Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Entrevistes | Revista 40

M. Concepció (Conxi) Espinosa Solà, 42 anys, mestra

"Aquell dia no l'oblidaré mai: Quinze alumnes i dos mestres, amb les motxilles plenes, traspassant les portes i començant un camí plegats, ple d'il·lusions i d'incògnites però que sabíem que l'havíem de construir junts."


Atípica és la paraula que em ve per definir la trobada amb la Conxi. En els temps que portem de modernitats, fer una entrevista emprant el correu electrònic (tot i que per a la majoria, les necessitats presents ens hi obliguen cada dia més!) encara em sembla que està barallat amb el procediment tradicional de cadira, paper i boli.
El cert, però, és que la persona ha tornat a guanyar la màquina i (si bé la bateria de preguntes era concertada) l’aire respira àgil i contundent entre les paraules de la Conxi i ens fa arribar les olors que ens dibuixen com a persones. Veureu com s’hi noten ganes de fer coses, d’orgull de feina ben feta i d’aquell serè que és tan nostre i de la farigola...




Com és una Escola Rural?
Per començar diré que m’agrada anomenar-la l’escola de les tres “P” (petita, pública i de poble) amb un nombre reduït d'alumnes i on les relacions són molt humanes.
Els mestres que hi treballem som de dos tipus: els que sempre estem en aquesta escola i els que compartim amb les altres escoles que formem la ZER Baix Camp Nord, que són tots els especialistes que intervenen en el procés d'aprenentage-educació dels alumnes (música, anglès, francès, educació especial i educació física)
Ara bé, el fet de ser una escola rural no implica ser diferent en tots els aspectes de qualsevol altra escola de ciutat. És una escola on els espais estan adaptats a les necessitats dels grups, on el treball internivells és constant i on es respira un ambient acolllidor i personalitzat.
Les persones ens coneixem i hi compartim una fita comuna que és l'educació. Les relacions són properes i penso que tothom s’hi sent acollit, integrat i que en forma part activa, cadascú en el seu propi àmbit.

Què és el millor i el pitjor d’una Escola Rural?
El millor és la diversitat de les aules, l’aprenentatge entre iguals, la dinàmica de les classes i el fet de trobar punts d’unió a tots els nivells de l’escola, adaptant a les necessitats d’edat i a les individuals de cadascú. Els que en formem part ens sentim membres d'aquesta comunitat, on tots tenim cabuda i un paper important i necessari. Has de tenir capacitat per treballar amb dos o tres nivells al mateix temps i si de vegades pot semblar feixuc, d'altres és del tot enriquidor, motivador i engrescador, ja que et sents realitzat en la teva tasca com a professional.
Veient els nostres alumnes, ens adonem que s'han d'adaptar a les situacions de joc i a compartir espais amb altres companys més grans o més petits; a nivell personal penso que al mateix temps que pot ser un element (potser) negatiu és també un element enriquidor.
El pitjor.... no ho sabria dir, potser a nivell professional no tens tanta varietat d'opinió i criteri, però al formar part de la ZER aquest aspecte queda bastant difuminat ja que, quinzenalment, tenim un espai de debat, reflexió on prenem decisions que ens ajuden a millorar la nostra tasca educativa.

Ha estat més fàcil per a vostè pel fet de venir d’un altre poble?
No és el fet de ser de poble, sinó el fet de ser del poble veí.
Conec la majoria de pares dels alumnes (alguns amics personals) i també d'altres membres de la família, això ha facilitat molt la comunicació i l'avinentesa. La gent és molt més propera.
Jo crec des de sempre en l’escola de poble. La meva filla gran, la Marina, hi ha fet tota l’escolarització de primària, ara ja és a l'institut fent l’ESO i l’Eva, que és la petita, també està a l’escola del seu poble. A més, sóc de l'opinió que un nen o nena, sempre que es pugui és clar, ha d'anar a l'escola del seu poble, on pot establir vincles amb els companys i on se sent part d'una societat, tant a l'escola com fora.
Jo com a mestra he treballat en diferents tipologies d'escola: vaig començar en una escola concertada on vaig fer els meus primers passos, després he treballat en escoles de titularitat pública que tenien tres línies, on tot i sentir-me a gust, tot era molt més impersonal.
La meva experiència a l'escola rural la vaig començar aquí, a Vilaplana. I, si bé és cert que hi he dedicat molts esforços, la trobo molt més enriquidora i penso que com a mestra puc ajudar als meus alumnes d'una manera més personalitzada, copsant allò que un necessita i potser un altre no.
Ara per ara, no la canvio per res, penso que he trobat el lloc de treball on em sento molt a gust, on em sento acollida i on puc realitzar-me cada dia com a mestra.

