Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Entrevistes | Revista 21

Mª Teresa Besora Cabré, cofundadora i mestra de la primera Guarderia de Vilaplana

“Els pobles es moren si no hi ha l’al·licient de la gent.”


Com i per què va sorgir la iniciativa de muntar la primera guarderia a Vilaplana? Per què va ser la primera, no?
Sí va ser la primera, abans no n’hi havia hagut mai. La guarderia la vam obrir el 1973, un any abans que la colleta de la Montserrat de la Leonor hagués d’anar a l’escola.
La meva inquietud era que volia que les meves filles s’eduquessin en català, i jo sabia que hi havia escoles que ja ho feien. També em preocupava que la canalla no comencés l’escola fins els sis anys. Trobo que els nens s’han de socialitzar de més petits.
Als altres pares més aviat els preocupava l’edat de començar l’escola, però vam començar a fer trobades: “perquè no muntem una cosa aquí?”, “potser sí...”, “endavant...”, “però, i qui ho farà?”
Com jo tenia molt clar el que , de seguida vaig oferir-me per portar-la, desinteressadament.

Tu en aquell temps ja eres mestra?
Bé, jo el títol de mestra llavors no el tenia, tenia estudis preuniversitaris i havia intentat fer magisteri, però a casa meva volien que fes uns altres estudis. En aquella època, la carrera de mestra no era universitària.
Més endavant per portar l’escola es necessitaven títols, exigien més. Em van aconsellar que em treies el tíitol de FP de Llar d’Infants i així ho vaig fer. De fet, això també passava en altres llocs i érem força persones les que fèiem aquesta feina vocacionalment. Per tant, quan van sorgir tot de normes noves, no ens podien tenir desemparats, i és així com van crear un pla especial per tots aquells de potàvem 10 anys fent aquella tasca educativa. Anàvem els vespres a fer magisteri a Tarragona.

Deu n’hi do, amb tres nenes petites i treballant..., vas haver de tenir molta força de voluntat.
És que ho feia molt a gust i trobava gent amb les mateixes inquietuds. Compartíem l’experiència i els professors ens valoraven moltíssim. Veien que érem unes persones que ens havíem dedicat a l’ensenyament de forma totalment vocacional, i no s’havien trobat mai amb uns alumnes com nosaltres. Van ser tres anys que em van omplir molt i que em van servir per valorar el que estava fent i per consolidar la meva formació, tot i que poc després de tenir el títol ja vaig deixar la guarderia.

Tornem a la història de la guarderia. D’on vas treure les idees, el material, el mètode, ... de bon començament?
Vaig anar com dos mesos a una escola bressol per veure com es feia, com ho portaven. Hi era per aprendre i després, si mai necessitava res, també m’ajudaven i m’orientaven, per exemple, on trobar material. De fet, molt del material el vam fer aquí a casa, amb les nenes i el meu home, amb cartronets, tot molt senzill. Coses que em semblava que m’anirien bé, les feia portar al Reis i després les preníem a l’escola i tot una mica així.

Una vegada endegat el projecte i en marxa l’escola, com van respondre l’ajuntament i els pares? Hi estaven molt implicats?
L’Ajuntament se’n preocupava poc. Ens van donar el local i prou, l’antiga escola del nois. La guarderia funcionava sola. Era on s’hi feien les reunions i algun dia podiem trobar burilles i pinyols d’oliva. Poc pensaven que l’endemà hi havia d’anar canalla! De totes maneres, jo era molt feliç i hi estava molt bé.
Les coses van començar a canviar amb l’arribada d’en Sans, el nou secretari. Va veure com funcionava i la importància que tenia. Ens va recolzar molt i va començar a treure algun diner. Vam anar un any al Casal, on ara hi ha el billar i després es van preocupar de fer un local especial, annex a les escoles, i allò sí que ens va fer molta il•lusió. Es va fer a base de subvencions . També es van aconseguir beques pels nens que junt amb el que aportaven els pares, servien per les despeses.
Els pares al començament tenien molt d’interès, col•laboraven en allò que els demanava, però de mica en mica, com tot, se’n van anar despreocupant.

Per què vas deixar de portar la guarderia?
Vaig estar portant la guarderia durant quinze anys, fins el 1988. Després que les meves filles ja no hi anessin vaig continuar fent la feina amb molta il•lusió. La canalla és molt agraïda. Vaig tenir molt de suport dels mestres que hi havia en aquells moments (la Marianna i el Tomàs) i també de l’inspector d’ensenyament. Els últims anys, però, les coses van anar canviant. La inspectora de llavors no mostrava l’interès desitjat, més aviat el contrari i es va decidir treure nens de la guarderia i passar-los a l’escola amb els més grans. Els pares tampoc van respondre com jo esperava davant aquella situació i cada vegada exigien més (que obrís més hores, que comencés abans, ....). La mestra de torn i jo teníem una línia didàctica i manera de tractar als nens molt diferent. Eren nens que jo m’estimava i que fins i tot em feien patir, perquè tenia un sistema d’ensenyança que jo considerava de mestra d’abans. Tots aquests factors i el fet que en aquells moments tenia el sogre malalt van fer que ho deixés córrer.

Després no vas voler seguir fent de mestra?
La veritat és que em va faltar motivació. El fet que l’esforç de tots aquells anys no hagués servit per donar continuïtat al projecte em va desencantar. La guarderia va aguantar un any més després que jo ho deixés i al cap de poc també l’escola va quedar tancada. D’això en va tenir responsabilitat l’administració. No crec que fossin els pares que lliurament decidissin treure els nens fora del poble, malgrat que alguna vegada s’hagi dit.
Per això, bàsicament, en oferir-me una altra feina que també m’agradava, no m’hi vaig pensar.

