Opinió - Articles | Revista 80

LO PEDRÍS, VINT ANYS INOCULANT EL VIRUS DE LES LLETRES

L’octubre de l’any 2000, en la presentació del número u de Lo Pedrís ja vam anticipar, ara fa vint anys, que tenir el propòsit de tirar endavant una revista escrita en l’època de la informàtica i de la revolució dels mitjans de comunicació era una quimera.

Deien els més pessimistes que internet, la televisió i els mitjans audiovisuals havien de fer perdre el llegir, i després, l’escriure. D’altres més pragmàtics i escèptics, deien veladament que aquell projecte cultural que tanta il·lusió despertava entre els impulsors, seria una iniciativa possiblement ben intencionada, però que s’esgotaria aviat ja que era només una moda passatgera que es desfaria de forma efímera com l’escuma del sidral.

Davant d’aquest panorama desolador sobre l’avenir de la revista que al principi molts vaticinaven, qui ens havia de dir que aquell entusiasme inicial s’havia d’encomanar com la grip en un parvulari i que s’escamparia com una pandèmia inoculada pel virus de les lletres per un període que s’ha perllongat durant vint anys.

Sí, sí, vint anys, un rere l’altre, i sense faltar ni una sola estació de l’any, el butlletí trimestral de Vilaplana ha estat sempre puntual a la cita amb el seus lectors, amb un total de 80 pedrissos que hem distribuït arreu del poble i que heu pogut llegir al caliu de les vostres llars.

Això ha estat un símptoma clar i inqüestionable que les persones, les vilaplanenques i els vilaplanencs del poble i de fora, hem tingut moltes ganes de dir coses, d’opinar, d’escriure i sobretot de compartir-ho i confrontar-ho, lliurement, sense cap por.

En aquest número tan especial, de juliol de 2020, el 80, on commemorem el 20è aniversari, volem agrair-vos la bona acollida que hem tingut sempre a les vostres cases. Així com manifestar la nostra gratitud per la col·laboració valuosa dels socis, dels publicistes... i de les institucions públiques que ens han ajudat a fer realitat les edicions que hem publicat al llarg de tants anys.

Tot aquest suport incondicional i la llibertat d’expressió que hem tingut per dir el què voliem sense entrebancs ni condicionants ens ha omplert de força, de bona sintonia de grup i d’il·lusió renovada per tirar endavant fins ara. Però a dia d’avui i després de vint anys de servei al poble, a l’equip de redacció, per seguir endavant amb aquest nivell d'autoexigència, li cal, més que mai, saba nova que ens agafi el relleu.

Creiem fermament, com ara fa 20 anys, que Vilaplana necessita d’una plataforma cultural, oberta i plural, que traspassi amb passió i devoció l’afecte per l'escriptura i per la llibertat d’expressió sobre el que ocupa i preocupa al nostre poble i que sigui manifestament solidari amb els valors universals dels éssers humans. I, si pot ser, fent-ho amb un projecte renovat i millorat, que segueixi o no l’estela anterior. O, potser, que les noves generacions que ens segueixin tinguin altres mirades i que facin foc nou que sigui ben alt i fulgurant. Passi el que passi en un futur proper o llunyà, tenim la certesa que sempre ens hi hem esmerçat en fer-ho tan bé com hem pogut i sabut i que, malgrat la feina ingent, els entrebancs que han sorgit i les doloroses absències que hem plorat i que enyorem, hem gaudit mentre fèiem el camí junts.

Gràcies Vilaplana per fer-nos costat des del primer dia perquè sabem que tu també ets Pedrís. I com sempre, benvolguts teiosos, endavant les atxes.

La Redacció

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

18/06/2025Passatemps, Portada

LO PEDRÍS, VINT ANYS INOCULANT EL VIRUS DE LES LLETRES

Nou usuari

Usuari registrat