Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Articles | Revista 43

Líbia

L’any 1969, mentre el rei Idris estava de vacances a Turquia, la fracció més progressista de l´exèrcit libi va fer un cop d´estat i va arribar al govern de l’antiga colònia europea.

En aquelles terres hi havien combatut els soldats de Rommel contra els homes de Montgomery, mentre els nadius miraven de lluny les guerres que els eren importades d´Europa.

Aquell 1 de setembre de 1969 al front del cop d´Estat hi havia un coronel jove anomenat Muammar al-Gaddafi. Aquest admirador de Nasser aviat va simpatitzar amb les idees del panarabisme i va fundar la Jamahiriya com a model de govern.

En l´ordre intern, i com a primeres mesures, va nacionalitzar la banca, va treure del territori les bases dels anglesos i americans i va confiscar els béns dels jueus i italians que havien marxat del país. Per tot això, el bloc capitalista molt aviat va veure Líbia com un enemic dels seus interessos i va començar a conspirar contra Gaddafi.

L’any 1973 Líbia va impulsar l´OPEP amb la intenció que fossin els països productors de petroli els que posessin el preu al cru i no les grans corporacions estrangeres que es desentenien de les necessitats i orientacions dels països productors. De tota manera, els llaços d´amistat amb l´OAP i el seu apropament a la martiritzada Palestina també van posar Gaddafi al punt de mira del Mossad.

L´estrafolària manera que tenia Gaddafi de concebre les relacions internacionals i el seu suposat suport a la insurgència internacional van condecorar Líbia amb l´adjectiu de país terrorista i per tant fora de l´òrbita dels autoanomenats països demòcrates, és a dir fidels a la doctrina nord-americana, al Banc Mundial, al FMI i a l´OCDE.

D´aquella època es recorden els abrandats discursos de Gaddafi contra la política nord-americana i europea i els bombardejos que Ronald Reagan va ordenar contra Trípoli, en què van morir centenars de civils entre els quals hi havia una filla del coronel.

Durant anys es va acusar Líbia de tots els atemptats que es produïen al món, alguns d´ells reconeguts pel propi govern de Gaddafi. El més conegut fou el de l´avió de la Pan Am a la localitat de Lockerbie amb 259 morts, 189 dels quals eren dels EUA. Anys més tard Líbia els va indemnitzar per tal de trencar el bloqueig que li havia imposat l´ONU.

Després d´anys de tibantor amb Europa i els EUA, Gaddafi canvia l´estratègia i refà ponts amb antics governs hostils com els d´Anglaterra, Alemanya, França i fins i tot Estats Units. La necessitat de petroli i d´inversions al nord d´Àfrica provoca reiterades visites al país del Coronel per part de Tony Blair, Gerhard Schröder, Condoleezza Rice, José Luis Rodríguez Zapatero, Silvio Berlusconi etc. Gaddafi retorna aquestes visites, i entre els seus viatges recents hi ha el que va fer a Espanya en què va instal•lar la seva jaima als jardins de la Moncloa. A més a més l´ONU reconeix el canvi d´actitud del libi i durant un període un funcionari del govern libi presideix la comissió dels drets humans a les Nacions Unides.

Gaddafi manté el caràcter socialitzant al seu règim, però deixa invertir capital estranger al seu territori, fins i tot algunes càmeres de comerç del nostre país es van interessar pel mercat libi. El Coronel també desvetlla que ha finançat campanyes electorals a alguns aliats europeus com la de Nicolas Sarkozy, a qui compra armes, com també ho fa a Espanya, Regne Unit i Rússia entre d´altres.

Gaddafi, però, no canvia els mètodes que l´han mantingut al poder durant més de 42 anys i defuig el sistema partidista europeu i les receptes neoliberals. Posa a ple rendiment els pous de petroli i construeix un canal del nord al sud de Líbia amb la finalitat de regar les immenses àrees de desert per obtenir allò que s´ha anomenat sobirania alimentària.

Gaddafi, però, sempre ha estat a l´ull de la CIA, dels serveis secrets francesos, anglesos i del Mossad. I en esclatar les revoletes del nord d´Àfrica, una fracció del seu exèrcit intenta un aixecament contra ell.

Qui hi ha darrere? En un primer moment els revoltats reivindiquen la figura del rei Idris, mentre que Gaddafi acusa Al-Qaeda. Aprofitant l´enrenou, i per sorpresa, l´ONU autoritza una actuació militar que se li ha escapat de les mans en pocs dies.

