Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Tradicions | Revista 51

Les festes de la Mussara (part III)

Pel maig, Sant Isidre

A la Mussara, al maig era festa grossa. Fins a temps ben recents van mantenir el costum de guarnir la plaça durant tot el mes amb un pi ben gran plantat al mig. L’últim dia d’abril o bé el primer de maig una colla de joves anaven a buscar-lo en algun bosc proper, el portaven al poble, li tallaven algunes branques baixes i feien un clot per plantar-lo. Quan s’acabava el mes el tornaven a arrencar, el venien a alguna empresa serradora i es repartien els beneficis.
El maig era també el mes de Maria, i almenys a inicis del segle XX se celebrava durant tot el mes amb l’església guarnida.

A més d’aquests costums que compartien amb molts altres pobles, els mussarencs van acabar celebrant al mes de maig la seva festa major. De fet, la primera festa major de la Mussara va ser Sant Salvador –el 6 d’agost–, però a inicis del segle XX va ser substituïda per Sant Isidre –el 15 de maig–, en un procés que comentarem més endavant en parlar de les festes d’estiu.
No sabem des de quan els mussarencs feien festa per Sant Isidre abans d’esdevenir festa major. Arreu del país, la devoció cap a aquest sant protector de la pagesia es va estendre molt ràpidament a partir del segle XVII. Els nostres informants ens han transmès una cançó que es cantava aquest dia a la Mussara, i que relaciona el sant amb l’aigua tan necessària per als conreus i per a la vida diària:

“Sant Isidro, Sidro, Sidro
Sant Isidro Llaurador
pega punxada a la roca
fa sortir una font major”.

L’inventari de la parròquia de 1924 fa constar que a l’església s’hi conservava una còpia manuscrita dels gojos de Sant Isidre, sense música. Podem pensar que probablement es cantaven en algun moment de la seva festa.

A la Mussara, a inicis del segle XX existia una confraria de Sant Isidre, formada pels xics solters, que es cuidava d’organitzar aquesta festa. Per exemple, treien atxa a la missa –acte que es va deixar de fer després de la guerra– i es repartien entre ells unes coquetes.

La devoció dels mussarencs cap a Sant Isidre en aquells moments era tan important que tenia dues imatges a l’interior de l’església parroquial. Una presidia el seu propi altar, situat al costat de l’epístola i cuidat per la confraria del sant. L’altra acompanyava Sant Salvador a l’altar major.

Un altre acte de la festa de Sant Isidre que es va perdre després de 1936 era la processó, que sortia cap a les 10 del matí. L’encapçalaven els majorals amb les tres banderes de damasc que es conservaven a l’església –una vermella, una blava i una morada. La bandera més alta era la de Sant Salvador i tenia uns sis metres de llarg; la portava l’últim noi que havia tornat del servei militar. Darrera anava l’escolà amb la creu, amb un escolanet a cada banda portant un penó. El seguia el capellà, acompanyat per un cor de cantors. Darrera hi anava la imatge de Sant Isidre, damunt d’un tabernacle guarnit amb espigues de blat. Tancaven la processó les autoritats, seguides de la resta dels parroquians.

Aquell dia, a les cases es feia dinar de festa major, tan abundant com ho permetien les possibilitats econòmiques de cadascú. Moltes famílies mataven un be i feien orelletes o altres postres especials, com ara crema o flam.

L’acte més lúdic, però, era el ball. A la Mussara, com en molts altres pobles, hi havia dos sectors –anomenats popularment partits–, identificables per criteris econòmics, socials i ideològics. Cadascun organitzava el seu ball, tant els diumenges com el dia de festa major. Almenys a inicis del segle XX i fins a la desaparició del poble, el partit de la Poca-roba –identificable amb les famílies de classe mitjana i baixa, més aviat d’esquerres– organitzaven el seu ball al cafè de ca l’Estudiant, mentre que els de la Saramandussa –les famílies més benestants, properes a les dretes– sembla que durant l’any feien el ball a cal Cassoles i per festa major a la plaça.

Aquest ball no atreia només els mussarencs sinó també la gent dels pobles dels voltants: la Febró, Capafonts, Arbolí, Gallicant, la Cadeneta, l’Albiol... No hem d’oblidar que, en la societat tradicional, els balls i les festes majors eren les ocasions que tenien per relacionar-se amb gent dels altres pobles i, si hi havia sort, trobar parella.

