Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Homenatges | Revista 64

L'última llevadora de Vilaplana: "Doña Artemisa", l'àvia de Julio Anguita

A partir de finals dels anys 50 i principis dels 60 del segle passat,  a Vilaplana, i a molts pobles rurals de similars característiques al nostre, va produir-se un canvi rellevant pel que fa a la manera i al lloc on arribaven els nadons al món. Es va passar de néixer a la pròpia casa del mateix poble on es vivia, amb l’ajut i la assistència generalment d’una llevadora, a haver de desplaçar-se a la ciutat més propera perquè les mares parissin els seus nadons dins del confort i la seguretat d’un centre hospitalari. Doncs bé, al nostre poble, com alguns de vosaltres recordareu, sobretot la gent més gran, una de les últimes comares titulades que va exercir com a tal a Vilaplana i que va socórrer a moltes mares, va ser Artemisa Carvajal Albelda (1891).

En concret, i segons la documentació que he pogut revisar i que es troba dins de les dependències de l'Arxiu Municipal del nostre Consistori, “Doña” Artemisa, que era així com se la recorda majoritàriament,  va fer aquesta funció assistencial de comare al municipi de Vilaplana i també al llavors poble veí de la Mussara durant una mica més de sis anys. Va començar el dia 2 de gener de 1956 i va acabar el dia 16 de març de 1961. Encara que em consta que la seva baixa oficial al cos de llevadores no va ser fins al 20 de març de 1963.

Segons una carta, amb data del 20 d’abril de 1963, que envia el Departament de Sanitat al Sr. Alcalde de l’Ajuntament de Vilaplana (llavors ocupava aquest càrrec en Joan Pellicer Bigorra, Carletes), he pogut establir que “Doña” Artemisa va néixer a finals del segle XIX, possiblement el dia 27 de febrer de 1891. I així ho dedueixo perquè a l’esmentada carta ens explicita que el dia 27 de febrer de 1961 la nostra protagonista acomplia els 70 anys d’edat i que, per tant, quedava jubilada oficialment de la seva funció de comare assistencial titular.

<< ... Con fecha 20 de abril de 1961, la Jefatura Provincial de Sanidad de Tarragona, en oficio nº 3.25 ordena a que por este Ayuntamiento se proceda a la incoación del expediente de Jubilación a dicha matrona, titular de este municipio, por haber cumplido el día 27 de febrero de 1961, los setenta años de edad… >>

Per altra banda, per la major part de la nostra població, el que potser ja no és tan conegut és que Artemisa Carvajal Albelda, l’última llevadora titulada oficialment de Vilaplana, era l’àvia de Julio Anguita Gonzalez (Fuengirola, Màlaga 21-11-1941), conegut popularment com el Califa Rojo,  titulat en magisteri i un dels polítics de més prestigi del panorama espanyol, i que fou alcalde de Còrdova entre el 1979 i el 1986; així com secretari general del Partit Comunista d’Espanya (PCE), coordinador general de Izquierda Unida (IU) i diputat a les Corts espanyoles, des de l’any 1985 fins a l’any 2000.

Tanmateix, aquesta curiosa informació no l’he pogut extreure de l'expedient que la seva àvia Artemisa, no sé si per banda materna o paterna, té enregistrat a les estanteries de l'arxiu municipal, sinó que la notícia del seu parentiu familiar em va arribar casualment per uns amics i coneguts meus que van estar en una conferència o míting que Julio Anguita va fer a Reus. Va ser llavors, no fa gaire, quan ell va explicar-los  que la seva àvia havia exercit de llevadora al poble de Vilaplana .

A partir d’aquí, vaig començar a encuriosir-me i a investigar sobre el  tema, que des del meu punt de vista té força interès a nivell historiogràfic dels estaments sanitaris del nostre poble, i d’altra banda, a nivell emocional pels descendents familiars de la nostra protagonista. Finalment, vaig poder confirmar, tant per fonts orals d’aquí al poble com a través dels documents escrits de l'expedient que esmentava,  que aquesta informació que els va donar Julio Anguita era totalment verídica.

Concretament, un dels meus millors amics del poble i company inseparable de lluita del Col·lectiu Llibertari de Vilaplana, en Xavier Joanpere Olivé, em va explicar que la llevadora que havia assistit a la seva mare Paquita i que l’havia ajudat a ell a sortir per veure les primeres llums i o ombres en aquest món,  havia estat curiosament Artemisa Carvajal Albelda, l’àvia del Califa Rojo cordovès. Un part que va tenir lloc un 18 de maig de la primavera del 1959.

