Què passa - Activitats - Teatre | Revista 77
L’ESPECTACLE DE L’ANY. LA NIT DEL VALENT
A començaments d’estiu hi havia uns cartells pel poble que semblaven de mentida. Anunciaven el 1r Festival d’Arts Escèniques ProsCrits: a la Torre del Valent, hi actuaria, el 15 de juny, la Pepa Plana i el Leo Bassi! No podia ser que a 3 quilòmetres de Vilaplana s’hi reunís la millor pallassa i el millor bufó del món. Però es podien comprar entrades i darrera hi estava el Gilbert Trilles, així que devia ser veritat.
Després vam saber que, en l’organització, no hi era només el Gilbert-Struc; sota el nom de ProsCrits hi havia la nostra Mercè Mariner, el Francesc Garrido, l’Helena Tarragó, el Jorge Varela, la Xell Fernández, parella del Gilbert, i un grup de voluntaris. Un col·lectiu potent però no gaire nombrós, tenint en compte que l’organització va resultar impecable i que, a més, tots jugaven algun paper en el Festival, des de portar la barra i el sopar (la Mercè i la Xell, increïbles cambreres); fer les presentacions (l’Helena i el Francesc) i la música en directe del final (l’Helena, veu i el Jorge, teclats).
Amb les entrades a la mà i mitja hora abans que comencés, estàvem pujant el camí de la Torre del Valent, encara incrèduls pel fet que s’hagués pogut muntar un espectacle d’aquesta qualitat i preguntant-nos què faríem amb el cotxe. Com hi cabríem a la casa rural? A partir d’aquest moment, tot van ser sorpreses i cap d’elles desagradable, ben al contrari.
Primera sorpresa: tota una esplanada per aparcar, amb persones molt amables que t’indicaven on deixar el cotxe. Segona: la Torre del Valent; l’edifici de pedra vista, imponent, semblava vigilar l’ampli espai condicionat per aquella nit. Tercera: la caravana Struc Magic Theater, escenari de les actuacions, com si fos un carro dels antics còmics, d’esquena a les muntanyes (escenari de l’escenari). Quarta: agafar una cervesa freda, passejar-te i al·lucinar veient els jocs de mans que feien els prestidigitadors en cadascun dels racons.
Anava avançant la tarda, havies saludat tants coneguts i havies conegut tanta gent nova que semblava que amb allò n’hi hagués prou. Una festa d’amics. Amabilitat per tot arreu i màgia sota els arbres.
Però només eren els preàmbuls: cap a les nou, ens van aplegar davant l’escenari i va pujar d’entre el públic la Pepa Plana, amb una ferrada i un pal de fregar. Des de llavors i fins que no va acabar, va ser un pixar-se de riure (literal). Portava un espectacle que es diu «l’Atzar», fet de tres peces quasi mudes protagonitzades per tres dones: la primera per una que neteja el teatre, atabalada perquè s'ha fet tard i tot ho ha de fer sola. En aquesta, la Pepa va fer ressuscitar expressions que sentíem de petits: les quinientes, Brillo, Brillo! i va fer de coses ínfimes i quotidianes un univers: el problema de xafar el fregat, buscar uns guants que li fessin conjunt amb les sabates (els guants de goma com objecte teatral és una gran troballa de l’espectacle!). La segona estava protagonitzada per una indigent amb un carret que acabava esdevenint totalment màgic. I la tercera era una gitana mig maga, mig acròbata (inefable la seva interacció amb una escala de tisora, entre el Cortázar d’instruccions per posar-se un jersei i la cabra acròbata que es veia anys enrere).
Ha de ser molt difícil idear un espectacle com el que vam veure, s’ha d’observar molt per veure els detalls que la Pepa veu i porta a l’escenari. Especialment perquè no hi ha precedents, com ella mateixa diu «l’humor és molt capritxós, tu rius del que coneixes i et reconeixes. Les dones hem après a riure d’estereotips i codis masculins perquè si no reies, és que eres tonta o no tenies sentit de l’humor. Durant la història hem hagut de riure de coses que a priori no ens feien massa gràcia perquè les dones hem estat l’objecte del riure.»
