Opinió - Articles | Revista 85

L’estiu del FfF Vilaplana

Aquest ha estat el segon estiu de projeccions i conferències organitzades pel grup Fridays for Future de Vilaplana.

Vam començar el 22 de juliol amb la projecció de dos curts sota el títol Renovables sí, però no a qualsevol preu, amb la participació de l’Hilari Aragonès de la Plataforma Puigcerver Lliure i del Carlos Avilés representant de la Vall Sostenible.

En aquesta sessió s’exposava la necessitat de ser proactiu amb les energies renovables per gaudir d’un sistema energètic autosuficient que no depengui dels combustibles fòssils. D’això, gairebé tots en som conscients, però cal un model territorial per fer front a la transició energètica i cal també trobar la manera que la gestió dels recursos naturals repercuteixi directament al territori.

Certament, la construcció de parcs eòlics i solars no pot malmetre la biodiversitat de l’entorn o no tenir en compte l’interès paisatgístic, com exposava l’Hilari Aragonès en referència als molins que volen posar a Puigcerver. Ni tampoc la producció d’energies renovables ha de repetir el model d’inversió que genera beneficis econòmics per a uns quants, devorant els recursos que són de tots. I que, a més, requereix sistemes de transmissió molt agressius pel territori com són les línies de Molt Alta Tensió (MAT), que ens explicava el Carlos Avilés.

El documental Besa la tierra: Agricultura regenerativa, es va projectar el 5 d’agost i vam comptar amb la col·laboració de joves agricultors vilaplanencs: Jordi Cardona, Agnès Moya i Jose Cortés. Amb el documental també es volia retre homenatge als nostres pagesos de sempre, que varen estar representats per l’Antonio Valle Saborido (l'Antonio Melitón).

La terra és viva i és un univers de relacions dependents les unes de les altres. Aquesta és la història que explica. Experts, activistes i agricultors d’arreu del món mostren, a través de diferents iniciatives, com podem preservar el planeta i fer front a la crisi climàtica, regenerant el sòl.

Les pràctiques invasives de l’agricultura industrial, com l’abús de pesticides i l’ús de determinada maquinària, són alguns dels motius que impedeixen completar el cicle vital de la terra, donat que eliminen els microorganismes imprescindibles per fixar el carboni i el sòl no pot mantenir la vida.

El debat posterior a la projecció, molt interessant, va mostrar que en el nostre entorn ja hi ha iniciatives en aquesta línia, pràctiques i maneres de pensar per tal de crear una producció agrícola sostenible, sense contaminants, tenint en compte la reutilització i reciclatge dels recursos naturals, i respectant l’evolució natural de la terra.

Un documental ple d’esperança i un debat ric en experiències que ja no són apostes teòriques per un futur sinó maneres de fer ara.

El 26 d’agost vam gaudir de la conferència Transició energètica. Possible i necessària, a càrrec de Ramon Sans i Rovira, presentat per Marc Mestre, regidor de Medi ambient, en una taula moderada pel Ben Aixa.

Ramon Sans, enginyer industrial, professor universitari i amant de la muntanya i de la natura, ha dedicat la major part de la seva activitat professional a la innovació i desenvolupament d’I+D, tant en l’àmbit mecànic com en l’energètic. És autor de nombrosos articles i presentacions tècniques, així com autor de dos llibres sobre la transició energètica: El col·lapse és evitable i La Darrera Oportunitat. També és coautor del web: www.transicioenergetica.com, que aporta les dades per la transició energètica a tots els Municipis i Comarques de Catalunya.

A la conferència, va desmuntar molts errors de comptabilitat i de fal·làcies que neguen el canvi climàtic i que busquen aturar o demorar la necessària transició energètica. Va parlar de l’energia com un bé social sobre el qual, a diferència dels nostres avantpassats, no tenim cap control, i que hauríem d’aprendre a usar en lloc d’abusar-ne («les millors renovables són l’estalvi i l’eficiència»). I va demostrar amb dades concretes que la transició cap al 100% renovable és absolutament viable, tan econòmicament, com energètica, com territorial, com, i sobretot, mediambiental.