Per altra banda, i segons em recorda Maria Huguet (Rufina), “Doña” Artemisa, quan va arribar per primera vegada a Vilaplana, a mitjans dels anys 50,  va estar a la fonda de la seva família. Un hostatge que la Maria Rufina i la seva mare regentaven al carrer Doctor Mallafrè número 14, i que era propietat de Cal Sagal. D’aquesta forma entre la llevadora i les hostatgeres es va establir una bona relació, la qual van mantenir durant la seva estància al poble.  La descriu com una dona no gaire alta i una mica grassoneta, amb un remarcat accent andalús en la seva parla. Al marge de la fonda, també li ve present que l’últim lloc on va viure la llevadora fou a la casa de la Sra. Maria Rosa Rovira, la ex-dona de Josep Robert (Pep del Pou), a la part alta del poble, concretament al carrer Santiago Rossinyol número 7, que avui en dia és la casa on estiuegen la família del Jordi Mariné  i la Mònica Mariné. Doña Artemisa, quan estava a punt de marxar finalment de Vilaplana, va explicar a la seva amiga i hostatgera Maria Rufina que tenia decidit  marxar a viure lluny d’aquí.  Es veu que tenia planificat anar a viure a les Illes Canàries, on hi residia una filla seva.

Segons els records de dos altres testimonis orals,  en aquest cas el de Maria Garcia Ortiz i el de l’Albert Robert (de Cal Morenet), em van relatar que “Doña” Artemisa també va residir força temps en un altre indret del poble. Concretament en una casa del carrer de l’Era, número 8. Aquesta casa fou propietat de cal Domingo i després va pertànyer a la família de Salvador Simó de cal Sabater. Avui en dia, està molt renovada i és propietat de la família Vila Cases,  que van pujar a residir-hi des de Reus.

En relació a la fulla de serveis de l’expedient d’Artemisa Carvajal, Vilaplana havia estat l’últim lloc on havia exercit la seva darrera etapa professional com a partera. Ella havia estat tota una vida dedicada a ajudar a parir a les mares de diverses poblacions de la geografia peninsular, amb totes les dificultats i la manca de recursos que hi havia en aquells anys difícils de guerra i postguerra pel conjunt de la població civil espanyola. Des de l’any 1934, a Fuengirola (Màlaga), on devia començar, al menys de forma oficial o documentada, passant més tard a Velez- Malaga l’any 40, després a Guadasuar (València) a l’any 47, pujant fins a Riudoms a l’any 55, fins a arribar a Vilaplana el dia 2 de gener de l’any 1956. Amb un total de serveis com a llevadora, entre itinerant i en propietat de plaça, de vint i dos  anys, un mes i vint-i-tres dies en funció de comare, assistint a infinitat de mares i els seus estimats nadons.  

No sé exactament  quants infants nascuts a Vilaplana [1] com el meu amic Xavier, van ser assistits a casa seva per “Doña” Artemisa, ja que llavors, des de l’any 56 fins al 61, alguns dels nostres pares i mares ja començàven a marxar a fora per veure néixer als seus fills en algun dels  hospitals que hi havia a  Reus, com ara el de Sant Joan, com és el cas de la meva germana Brigit i el meu propi, però suposo que una bona colla de nadons devien néixer a l' empara d’aquella dona valenta i experimentada en el seu ofici, com era l’àvia d’en Julio Anguita.

Tampoc he pogut esbrinar l’any que va morir, ni si va poder veure en vida la graduació del seu net Julio com a mestre, ni si va saber de l’ascens meteòric -vull creure que ben guanyat a pols a base d’estudis,  dedicació i esforç constant- d’aquest mestre compromès amb els més desafavorits dins del món de l’esquerra política espanyola de finals del segle XX... Però podria afirmar, sense por a equivocar-me, que l’àvia, “Doña” Artemisa, l’última llevadora de Vilaplana, hauria estat molt orgullosa i feliç de poder-ho veure-ho en vida. I més, si tenim en compte l’esforç titànic que ella va realitzar al emigrar d’aquelles terres llunyanes de casa seva del sud per tirar endavant la seva família amb un treball valuós i digne com és el d’assistir a les mares a donar vida als seus fills. Així com, estic segur que ho deu estar el seu net Julio , de saber que va tenir una àvia, com moltes d’aquella generació, amb tant de coratge, tenacitat i bona voluntat en la seva feina, així com autodeterminació per tirar-ho endavant.
 