Ha de ser molt difícil fer un espectacle com el que vam veure, mentre es feia fosc. Fer-lo en un espai minúscul, la caravana Struc Magic Theater. Se n’ha de saber molt per portar el públic com ella ho va fer, amb un domini total de les repeticions, de les mirades i dels silencis. Ja ho dèiem a l’inici: la millor pallassa del món. No en va, aquest 2019 la Pepa Plana ha rebut el premi
de Cultura de “l’Associació Periòdica de Premsa en Català” i anys enrere el Cirque du Soleil la va anar a buscar per encarregar-li l’espectacle «Amaluna».
Després vam sopar. L’espai entre la Torre del Valent i un carret de gelats (un altre carro de museu, preciós) s’havia omplert de taules i cadires, amb espelmetes que feien més maco el negre de la nit. Hi havia gent que s’havia portat el sopar de casa i d’altres que vam menjar l’amanida, les mongetes amb llonganissa i el gelat de postres que l’organització havia preparat.
Ens hi hauríem quedat, la Pepa sopava a una taula propera, amb sabates normals i sense el nas de pallassa. Hi devia haver música de fons, havia sortit la lluna, s’hi estava tant bé... però tots sabíem que actuaria el gran Leo Bassi
[1], així que ens vam tornar a traslladar davant del carretó Magic Theater.
El que va passar a partir de llavors és difícil d’explicar. Hi va haver una estranya conjunció entre l’artista, l’escenari i el públic. Leo Bassi portava el seu últim espectacle: «El último bufón», un recorregut no tan sols a la seva carrera sinó a la història i a l’essència del bufó. Segons ell mateix explica, l’obra va sorgir de la visualització d’unes pel·lícules filmades pels Lumière, on hi sortia el seu besavi Giorgio Bassi. Diu que li va costar molt entendre que «l’aparent simplicitat dels números circenses dels Bassi no sortien de la ingenuïtat o de la innocència sinó que eren una manera intel·ligent de fotre’s de la pompositat del llenguatge polític d’aquella època». Que va copsar que el circ dels seus avantpassats «no era un lloc de poesia barata com ho són certes versions del circ actual, sinó l’últim refugi, en clau popular, de l’esperit crític del segle de les llums».
El Leo Bassi va iniciar l’obra amb el seu vestit i tarannà més coneguts: camisa blanca, corbata, americana i pantalons foscos. Crític, provocador, agitador (de llaunes de refresc). L’adopció de la indumentària dels poderosos és una forma que té el Leo Bassi de fotre-se’n? Potser sí, en les reflexions que ell fa sobre aquest espectable parla de la vestimenta: «La fuerza del Bufón era su extravagancia que lo situaba por encima a las convenciones en una sociedad muy formal y estructurada. Hasta su gestualidad desmesurada y su modo ridículo de vestirse no eran poesía o surrealismo, sino una manera impactante de subvertir la austeridad vestimentaria del mundo conservador».
Ara bé, una americana i una corbata també poden ser utilitzades per fer un striptease a ritme de
I Will Survive i passar a una performance sobre el poder feta amb vidres trencats i esquena nua. Ens va dir que no li sortia gaire sang perquè havia fet el número massa vegades.
Imagino que en aquell moment alguna o moltes coses s’havien mogut dins de cada espectador: la consciència, els pensaments, les emocions. Estàvem preparats per a la tendresa màgica del final: el Leo Bassi transmutat en el Pallasso Blanc dels seus orígens, fent números clàssics i increïbles d’hipnosi i malabars. Ell ha escrit que «el Pallasso Blanc és un personatge que es perfila lluminós i carismàtic en la nostra memòria, el rei de la Pista, el que va encarnar pel públic decimonònic totes les Utopies». Sabem que s’hi ha transformat múltiples vegades, en aquest espectacle i en d’altres, però possiblement mai ho havia fet en un escenari tan semblant al dels seus orígens: el carretó Magic Theater sota les estrelles. Un carretó artesanal (fet pel Gilbert i la Xell), idèntic als dels antics, i una nit quasi de lluna plena.