Com va ser el primer dia de la Nova Escola? Què vau sentir tot just estrenar les noves instal·lacions?
Aquell dia no l'oblidaré mai: Les emocions dels alumnes, pares i dels mestres, el sentiment dels veïns del poble en veure l'escola una altra vegada plena de vida, la incertesa de saber si tot anirà bé, si ens en sortiríem, l'alegria de fer un somni i un projecte realitat, els mitjans de comunicació a la porta cercant informació i cobrint la notícia de la reobertura del centre,... bé, enmig de tot això, quinze alumnes i dos mestres amb les motxilles plenes (tal i com va dir el president de l'AMPA en el seu escrit dedicat a l' obertura de l'escola), traspassant les portes i començant un camí plegats, ple d'il·lusions i d'incògnites però que sabíem que l'havíem de construir junts.

Creu que els nens surten millor/pitjor preparats que a una Escola “de ciutat”?
Penso que surten igual de preparats. Potser al ser nens que han estat treballant amb diferents nivells a l’aula són més competents per treballar tant a nivell individual com en treball cooperatiu. Aquest agrupament permet d’anar repassant tot allò que has treballat, après, o estudiat en els cursos anteriors. Per altra banda, les ganes de treballar i d’aprendre les ha de posar cadascú, estiguis a l’escola que estiguis i la motivació i conducció de la classe va a càrrec del mestre.

Ara que és a l’altra banda, a grans trets, quines diferències veu entre l’escola actual i la que vostè recorda de petita?
Jo tinc bons records de l'escola quan era petita, potser ja portava per dins la inquietud del que voldria ser de gran.
La diferència més notable és que no teníem tants recursos materials i que tot es basava en el paper i en la memorització dels coneixements.
Avui per avui és molt més important la construcció dels coneixements on el paper del mestre és més de dinamitzador, de guia i de conductor, no pas d'instructor i on els recursos són necessaris perquè cadascú els utilitzi de la manera més eficaç.

Ens pot explicar alguna anècdota que recordi especialment?
Una de les primeres coses que vam fer tot just entrar a l’escola va ser un mural molt gran, entre tots, que deia: “JA TENIM ESCOLA”. Ens vam fer fotografies i el vam utilitzar de bandera en més d’una ocasió.
Una altre fet que recordo amb molta emoció és la participació en directe en un programa de Catalunya Ràdio , presentat per l’Antoni Bassas, on els nens i nenes van ser els protagonistes i es van relacionar amb d’altres escoles del país, van fer de locutors, van intercanviar cançons i poemes nadalencs (era l’últim dia del primer trimestre, molt a prop del Nadal). Aquest dia el vam viure amb molt de nerviosisme però amb molta il·lusió i satisfacció per ser els escollits.

Tot i que la nostra escola està prou ben dotada, trobeu a faltar algun tipus d’equipament?
Un faaaax!!!!!!! És una demanda que porto fent des del primer any i encara no me n'he sortit, però tranquils, tot arribarà!... “qui ho segueix, ho aconsegueix”!
Fora bromes, penso que la nostra escola està ben dotada en recursos, tant materials, d'espais, com de serveis, més les instal·lacions són prou noves i per tant donen un ambient agradable, acollidor, segur i de benestar.
Segur que es podrien ampliar els equipaments però un també ha d’estar sempre content amb el que té i continuar lluitant/demanant perquè sigui millor.

