Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Història - Història local - Fem memòria | Revista 85

L'últim ramat de cabres

Molt sovint la història s’ha creat i s’ha difós de generació en generació a través de les grans fites, les grans gestes, les victòries i les derrotes. Però la història, com la coneixem, no hauria estat la que és sense els relats del dia a dia, sense les tradicions, sense la quotidianitat. La història de les petites coses que ens han fet com som i que precisament per això és fonamental que coneguem i expliquem de generació en generació per no perdre mai el sentit de què i qui ens ha portat fins aquí.

Aquest relat descriu un fragment de la història que van viure algunes famílies del poble, com la família de Cal Ramiro, formada pel matrimoni entre el Ramiro Juanpere i la Paquita Olivé i els seus quatre fills: Ernest, Llorenç, Àlvar i Xavier. Hem recollit el relat a diverses mans, a partir de la memòria i els records de l’Ernest i l’Àlvar, amb la il·lusió de deixar un testimoni de la Vilaplana dels anys cinquanta, quan encara hi havia pastors i ramats de cabres.

La matinada del 3 de març de 1954 la Paquita Olivé munyia les més de cent cabres que tenien des de feia anys, als baixos de casa, poques hores abans de donar llum al seu tercer fill, l’Àlvar Juanpere Olivé, l’Àlvar de Cal Ramiro. El seu marit, el Ramiro, s’havia dedicat a fer de picapedrer, tallar pins, a fer de pagès, fins que anys més tard, va començar a fer de pastor de cabres. Antigament, al poble de La Mussara, la gent tenia algunes cabres, deu o dotze, no eren grans ramats. A Vilaplana la cosa ja va ser diferent, algunes cases tenien tres o quatre cabres, per consum propi, però de ramats només n’hi havia a tres cases; a Cal Canet, a Ca la Peirona i a Cal Ramiro. El més nombrós era el del Ramiro, format per noranta-sis cabres negres, malgrat que semblessin totes iguales, a casa les coneixien totes, fins i tot els cabrits! El Ganxet, la Panxa blanca, la Forjatana (que venia d’Alforja), o la Magina, eren els noms de les cabres del seu ramat, que sortia cada dia de l’any quan sentien el xiulet del Ramiro. Bé, cada dia, no. Tots, exceptuant el Divendres Sant i el 18 de juliol que estava prohibit, i els dies que plovia, és clar. El Ramiro agafava el civader amb la seva clotxa per dinar i enfilava amunt cap al bosc. Si era estiu, l’acompanyava el seu fill gran, l’Ernest, i més endavant l’acompanyarien també el Llorenç, l’Àlvar i el més petit, el Xavier.

Quan obrien les portes de casa, les dones del carrer ja sortien amb les escombres per netejar el terra sense asfaltar de les tifes que les cabres hi deixaven al seu pas. El Ramiro abans de sortir amb les cabres ja s’havia acostat a fer alguna cosa al tros de la Balandra i la Paquita ja havia fet una primera munyida. De camí cap al bosc, s’afegien al ramat les cabres d’altres persones del poble que ja esperaven delitoses que arribés l’hora de la pastura. Camí amunt no hi havia pèrdua, les cabres de Cal Canet reconeixien el seu amo pel “tstststststs” i en canvi les de l’Isidro de Ca la Peirona identificaven el “breva, breva, breva” del seu amo, mentre que les cent del Ramiro anaven a toc de xiulet. Pel terme tampoc es confonien, cadascú sabia on podia pasturar i on no. Les de Cal Ramiro, per exemple, pasturaven a Cal Móra, gràcies als acords que feien entre els pagesos i els pastors per cedir el terreny de pastura a canvi de l’adob i de mantenir el tros i el sotabosc ben net.

Mentre el ramat pasturava, coves com la del Pistol guarien ombra, aixopluga i resguard als pastors que aprofitaven per menjar-hi la clotxa, fer-hi la migdiada o escalfar-se al foc a l’hivern, guardant-hi llenya tallada. Als estius feien parada a la Font del Llop o a la Font del Pistol (coneguda també com la Font del Gaspes), concorreguda per la gent del poble. Allí amb una cassola i un parell de plats s’hi feien fins i tot un arròs, sense cremar ni embrutar mai res. En una ocasió, al Ramiro el va parar la Guàrdia Civil i li feren buidar tot el que duia dins el civader. Malgrat el gran temor de la policia, de la bossa, però només en van caure els plats i la cassola.

