Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Assaig | Revista 28

Les cròniques endiablades del Pep Pelat (XI)

Tècniques d’assetjament

Des de l’antiguitat que és ben coneguda la tàctica del setge per part del conqueridor amb l’objecte de sotmetre una ciutat, una plaça forta, etc, sense esmerçar-hi gaires recursos materials ni vides humanes. Consisteix a tallar el subministrament de la població tot impedint-ne les entrades i sortides mitjançant l’encerclament militar fins que la gana i les necessitats acaben per minar les forces i la moral dels defensors i els porta, bé al suïcidi, bé a consumir les darreres forces tractant d’occir algun enemic tot presentant-li batalla, una batalla desesperada, la darrera. Aquesta fase sol anar acompanyada d’episodis dramàtics d’incendis i d’autodestrucció per tal d’impedir que l’assetjant es pugui aprofitar de cap dels seus béns, fins i tot es mata la canalla perquè no caigui en mans enemigues. La història en va plena d’aquests episodis. A un servidor, de petit, li n’explicaren unes quantes. Són ben frescos en el meu record els noms de Sagunto i Numancia, entre d'altres, que els mestres espanyols ens ponderaven fins a fer-se pesats. Curiosament ni Sagunto ni Numancia no van tenir cap transcendència pel que fa al decurs de la història però es veu que enaltia els valors patrioters –espanyols, per descomptat- malgrat que Espanya com a tal encara trigaria, pel cap baix, un parell de mil·lenis en constituir-se. Hi ha a la història, però, uns quans episodis d’assetjaments que sí que tingueren transcendència, i molta; tanta que constituiren les bases de l’actual ordre de l’Europa dels estats. Curiosament, cap mestre no me’n va parlar, no sé si per seguir una lògica estratègica de manipulació mental i històrica o simplement perquè els mateixos mestres no ho sabien. Això últim és prou plausible (juro que em van vendre Andorra com una república). Com carall havien de saber que fins el s. XV encara hi havia uns estats (regnes) que es deien la Provença, Occitània o la Gascunya... El cert però, és que els diversos setges sobre Tolosa de Llengadoc per part del rei de França, esperonat pel Vaticà, el posterior enderrocament de les muralles defensives, el setges de Carcassona i més tard el de Montsegur, (a qui no li sona allò de “mateu-los a tots, Déu ja coneixerà els seus”, em refereixo, és clar, a Simon de Monfort) determinaren la línia política, ideològica i religiosa que havien de seguir els pobles que, més tard, constituïren els estats actuals, amb molts factors aleatoris d’injustícies i braguetades.

El cas de Catalunya és una mica més recent. Catalunya caigué sota el domini polític dels espanyols després de la guerra de Successió, que van guanyar els Borbons (no pas els espanyols, que aquests no n’han guanyada mai cap) i amb la guinda final d’un setge, també: el setge de Barcelona. A l’escenari defensiu de la ciutat no es va arribar al suïcidi col·lectiu ni res de tot això però també hi van tenir lloc episodis absolutament dramàtics i d’un heroisme que impressionà al mateix Felip Vè, malgrat tot, de res no va servir davant de la pressió dels exèrcits borbònics i la ciutat, com totes, al final va caure i , sense massa escarafalls i en molt poc temps, els barcelonins recuperaren el pols de la normalitat quotidiana, amb l’única diferència que el tros havia canviat d’amo. Però amb la derrota militar no n’hi ha prou per assimilar en un tres i no res tot un poble; compte, un poble superior amb molts aspectes al castellà. Aleshores va començar l’ambiciós procés de canviar l’identitat nacional de les persones i, amb això sí que han estat intel·ligents, de seguida van comprendre la importància de la llengua, i encara que sabien que la substitució era un procés molt lent, es van posar les piles immediatament i, mans a l’obra, van crear una eina que semblava d'una eficàcia abassagadora, a saber: els Decrets de Nova Planta on, mitjançant un reguitzell d’obligacions, prohibicions i maniobres de descrèdit, hom pretenia l’anul·lació de l’idenentitat catalana (també valenciana i balear). No ha estat fàcil, però. Aquells decrets no van assolir l’èxit que hom esperava i sense cap més mesura haurien fracassat perquè el poble català, rebec fins fa ben poc, va ser fidel a la seva llengua i senyes identitàries.