El Pallasso Blanc es va canviar el gorret cònic per una mitra amb el símbol de l’església patòlica, de la qual ja ens havia parlat abans. I va saltar de l’escenari per portar-nos davant de l’inflable groc, monumental, amb l’aneguet a dalt de tot, apuntant cap a la Lluna i a Júpiter.
Però no s’havia acabat. Estàvem commocionats, remoguts, conscients d’haver viscut un moment únic. I llavors, al teatret, va començar a sonar la música. L’Helena que ens havia fet riure tant com a mestressa de cerimònies també tenia la capacitat de transmutació de tots els artistes: ara era la cantant de CoverH, una cantant fantàstica, de veu potent i versàtil. Amb l’excel·lent teclista Jorge Varela van estar tocant temes dels 80 i dels 90: des de rock dur a new age, passant per funky i pop.
En algun moment el Gilbert va sortir a l’escenari, a rebre l’agraïment de tot el públic. Leo Bassi havia parlat del Valent, del Ramon Trilles. El seu fill mereix el renom, se l’ha guanyat a pols. Ens va dir que havien aconseguit fer un Festival sense subvencions ni espònsors, perquè ho volien així. Amb preus baixos i aforament limitat. Que si haguessin obtingut beneficis haurien anat destinats a una ONG (Open Arms o Pallassos sense Fronteres). Que hi haurà un 2n Festival d’Arts Escèniques ProsCrits. El vam aplaudir fins a deixar-nos-hi les mans.
L’organització havia previst que marxéssim per la carretera d’Alforja, però com que érem els últims vam tornar pel mateix camí d’arribada. Ah, no ho havíem dit, tot costava 20€!!! també ens hem deixat de dir l’única crítica que se li ha de fer a ProsCrits: el 2n Festival d’Arts Escèniques, que serà l’estiu proper, mai no podrà superar aquest primer.
[1] Ha rebut nombrosos premis: De la crítica (Barcelona, Cannes i Mu?nich); OBIE (Nova York); FAD (Barcelona); Festival de Amendola (Itàlia); Nas d’Or (Barcelona); de Teatre (Portugal, Chile, Malaga i Cannes); Moers Comedy Festival (Alemania); Acadèmia dels Bufons, (Moscu?); Just For Laughs Festival, (Montreal); representant oficial d’Itàlia en les Olimpíades Teatrals de Moscu?; Oxcars 2008; de la República 2013 a Madrid. També ha rebut agressions, acusacions judicials, amenaces i intents d’assassinat.
Ben Aixà i Isabel Salvat.
+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat


Comentaris recents
24/10/2013
Pitxi
Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...
17/10/2013
Josep Maria Garcia Abelló
Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...
17/10/2013
Josep Bigorra
Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...
13/10/2013
Un Que Contrasta Les Notícies
Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...
08/09/2010
Miguel y Espe
Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada
06/01/2010
Albert Aragonès
Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...
09/09/2009
Pitxi
A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...
05/09/2009
Eladi Huguet Salvat
Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.
01/09/2009
Albert Aragonès
Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/
01/09/2009
Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet
Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...
06/08/2009
Eduard (lamussara.org)
Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.
18/07/2009
Jaume Queralt
Veure el video de Jaume Queralt
16/07/2009
Joan Mº Rius Serra
Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...
20/06/2009
Sergi
Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...
10/06/2009
Salvador Juanpere
Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...
28/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...
25/04/2009
Raquel
Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.
25/04/2009
Raquel
Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...
18/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...
17/04/2009
Eladi Huguet Salvat
La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...
07/04/2009
Raquel
Coincideixo totalment amb el comentari anterior.
06/04/2009
elsemanaldetarragona
me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?
26/03/2009
Eduard
Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...