Així és com passaven el dia, vigilant que no se’ls escapessin les cabres i que no enxampessin cap roldor. El roldor és una planta que segons diuen, les emborratxava deixant-les amb problemes de visió. Una vegada al ramat del Ramiro n’hi va haver una que del roldor va caure per un cingle i l’endemà la van haver d’anar a recollir ja morta. Al poble van fer un pregó dient “Qui vulgui comprar cabra que vagi a Ca l’Anselmo, 10 pessetes lo quilo!” i ja tens el poble fent cua.

Al vespre, quan baixaven de la pastura, les cabres deixaven les parets del poble ben negres, especialment al costat de Cal Teodoro, on hi tenien l’abeurador. A mesura que passaven per davant les cases, les que no eren del ramat del Ramiro, ja s’anaven quedant a casa seva i quan les sentien pujar, les dones com la Paquita Olivé començaven a munyir una per una totes les cabres del ramat, mentre els petits repartien la llet per les cases del poble. L’Ernest i el Llorenç de Cal Ramiro, mentre venien per les cases, jugaven a fer girar les lleteres a gran velocitat intentant que no els caigués ni una sola gota, tot i que no sempre van estar de sort i alguna esbroncada es van endur, dels compradors o de casa.

Una vegada al mes, més o menys, pujaven comerciants de Reus, com lo Murcià. Ells tenien algun contacte al poble que els avisava quan hi havia cabrits per vendre i pujaven cap a Vilaplana a fer el negoci. Anaven a les cases o a Cal Pep Carlos i allí, amb una romana, pesaven les cabres que volien comprar, normalment la mesura que utilitzaven eren les lliures, igual que amb els tocinos o el carbó, amb els que també es feia negoci. Una vegada acabada la venda, els petits pujaven els cabrits al carro del Murcià i el Ramiro sempre li deia “Què, no els donaràs una cosa o altra?”, sempre queia alguna pesseta. En una ocasió, baixant cap a Reus a vendre les cabres, de cop una cabra se’ls va posar de part, al camí del Mig de L’Aleixar. Encara van estar de sort perquè la van poder vendre al Murcià per sis-centes pessetes, amb una rebaixa de dues-centes.

El de Cal Ramiro va ser l’últim ramat que hi va haver al poble. Primer va desaparèixer el de Ca la Peirona, després el de Cal Canet i finalment, al cap de dos o tres anys, pels voltants de l’any 1963, van pujar sis o set compradors a Cal Ramiro per comprar l’últim ramat. El dia de la venda, mentre el Canari (un dels compradors) s’allunyava amb el ramat, a la Paquita li saltaven les llàgrimes de l’emoció. Gràcies a aquella venda, una part del guany va servir per comprar el tros de la Mineta, del qual n’hem gaudit fills i nets. D’ençà d’aquell dia, mai més ningú va enyorar les cabres dels baixos.

Avui ens arriba el relat d’aquells dies de fills a nets i gràcies a aquesta memòria viva les noves generacions encarem el futur sempre amb la mirada al retrovisor, sabent d’allà on venim i com hem arribat fins on som. Gràcies a l’empenta de persones que mai van deixar de treballar per nosaltres, des d’allà dalt de la Mussara, al poble de Vilaplana, tenint clar, com diu l’Àlvar de Cal Ramiro que “cada dia hi has de ser”.


Mar Joanpere Foraster




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Editorial, Portada

Lo Pedris 88 (juliol 2022)

Teniu a les mans una nova edició de la revista trimestral Lo Pedrís. Amb cada...
Recerca, Cuina, Portada

RECEPTES F€CILS PER L€ESTIU

Ja som a l’estiu altre cop, amb poques ganes d’entrar a la cuina durant aquest...
Què passa, Notícies, Portada

EL PULS'METRE 88

PUJA: Les corredores vilaplanenques que, en la Cursa de les Dones de Cambrils, van ser...
Recerca, Cuina, Portada

Costella de porc ofegada

Aquesta recepta ens la fa arribar la Mercè Vilanova, néta de la Juanita Huguet...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Festa de la Primavera

