Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Història | Revista 46

Lliçons d'una crisi

Ja fa uns quants anys que a l’institut em toca donar l’assignatura d’Història del Món Contemporani als alumnes de 1r de Batxillerat. Un dels temes que té més pes en el currículum d’aquest curs és el de l’estudi del període d’entreguerres, amb un paper central per a l’anomenada Gran Depressió, és a dir la gran crisi econòmica que va seguir el crack borsari de 1929.

Invariablement, des de l’any 2008, i per raons òbvies, els alumnes em pregunten sobre les similituds de la crisi econòmica actual amb aquella, i també, amb certa candidesa, em demanen com i quan ens en sortirem. Evidentment no tinc cap resposta satisfactòria a la segona qüestió; com ho de saber jo, pobre de mi, quan els grans gurús de l’economia no semblen tenir-ne ni la més remota idea.

Sobre la primera pregunta sí que els puc donar algunes pistes. Tot i que segurament encara és aviat i no tenim prou perspectiva per entendre a fons el que ens està passant, ja hi ha prou dades que ens permeten afirmar que hi ha moltes semblances entre aquell procés i l’actual. I bàsicament jo n’hi veig dues de fonamentals: en ambdues crisis trobem una barreja diabòlica de cobdícia irrefrenable dels principals agents econòmics i d’enorme ineptitud de la classe dirigent.

Així, i pel que fa al primer aspecte, en totes dues ocasions l’inici dels problemes ha vingut donat per l’existència de grans bombolles especulatives promogudes per mags de les finances que es creien que eren molt espavilats (i després han resultat no ser-ho tant). Durant els anys 20 els americans van creure en una prosperitat il •limitada, van pensar que tots es podrien fer rics sense ni treballar, simplement invertint tot allò que tenien (i allò que no tenien també) en la borsa, fins i tot comprant accions a crèdit. Groucho Marx, en les seves memòries, escriu: “Un dia Max (el seu assessor financer) em va dir(...): Tal com mous les teves finances, asseguraria que pots guanyar més diners en una hora, instal•lat al despatx d’un agent de valors , que els que pots obtenir fent vuit representacions setmanals a Broadway”. Una espiral especulativa que va entrampar milions de petits estalviadors i que, en esclatar, es va endur per endavant els somnis d’una classe mitjana que començava a desenvolupar l’american way of life , milers de bancs locals, els dirigents dels quals s’havien convertit en ingenus aprenents de bruixot, i un teixit empresarial que ja no es va refer fins a la II Guerra Mundial. La profunditat de la crisi, que ben aviat es va escampar a tot el món, va demostrar moltes de les contradiccions i febleses del sistema capitalista, com ja havia predit Marx (ara no Groucho, sinó Karl!). El que no havia previst, però, el gran pensador socialista era la capacitat del sistema capitalista de resistir, reinventar-se i, sobretot, de reincidir en els seus errors. Així l’inici de l’actual crisi econòmica (en el futur en direm Crisi del 2008?) s’assembla poderosament a allò esdevingut el 1929. La bombolla especulativa, basada ara en el sector immobiliari, sobretot als EUA i a diversos estats europeus (amb l’Estat Espanyol com a punta de llança), va comportar barbaritats com l’extensió de pràctiques financeres suïcides. Les hipoteques subprime són el principal exemple d’aquest model econòmic embogit, del qual novament la població ha participat amb una ceguesa no exempta d’una certa dosi de cobdícia. Molts ens vam creure que érem molt llestos!

I com han respost les autoritats a tot això? Doncs en les dues ocasions podem comprovar que els dirigents polítics i econòmics han estat molt poc a l’altura de les circumstàncies. És sorprenent veure com amb vuitanta anys de diferència la classe política pot caure en errors tan similars i estúpids. El primer de tots: negar la crisi. Quan això ja no es pot mantenir aleshores diem que aviat ho solucionarem, que no n’hi ha per tant, que les milionàries cues de l’atur aviat s’escurçaran. I mentrestant es dediquen a no fer res, o a empitjorar les coses. Us sona, oi? Estem descrivint a ZP, a Berlusconi, a la classe política grega, portuguesa, irlandesa, islandesa i, encara que ara no ho sembli, a Merkel i a Sarkozy. El 1929 i els anys posteriors el govern nordamericà, encapçalat pel republicà Herbert Hoover, i la Reserva Federal es van entestar en una política absurda que va acabar d’ensorrar allò que la fallida de Wall Street havia deixat dempeus. Van reduir les despeses públiques per reestablir l'equilibri pressupostari. Van disminuir els salaris i les despeses socials. Van mantenir els tipus d’interès massa alts i van tallar la circulació monetària i el crèdit a les empreses (no trobeu extranyes coincidències amb el que ara ens manen des de tot arreu?). Resultat, el 1932 Estats Units tenia al voltant de 13 milions d’aturats, l’economia del país estava en una profunda recessió i la crisi s’havia escampat cap a Amèrica Llatina i Europa, on els dirigents no havien actuat amb gaire més diligència. Tot i això els nordamericans van tenir sort, l’arribada al poder de Franklin D. Roosevelt va posar seny a la política econòmica i amb el seu New Deal va anar recuperant l’autoestima de la seva nació que lentament va sortir del pou. Mentrestant Europa perdia la confiança en el sistema democràtic i a tot arreu s’anaven imposant règims totalitaris. Quan acaba la dècada de 1930 només un petit grapat d’estats mantenien els seus parlaments oberts. La resta de la història ja és prou coneguda.