I ara, però, ¿què està passant? Doncs mira, de passar, passar, passen moltes coses però l’objectiu final és el mateix: el total anorreament del poble català i, per descomptat, dels Països Catalans. Com? Molt senzill, mitjançant la colonització i -no podia ser d’altra manera- l’assetjament. La colonització a la que ens veiem sotmesos, té un component d’ambició afegit: no pretén únicament l’espoli de la colònia, la colonització també és cultural, hom pretén assimilar, per això celebrem Sant Isidre i no San Roderic (quina vergonya, foraster i per postres madrileny) ¿A algú li calen més exemples? a més, ara l'assetjant disposa d'uns instruments inèdits fins fa ben poc: TV, cinema, internet..., que permeten l'adopció d'unes tècniques molt subtils i d’una eficàcia inqüestionable. L'ocupació física, però, va començar discretament a començaments del s. XX. Els primers contingents van ser totalment assimilats, però a l’època franquista la cosa s'agreujà perquè es va convertir en un fenòmen de masses. Els assentaments, en aquest cas es produïren a les àrees suburbials urbanes. Tant bon punt consolidada la perifèria com a cap de pont, es va anar prenent el nucli urbà de les ciutats. Naturalment en aquest procés, molts colons acaben per abraçar el poble que els acull, però abunden molt les actituds arrogants i prepotents per part dels nouvinguts, massa. Tanmateix, la conversió identitària, ara, ja només es produeix en un sentit. Superats numèricament en unes proporcions inassumibles, el procés es troba a les acaballes. Ara, en ser minoria, un fet marginal diria jo, ni interessem ni ens fem respectar, fins al punt que hi ha qui s’atreveix a dir bajanades tant inversemblants com aquella que el castellà està perseguit a Catalunya o pot aparèixer un partit com Ciutadans, que reivindica llibertat no a l’opresor, sino a l’oprimit, que malda per conservar un bri del poder polític que se li esmuny.

Ara mateix, al medi rural crec que hi té lloc l’última etapa de la colonització d’aquest país. Els és molt fàcil perquè tenim les defenses molt debilitades i la població autòctona ha perdut definitivament l’autoestima, s’ha cansat de fer oposició i colabora obertament amb els colons, també amb els colons d’última generació. Això es nota sobretot perquè els parlem la llengua de la metròpolis. Els fem, doncs, el llit sense gaire sentiment ni consciència de ser-ne còmplices ni d’adoptar actituds servils. Però ves per on, torna a funcionar la vella tàctica del setge. Sí, al medi rural també... La cosa funciona així: primer s’ocupa el terme, es compren propietats, es tanquen les finques, es delimiten espais i després. en un assalt final, es pren el nucli. Passa com a l’escola, sí, no riguin, els nens "hi juguen” (quina gràcia) un paper crucial en el procés: es comença pel pati i s’acaba per les aules. Un servidor, però, els vol trametre un missatge de tranquil·litat Això va molt poc a poc i molts ni tan sols arribaran a veure el final del procés perquè manquen encara –pel cap baix- uns vint anys per completar-lo. A més, això és com la mort, no se l’ha de témer la mort perquè quan ella és, nosaltres ja no hi som i tururut, tururut...

Lo Pep Pelat




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Recerca, Natura, Portada

ON ÉS EL BOSC?

Quan em va arribar a les mans el passat número de Lo Pedrís i vaig donar una...
Recerca, Cuina, Portada

CUINA DE CONFINAMENT, CUINA DE SUPERVIVÈNCIA, CUINA DE MERCAT, AL CAPDAVALL CUINA PER MENJAR

Han estat un mesos, des del 15 de març aproximadament, que les nostres vides han...
Opinió, Articles, Portada

PULS'METRE

PUJA.-   Lo Pedrís. La celebració del seu 20è aniversari posa de...
Recerca, Cuina, Portada

CUINA UN PLAT MARROQUÍ: BSTILA

INGREDIENTS Tres cebes grosses, dos pebrots verds, 2 calamars mitjans, 2 filets de peix...
Opinió, Articles, Portada

Lo Pedrís, germen de vida i de futur

Quan tenia 12 anys Lo Pedrís em va donar la oportunitat d’escriure-hi per primera...
La nostra gent, Records, Portada

En record a Lluis Soler Gatell

HAIKU A LA MADURESA DE LAURIE ANDERSON  I LOU REED   I el nen que tots portem...
Què passa, Activitats, Portada

Càritas Vilaplana. Recollida neteja

CÁRITAS   VILAPLANA...
Què passa, Notícies, Portada

Càritas Vilaplana

CÁRITAS   VILAPLANA       ...
Què passa, Activitats, Portada

DESCORFINATS, espectacle lúdic i familiar.