La seva proposta s’anomena Transició Energètica del Segle XXI (TE21®) i és un model interactiu que permet aplicar diferents variables per tal de calcular, entre altres coses, la inversió necessària per fer la transició, així com els anys per amortitzar-la. Per Vilaplana, tal com es mostra a la imatge, s’haurien d’invertir 7.171 Milers €, amortitzats al cap de 10 anys, i que representarien un estalvi de 13.897 Milers € el 2040. Una dada interessant és que només necessitaríem ocupar un 0,19% del terme amb plaques solars i molins.

Ens va presentar també els càlculs per L’Aleixar, Maspujols i Alforja, ja que representaria un estalvi fer-ho de forma conjunta. Per Barcelona, els càlculs donen un resultat molt diferent, ja que a diferència dels municipis petits, precisa ocupar un 93,34% de territori. Segons Ramon Sans, ho vulguem o no, haurem d’abastir a Barcelona d’energia. Aquest punt va crear força debat, sobretot perquè estem vivint la imposició dels molins a Puigcerver i del pas de la MAT per L’Aleixar.

Per últim, ens va explicar com fer la transició energètica TE21 domèstica en cinc passos:

Buscar un proveïdor d’energia neta.
Fer una petita instal·lació de plaques solars.
Augmentar la col·locació de plaques, que la calefacció derivi d'una bomba de calor i que el cotxe sigui elèctric i auto abastit. Reforçar l’aïllament tèrmic de l’habitatge.
Desconnexió del proveïdor (aquest pas seria millor fer-lo si hi ha una xarxa de veïns interconnectats).
Establir una xarxa municipal o comarcal.

L’estalvi acumulat representaria 10.000 a 20.000 € per habitatge (des d'avui fins al 2040). També ens va aconsellar consular un assessor energètic.

Va concloure dient que tot i que la transició és possible i necessària, no és suficient. Ja que cal canviar el model econòmic, polític i social, buscant més cooperació, equitat, participació i responsabilitat.

Finalment, el 2 de setembre, la Roser Badia Cabré, ambientòloga i membre de Rezero (Fundació per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable), ens va parlar sobre els residus i dels seus efectes sobre la salut, amb la conferència Residus i plàstics ocults. La Roser ens va explicar un projecte portat a terme per Rezero, «Salut de plàstic» en el que a 20 persones rellevants se’ls analitzava l’orina i en tots s’hi va trobar fins a 21 substàncies derivades del plàstic d’un sol ús (ftalats i fenols).

Aquest estudi, del que ens va mostrar un vídeo, pretén conscienciar a la població, però també ens va parlar d’altres estudis que demostren que la nostra salut està cada vegada més condicionada i sota risc per la proliferació dels plàstics que ens envolten, especialment dels provinents de l’alimentació envasada i sobre envasada. Alguns d’aquests estudis els relacionen amb l’obesitat, la diabetis, les infertilitats, el càncer, les malalties de la pròstata i de la glàndula tiroide, i els trastorns neuroendocrins. Ens va parlar de les fal·làcies del reciclatge, tot proposant la transició cap al residu zero.

La Roser va ser contundent en la seva argumentació, però també va mostrar-se molt propera i va buscar en tota la conferència la participació dels assistents. Ens va deixar una pregunta per reflexionar i actuar en conseqüència: Quines polítiques públiques i privades podem enfortir i desenvolupar que disminueixin amb eficiència la nostra contaminació interna per residus tòxics relacionats amb els plàstics?

L’èxit en la participació i les lloances rebudes ens confirmen que creix la consciència col·lectiva, al poble i als voltants, en els temes mediambientals, i ens anima a continuar trobant-nos cada divendres a les 20.00 h al Casal per preparar noves activitats. Us hi esperem!