Alguns dels seus avaladors i subministradors d´armes europeus es converteixen de la nit al dia amb els seus màxims enemics i organitzen una nova croada contra un satanitzat Gaddafi, aquell que fa un mes era el seu aliat al nord d´Àfrica.

El govern de Zapatero i Chacón també volen prendre part en l´escabetxada i sumen les forces armades espanyoles als atacs contra aquell que anomenen el tirà de Trípoli.

Al parlament espanyol, Llamazares es queda sol amb el Bloc Nacionalista Gallec defensant una sortida negociada al conflicte i el cessament de la invasió. Fins i tot ERC i ICV trenquen la seva tradició antimilitarista i donen suport als bombardejos.

Als atacs s´hi han sumat diversos Emirats Àrabs, a més del vist i plau de països com Àrabia Saudita que, com se sap, són països amb una contrastada salut democràtica.

Els intel•lectuals del PSOE, utilitzats durant la guerra d´Irak, ara veuen i senten que aquesta guerra és diferent i odien profundament el dictador Gaddafi.

Paral•lelament, organitzacions com Justícia i Pau amb Arcadi Oliveres al davant, l’escriptora Rosa Regàs, cantants com Pedro Guerra, Ismael Serrano o actors com Willy Toledo han aixecat de nou les seves veus contra aquesta nova ingerència occidental.

Catalunya, i concretament les nostres comarques, en poden sortir molt mal parades d’aquestes aventures militars per la proximitat que tenim amb el complex nuclear i petroquímic que, com és sabut, en casos de guerra passen a ser objectius militars de primer ordre. Avui les poblacions de les nostres comarques estan al punt de mira de l´exèrcit libi, ja que nosaltres pertanyem a un estat que ha votat a favor d´aquesta guerra en la qual hi participem amb avions de combat pel fet que el nostre país forma part de l´OTAN.

Si s´apel•la a la defensa de la població civil, s´haurien d´haver fet accions semblants contra l´exèrcit marroquí i israelià per les seves massacres al Sàhara Occidental i a la franja de Gaza.

Com a qualsevol altre guerra, la recent creuada contra Gaddafi no aportarà res al panorama polític internacional tan sols el sofriment de la població civil. Per altre banda, la comunitat que combat contra el govern libi no ha proposat cap altre mesura que l’agressió armada.
No s’havia esgotat en cap moment la pressió política i econòmica que podia capgirar la situació, ni en cap moment es varen establir corredors humanitaris per afavorir la sortida de tots aquells treballadors immigrants que vivien al país en qüestió.

Líbia, avui, actua de mur de contenció de la immigració que arribaria a Itàlia i Grècia i d´esponja laboral per a països de la zona com Egipte i Tunísia entre d´altres. Aquest fet, juntament amb la inseguretat que representa per a les nostres comarques estar en una guerra d´aquestes característiques, són motius suficients per cridar de nou NO A LA GUERRA.

Però els interessos del nou ordre mundial van en la direcció de sacrificar un alfil al nord d’Àfrica, i si no poden conquerir tot el país, almenys que la nova Líbia demòcrata acabi allí on acaben els pous de petroli, igual com va passar amb el fraccionament d’Irak i la creació de Kuwait, que com tothom sap, és el paradigma de les llibertats i el respecte a les dones, les ideologies i el laicisme.

El mediterrani, bressol de tots els blaus, avui torna a veure com la mort passeja vestida d´avió de combat, i de nou encén l´odi entre les dues riberes d´un mar que algun dia serà pont d´unió i no frontera de separació.

NO A LA GUERRA

Xavier Joanpere va ser portaveu del moviment No a la guerra durant la guerra d´Irak.