Ens consta que els pares, tot i ser pocs, col·laboren força en molts aspectes de l’escola o lligats amb els nens. Com valora aquest esforç extra de les famílies?
Jo n’estic orgullosa de les famílies de l’escola. Des del primer dia s’han implicat molt, han estat pendents constantment de les nostres necessitats, tant dels alumnes com dels mestres. Van ser molt valents d’apostar per l’escola del seu poble, per confiar en un projecte nou i els agraeixo la confiança dipositada en mi personalment. Realment, han defensat sempre els interessos dels seus fills i filles, han vetllat per una educació de qualitat i en les millors condicions possibles, i mai han perdut la visió de poble, de conjunt i sempre que han tingut l’oportunitat, han fet participar la resta del poble.
Han organitzat xerrades, sortides, excursions de natura, escola de pares, taller de cuina, conta-contes grups d’animació, activitats extraescolar, dinars de Nadal i estan fent un gran servei de gestionar el menjador.

I el de les Institucions (autonòmica i local), què ens en pot dir?
L’Ajuntament va fer molts esforços per a l’obertura del centre. Actualment ens subvencionen, juntament amb la Diputació i el Consell Comarcal, la mestra assessora en plàstica (que porta col·laborant amb nosaltres des del primer dia de l’escola), tallers d’educació ambiental i se n’encarreguen del manteniment i neteja de l’edifici.
El representant al Consell Escolar s’hi implica i la relació és bona.
Potser ens agradaria tenir-los més propers i veure’ls més sovint, però entenem que també tenen altres dedicacions. Amb el Consell Comarcal establim relació mitjançant l’educadora social, ens visita una vegada al trimestre, i també en la gestió de les beques de llibres i menjador.
Participem activament en les activitats del Consell Esportiu: jornada de mini-atletisme i jornada a les piscines municipals, en anys alterns i conjuntament amb la ZER.

Finalment, com veu el futur de l’Escola Rural en el context actual?
El futur de l’escola ha de ser bo. Ara bé, degut als moments actuals que travessem tota la societat, es fan retallades importants i ens preocupa que minvin els recursos de què disposem actualment.
Els nostres esforços han de continuar per treballar (tota la comunitat educativa) de manera conjunta i per poder oferir una educació de qualitat i d’igualtat d’oportunitats als nostres alumnes, que són la nostra raó de ser i existir.

Deixeu-me per acabar recordar els dies previs al setembre de 2005, on tots vam fer un gran esforç perquè tot estigués a punt: l'Ajuntament en va facilitar espais on treballar mentre hi feien obres, els pares van ajudar en tot moment i estaven pendents de les necessitats que podien sorgir, l'AMPA estava engrescada en fer moltes activitats i en acollir tota la mainada del poble (els que anaven a l'escola i els que encara s'havien de desplaçar fora vila), la Pili Prades fent-se càrrec dels alumnes de 12 a 1 i fent un servei de menjador amb la màxima qualitat possible i també vull anomenar el meu company d'aventures, el mestre Josep M., que des del primer moment es va implicar en el projecte i s'hi va abocar de totes, totes.
Gràcies a tots els companys i companyes que han passat per l’escola, per la seva dedicació i per la seva professionalitat, tant els que esteu amb mi aquest curs, com els que han anat passat durant aquests cinc anys. Tots i totes heu posat el vostre granet de sorra.
Gràcies a tots perquè avui en dia tenim una escola! Petita però gran al mateix temps, ben dotada i amb tots els serveis i espais necessaris per a dur a terme la tasca educativa amb comoditat i il·lusió, i on tots sereu benvinguts.



La Redacció




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Editorial, Portada

Lo Pedris 88 (juliol 2022)

Teniu a les mans una nova edició de la revista trimestral Lo Pedrís. Amb cada...
Recerca, Cuina, Portada

RECEPTES F€CILS PER L€ESTIU

Ja som a l’estiu altre cop, amb poques ganes d’entrar a la cuina durant aquest...
Què passa, Notícies, Portada

EL PULS'METRE 88

PUJA: Les corredores vilaplanenques que, en la Cursa de les Dones de Cambrils, van ser...
Recerca, Cuina, Portada

Costella de porc ofegada

Aquesta recepta ens la fa arribar la Mercè Vilanova, néta de la Juanita Huguet...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Festa de la Primavera

