Opinió - Editorial - Butlletins | Revista 79

Lo Pedris 79 (abril 2020)

No ens enganyem, amb la reobertura del Casal hi sortim guanyant, sempre. Però també és cert que l’ombra allargada dels recents fiascos ens han fet estar en una alerta contínua, molt desagradable.

Sabem per les evidències que és realment difícil trobar algú disposat a fer de cafeter, però no ens enganyem: també sabem que amb el pas del temps es fa necessària una redefinició de l’oferta perquè esdevingui una oportunitat desitjable per a algú que se’n vulgui fer càrrec. És per això que valorem tant que uns joves del poble s’hagin decidit per fer el pas!

El Casal ens fa falta per a sentir-nos més integrats, per a formar part d’un tot corpori que ens acobla i agermana com a Poble. I el preu és alt, però la conseqüència és sempre molt profitosa per a tots.

Esperem i desitgem llarga vida als cafeters, que treballin molt i que estiguin molt contents, perquè en la mesura que ells hi surtin guanyant naltros hi guanyarem també, i molt.

La conseqüència de tot plegat, és que hem de valorar la importància del fet que el Nostre Casal estigui obert. I com ho podem fer això? Doncs amb fent propostes que el mantinguin bategant, participant en les que vagin sorgint o senzillament anant-hi. Només de naltros en depèn!

Segona Editorial (des del confinament)

És evident que calia adaptar l’Editorial a l’actualitat que ens toca viure.

L’anterior la teníem pensada i executada, però això no ha frenat l’impuls d’abastar la realitat i la immediatesa i hem decidit que calia refer-la (sense menystenir la primera) per un clar desig de d’honrar el nostre present. Estem en una línia d’aconteixements que ens marca clarament un impàs, una reorganització, un refer els càlculs. Tots en formem part, els que som a casa confinats, els que treballen i els que es mouen entre aquestes dues situacions mirant de dinamitzar i normalitzar la “nova” realitat.

El nou estàndard és inaudit i feréstec, se’ns escapa sovint de les mans per desconegut, a vegades misteriós o a vegades incomprensible. I ara ens volem centrar en el col·lectiu de persones que ens ajuden a fer més fàcil el confinament, a sobreviure al tedi, a respirar aire nou i fresc. Son herois? Es juguen la salut? Cerquen afany de protagonisme? NO! Ho sabem! Des de Lo Pedrís poca cosa podem fer més que fer-los homenatge, ja que sense ells tot seria/semblaria més feixuc i pesat.

Volem agrair els que ens proveeixen menjar i altres productes d’ús quotidià, els que fan/serveixen comandes als avis, els que organitzen mogudes per activar les relacions a distància entre balcons i terrats, els que ens activen a moure’ns, els que ens feliciten per la megafonia... En fi, el catàleg és quasi infinit! Alguns no sabem ni qui són, però hi són! I per aquest motiu cal tenir-los en compte i donar-los les gràcies. Realment fan tanta feina com una vacuna! Valorem-los pel què han aconseguit i no deixem d’adonar-nos de què som capaços d’assolir com a societat!

Arxius adjunts