Recerca - Casos i coses | Revista 66

Les nostres Fonts: La Font de les Creus

ALBÚM FOTOGRÀFIC: LES NOSTRES FONTS
FOTO 4-  LO PEDRÍS, núm. 58, desembre 2014:  La Font de les Creus.  
 

La Font de les Creus és possiblement una de les fonts més emblemàtiques i boniques de Vilaplana. La seva proximitat al nucli urbà i el fet que gairebé tot l’any hi ragi aigua fresca i bona, amb més o menys cabal, són dos bons motius per la seva popularitat.  De fet, és l’única font del nostre terme municipal que es cita, dins de la firma Muntanyes de la Costa Daurada, com a lloc d’interès patrimonial i de promoció turística de la vila.

És de suposar que la font rep el nom de les Creus per la seva proximitat amb les tres Creus, com a símbol religiós del Calvari de Jesucrist, que hi ha pintades dins d’una gran arcada de ciment lliscat blanc que pertany a la façana lateral de cal Macià i que està situada a la placeta de la Riba. Si vas des del poble en direcció cap a la font, el pas i la visió per davant de les tres creus, dues de petites als laterals i una de gran al centre, és obligatori. Encara que a dia d’avui, la pintura està molt deteriorada i quasi bé no es veu cap creu. D’aquí, possiblement, li ve el seu nom.

La font de les Creus està enclavada al principi del camí cap a la Mussara i que més endavant es bifurca per la vessant de les Tosques i per la de les Campanilles. La trobem després de traspassar les últimes cases del carrer de Santiango Russinyol, en direcció nord del poble. Tot just abans de creuar el riu de les Valls, en una cantonada a mà esquerra del camí cimentat i al final d’una pronunciada pendent de baixada.

Segons he pogut consultar, l’aigua de la font de les Creus neix molt a prop. No deu d’arribar ni a 100 metres aproximats de distància. Una pedra sorrenca d’un vermellós morat, que hi ha una mica més amunt, a l’altra banda del camí i a mà dreta baixant,  ens indica la direcció on probablement s’hi troba la veta subterrània d’aigua que més endavant fa esdevenir el raig de la font.

No se sap del cert els orígens de la font de les Creus, però tothom coincideix que és una Font de Tota la Vida. És a dir, que els avis i besavis de la gent més gran de l’actual Vilaplana sempre l’havien vist rajar i que sempre hi havien anat a buscar-hi aigua per consumir allí o a les seves llars. Diria que probablement té uns quants segles d’antiguitat. No m’atreviria a dir quants.

Segons la Maria Rufina, als anys 40 del segle XX, quan ella era petita, corria la brama que de l’aigua de la font sortien sangoneres. Fins i tot, explica que al poble es van comprar coladors a una dona d’Alforja per caçar-les, però mai es va poder comprovar realment.

A mitjans dels anys 90, crec que al 1995, l’Ajuntament va fer unes obres de reforma i millora a la font de les Creus, les quals comandava el Sebastià Mestre Cardona, de Cal Gori.  Ell, que a més de pagès també feia de paleta, mentre feia les obres, va dibuixar en el ciment tres creus petites per remarcar el simbolisme del nom propi de la font. Si hi aneu fixeu-vos bé ja que romanen allí estampades. Al marge d’aquesta anècdota o recordatori,  la remodelació de la font va consistir en diverses millores com per exemple assentar bé la font, fer-la més accessible al públic, col·locar un cercat de fusta de pi amb tractament autoclau per delimitar la zona, construir bancs de pedra, arranjar diverses passeres per travessar el riu i netejar i desbrossar les males herbes del seu entorn natural, la qual cosa va donar forma i dignitat a l'espai natural de lleure de la font que avui en dia coneixem. Penso que aquest arranjament es va dur a terme molt possiblement a causa dels grans aiguats del 11 o 12 d’octubre de 1994 perquè la font de les Creus i el seu entorn natural van quedar bastant malmesos pel gran cabal d’aigua que baixava pel riu. Diuen que a la serralada de la Mussara hi van caure prop de 500 litres per m2.

D’altra banda, i en relació a la seva descripció paisatgística, un dels grans encants de la font de les Creus és que aquesta està rodejada d’un promontori de pedra de granit gris i blanc que li serveix de fonament per assentar-s’hi en una petita esplanada de la mateix pedra al fons i en un raconet. Aquest promontori li serveix alhora per enclotar-la circularment en una mena de grades en forma de minúscul amfiteatre romà, salvant les distàncies, és clar, o si voleu com una mena de pedrissos naturals granítics de formes irregulars per a poder-hi seure i contemplar tranquil·lament aquest espai de lleure fresc, ombrívol i de repòs.

De la font de les Creus, també cal destacar l'exuberància de les plantes enfiladisses que la circumden per damunt del marge de pedra on reposa i que agafen tots els colors del verd a l’estiu i gran varietat de tons ataronjats i ocres quan comença la tardor. Tampoc no puc deixar de fer esment dels grans noguers que s’enlairen imponents a la seva mà dreta i que li donen ombra per convertir tot el seu entorn en un espai encantador. Si,  a més a més, estem de sort de poder estar-hi quan baixa el riu amb força, després d’haver plogut copiosament, el so intens i melodiós de l’aigua del riu de les Tosques que li baixa per la seva vora i que neteja les males herbes , encara li augmenta més la seva màgia i encant. Potser, per tot això, quan visites la font de les Creus és probable trobar-hi sempre algú que hi reposa, mentre beu o hi omple aigua del seu raig, mentre pot contemplar la bellesa que irradia el conjunt del seu espai natural. 

Octubre 2016

Josep M Garcia Abelló