Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Assaig | Revista 25

Les cròniques endiablades del Pep Pelat (VIII)

La noblesa, com a classe o estament és aquell grup social que gaudeix de peeminències hereditàries. Hom pot accedir a ser noble bàsicament de dues maneres: que sia ennoblit pel rei o que el privilegi li vingui d’origen. Això no té a veure amb si el subjecte en qüestió és susceptible d’experimentar sentiments baixos o mal dits “plebeus”, altra cosa és posseir un cor noble. També poden ser nobles un corser, un ca, una au de presa, alguns metalls, algunes fustes; fins i tot alguns gasos (només alguns, fffffff... ) És, nogensmenys, curiós que fins i tot hi ha parts del cos humà (a més del cor ja citat) que també són nobles i d’altres que són del tot plebees (o poc decents). Així, per exemple el cervell també és un òrgan noble, els pulmons jo diria que també. Pel fetge i la melsa ja no posaria les mans al foc, per no citar la pròstata, del tot qüestionable. En les extremitats ja cal anar a pams. Els pits de les dones també són nobles, però només quan fan la seva funció nutritiva. Tota la resta d’òrgans (vagines, penis, anus, testicles, etc) són les parts baixes del cos i no mereixen la consideració de nobles, més aviat són parts indecents perquè estan relacionats amb els baixos instints (ja em perdonareu, sóc una mica antic, jo...)

Però no ens n’anem per les branques perquè el que volia és fer una reflexió sobre l’origen de la classe social que ens ocupa i la manera que interacciona amb les altres. Parlàvem de la noblia de les persones, no com a qualitat moral sinó com a condició innerent pel fet de pertanyer a l’estatus que li confereix aquest valor. Ja hem dit que la noblesa es pot adquirir de diverses formes, però qui té la facultat d’atorgar-la, apart de la bragueta, és el rei. Per això un servidor no es deix ensarronar amb facilitat. Només reconec com a nobles aquells que ostenten el privilegi des d’abans del segle XVIII. Des d’aleshores s’han produït nombroses alteracions i les sangs -com tot o quasi tot- estan molt adulterades i es continuen adulterant, si no, fixem-nos amb la princesa d’Espanya, ben plebea ella. Només això ja em dóna arguments per ésser republicà, i, si per aquelles coses de la vida (ja sé que és improbable) se’m volgués ennoblir, posem per cas per pagar-me algun favor i se’m concedís un títol nobiliari, com ara “Baró de les Valls” o “Marquès dels Camps de Vaques” o “Compte de Mascabrers” tant sols ho acceptaria si la Cúria en donés el vistiplau, perquè la noblesa, no ens n’oblidem, és, pel damunt de tot, una gràcia divina.

A la societat estamental, però, hi havia un grup que pesava més que la noblesa, a saber: l’Església. És un grup que ha anat perdent poder des de fa un parell de segles, però encara n’ostenta, això és evident. També en diem clergat, i més popularment, “clero”. En un sentit més ampli i obviant les convencions, a mi m’agrada anomenar-lo “classe sacerdotal” perquè l’expressió és atemporal, interconfessional i connecta amb les societats tribals i amb tota una infinitat de grups sectaris, sincrètics i estrafolaris. Ara, si les preeminències hereditàries de la noblesa tenen origen en les armes i, doncs, en el valor (després arribà la gràcia divina) ¿quin origen tenen els privilegis sacerdotals? Resposta: la intel•ligència, un bé escàs, per cert, un privilegi a l’abast d’uns pocs combinada amb l’oportunisme. Els poseïdors de aquest “bé de déu” dominaran el món, de fet el venen dominant gairebé des de la Caverna. ¿Que com se’n surten? és molt senzill, bàsicament és tan senzill com la negació de la mort. Per cert, fa molts anys que l’espècie humana té ben assumida la noció de la mort. La mort forma part de tota cultura, n’és part essencial i li confereix uns trets personalíssims. La mort, amb totes les variants possibles marca fets diferencials en cada poble, en cada cultura, en cada civilització. La mort es tracta des de diverses vesants i s’interpreta de distintes maneres. La mort té mil cares diferents, la més amable de totes, per un servidor, és la humorística, perquè treu ferro a un plat massa fort, tant que destroça qualsevol païdor. Així, sempre m’han sabut fer gràcia el “pàssiu bé senyor Casals” -tot xocant-se la mà a sí mateix just abans del traspàs- o el “Ja em perdonareu que no m’aixequi”, l’epitafi de la tomba d’en Groucho Marx.