 
 
Josep M Garcia Abelló. 24 de Maig de 2016.
<< Com a mostra d’agraïment i  homenatge a “Doña” Artemisa Carvajal Albelda (1891), l’última llevadora de Vilaplana. Així com a les meves àvies Carme (1904-1979) i Brígida (1911-1989) que compartiren una mateixa generació, en una de les etapes més fosques i difícils com fou la de la postguerra espanyola. >>
 
 
[1] A Vilaplana, des de l’any 1956 fins al 1961, anys en que hi havia Artemisa Carvajal  com a llevadora titular al poble, només hi ha enregistrats un total de 18 infants nascuts en aquest municipi, a causa de que molts vam néixer a la ciutat de Reus, i tot i que som vilaplanencs d’origen, no ens podíem enregistrar al poble on vivíem. Encara que tampoc no sé de forma precisa quins nadons d’aquests van ser assistits per ella,  ja que també alguns van néixer amb l’ajut del Doctor March. 

Tanmateix, a través de fonts orals, sí que he pogut saber alguns dels naixements a Vilaplana, on ella hi prengué part com a llevadora. Com per exemple, els dos fills de la Bàrbara i del Josep Maria de Cal Sivines,  la primera filla la Montserrat Mariné Aymamí, nascuda l’any 1957 i el seu germà petit Josep Maria a l’any 1959. També va fer de llevadora el dia 6 de setembre del 1958, en el part del tercer fill de la Blanca i de l’Albert de cal Mariné, en Josep Aragonés Salvat, concretament a la casa que el matrimoni tenia al carrer de l’Era número 9. Aquests mateix any 58, havia  d’assistir a en Joan Sebastià Mestre Vall, però com que el part era difícil va aconsellar als pares, la Magdalena i el Sebastià, que anessin a Reus a l’hospital a donar llum al seu primer nadó.

Segurament que els primers naixements que Doña Artemisa va assistir a Vilaplana foren els de Joan Mestre Ferré, fill de la Berta i del Meliton, a l’abril del 56;  i el part del dia 9 de juny d’aquell mateix any 56, d’en Joan de la Creu Besora Cabré de cal Consu, fill de la Teresa i del Joan.

L’any següent, al febrer de 1957, va fer de llevadora en el naixement de Sílvia Guasch Nogués, filla de l’Antonio i de la Jacinta; i un mes després,  al març del 57, en el part de la Montserrat Valle Mestre, filla de l’Antonio i la Montserrat de cal Meliton, segons em recorda la Lola Anguera de cal Batjau. També aquell any 57 tant prolífic a Vilaplana, Artemisa va ajudar a donar llum a Maria Cinta Prades Huguet, la filla de la seva hostatgera i amiga Maria Rufina i del Pepito.

Al 1958, concretament al juny, va assistir a la tercera filla del matrimoni originari de Tortosa, del Jaume Virgili i de Carme Prades, la Maria Pilar. I a l’octubre del 58, va fer de llevadora en el naixement de Nuria Prades Huguet, la segona filla de la seva amiga  Maria Rufina. També i de forma bastant probable, a l’octubre del 58, va fer arribar a aquest món a Josep Virgili Juanpere, el fill gran del Francisco i de la Conxita Pastoret.

L’any següent, al 1959, al marge dels dos ja comentats del Xavier Joanpere i del Josep M Mariné, també va ajudar a parir a la Isabel Verges, que va donar llum a l’abril al seu primer fill, Agustí Ferré Verges, fill d’aquesta i de l’Agustí de Cal Malloll, primer alcalde de l'etapa democràtica de Vilaplana en els anys 70 i 80. Aquest part va portar alguna complicació ja que la mare del nadó va patir unes febres tifoides, a causa de no retirar del tot la placenta del ventre de la mare del recent nascut.  Aquell mateix any 59, també és molt problable que assistís al part de Isidre Besora Cabré, ja que dos anys abans també havia ajudat a parir a la Teresa Cabré a néixer al seu germà Joan. 

Per últim, i durant el mes de desembre de l’any 1960, no he pogut concloure si al naixement del Daniel Virgili Juanpere hi prengué part com a llevadora  Artemisa Carvajal , ja que segons el que li relata la seva mare, qui hi havia al costat de la seva mare Conxita en el part fou una amiga de la casa, en concret la Neus de Cal Candido.
 