A banda d’intencions festejadores, all ball s’hi anava a ballar. Normalment comptaven amb un sol músic, que tocava totes les peces amb un acordió, un bandaleó o un manúbrio. Més endavant, ja ben entrat el segle XX, es van començar a utilitzar les gravacions que posaven a la gramola, tot i que això també depenia de si era el ball dels pobres o el dels rics. Pel que fa a les danses, els testimonis ens han parlat de pasdobles, jotes i masurques, les danses més populars a inicis del segle XX.

A la Mussara, com en la majoria dels pobles, el ball no servia només per divertir-se: també ajudava a finançar les despeses de la festa. No és que fessin pagar entrada, sinó que es pagava per encetar la dansa.

Aquesta fórmula, coneguda generalment com a ball de coques, consistia a tenir preparades durant el ball un seguit de coques fetes amb pasta adobada i sucre, que dies abans havien encarregat al pastisser de Vilaplana. Això és el que ens han explicat els testimonis d’inicis del segle XX, però és possible que en èpoques més reculades les preparessin les mestresses de diferents cases i masos, ja que molts comptaven amb forn propi.
Durant el ball, aquestes coques s’anaven ensenyant als homes que eren presents a la festa i les acabaven encantant d’una en una. Abans de començar cada ballada, un dels organitzadors deia “Quant ne doneu, de la dansa?” i els homes interessats en lluir-se davant de les seves parelles anaven oferint diners. Aquell que en donava més –els testimonis parlen de 5 o 6 pessetes, per exemple– es quedava la coca, anava a buscar la seva parella i tenia dret a triar la dansa –els darrers anys, els qui no en sabien demanaven un pasdoble– i a començar-la. Més tard, s’hi afegien la resta de balladors.

Amb el mateix mètode s’encantaven la toia i el ball del pensament; en aquest cas, l’objecte subhastat era algun objecte de bijuteria de poc valor.

En canvi, en el ball del ramallet era la noia la qui triava parella. S’anunciava amb aquesta cantarella: “Se fa sapiguer que ara serà el ball del ram, que les xiques han d’anar a buscar el xic.” Cada noia triava un ballador, ell li comprava un pomet de flors i ballaven junts dues danses.

Enmig del ball feien una pausa, que anomenaven “la mitja hora”. Els balladors anaven a comprar les begudes que oferien els organitzadors, s’asseien i descansaven una estona.

El ball s’allargava força estona. Tant, que els forasters de vegades s’acabaven quedant a sopar allà i anaven fent gresca tota la nit, fins a l’endemà. Jugaven a dir disbarats, a endevinar qui tenia l’anelleta i altres entreteniments col•lectius d’aquest tipus.


Altres festes de primavera

En un moment variable entre els mesos de maig i juny s’escau Corpus, que abans del Concili Vaticà II –dècada de 1960– se celebrava en dijous. A la Mussara tenim documentada la festa en la seva versió més reduïda: missa i processó pel poble; probablement en aquesta processó s’utilitzava el tàlem de 4 barres que apareix a l’inventari de la parròquia de 1924. La setmana següent se celebrava, com en molts altres pobles, la Vuitada de Corpus: no ens ha arribat testimoni exacte del funcionament d’aquesta festa, però probablement tenia la processó com a element central.

A mitjan juny, els mussarencs celebraven una festa doble. En algun moment de la història que no coneixem, es va decidir que el 13 i 14 de juny celebrarien una festa en honor de Sant Salvador independent de la diada del sant. Això és el que s’anomena una festa votada, i habitualment les poblacions les creaven com a mostra espontània d’agraiment envers un sant al qual havien adreçat alguna pregària de gran trascendència col•lectiva com ara la fi d’una sequera, d’una epidèmia o d’una guerra.

Tal com ha restat al record dels testimonis, la festa votada de Sant Salvador consistia en una processó en honor de Sant Salvador i Sant Antoni de Pàdua el dia 13 de juny, i un ball l’endemà. Pel que fa a la presència de Sant Antoni de Pàdua en aquesta festa votada, hem de tenir en compte que és el sant del dia 13 de juny i que, segons una descripció d’inicis del segle XX, la seva imatge era a l’altar major al costat dels dos patrons de la Mussara, Sant Salvador i Sant Isidre.


