Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Entrevistes | Revista 25

LLorenç Joanpere Olivé, barber

“Vull agrair a totes les persones que van venir durant un munt d’anys a la barberia per tallar-se els cabells, afaitar-se, passar el vespre, fer-se petar la xerrada o, senzillament, fer-me companyia”.


Poc a poc, però inexorablement, Vilaplana, com els crancs dels seus rierols, ha anat mutant capa rera capa de la seva pell, amb la qual fou originada. I així, Ella, quasi ben bé sense percebre-ho, a través del corrent de les aigües del temps, ha anat perdent, en cada capa de pell, petits fragments de la seva història, del seu paisatge, dels seus conreus, dels seus locals, de la seva gent... I, en definitiva, de distintes formes de vida que l’han anat configurant. Com per exemple, les capes d’història que hi pot haver oblidades o amagades rere la pols dels miralls de la que, en un temps no gaire llunyà, fou la memòria de les seves barberies i la dels seus barbers. Per refrescar-la, com si fos l’aroma d’una bona colònia que s’impregna subtilment a la pell , avui conversarem amb: Llorenç Joanpere Olivé (1946), que ha professat amb magisteri i paciència el vell i necessari ofici de barber durant quasi bé tota una vida.


Quan i on vas començar a fer de barber?
Tenia 12 anys quan vaig començar, encara anava al col•legi. Corria l’any 1958. La primera barberia on vaig treballar va ser allà on hi ha la Caixa Rural. Era a Cal Jaumet del Cafè. Pagaven 30 pessetes de lloguer. Ell havia sigut barber hi havia muntat la barberia.

Qui feia de barber?
El Josep Maria Sibines i el Norbert, el seu germà. Ells dos afaitant i jo remullant.

Com és que vas fer de barber?
De casualitat, per guanyar alguns diners. Em vaig anar a tallar els cabells i el Josep Maria em va dir si hi volia anar a ajudar-los. Ja ho havia dit a altres nois i li havien dit que no i jo vaig dir que sí.

Anant a l’escola, com i quan podies compaginar-ho amb la feina de barber?
Sí, sí. Llavors eren altres temps. I per tirar endavant tots treballàvem. Anava a la barberia als vespres de tota la setmana menys el dilluns, tot el dissabte i el diumenge fins al migdia.

Quin horari fèieu el cap de setmana?
El dissabte del matí a les onze fins a les tres del migdia. Anàvem a dinar i a les cinc tornàvem a emprendre. Hi havia dies que es feien les dues de la matinada. En aquella època tothom es venia a afaitar. Els cabells la gent se’ls tallava a rape.
I el diumenge treballàvem fins al migdia i quan acabàvem anàvem a fer el vermut a ca la Carme i el Josep Maria em donava els cèntims que havíem quedat.

Quan es cobrava?
Per afaitar sis rals, és a dir una pesseta i mitja i tallar els cabells tres pessetes.
Encabat fèiem cobrar tres pessetes per afaitar i un client al veure que s’havia apujat, després d’afaitar-se pagà el sis rals, digué que això s’avisava i no va venir mai més. Devia anar a un altre barber.

Recordes si hi havia més barberies a Vilaplana?
Sí, que jo recordi quatre o cinc. Entre els anys 20 i 30 n’hi havia una a Cal Bodro d’ara, allí hi afaitava el Joan del Corraló. A Cal Mariné hi havia el Carlos Bidó, un parent del Ricardo Plana (després hi vaig ser jo). El Melitón on avui hi ha el Sebastià Masdéu, el Jaumet del Cafè i el Badó.

Quantes barberies!
En aquell temps la gent no s’afaitaven a casa, algú tenia un rasclet i prou. També baixaven gent de la Mussara a talla’s i afaita’s. I a Vilaplana hi havia forasters: els que venien a cavar, soldats dels Castillejos.

Quin material utilitzàveu?
El compràvem a Reus. Les navalles eren de la marca Josep Pou Montserrat i es gastava un sabó concentrat (compràvem una ampolla de quart) i el barrejàvem amb un litre d’aigua. De la barreja en sortia el sabó per afaitar.
Les navalles eren grosses i les portàvem a Reus, a Cal Cavallé que era molt bon esmolet i els hi portàvem i les feia durar una temporadeta més.
I els draps els pujava la Bàrbara cada setmana, portava una panera de draps nets i planxats i prenia els draps bruts per l’altra setmana.

Teníeu màquines per tallar els cabells?
Sí, en teníem de manuals, del zero, dels dos zeros i dels quatre zeros. Com més zeros més pelats.