Xavier Joanpere Olivé




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Editorial, Portada

Lo Pedris 88 (juliol 2022)

Teniu a les mans una nova edició de la revista trimestral Lo Pedrís. Amb cada...
Recerca, Cuina, Portada

RECEPTES F€CILS PER L€ESTIU

Ja som a l’estiu altre cop, amb poques ganes d’entrar a la cuina durant aquest...
Què passa, Notícies, Portada

EL PULS'METRE 88

PUJA: Les corredores vilaplanenques que, en la Cursa de les Dones de Cambrils, van ser...
Recerca, Cuina, Portada

Costella de porc ofegada

Aquesta recepta ens la fa arribar la Mercè Vilanova, néta de la Juanita Huguet...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Festa de la Primavera

El diumenge dia 22 de maig d’aquest any, el Grup de Jóvens vam fer la Festa de la...
Història, Història local, Masos, Portada

CA L€ANDREU

SITUACIÓ La casa tenia paret mitgera amb ca la Mont-rala. Toca al camí de...
Història, Història local, Masos, Portada

CA LA TIANA

ALTRES NOMS També coneguda com cal Tià o ca la Cargolina....
Història, Literatura, Narrativa, Portada, Fem memòria

Memòria de les oblidades

Un dels actes programats per la Regidoria d'Igualtat, ha estat la presentació, a...
Opinió, Espiritualitat, Portada

€L€ésser humà no és el nostre enemic...€

En els últims temps, noto en el tarannà de les persones i en molts articles i...
Què passa, Activitats, Portada

Un Sant Jordi de pel·lícula

La possibilitat de mal temps va obligar a fer la celebració de Sant Jordi a la...
Entitats, Escola, Portada

Sortida de final de curs

El dia 31 de maig tota l’escola vam anar a Cambrils a fer una sortida de final de curs....
Entitats, Escola, Portada

ELS AVELLANERS

Aquest curs el grup d’educació infantil de l’escola Cingle Roig de Vilaplana...
Què passa, Activitats, Portada

Lo Pedrís pel Món

La Pilar Reche i el Jordi Serra, a New York.  Són a l'East River, a...
Què passa, Activitats, Portada

Descoberta del terme, reformes a l€església de la Mussara i vetllada musical

La Mussara sempre té alguna cosa que ens sorprèn, ja sigui passejant, caminant, en...
Història, Història local, Portada

Esmorzars de forquilla, a Vilaplana

Hi ha dos dies l’any en què, al nostre poble, pots gaudir d’un...
Recerca, Tradicions, Portada

Una família ramadera manté la transhumància al Montsant

Els desplaçaments del seu ramat afavoreixen la gestió del territori i permeten...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

50 anys del Grup de Colònies l'Alzina Rodona Mig segle de llavors de futur!

No els faig cap descobriment, si escric que, aquest 2022, el Grup de Colònies...
Història, Portada, Fem memòria

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 87, va sortir el pany de la porta del número 8 del Carrer...
Què passa, Activitats, Portada

Mussagats

El passat 15 de maig MUSSAGATS VILAPLANA va participar en la Fira de Sant Isidre. A la nostra...
Literatura, Contes, Portada

LA BRUIXATACA

El conte de “LA BRUIXATACA” està inspirat en la meva gateta. Es diu Taca,...
Literatura, Narrativa, Portada

De mar en mar

1r premi, als Premis Maig Memorial Pasqual Batalla de l'any 2020, de l'Ajuntament de...
Què passa, Literatura, Ressenyes literèries, Portada

Camí de formiga

Una nova edició de Camí de formiga va ser el dia 8 de maig, diumenge, a les 12 del...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A LA JUANITA DE CA L€OLLA

El 14 de desembre del 2021, la Joana Huguet Ferré, més coneguda com a Juanita...
Què passa, Recerca, Activitats, Natura, Tradicions, Portada

La Fira de Sant Isidre

El dia de Sant Isidre vam fer la segona edició de la Fira. Enguany, en sessió...
Recerca, Història, Història, De cinema, Portada

La Guerra Freda V € Vietnam

Continuem el nostre viatge per la Guerra Freda, des de la perspectiva del cinema, fent un petit...
Què passa, Activitats, Portada

III Jornada Let's Clean up, a Vilaplana.

La Tercera Jornada de neteja es va dur a terme el dia 7 de maig de 2022, dissabte, de les 10 a...
Recerca, Natura, Portada

El Salt del Ventador i altres racons

Aquest cop ens desplaçarem fins a Horta, a la Terra Alta, per anar a veure un dels salts...
Opinió, La nostra gent, Articles, Records, Portada

Isidro: L€home que em va ensenyar a €huir€ de missa

“Mossan Isidro” no deixava indiferent. D’alguna manera ha format part de...
Recerca, Literatura, Tradicions, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Sebastià Mariner, lo Sibines, com s’anomena ell mateix en l’inici de...
La nostra gent, Homenatges, Records

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...