Tot i que ara no tens canalla en edat escolar, estàs contenta que es torni a obrir l’escola?
L’altre dia mateix l’hi deia al Pitxi: No defalliu, perquè sou els pares qui portareu l’escola ! Jo n’estic molt contenta de la feina que vam fer. Sempre he pensat que l’escola és una eina per ajudar a l’educació dels fills i per això cal la implicació dels pares. El paper dels pares és bàsic, i és així en totes aquelles altres activitats que es poden fer al poble pels nens. En l’època de la guarderia també es va fundar l’associació de pares. Fins i tot el Casal i el Grup de Teatre es van fer perquè els pares volíem que els nostres fills tinguessin allò que els mancava. Els pobles es moren sinó hi ha l’al·licient de la gent.


Teresa Serra




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Editorial, Portada

Lo Pedris 88 (juliol 2022)

Teniu a les mans una nova edició de la revista trimestral Lo Pedrís. Amb cada...
Recerca, Cuina, Portada

RECEPTES F€CILS PER L€ESTIU

Ja som a l’estiu altre cop, amb poques ganes d’entrar a la cuina durant aquest...
Què passa, Notícies, Portada

EL PULS'METRE 88

PUJA: Les corredores vilaplanenques que, en la Cursa de les Dones de Cambrils, van ser...
Recerca, Cuina, Portada

Costella de porc ofegada

Aquesta recepta ens la fa arribar la Mercè Vilanova, néta de la Juanita Huguet...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Festa de la Primavera

El diumenge dia 22 de maig d’aquest any, el Grup de Jóvens vam fer la Festa de la...
Història, Història local, Masos, Portada

CA L€ANDREU

SITUACIÓ La casa tenia paret mitgera amb ca la Mont-rala. Toca al camí de...
Història, Història local, Masos, Portada

CA LA TIANA

ALTRES NOMS També coneguda com cal Tià o ca la Cargolina....
Història, Literatura, Narrativa, Portada, Fem memòria

Memòria de les oblidades

Un dels actes programats per la Regidoria d'Igualtat, ha estat la presentació, a...
Opinió, Espiritualitat, Portada

€L€ésser humà no és el nostre enemic...€

En els últims temps, noto en el tarannà de les persones i en molts articles i...
Què passa, Activitats, Portada

Un Sant Jordi de pel·lícula

La possibilitat de mal temps va obligar a fer la celebració de Sant Jordi a la...
Entitats, Escola, Portada

Sortida de final de curs

El dia 31 de maig tota l’escola vam anar a Cambrils a fer una sortida de final de curs....
Entitats, Escola, Portada

ELS AVELLANERS

Aquest curs el grup d’educació infantil de l’escola Cingle Roig de Vilaplana...
Què passa, Activitats, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Pilar Reche i el Jordi Serra, a New York.  Són a l'East River, a...
Què passa, Activitats, Portada

Descoberta del terme, reformes a l€església de la Mussara i vetllada musical

La Mussara sempre té alguna cosa que ens sorprèn, ja sigui passejant, caminant, en...
Història, Història local, Portada

Esmorzars de forquilla, a Vilaplana

Hi ha dos dies l’any en què, al nostre poble, pots gaudir d’un...
Recerca, Tradicions, Portada

Una família ramadera manté la transhumància al Montsant

Els desplaçaments del seu ramat afavoreixen la gestió del territori i permeten...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

50 anys del Grup de Colònies l'Alzina Rodona Mig segle de llavors de futur!

No els faig cap descobriment, si escric que, aquest 2022, el Grup de Colònies...
Història, Portada, Fem memòria

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 87, va sortir el pany de la porta del número 8 del Carrer...
Què passa, Activitats, Portada

Mussagats

El passat 15 de maig MUSSAGATS VILAPLANA va participar en la Fira de Sant Isidre. A la nostra...
Literatura, Contes, Portada

LA BRUIXATACA

El conte de “LA BRUIXATACA” està inspirat en la meva gateta. Es diu Taca,...
Literatura, Narrativa, Portada

De mar en mar

1r premi, als Premis Maig Memorial Pasqual Batalla de l'any 2020, de l'Ajuntament de...
Què passa, Literatura, Ressenyes literèries, Portada

Camí de formiga

Una nova edició de Camí de formiga va ser el dia 8 de maig, diumenge, a les 12 del...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A LA JUANITA DE CA L€OLLA

El 14 de desembre del 2021, la Joana Huguet Ferré, més coneguda com a Juanita...
Què passa, Recerca, Activitats, Natura, Tradicions, Portada

La Fira de Sant Isidre

El dia de Sant Isidre vam fer la segona edició de la Fira. Enguany, en sessió...
Recerca, Història, Història, De cinema, Portada

La Guerra Freda V € Vietnam

Continuem el nostre viatge per la Guerra Freda, des de la perspectiva del cinema, fent un petit...
Què passa, Activitats, Portada

III Jornada Let's Clean up, a Vilaplana.

La Tercera Jornada de neteja es va dur a terme el dia 7 de maig de 2022, dissabte, de les 10 a...
Recerca, Natura, Portada

El Salt del Ventador i altres racons

Aquest cop ens desplaçarem fins a Horta, a la Terra Alta, per anar a veure un dels salts...
Opinió, La nostra gent, Articles, Records, Portada

Isidro: L€home que em va ensenyar a €huir€ de missa

“Mossan Isidro” no deixava indiferent. D’alguna manera ha format part de...
Recerca, Literatura, Tradicions, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Sebastià Mariner, lo Sibines, com s’anomena ell mateix en l’inici de...
La nostra gent, Homenatges, Records

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...