Anàveu per les cases quan la gent estava malalta?
Sí, anàvem a un munt de cases, el dissabte després de dinar fèiem el recorregut. Ens venien a avisar de la família i hi anàvem per gent gran o engripats, etc.

Tu apart de remullar també tallaves els cabells?
Al primer que li vaig tallar els cabells va ser el Josep Maria per les Festes de Nadal. Li vaig fer tant bé que va haver d’anar amb una bufanda totes les festes, això que tenia poc cabell!

On en vas aprendre?
Sobretot fent el soldat, a Saragossa i a Reus al Camp d’Aviació. M’hi va fer anar el Móra gran, ell hi era. De les propines que vaig treure en dos mesos fent de barber a Saragossa, a casa vam comprar una nevera.
Allí tallava els cabells de vint en vint, i d’aquesta manera vaig fer la pràctica. Vaig començar a utilitzar màquines elèctriques. Al Camp d’Aviació n’hi havia dues o tres.

Quan et vas posar a fer de barber pel teu compte?
Al tornar de la mili, el Josep Maria va anar a fer de sagristà i em va traspassar el negoci. La Palmira que era la vídua del Jaumet em feia pagar 35 pessetes cada mes.

I continuava venint tanta gent?
No, llavors ja va baixar, quan van sortir les màquines d’afaitar elèctriques, a la fi dels anys seixanta, la gent s’ho feia a casa. Però s’anava fent. Venia gent d’Alforja, de l’Aleixar, de Maspujols, d’Arbolí venia l’Agapito (un parent del Ceferino), de la Selva, de l’Albiol baixava el tiet Salvador.

Quins pentinats estaven de moda llavors?
Es feia l’onda. I la gent gran com ara el Pere Po, el Tomàs Aleix o el Jaio Moreno es tallaven a rape.

I la gent jove?
Amb estisores. Lo clàssic.

I la canalla?
Els posava dalt d’una cadireta i també els hi tallava els cabells.

Vas fer algun curset?
Sí, vam haver d’anar a Tarragona per treure’ns el carnet de barbers. Jo vaig prendre l’Àlvaro com a conillet d’Índies i li vaig tallar els cabells.

Has anat canviant de local, no?
Vaig ser a Cal Jaumet del Cafè fins a l’any que van fer la Caixa Rural. Encabat vaig anar a Cal Mariné que ja hi havia una barberia com us he dit abans. El Pep Mariné m’ho va llogar fins que va fer obres. Allí potser hi vaig ser uns tres anys. I finalment vaig anar a ca la Carme del Bar, allí on el Juanito arreglava les sabates, m’ho van desembrassar i em vaig posar allí durant uns vint anys. Vaig tancar per Sant Isidre d’aquest any i vull agrair a totes les persones que van venir durant un munt d’anys a la barberia per tallar-se els cabells, afaitar-se, passar el vespre, fer-se petar la xerrada o, senzillament, fer-me companyia.

Has tallat els cabells a algun famós?
Sí, al Pedro Ruiz a Barcelona, al periodista Carles Sentís, al locutor de Ràdio Reus Josep Maria Borrell i a l’Albert Manent.

Quin futur veus per les barberies als pobles?
Al poble és com tot. Aquí anem a menys en tot. Potser si algú obre als vespres com jo feia, potser sí. La gent va cap a Reus.
Ara l’Elena a la seva perruqueria, els dimarts obre i talla els cabells dels homes.

Vols recordar alguna anècdota de la barberia?
Hi havia 7 ó 8 cadires i la gent mentre s’esperava la feia petar. Tothom xerrava i s’arreglava el món. Es parlava de futbol, de caça, de tot una mica.
N’hi havia que venien els dimecres i tornaven el dissabte.
Una vegada, el dejuni de la Festa Major d’octubre el Josep Maria engrescà una colla de gent per anar a caçar i mataren un jabalí i deia ell: El vaig fer matar jo aquest jabalí.

A part de barber també vas col•laborant a la revista Cronosport.
Sí, explico històries del futbol de Vilaplana en una secció que es diu “Històries de la gorfa del sindicat”

I per acabar, què et sembla la revista Lo Pedrís?
Que està molt bé i que es conservi.