Reduir tota aquesta riquesa temàtica al mite i a la fàbula no és fàcil, a més d’intel•ligencia es necessita un gran poder de seducció. Una seducció complexa, una seducció basada en part en les promeses d’una altra vida, l’eterna, l’autèntica, el retorn al Tot si el plantejament és panteístic, (o a l’U que plantejava F.V. Foix) i en part a tot un conjunt d’elements rituals, manipulacions històriques i components estètics que conjuntament amb la opulència fan un efecte devastador sobre els miserables i acovardits mortals. Aquesta seducció s’ha anat bastint lentament, amb mil històries entremig, però amb tanta força que pot arribar a situar aquesta ideia tant simple (negació de la mort) a la base de les civilitzacions. D’ací a assolir el poder hi va un pas. La gràcia, però, és conquerir poder i preservar la pell ensems, ben al contrari de la noblesa, que en el seu origen l’arriscaren perquè l’obtingueren per les armes-. És la màxima expressió del “nedar i guardar la roba”. Tot això suposà ser més poderós que la noblesa, sense necessitat d’emprar armes convencionals, cosa que no exclou, és clar, que els poders seglars les posin al seu servei o que exercitin el terror. És el poder del “Rex mundi”, ben conegut pels malhaurats i poc recordats bons homes i bones dones, als quals, des del vertigen dels segles reto, per la part que com a catòlic em toca, el més sentit homenatge perquè van ser esborrats del mapa de la manera més cruel i injusta pel poder de les armes de la noblesa gavatxa al servei de l’Església catòlica i de pas ens mataren un rei a Muret (i ens excomunicaren també) que és com dir banyuts i pagar el beure.

Amb tot això hem fet cap a la plebs, o la classe hereva d’aquell estament a les costelles del qual confluïa tot l’esforç fiscal que requeria la manutenció de l’absolutisme monàrquic i del clergat fins a les acaballes del segle XVIII. De fet, això encara és així però està canviant. La corona espanyola encara està finançada per la plebs però a l’any que ve l’Església haurà de pagar l’IVA i s’haurà de finançar amb l’aportació voluntària dels contribuents, amb les donacions dels fidels i de l’èxit de les seves finances. No vull ser alarmista però jo els aconsellaria que no es confiïn, que facin ús de la seducció i d’aquella intel•ligència que déiem, altrament els fotran el pa del cistell, vet-ho allà...







Lo Pep Pelat




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Recerca, Natura, Portada

ON ÉS EL BOSC?

Quan em va arribar a les mans el passat número de Lo Pedrís i vaig donar una...
Recerca, Cuina, Portada

CUINA DE CONFINAMENT, CUINA DE SUPERVIVÈNCIA, CUINA DE MERCAT, AL CAPDAVALL CUINA PER MENJAR

Han estat un mesos, des del 15 de març aproximadament, que les nostres vides han...
Opinió, Articles, Portada

PULS'METRE

PUJA.-   Lo Pedrís. La celebració del seu 20è aniversari posa de...
Recerca, Cuina, Portada

CUINA UN PLAT MARROQUÍ: BSTILA

INGREDIENTS Tres cebes grosses, dos pebrots verds, 2 calamars mitjans, 2 filets de peix...
Opinió, Articles, Portada

Lo Pedrís, germen de vida i de futur

Quan tenia 12 anys Lo Pedrís em va donar la oportunitat d’escriure-hi per primera...
La nostra gent, Records, Portada

En record a Lluis Soler Gatell

HAIKU A LA MADURESA DE LAURIE ANDERSON  I LOU REED   I el nen que tots portem...
Què passa, Activitats, Portada

Càritas Vilaplana. Recollida neteja

CÁRITAS   VILAPLANA...
Què passa, Notícies, Portada

Càritas Vilaplana

CÁRITAS   VILAPLANA       ...
Què passa, Activitats, Portada

DESCORFINATS, espectacle lúdic i familiar.