Ara, per sort, les coses no aniran per aquest camí. Però és evident que les lliçons de la gran crisi no les vam apredre. De fet sembla que alguns es van saltar la classe. I és una pena perquè són els que menys dret tenien a fer campana.



Jordi Serra Ferré




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Celebracions d'aniversaris

Aquest estiu, tres Collites o Quintes han celebrat l'aniversari. Les nascudes i els...
La nostra gent, Portada

Lo Pedrís pel Món

L'Abel, la Marina, l'Elna i el Pol, al Castell de Neuschwanstein, a Baviera (Alemanya)...
Recerca, Natura, Portada

Els moixons del terme: ABELLEROLA

Abellerola / Abellerol (Merops apiaster) Autor foto: Josep M. Toset
Què passa, Notícies, Portada

EL PULS'METRE

Puja 1- El Grup de Joves, que junts i cohesionats, han organitzat esdeveniments populars...
La nostra gent, Records, Portada

Llegint Lo Pedrís

Al cap de poc d'haver passat a repartir la revista número 88 de Lo Pedrís, al...
Què passa, Activitats, Portada

Sopar popular de final d'estiu

El Grup de Jóvens hem tornat a organitzar el Sopar popular de final d'estiu, a la...
Què passa, Activitats, Portada

MUSSART, 6 d'agost de 2022

En el marc d'un espai únic, a la Mussara, envoltats de natura i d'història...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Vilaplanenca de l€any 2022. Matilde.

Enguany no hi ha hagut debat! Ni l’any passat, ni l’anterior! Com ja sabeu,...
Què passa, Recerca, Notícies, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 88, va sortir el pany de la porta del número 31 del Carrer...
Què passa, Activitats, Portada

El Camp de Treball del 2022

Aquest estiu, del 24 de juliol al 7 d'agost, hem tingut el 3r Camp de Treball de joves, que...
Recerca, Natura, Portada

Les Encantades o Montserratines

El Solsonès és una comarca que tendim a oblidar quan parlem d'excursionisme i,...
Recerca, Cuina, Portada

Caragols dolços i coents

Aquesta vegada, és un avi, el Salvador Simó, que comparteix amb Lo Padrís un...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 89 (octubre 2022)

Quo Vadis , Vilaplana? Quin projecte de futur planifiques pels teus convilatans? Vilaplana,...
Història, Història local, Masos, Portada

Ca l'Esteve

ALTRES NOMS: SITUACIÓ Formava part conjuntament amb Cal Gravat, Ca la Puça i...
Història, Història local, Masos, Portada

Cal Cassoles

ALTRES NOMS: Anteriorment, la casa s’havia conegut com: Cal Josepet, Cal Mion i Cal...
Què passa, Notícies, Portada

La Vall SoStenible: Comunitat Energètica Local (CEL)

La major part de l'energia que es consumeix a Europa prové de les energies...
Què passa, Notícies, Música, Portada

El 2 de juliol de 2022, a l'Hort del Savall

Concert de la Marina Rossell, a la tarda (reprogramat) Projecció d'Alcarràs,...
Recerca, De cinema, Portada

La Guerra Freda VI - La fi

El destí, sempre capriciós, ha volgut que aquesta sèrie que ha relacionat...
Què passa, Activitats, Música, Teatre, Portada

Les formigues continuen el seu camí estiuenc

Nova edició del cicle Camí de formiga Camí de formiga va néixer...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem al Pep Mateu, ciclista

El Pep somriu, tranquil. Enguany ha estat un bon any per a ell. Aquest juliol va participar en el...
La nostra gent, Què passa, Efemèrides, Activitats, Música, Portada

Vilaplana Ressona-4

Lo Pedrís sempre ha mirat per treballar fort per la cultura. D’alguna manera o altra...
Què passa, Activitats, Portada

Cinema a la Fresca

La proposta que es vol fer del Cinema a la Fresca és molt senzilla: trobar una excusa per...
Literatura, Narrativa, Portada

El noi de la targeta

El noi de la targeta porta pantalons curts, d’aquests esportius de cotó, foscos,...
Història, Història local, Portada

Campanar, Campanes, Campaner, Campanada, Campanilles...

Etimològicament, campana ve del llatí campaña, gentilici de Campània,...
Recerca, Cuina, Portada

Un menú de Festa Major, diferent

No agrada cuinar a tothom, però tots sabem que sense menjar no podem pas viure; per tant...
Què passa, Activitats, Portada

Cinefòrum a la fresca

Tercer estiu de projeccions pel debat al Casal. L’11 d’agost vam inaugurar amb...
Què passa, Notícies, Portada

Juliol solidari, a Vilaplana

Mulla't per l'Esclerosi múltiple (17 de juliol de 2022) Diumenge al...
Literatura, Assaig, Portada

Una veta d'esperança

Ell no va ser a temps de marxar. Com molts altres de la seva mena, viu clavat a terra. Plantats...
Què passa, Activitats, Notícies, Jubilats, Portada

El Sopar de l'Associació de Jubilats de Vilaplana

El passat dia 20 d'agost, l'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana va...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

La segona paraula d’aquesta secció, encampar, aparentment, contradiu la...