Dolors Joanpere i Pitxi




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Editorial, Portada

Lo Pedris 88 (juliol 2022)

Teniu a les mans una nova edició de la revista trimestral Lo Pedrís. Amb cada...
Recerca, Cuina, Portada

RECEPTES F€CILS PER L€ESTIU

Ja som a l’estiu altre cop, amb poques ganes d’entrar a la cuina durant aquest...
Què passa, Notícies, Portada

EL PULS'METRE 88

PUJA: Les corredores vilaplanenques que, en la Cursa de les Dones de Cambrils, van ser...
Recerca, Cuina, Portada

Costella de porc ofegada

Aquesta recepta ens la fa arribar la Mercè Vilanova, néta de la Juanita Huguet...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Festa de la Primavera

El diumenge dia 22 de maig d’aquest any, el Grup de Jóvens vam fer la Festa de la...
Història, Història local, Masos, Portada

CA L€ANDREU

SITUACIÓ La casa tenia paret mitgera amb ca la Mont-rala. Toca al camí de...
Història, Història local, Masos, Portada

CA LA TIANA

ALTRES NOMS També coneguda com cal Tià o ca la Cargolina....
Història, Literatura, Narrativa, Portada, Fem memòria

Memòria de les oblidades

Un dels actes programats per la Regidoria d'Igualtat, ha estat la presentació, a...
Opinió, Espiritualitat, Portada

€L€ésser humà no és el nostre enemic...€

En els últims temps, noto en el tarannà de les persones i en molts articles i...
Què passa, Activitats, Portada

Un Sant Jordi de pel·lícula

La possibilitat de mal temps va obligar a fer la celebració de Sant Jordi a la...
Entitats, Escola, Portada

Sortida de final de curs

El dia 31 de maig tota l’escola vam anar a Cambrils a fer una sortida de final de curs....
Entitats, Escola, Portada

ELS AVELLANERS

Aquest curs el grup d’educació infantil de l’escola Cingle Roig de Vilaplana...
Què passa, Activitats, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Pilar Reche i el Jordi Serra, a New York.  Són a l'East River, a...
Què passa, Activitats, Portada

Descoberta del terme, reformes a l€església de la Mussara i vetllada musical

La Mussara sempre té alguna cosa que ens sorprèn, ja sigui passejant, caminant, en...
Història, Història local, Portada

Esmorzars de forquilla, a Vilaplana

Hi ha dos dies l’any en què, al nostre poble, pots gaudir d’un...
Recerca, Tradicions, Portada

Una família ramadera manté la transhumància al Montsant

Els desplaçaments del seu ramat afavoreixen la gestió del territori i permeten...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

50 anys del Grup de Colònies l'Alzina Rodona Mig segle de llavors de futur!

No els faig cap descobriment, si escric que, aquest 2022, el Grup de Colònies...
Història, Portada, Fem memòria

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 87, va sortir el pany de la porta del número 8 del Carrer...
Què passa, Activitats, Portada

Mussagats

El passat 15 de maig MUSSAGATS VILAPLANA va participar en la Fira de Sant Isidre. A la nostra...
Literatura, Contes, Portada

LA BRUIXATACA

El conte de “LA BRUIXATACA” està inspirat en la meva gateta. Es diu Taca,...
Literatura, Narrativa, Portada

De mar en mar

1r premi, als Premis Maig Memorial Pasqual Batalla de l'any 2020, de l'Ajuntament de...
Què passa, Literatura, Ressenyes literèries, Portada

Camí de formiga

Una nova edició de Camí de formiga va ser el dia 8 de maig, diumenge, a les 12 del...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A LA JUANITA DE CA L€OLLA

El 14 de desembre del 2021, la Joana Huguet Ferré, més coneguda com a Juanita...
Què passa, Recerca, Activitats, Natura, Tradicions, Portada

La Fira de Sant Isidre

El dia de Sant Isidre vam fer la segona edició de la Fira. Enguany, en sessió...
Recerca, Història, Història, De cinema, Portada

La Guerra Freda V € Vietnam

Continuem el nostre viatge per la Guerra Freda, des de la perspectiva del cinema, fent un petit...
Què passa, Activitats, Portada

III Jornada Let's Clean up, a Vilaplana.

La Tercera Jornada de neteja es va dur a terme el dia 7 de maig de 2022, dissabte, de les 10 a...
Recerca, Natura, Portada

El Salt del Ventador i altres racons

Aquest cop ens desplaçarem fins a Horta, a la Terra Alta, per anar a veure un dels salts...
Opinió, La nostra gent, Articles, Records, Portada

Isidro: L€home que em va ensenyar a €huir€ de missa

“Mossan Isidro” no deixava indiferent. D’alguna manera ha format part de...
Recerca, Literatura, Tradicions, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Sebastià Mariner, lo Sibines, com s’anomena ell mateix en l’inici de...
La nostra gent, Homenatges, Records

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...