Festes d’estiu

Com a tot arreu, l’estiu començava per Sant Joan. El centre de la festa era la foguera que, tal com recorden els testimonis, es botava.

Durant el mes de juliol no ens consta que els mussarencs celebressin cap festa. En canvi, començaven el mes d’agost amb la festa major de Sant Salvador, el dia 6.

Sant Salvador era el patró de la Mussara i el sant titular de la seva església parroquial, probablement des de la seva fundació a l’època medieval. La seva imatge presidia el retaule de l’altar major de l’església, segons l’inventari de la parròquia de 1924.

Almenys des de finals del segle XVIII comptava amb una confraria pròpia, i a inicis del segle XX es conservava a la sagristia secundària un “banc de Sant Salvador”, probablement destinat a conservar els objectes de la confraria.

La devoció dels mussarencs cap a Sant Salvador es reflecteix en el gran nombre de nens als quals es posava aquest nom –tot i que en altres municipis també trobem utilitzat aquest patronímic amb més abundància que a l’actualitat. També n’és una prova el fet que la campana grossa del campanar, que pesava 6 quintars i mig i havia estat construïda l’any 1738, portava el nom de Sant Salvador.

El funcionament de la festa de Sant Salvador, segons ens han transmès els testimonis, era exactament igual que la de Sant Isidre, és a dir: missa, processó, dinar familiar i balls organitzats per la Saramandussa i la Poca-roba.

Malgrat tot, els testimonis expliquen que a inicis del segle XX la festa de Sant Salvador va perdre importància i Sant Isidre va esdevenir la festa major. Segons l’explicació que ha arribat, la causa del canvi era que Sant Salvador coincidia plenament amb la batuda del blat: a la Mussara el clima retarda el cicle dels cereals i la sega no començava fins al juliol. La perspectiva de perdre un dia de feina mentre la collita romania exposada al tros o a l’era –i subjecta a possibles robatoris– i la necessitat d’aprofitar els escassos dies en què la boira respecta la Mussara –per batre, el gra ha de ser ben sec– sembla que van mobilitzar una part dels mussarencs, que van demanar a l’arquebisbe el trasllat de la festa. Anton Agustench explica a les seves memòries que durant uns anys els rics celebraven la festa un dia i els pobres un altre, amb algunes situacions de conflicte com aquell any en què un animal, que tornava carregat de la feina, va irrompre enmig de la processó que celebrava l’altra meitat dels mussarencs.
Fos com fos, la festa de Sant Salvador va desaparèixer –no hem pogut confirmar que en la seva totalitat– però va romandre en el record col•lectiu com a dia del sant patró.


Cloenda

Els mussarencs acabaven el cicle festiu de l’any per Tots Sants, recordant els seus difunts mentre coïen castanyes i intentaven resguardar-se dels primers freds de la tardor.

Setmanes després tornaria a començar la roda de festes amb el cicle de Nadal, després el d’hivern, la Quaresma i la resta de l’any. Unes festes que utilitzaven els referents i els recursos de la litúrgia cristiana i del cicle de la natura, entre altres. I que, com hem vist, s’anaven transformant d’acord amb l’evolució de la societat.
Com a tot arreu, però encara més en un lloc en què el medi –dispersió horitzontal i vertical dels masos al llarg dels cingles i les planes– dificultava la trobada diària entre els seus habitants, a la Mussara les festes van continuar exercint la funció polièdrica d’espais d’esbarjo, de relació humana, d’intercanvi amb els pobles veïns i de punt de trobada de la comunitat per tal de reforçar els seus llaços de cohesió.

El cicle festiu va continuar girant fins que no va quedar comunitat per cohesionar i la Mussara va desaparèixer com a col•lectiu demogràfic, ara fa justament cinquanta anys.



Reus, agost de 2012


Montserrat Flores Juanpere i Laura Poblet Estivill




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Opinió, Què passa, Articles, Activitats, Teatre, Portada

BRAVO!

No tinc cap esperança d’esdevenir crític de teatre, només és...
La nostra gent, Què passa, Recerca, Efemèrides, Notícies, Casos i coses, Vilaplanencs exteriors, Portada

Nou reportatge del National Geogràfic: El reportatge que ens van voler amagar!

