Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Narrativa | Revista 41

L’última nit d’estiu del 1980, a Vilaplana

Era l'última nit d’estiu del 1980. El cel s’havia tenyit d’un gris cendra tan fosc que no deixava passar la claror de la lluna ni la de les estrelles. Tan sols una llarguíssima corrua de fars de cotxe il·luminava la foscor del paisatge, en aquella nit tan especial per a nosaltres. Des de dalt del turonet del bosc de l’Olla estant, albiràvem astorats, i satisfets alhora, aquella infinitat de cuques de llum que, lentament i en llarga processó, ascendien i ascendien per la serpentejant carretera en direcció al nostre poble.

Arribat el capvespre, la nostra feina, dins del col·lectiu de joves als quals pertanyíem, era intentar guiar una part del trànsit en direcció cap al camí vell de la Selva perquè els cotxes aparquessin a un voral del camí o a l’esplanada del camp de futbol que havíem habilitat. Però, a poc a poc, i a mesura que arribava l’hora assenyalada, s’anava apoderant de nosaltres una sensació de certa angoixa perquè ens semblava que ens seria impossible acabar mai la nostra missió ja que només veiem ascendir llumenetes de cotxes i més cotxes. Per una banda, sentíem alegria i satisfacció ja que això volia dir molta gent i que el concert seria un èxit. Però, per l’altra, també estàvem preocupats perquè aquella gentada, mai vista en un poble tan petit com el nostre, podia desbordar-se en qualsevol moment.

Unes hores abans del concert, durant tota la tarda, mentre netejàvem l’hort, muntàvem l’escenari, organitzàvem el bar, segellàvem les entrades, ultimàvem els preparatius... el cel s’havia anat enteranyinant i alguna que altra gotellada de forma intermitent havia fet acte de presència. Si continuava així, hi havia el perill de que el nostre somni, pel qual tant i tant havíem lluitat amb tota la il·lusió del món des de feia molt de temps, se n'anés en orris per culpa d’una inoportuna pluja.

Però, des que havíem començat aquell meravellós i inconscient projecte de portar música de fama internacional al nostre petit i reclòs nucli rural, tenia la sensació que algú o alguna cosa estranya movia els fils del nostre destí i posava a prova el límits de les nostres forces. Tanmateix, quan arribàvem a un punt límit, allà on ja semblava que no podíem més i que malauradament hauríem d’avortar-ho, tot just llavors l’atzar reconduïa la situació per protegir-nos i poder continuar endavant.

Per això tan intangible i eteri, o per la nostra força de voluntat, o per la unió del nostre grup, o per persistir i persistir malgrat les dificultats, o per simple tossuderia... fos el que fos, volíem creure – érem molt joves- que res de res, ni l'amenaçadora pluja, ni els xiulets del públic impacient per sentir aquell esperat concert, ni la mala bava d’aquell representant usurer del cantant, que només pensava en els seus diners i que ens havia pres el pèl des que vam negociar aquell espectacle musical, ja feia més d’un any al Palau d’Esports de Barcelona, ni la pèrdua del tren per anar a París a convèncer al cantant a casa seva, ni el període militar d’un company que no podia pujar a cap avió per anar a l’estranger, ni la suma important de diners que havíem de reunir per poder pagar-ho tot... impediria que la música omplís de llum i color cada racó del nostre poble en aquella darrera nit d’estiu que avui recordo.

Només faltaven uns quants minuts per l’hora assenyalada i els nervis s’anaven apoderant de nosaltres. De sobte, no vaig poder més i li vaig dir al meu company amb el que aparcàvem cotxes:
- Nen, marxem a l'Hort del Savall a veure com va tot?
- Sí -va dir-me.

A mesura que avançàvem i que veiem el camí, la carretera, els vorals, els carrers... plens de cotxes i de sentir el murmuri i excitació d’aquella gernació, l’alegria ens envaïa del tot. Aquesta joia encara va ser més aclaparadora quan, al baixar les escales de pedra de l’hort del Pep, vam contemplar aquella esplanada repleta de gent i més gent esperant anhelosa que comencés aquell concert que tanta expectativa havia generat arreu. Un altre company del Col·lectiu Llibertari, en veure’ns entrar, va exclamar, amb la felicitat reflectida a les nines dels ulls:
- Quina passada nois, hem venut més de 3500 entrades. Aquí no hi cap ni una agulla.

Que bé, vaig pensar, ja que a més de l’èxit a nivell de grup, també havia guanyat, junt amb un altre camarada, gràcies a una juguesca sobre la quantitat d’assistents, un suculent sopar a Can Bosc de Cambrils.

Malauradament, la cosa es complicava més del compte ja que passava de l’hora concertada per l’espectacle i, a poc a poc, el públic i el cel es començaven a impacientar i en qualsevol moment tota la nostra felicitat es podia convertir en drama. Llavors, s’acostà un altre company, que portava personalment les negociacions amb el mànager, i ens anuncià:
- L’Ibarrondo dels collons, ja ens l’ha tornat a jugar. M’ha dit que fins que no tingui tots els diners que no començarà el concert.
– Què dius? No pot ser que sigui tant cabró -vam contestar.

Així va ser com tota aquella colla de joves d’entre 15 i 21 anys, que havíem organitzat aquella moguda, vam sofrir una de les hores més llargues del món.