Josep M Garcia Abelló




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Homenatges, Portada

Agraïments finals

La redacció de Lo Pedrís agraeix a totes les persones que han...
La nostra gent, Literatura, Homenatges, Poemes, Portada

Poema pel Xavier, per la seva tan estimada terra

Al Xavier li agradava molt la poesia i poques eren les trobades  que no em demanés...
Recerca, De cinema, Portada

Torna el REC

Enguany la XIX Edició del Festival Internacional de Cinema de Tarragona ha patit. En...
Què passa, Activitats, Portada

V Campionat de botifarra, Memorial Mossèn Josep M. Musté

Un any més hem aplegat un petit exèrcit de jugadors. Aquest any 35 parelles...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 78

Puja Puja la millora acústica de les dependències del Casal. Amb la...
La nostra gent, Records, Portada

Enllaços 2019: Alba i Dani

L’Alba i el Dani es van casar a l’Ametlla de Mar el dia 13 d’octubre de 2019.
La nostra gent, Homenatges, Portada

Fins a la victòria sempre, company!

Amb el Xavier hem fet coses, moltes coses, és el que tenim els catalans que de coses en...
La nostra gent, Homenatges, Portada

UNA ESCOLA DE LA IGNOR€NCIA

L'article de Xavier Joanpere Olivé Una escola de la Ignorància es va publicar...
La nostra gent, Records, Portada

Naixements 2019

- Abril Sotorras Cardona. 13 de gener - Arc Roig Cortezón. 10 de març -...
La nostra gent, Records, Portada

Enllaços 2019: Tomàs i Anabel

Tomàs Llauradó Virgili  i Anabel Fernández Ortega es van casar el 3...
La nostra gent, Records, Portada

Decessos 2019

Feliu Cabré Salvat, 88 anys, 18 de gener Pepita Bigorra Mariné, 95 anys,...
Literatura, Contes, Portada

DORM...

Confesso que quan em van demanar que escrivís el relat que ara us explicaré em va...
Recerca, De cinema, Portada

De cinema

Ara ve Nadal... Matarem el gall i a la tia Pepa li donarem un tall. Nadales, pessebres,...
La nostra gent, Records, Portada

Noces d'Or 2019 de Sebastià i Josefina

Noces d'Or de Sebastià Anguera i Josefina Magrané. Van contraure...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Xavier Joanpere,  amic

Al Xavier el coneixia a través d’un company comú, en Jaume Soler, en Nic...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Que tinguis sort, que tinguem sort, Xavier

La matinada del tres d’octubre em vaig desvetllar inquiet. Tenia la ment convulsa i,...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Manoli Escribano Funes, 60 anys (manipuladora d€aliments)

"...És el destí de les persones. Si algú em diu que jo havia de...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 78 (desembre 2019)

En un món líquid, en constant renovació i on el canvi és...
Recerca, Natura, Portada

Què és SECOMSA SA

Com a presidenta de la empresa Serveis Comarcals Mediambientals SA (Secomsa) em plau poder-me...
Recerca, Cuina, Portada

TEMPS DE CAÇA, TEMPS DE CUINA, TEMPS DE TAULA

Estem en plena campanya de caça i, tot i que cada cop queden menys caçadors,...
La nostra gent, Homenatges, Portada

XAVIER JOANPERE, UN AMIC QUE HA MARXAT

Hola, Xavier, has marxat sense haver-nos avisat, (sens dubte perquè tu mateix no ho...
La nostra gent, Homenatges, Portada

XAVIER JOANPERE, COMPANY I AMIC, PER SEMPRE!

Amb en Xavier de Reus –de Vilaplana, si us plau!– ens vam conèixer a finals...
La nostra gent, Homenatges, Portada

L€àmplia i duradora petjada d€en Xavier Joanpere

Resulta molt dur saber que haurem de viure sense l’imprescindible Xavier Joanpere,...
Què passa, Activitats, Escola, Portada

Tenir cura de l'entorn natural

Emmarcats dins de les sortides d'entorn que realitzem a l'escola, enguany li hem volgut...
Entitats, Literatura, Escola, Portada

QUÈ VOL DIR QUE DUES PARAULES RIMEN?

LLEGEIX AQUESTES RIMES QUE HEM FET ELS ALUMNES DE CICLE INICIAL A VEURE SI HO DESCOBREIXES!...
La nostra gent, Entitats, Homenatges, Escola, Portada

PRIMER DIA D€ESCOLA

Com cada any el primer dia d’escola ens vam trobar tots i totes al pati per...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

PROGRAMACIÓ AMB SCRATCH I MAKEY MAKEY

Aquest curs, els/les alumnes de cicle superior, ens introduïm al món de la...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Ens relaxem!

Els nens i nenes de la classe de l’hoquei i de la classe de la bandera olímpica...
La nostra gent, Homenatges, Portada

A XAVIER JOANPERE I OLIVÉ (1959 - 2019)

En Xavier ja no podrà llegir aquestes línies, però sí la seva...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Les causes obertes

  Fou el febrer de l’any 1993 quan vaig conèixer en Xavier Joanpere...