Washington DC (del nostre Corresponsal) Ni les amenaces de la CIA, ni la política...
Què passa, Notícies, Portada

Resultats Eleccions Europees i Municipals a Vilaplana, 26-05-19

Resultats Eleccions Europees a Vilaplana Participació: (378 83,63%)  ...
Recerca, Casos i coses, Portada

Aquerel·les: Cintes i Retalls de Paisatge de Fina Royo Abelló

Cintes : tires estretes d’aparença senzilla de formes, materials y colors...
Què passa, Notícies, Portada

Discurs de presa de possessió de Josep Bigorra

Regidors, regidores, amics, amigues i familiars. Moltes gràcies a tots per la vostra...
Opinió, Articles, Portada

PULS'METRE

PUJA És una excel·lent notícia el debut de l’actriu Soraya...
Recerca, Cuina, Portada

Mussarafood: La cuina de casa

En lloc de parlar de grans plats, avui us parlaré de vi. I no perquè en sigui...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

7x7 Set preguntes per a Set Regidors: Carles Duran Aymamí

1. Què us va fer decantar per presentar-vos? Personalment va ser una proposta del...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

7x7 Set preguntes per a Set Regidors: Marc Mestre

Què us va fer decantar per presentar-vos? En el meu cas jo ja formava part del...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 76 (juliol 2019)

Des de l’Editorial, agraïm a l’exalcalde de Vilaplana Tomàs Bigorra...
La nostra gent, Què passa, Records, Notícies, Portada

ORLES PROMOCIÓ 2105-2019

Com cada any, a cada institut hi ha alumnes que van superant etapes, que acaben la...
Què passa, Activitats, Portada

Festa Major de Sant Sebastià - recital poètic

Entitats, Escola, Portada

Activitats Escola Cingle Roig

Què passa, Activitats, Portada

Setmana Santa

Què passa, Activitats, Portada

Sant Isidre

Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

17 DE MAIG, UN POBLE FLORIT I DE COLORS!

El passat 17 de maig vam celebrar a Vilaplana, juntament amb altres pobles del Baix...
Entitats, Escola, Portada

JUGUEM I APRENEM!!

Durant tot el curs, els nens i les nenes de cicle inicial i infantil hem fet diferents tallers...
Entitats, Escola, Portada

EL SALVADOR JOANPERE ENS ENSENYA LA SEVA FEINA

El dijous passat ens va venir a buscar el Salvador Joanpere a l'Escola. El Salvador...
Entitats, Escola, Portada

EXPERIMENTEM AMB LA LUPA BINOCULAR!!!

L'Anna, la tieta de la Laia i la Berta, és biòloga i ha vingut a la nostra...
Entitats, Escola, Portada

CONCURS DE DIBUIX PER SANT JORDI

Per Sant Jordi vam fer moltes activitats, entre elles un concurs de dibuix entre tots els...
Entitats, Escola, Portada

SCHOOL TRIP TO REUS

          On Tuesday 2nd April, the children of Vilaplana and...
Entitats, Escola, Portada

DIA DEL MEDI AMBIENT

Aquest 5 de juny ha estat el dia del medi ambient. A l'escola hem organitzat uns tallers...
Què passa, Entitats, Música, Escola, Portada

CANT€NIA

El passat dilluns 3 de juny de 2019, els nens i nenes de CS de Vilaplana i de l'Aleixar,...
Entitats, Escola, Portada

Aventurers de Jumpland  

El dilluns 27 de maig vam realitzar la sortida de final de curs. Ens esperaven un munt...
Entitats, Escola, Portada

Un final de curs de molta alçada

El dia 27 de maig, de bon matí, es podien percebre els nervis i l’emoció a...
Entitats, Escola, Portada

UN FESTIVAL M€GIC!

Aquest any el festival de final de curs ha sigut un festival màgic i ple...
Entitats, Escola, Portada

La météo

Si vous voulez savoir quel temps il fait à Vilaplana, vous devrez le demander aux...
Entitats, Escola, Portada

JUGUEM AL DUNI-COR !!!!

Us volem presentar un altre esport alternatiu nascut a l’Argentina. El Duni-Cor, un...
Opinió, Recerca, Articles, Natura, Portada

GRETA, LA VISION€RIA

Istiu del 2018 a Suècia, onades de calor inaudites i incendis forestals. El 20...
Literatura, Contes, Portada

Petits Furs: el Justicier

        No sé pas quant de temps fa que parlo amb...