El divendres, 19 de juny, a la pista del Casal, i amb les distàncies de seguretat, vam...
Què passa, Activitats, Esports, Portada

En el canvi hi ha la possibilitat de millora (10 anys de Sortides Nocturnes al juliol)

En el canvi hi ha la possibilitat de millora, d’atacar el tedi, de créixer, de donar...
La nostra gent, Records, Portada

COMIAT

Aprofito aquest espai per acomiadar el meu estimadíssim company Lluís Soler Gatell...
Opinió, Articles, Portada

20 anys de Lo Pedrís, 80 butlletins d€història de Vilaplana  

Possiblement, quan pensem amb Lo Pedrís el primer que ens ve al cap és el...
Opinió, Articles, Portada

LO PEDRÍS, VINT ANYS INOCULANT EL VIRUS DE LES LLETRES  

L’octubre de l’any 2000, en la presentació del número u de Lo...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevista a Júlia Pàmies Besora

Segur que no sabríem pas dir quina de les entrevistes que hem anar recollint durant els...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 80 (juliol 2020)

El recanvi és bo, necessari i beneficiós, ja sigui per la transparència...
Opinió, Articles, Portada

A mode d€agraïment i perquè en quedi constància  

Em va dir «per què no escrius alguna cosa pel Pedrís?» Després...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A MARIONA QUADRADA MONTEVERDE

Que bé que la Mariona Quadrada, una de les nostres articulistes més fidels, ens...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

MIQUEL ESCUDERO CLAVAGUERA, POETA REUSENC. EN JORDI NOGUÉS, ENS EN PARLA

Quan es va acabar el circuit poètic del Mussart de l'any passat, em van avisar que...
Recerca, De cinema, Portada

Confinats amb NETFLIX

Confinats amb NETFLIX El període de tancament que hem viscut ens ha permès...
Recerca, De cinema, Portada

Un mal endèmic o reparable?

Fou un 25 de maig de 2020. Ja veurem si la història recordarà aquesta data amb...
Opinió, Recerca, Articles, Cuina, Portada

Cap a un sistema alimentari universal

D’on venim Durant la dècada dels 60 als 70 es va començar amb...
Recerca, Natura, Portada

Rutes per a caminar

El Camí de la Bruixa (Montsant) Aparquem a l'ermita de Sant Joan del...
Història, Història, Portada

Marcel

Les brigades internacionals eren unes unitats formades per voluntaris d’esquerra vinguts...
Opinió, Articles, Portada

BTTS

Un dia qualsevol vam sortir a caminar pels voltants de Vilaplana, tot gaudint dels racons menys...
Opinió, Articles, Portada

2020

Quin any 2020, amb lo bonic i fàcil d’escriure que és el número!!!...
Què passa, Entitats, Natura, Escola, Portada

LES  SORTIDES D€ENTORN AMB ELS MÉS PETITS  

Les sortides a l’entorn són molt importants a totes les edats per conèixer...
Història, Història local, Portada

ELS MOLINS FARINERS DE VILAPLANA (II)

Al darrer número de Lo Pedrís vam oferir una mirada històrica als...
Recerca, Entitats, Natura, Escola, Portada

El nostre hort

Aquest curs podríem dir que  hem (re)començat un projecte que ens fa molta...
Entitats, Escola, Portada

TALLERS MATEM€TICS A CICLE SUPERIOR

Aquest curs els/les alumnes de cicle superior hem fet taller de matemàtiques una hora a...
Recerca, Entitats, Natura, Escola, Portada

ELS ODS: ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

Aquest any, com a acció conjunta amb altres pobles del Baix Camp, havíem pensat...