26/03/2009
Eduard
Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...
15/03/2009
Raquel
Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...
Articles recents
13/01/2025La nostra gent, Efemèrides, Portada
1. Clàudia Vilanova Urbano & Aleix Ferré Mateu, 24 de febrer
2....
13/01/2025La nostra gent, Efemèrides, Portada
2023
Sebastià Mestre Ferré, als 74 anys, 22 de desembre
Salvador...
13/01/2025La nostra gent, Efemèrides, Portada
1. Guiu Calafat Huguet, 8 d'abril
2. Leo Garrido Huertas, 26 de juny
3. Marina Mestre...
13/01/2025La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada
Molt bona nit, vilaplanencs i vilaplanenques!
Volíem fer un petit discurs, ja que...
13/01/2025Passatemps, Portada
13/01/2025Opinió, Editorial, Butlletins, Portada
Cada nova edició de la revista Lo Pedrís és un repte, i quan surt...
13/01/2025Història, Història local, Portada
A Lo Pedrís núm. 97, va sortir el pany de la porta del número 3 del carrer...
13/01/2025Recerca, Cuina, Portada
S'acosten festes i avui us vull portar unes receptes molt bones, un entrant i un final...
13/01/2025La nostra gent, Entitats, Homenatges, Escola, Portada
20 CURSOS D'ESCOLA
Raúl i Conxi
Per començar a parlar-vos...
13/01/2025Història, Història local, Portada
Aquesta tardor hem pogut veure com s’acabava un dels períodes més...
13/01/2025Què passa, Esports, Portada
Feia molts anys que el nostre poble no era l’epicentre de les curses de muntanya de forma...
13/01/2025Opinió, Articles, Portada
PUJA
La benvinguda pluja que ha fet baixar el riu, ha omplert les basses del terme, ha fet...
13/01/2025Literatura, Lingüística, Portada
En aquest número de Lo Pedrís iniciem una nova secció, en la qual us...
13/01/2025Què passa, Notícies, Portada
El diumenge 22 de desembre vam portar a les nostres terres el Documental “Vidas...
13/01/2025Què passa, Activitats, Notícies, Portada
Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys
El diumenge, 27...
13/01/2025Literatura, Lingüística, Portada
La paraula d’aquest número està plena de sorpreses, ja que s’acostuma a...
13/01/2025La nostra gent, Records, Portada
La Carlota, la Carme, la M. Cinta, la Nati, la Manoli i la Cristina, a la Plaza Mayor de Madrid....
13/01/2025Què passa, Notícies, Portada
Del Pi Gros, també conegut fora vila com a Pi Gros de l'Aleixar, en podríem dir...
13/01/2025Què passa, Notícies, Portada
El Pi del Fernando ens remet a les passejades infantils per comprovar com calia...
13/01/2025Què passa, Entitats, Notícies, Jubilats, Portada
L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 24 de novembre de...
13/01/2025Què passa, Activitats, Notícies, Portada
13/01/2025Què passa, Activitats, Notícies, Portada
13/01/2025Què passa, Activitats, Notícies, Portada
13/01/2025Què passa, Activitats, Notícies, Portada
12/01/2025La nostra gent, Homenatges, Portada
Un vespre d’agost va sonar el mòbil. Eren la Mireia i el Josep que em van proposar...
10/01/2025Què passa, Esports, Portada
Aquesta proposta només és apta per a excursionistes amb un cert punt...
10/01/2025Recerca, De cinema, Portada
Comença el curs cinematogràfic amb les estrenes de quatre directores....
10/01/2025Història, Masos, Portada
L'objectiu de la Secció Masos i Cases de la Mussara era presentar-vos tots els...
10/01/2025Literatura, Poemes, Portada
Només, quan el vent bufa tan fort,
som conscients de la nostra feblesa,
que...
10/01/2025Opinió, Què passa, Articles, Notícies, Portada
El temps, el temps tan preuat, i molts cops ignorat. El temps, si el poguéssim aturar un...