El divendres, 19 de juny, a la pista del Casal, i amb les distàncies de seguretat, vam...
Què passa, Activitats, Esports, Portada

En el canvi hi ha la possibilitat de millora (10 anys de Sortides Nocturnes al juliol)

En el canvi hi ha la possibilitat de millora, d’atacar el tedi, de créixer, de donar...
La nostra gent, Records, Portada

COMIAT

Aprofito aquest espai per acomiadar el meu estimadíssim company Lluís Soler Gatell...
Opinió, Articles, Portada

20 anys de Lo Pedrís, 80 butlletins d€història de Vilaplana  

Possiblement, quan pensem amb Lo Pedrís el primer que ens ve al cap és el...
Opinió, Articles, Portada

LO PEDRÍS, VINT ANYS INOCULANT EL VIRUS DE LES LLETRES  

L’octubre de l’any 2000, en la presentació del número u de Lo...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevista a Júlia Pàmies Besora

Segur que no sabríem pas dir quina de les entrevistes que hem anar recollint durant els...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 80 (juliol 2020)

El recanvi és bo, necessari i beneficiós, ja sigui per la transparència...
Opinió, Articles, Portada

A mode d€agraïment i perquè en quedi constància  

Em va dir «per què no escrius alguna cosa pel Pedrís?» Després...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A MARIONA QUADRADA MONTEVERDE

Que bé que la Mariona Quadrada, una de les nostres articulistes més fidels, ens...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

MIQUEL ESCUDERO CLAVAGUERA, POETA REUSENC. EN JORDI NOGUÉS, ENS EN PARLA

Quan es va acabar el circuit poètic del Mussart de l'any passat, em van avisar que...
Recerca, De cinema, Portada

Confinats amb NETFLIX

Confinats amb NETFLIX El període de tancament que hem viscut ens ha permès...
Recerca, De cinema, Portada

Un mal endèmic o reparable?

Fou un 25 de maig de 2020. Ja veurem si la història recordarà aquesta data amb...
Opinió, Recerca, Articles, Cuina, Portada

Cap a un sistema alimentari universal

D’on venim Durant la dècada dels 60 als 70 es va començar amb...
Recerca, Natura, Portada

Rutes per a caminar

El Camí de la Bruixa (Montsant) Aparquem a l'ermita de Sant Joan del...
Història, Història, Portada

Marcel

Les brigades internacionals eren unes unitats formades per voluntaris d’esquerra vinguts...
Opinió, Articles, Portada

BTTS

Un dia qualsevol vam sortir a caminar pels voltants de Vilaplana, tot gaudint dels racons menys...
Opinió, Articles, Portada

2020

Quin any 2020, amb lo bonic i fàcil d’escriure que és el número!!!...
Què passa, Entitats, Natura, Escola, Portada

LES  SORTIDES D€ENTORN AMB ELS MÉS PETITS  

Les sortides a l’entorn són molt importants a totes les edats per conèixer...
Història, Història local, Portada

ELS MOLINS FARINERS DE VILAPLANA (II)

Al darrer número de Lo Pedrís vam oferir una mirada històrica als...
Recerca, Entitats, Natura, Escola, Portada

El nostre hort

Aquest curs podríem dir que  hem (re)començat un projecte que ens fa molta...
Entitats, Escola, Portada

TALLERS MATEM€TICS A CICLE SUPERIOR

Aquest curs els/les alumnes de cicle superior hem fet taller de matemàtiques una hora a...
Recerca, Entitats, Natura, Escola, Portada

ELS ODS: ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

Aquest any, com a acció conjunta amb altres pobles del Baix Camp, havíem pensat...