances on et fas un tip de treballar i a l'hora gaudeixes?

La Magda Mariné de cal Virella i de cal Mano fa més de 20 anys que treballa amb nens estiu i hivern. A l'hivern en una llar d'infants i a l'estiu acompanyant nens de l'Aleixar, Maspujols i Vilaplana de colònies. No de les que fan olor, si no de les de jugar, divertir-se, compartir i aprendre

Quin any vas començar a anar a colònies? Com t'hi vas posar?
Era l'any 1981, jo tenia 17 anys. En aquells anys, de Vilaplana hi anava la Pili Virgili i el Josep Masdeu . Com que la Pili es casava, havia de deixar-ho, cosa que li sabia molt greu, ja que hi estava molt implicada. Per això va pensar de posar algú al seu lloc, i m'ho va venir a dir a mi. Jo no hi havia anat mai. Em feia peresa perquè no coneixia ningú, però no vaig saber dir que no.
Aquell primer any vam anar a Tivissa.

Com funcionaven les colònies aquell anys?
Al començament es feien dos grups: un de petits i un de grans (de 8 a 11 anys i de 12 a 15). La Rosa Mª Domènech era la directora dels petits i en Vicenç Samsó dels grans.
Els petits anaven per aquí a prop, i els grans, normalment al Pirineu.
El primer torn es feia la 1ª quinzena d'agost i el segon la 2ª quinzena.
N'anomenàvem campaments. S'anava d'excursió... Era un altre tarannà.
Però com que tot el mes d'agost hi havia colònies, per als monitors que anaven a tots dos torns era molt pesat. Al poc de ser-hi jo es va tallar, perquè els monitors no donaven més de si. Es va deixar a unes soles colònies i es va reduir l'edat.

Qui hi anàveu de monitors?
Quan jo vaig començar, de Maspujols hi havia en Vicenç Sansó, la Rosa Mª Domènech, la Montse Borràs, l'Esther Mestre, la Carmina, l'Alba Mestre... De l'Aleixar, en Rafel Laínez, la Rosa Huguet, la Josefina Serra, la Tuni Anglés, la Fina Anguera,...I de Vilaplana (van començar el Josep Mª Aixalà i la Pili Virgili), el Josep Masdeu, el Josep Mª Musté. Després van venir el Josep Mª Puche i la Carme Martí i fins avui amb el Doro Tost, l’Anna Aymamí i el Marc Mestre.

De què feies a les colònies, de monitora......?
Vaig entrar fent de monitora, com tots els joves quan hi entren. Amb el temps m’ha tocat agafar responsabilitats, i aquests últims anys he exercit de directora.
De totes maneres les titulacions les demanen les institucions, nosaltres treballem en equip i les tasques i responsabilitats les assumim entre tots.
La clau d’un bon equip és que cadascú que el forma sigui diferent, i aquí hi ha diversitat i riquesa, tots hi aportem actituds i coneixements ben diversos.

Què són per a tu les colònies, bàsicament lúdiques o educatives?
Costa definir què són les colònies. És una estada curta, en un lloc concret i amb individus ben diferents.
Ara bé, l’important no és que són colonies, sinó el que s’hi respira i que fa que siguin tan riques i t’aportin tantes coses. Podria definir-les com un espai de joc, d’emocions i d’activitas, però sobretot un espai favorable per relacionar-se, per compartir i conviure tots el que hi prenen part, nens i monitors.
És un mitjà privilegiat per experimentar i viure relacions, i potser també són vacances on et fas un tip de treballar, jugar i alhora gaudir de tot plegat.

Ens pots explicar la tasca de l'equip de monitors? La relació entre vosaltres és un punt essencial?
La tasca de l’equip de monitors és molt clara: treballar per un objectiu i una activitat concreta.
Consolidar l’equip de monitors i que aquest funcioni és un treball difícil i laboriós. És estar a prop de tothom escoltant la seva veu, cuidant les relacions personals i assegurant que tots ens sentim útils, estimats i presents en la presa de decisions i en el dia a dia.

És ben curiós que gent dels tres pobles, mai benavinguts, hagin aconseguit durant tants anys arribar fins aquí. Com t'ho expliques?
Hem arribar fins aquí amb esforç i treball per part dels monitors, però el camí no es fa sol i l’il.lusió i la motivació les han aportat els nens. Les Colonies les fem nens i monitors per tant el mèrit és de tots.
No podem oblidar el paper dels pares, sempre ens han fet costat valorant la nostra tasca educativa.
La participació en la festa del 25è aniversari va ser una mostra i un estímul fort per l’equip de minitors.

Quina experiència personal n'has tret de tants anys fen colònies?
Les colònies m’han aportat il.lusió i formació, amb el dia a dia aprens una miqueta de cadascú. També molts amics.

Recordes alguna anècdota especial?
Anèctodes n´hi ha moltes. Recordo per exemple un nen de Vilaplana que portava tots els pantalons de la motxilla posats. El dia que el vam descobrir en portava quatre. La resposta seva va ser que els nens li tocaven la roba i així segur que no els perdria.

Aquest any hem sentit a dir que no hi ha colònies, com és això?
Mira, avui dia per anar de monitor es necessita una titulació i cada vegada els joves tenen més compromisos i menys disponibilitat, ja que necessiten feina, estan estudiant, i hi ha prioritats que passen davant de les colònies.
Això ha comportat que els últims anys ens plantegem la continuïtat del grup.
Les administracions demanen titulacions i en aquests moments anem curts tant de monitors com de directors

Per tot plegat, aquest any, després de 30 anys, és el primer cop que s'ajornen les colònies.
Aquest any, segurament només es farà una sortida de cap de setmana. L'any que ve, en tornarem a parlar.

Ah, i per acabar, d'on ve el nom del grup?
El nostre nom inicial era “Grup de colònies de Maspujols, l’Aleixar i Vilaplana”, nom molt significatiu, però molt poc operatiu. Llavors es buscà un símbol comú als tres pobles i es pensà en l’Alzina del mas de Borbó. En aquells moments els monitors hi havíem anat d’excursió i ens va semblar adient.