El diumenge dia 22 de maig d’aquest any, el Grup de Jóvens vam fer la Festa de la...
Història, Història local, Masos, Portada

CA L€ANDREU

SITUACIÓ La casa tenia paret mitgera amb ca la Mont-rala. Toca al camí de...
Història, Història local, Masos, Portada

CA LA TIANA

ALTRES NOMS També coneguda com cal Tià o ca la Cargolina....
Història, Literatura, Narrativa, Portada, Fem memòria

Memòria de les oblidades

Un dels actes programats per la Regidoria d'Igualtat, ha estat la presentació, a...
Opinió, Espiritualitat, Portada

€L€ésser humà no és el nostre enemic...€

En els últims temps, noto en el tarannà de les persones i en molts articles i...
Què passa, Activitats, Portada

Un Sant Jordi de pel·lícula

La possibilitat de mal temps va obligar a fer la celebració de Sant Jordi a la...
Entitats, Escola, Portada

Sortida de final de curs

El dia 31 de maig tota l’escola vam anar a Cambrils a fer una sortida de final de curs....
Entitats, Escola, Portada

ELS AVELLANERS

Aquest curs el grup d’educació infantil de l’escola Cingle Roig de Vilaplana...
Què passa, Activitats, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Pilar Reche i el Jordi Serra, a New York.  Són a l'East River, a...
Què passa, Activitats, Portada

Descoberta del terme, reformes a l€església de la Mussara i vetllada musical

La Mussara sempre té alguna cosa que ens sorprèn, ja sigui passejant, caminant, en...
Història, Història local, Portada

Esmorzars de forquilla, a Vilaplana

Hi ha dos dies l’any en què, al nostre poble, pots gaudir d’un...
Recerca, Tradicions, Portada

Una família ramadera manté la transhumància al Montsant

Els desplaçaments del seu ramat afavoreixen la gestió del territori i permeten...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

50 anys del Grup de Colònies l'Alzina Rodona Mig segle de llavors de futur!

No els faig cap descobriment, si escric que, aquest 2022, el Grup de Colònies...
Història, Portada, Fem memòria

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 87, va sortir el pany de la porta del número 8 del Carrer...
Què passa, Activitats, Portada

Mussagats

El passat 15 de maig MUSSAGATS VILAPLANA va participar en la Fira de Sant Isidre. A la nostra...
Literatura, Contes, Portada

LA BRUIXATACA

El conte de “LA BRUIXATACA” està inspirat en la meva gateta. Es diu Taca,...
Literatura, Narrativa, Portada

De mar en mar

1r premi, als Premis Maig Memorial Pasqual Batalla de l'any 2020, de l'Ajuntament de...
Què passa, Literatura, Ressenyes literèries, Portada

Camí de formiga

Una nova edició de Camí de formiga va ser el dia 8 de maig, diumenge, a les 12 del...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A LA JUANITA DE CA L€OLLA

El 14 de desembre del 2021, la Joana Huguet Ferré, més coneguda com a Juanita...
Què passa, Recerca, Activitats, Natura, Tradicions, Portada

La Fira de Sant Isidre

El dia de Sant Isidre vam fer la segona edició de la Fira. Enguany, en sessió...
Recerca, Història, Història, De cinema, Portada

La Guerra Freda V € Vietnam

Continuem el nostre viatge per la Guerra Freda, des de la perspectiva del cinema, fent un petit...
Què passa, Activitats, Portada

III Jornada Let's Clean up, a Vilaplana.

La Tercera Jornada de neteja es va dur a terme el dia 7 de maig de 2022, dissabte, de les 10 a...
Recerca, Natura, Portada

El Salt del Ventador i altres racons

Aquest cop ens desplaçarem fins a Horta, a la Terra Alta, per anar a veure un dels salts...
Opinió, La nostra gent, Articles, Records, Portada

Isidro: L€home que em va ensenyar a €huir€ de missa

“Mossan Isidro” no deixava indiferent. D’alguna manera ha format part de...
Recerca, Literatura, Tradicions, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Sebastià Mariner, lo Sibines, com s’anomena ell mateix en l’inici de...
La nostra gent, Homenatges, Records

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...