El diumenge dia 22 de maig d’aquest any, el Grup de Jóvens vam fer la Festa de la...
Història, Història local, Masos, Portada

CA L€ANDREU

SITUACIÓ La casa tenia paret mitgera amb ca la Mont-rala. Toca al camí de...
Història, Història local, Masos, Portada

CA LA TIANA

ALTRES NOMS També coneguda com cal Tià o ca la Cargolina....
Història, Literatura, Narrativa, Portada, Fem memòria

Memòria de les oblidades

Un dels actes programats per la Regidoria d'Igualtat, ha estat la presentació, a...
Opinió, Espiritualitat, Portada

€L€ésser humà no és el nostre enemic...€

En els últims temps, noto en el tarannà de les persones i en molts articles i...
Què passa, Activitats, Portada

Un Sant Jordi de pel·lícula

La possibilitat de mal temps va obligar a fer la celebració de Sant Jordi a la...
Entitats, Escola, Portada

Sortida de final de curs

El dia 31 de maig tota l’escola vam anar a Cambrils a fer una sortida de final de curs....
Entitats, Escola, Portada

ELS AVELLANERS

Aquest curs el grup d’educació infantil de l’escola Cingle Roig de Vilaplana...
Què passa, Activitats, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Pilar Reche i el Jordi Serra, a New York.  Són a l'East River, a...
Què passa, Activitats, Portada

Descoberta del terme, reformes a l€església de la Mussara i vetllada musical

La Mussara sempre té alguna cosa que ens sorprèn, ja sigui passejant, caminant, en...
Història, Història local, Portada

Esmorzars de forquilla, a Vilaplana

Hi ha dos dies l’any en què, al nostre poble, pots gaudir d’un...
Recerca, Tradicions, Portada

Una família ramadera manté la transhumància al Montsant

Els desplaçaments del seu ramat afavoreixen la gestió del territori i permeten...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

50 anys del Grup de Colònies l'Alzina Rodona Mig segle de llavors de futur!

No els faig cap descobriment, si escric que, aquest 2022, el Grup de Colònies...
Història, Portada, Fem memòria

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 87, va sortir el pany de la porta del número 8 del Carrer...
Què passa, Activitats, Portada

Mussagats

El passat 15 de maig MUSSAGATS VILAPLANA va participar en la Fira de Sant Isidre. A la nostra...
Literatura, Contes, Portada

LA BRUIXATACA

El conte de “LA BRUIXATACA” està inspirat en la meva gateta. Es diu Taca,...
Literatura, Narrativa, Portada

De mar en mar

1r premi, als Premis Maig Memorial Pasqual Batalla de l'any 2020, de l'Ajuntament de...
Què passa, Literatura, Ressenyes literèries, Portada

Camí de formiga

Una nova edició de Camí de formiga va ser el dia 8 de maig, diumenge, a les 12 del...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A LA JUANITA DE CA L€OLLA

El 14 de desembre del 2021, la Joana Huguet Ferré, més coneguda com a Juanita...
Què passa, Recerca, Activitats, Natura, Tradicions, Portada

La Fira de Sant Isidre

El dia de Sant Isidre vam fer la segona edició de la Fira. Enguany, en sessió...
Recerca, Història, Història, De cinema, Portada

La Guerra Freda V € Vietnam

Continuem el nostre viatge per la Guerra Freda, des de la perspectiva del cinema, fent un petit...
Què passa, Activitats, Portada

III Jornada Let's Clean up, a Vilaplana.

La Tercera Jornada de neteja es va dur a terme el dia 7 de maig de 2022, dissabte, de les 10 a...
Recerca, Natura, Portada

El Salt del Ventador i altres racons

Aquest cop ens desplaçarem fins a Horta, a la Terra Alta, per anar a veure un dels salts...
Opinió, La nostra gent, Articles, Records, Portada

Isidro: L€home que em va ensenyar a €huir€ de missa

“Mossan Isidro” no deixava indiferent. D’alguna manera ha format part de...
Recerca, Literatura, Tradicions, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Sebastià Mariner, lo Sibines, com s’anomena ell mateix en l’inici de...
La nostra gent, Homenatges, Records

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...