Tanmateix, per sort, aquella havia de ser la nostra nit, una nit inoblidable, mai vista i, fins i tot, jo afegiria que històrica. Els àngels del cel van aguantar-se els pixats, el representant -després de més d’una hora de tensa i amarga espera- va rebre escrupolosament els diners que havíem pactat i aquell famós cantautor de barba blanca va desplegar un dels concerts més brillants que hom recorda a la nostra vila... i que principià així: Avec ma gueule de métèque...!

Era l’última nit d’estiu de 1980, i aquest 20 de setembre de 2010 es va complir el 30è aniversari.



Aquest breu relat -basat en fet reals, sobre algunes de les sensacions, imatges i anècdotes, que crec recordar d’aquella màgica nit del concert de Georges Moustaki, que es va celebrar el 20 de setembre de 1980 a l’hort de Cal Savall, i que vam aconseguir tirar endavant el Col·lectiu Llibertari de Vilaplana, gràcies a l’esforç i a la ferma voluntat de lluitar i de persistir i persistir en allò que creus- pretèn ser un petit homenatge o recordatori per a totes les persones que d’una manera o d'una altra hi van col·laborar.


Pitxi.
A Vilaplana, 20 de setembre de 2010


Pitxi




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...
Què passa, Recerca, Entitats, Notícies, Portada

8M Dia de la Dona

A Vilaplana hem celebrat el Dia Internacional de les Dones. Al migdia, als Rentadors, hem...
Què passa, Activitats, Portada

HIST'RIES DE MUSSAGATS 3

Quina peresa de tornar-me a posar a recordar i explicar coses, ara que ja fa tant de fred i...
Recerca, De cinema, Portada

Catifes vermelles

Després de la quietud pandèmica sembla que es reprenen amb normalitat les...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA a Josep M. Puche Fontanilles, arqueòleg.

“Amb les excavacions de la Mussara, van poder més les ganes i el sentiment que la...
Què passa, Història, Notícies, Portada, Fem memòria

Presentació del llibre de la Núria Aragonès Maigí: EL FOT'GRAF TORTOSÍ DE MAUTHAUSEN

Lo Pedrís va organitzar la presentació del llibre El fotògraf...
La nostra gent, Efemèrides, Records, Portada

Entre bambolines

Àvia... avui vull dir coses que poden ser difícils d'entendre......
Recerca, Cuina, Portada

Magnòlia

Magnòlia Ingredients: 1 litre d'Anís 1 Canutet petit de...
Recerca, Cuina, Portada

Porc senglar al vi negre

El juliol de 1996, la Maria Rufina, la Nati i la Mei, amb motiu de la Primera Setmana Cultural i...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Gràcies, Maria!

Vist amb la perspectiva del temps... quin goig aquell grup de veïns i veïnes del que la...
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre

PUJA: La renovació de la Font del Carrer Major. Cal valorar i destacar...
Què passa, Activitats, Portada

Berenar benèfic per Ucraïna

Què passa, Notícies, Portada

Viatge a Ucraïna

Tot va començar amb un missatge de WhatsApp “Open Europe a Reus necessita mans per...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Montsant aeri

Només és casualitat que en aquesta excursió se surti, precisament, de...
Què passa, Notícies, Portada

Finalitzen les obres de consolidació de l€església de Sant Salvador de la Mussara

A mitjans de març, van finalitzar les obres de consolidació de...
Què passa, Notícies, Portada

L€Ajuntament de Vilaplana presenta als veïns i veïnes l€informe de mig mandat

El passat divendres, 21 de gener, l’equip de govern de l’Ajuntament de Vilaplana va...
Opinió, Cartes a Lo Pedrís, Portada

Dissort o negligència

Avui, vigília de Nadal, hem passat per l’hospital. Transport amb ambulància,...
Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Vermut

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Glaw Mag Albert

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Esmorzar i Bitlles

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Titelles

Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana solidària: La Marató 2021

Enguany, hem tornat a recaptar diners per la Marató amb les entrades solidàries...
Què passa, Activitats, Portada

Tardes nadalenques

La nostra gent, Records, Portada

Obrint pas

Corria la primavera del 2000, quan va sorgir la iniciativa d’impulsar una nova revista pel...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 87 (abril 2022)

Al segle XX, els anys 20, els van anomenar “Els Feliços Vint”, i ho van ser...
La nostra gent, Què passa, Recerca, Notícies, Natura, Portada

El futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades

L'espai natural de les Muntanyes de Prades és un extens espai protegit, amb una...
La nostra gent, Què passa, Literatura, Efemèrides, Activitats, Notícies, Música, Poemes, Portada

Per Nadal, recitem i cantem (Segona Edició)

Encara que la data, l’hora i el temps no hi ajuden massa, hem de dir que la Segona...
Què passa, Notícies, Portada

Trenta anys fent de metge a Vilaplana

Ja han passat dos mesos i mig des que vaig deixar de fer de metge a Vilaplana. De fet, ni a...
Què passa, Notícies, Portada

Paraules del regidor de Sanitat, Jordi Sànchez Benet, adreçades al metge

Bon dia. Benvingudes i benvinguts. Gràcies per venir. Avui ens hem aplegat...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Comiat a Josep Sabaté Mestre, metge de Vilaplana

Vilaplana ha volgut acomiadar el seu metge, en un acte destacat de la Festa Major de Sant...