Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Assaig | Revista 24

Les cròniques endiablades del Pep Pelat (VII)

Local

Ahir (22/03) Vaig anar a la Font del Llop. És una font que sempre he estimat, des de petit, i no sé per què, potser perquè l’associo amb el temps feliç d’aquella primera infantesa en què m’hi van portar i en què –si has estat de sort- la vida encara no t’ha colpit. Hi vaig beure aigua i, com que havia suat, el pare em deia que primer m’havia de mullar els polsos si no, no sé què deia que em podia passar. El cas és que, des d'aleshores, mai en la vida he deixat de mullar-me els polsos, havent suat, abans de beure en una font. Feia almenys dos anys que no hi anava i -ho recordo amb una precisió fotogràfica- vaig veure el peu de la taula que suporta les dues lloses que la formen com estava de malmès i vaig pensar: “Quan torni ací, aquesta taula ja haurà caigut”. Ahir, mentre pujava pel camí tot esbafegant vaig pensar: Haurà caigut, la taula?

Quan, en arribar, encara de lluny, la vaig veure en peu, el cor se’m va eixamplar; la taula havia resistit! però no, el que va succeir és que algú li va adobar el peu amb ciment i, no sé si va plegar les lloses de terra, però la taula està dempeus. El primer que em va venir al cap va ser el supòsit més natural “ha estat l’Ajuntament” (o alguna altra administració) que, fent ús del seny i la sensibilitat que les caracteritza, ha actuat en conseqüència, però no, en atansar-m’hi més, vaig poder llegir, gravat a la junta que separa les dues lloses: “AMIC DE LA FONT” i, acte seguit, es va anar apoderant de mi aquell regust tan amarg i tan cristià de la culpa, després, el de l’admiració que sempre m’han sabut desvetllar els herois, una casta en vies d'extinció, sempre disposada al sacrifici.

Amic anònim de la font, gràcies de tot cor. Consistori (en aquest cas de l'Aleixar) malgrat que la font es troba en una finca privada, ¿no trobariem la manera de protegir el nostre "patrimoni"? (podria parlar dels empedrats del camí de Les Tosques, aquest sí que n'és, de públic) destruïts irremeiablement. O de les escales dels rentadors. Ei! escolteu, és inaudit, les van treure perquè diu que les arrels del plataner les malmetia. Home, sisplau, en aquests casos el que es fa és eliminar la causa, no? Doncs per què no tallàveu l'arbre?Consistori, lamento que haguéssiu perdut l'oportunitat de fer una cosa bé i, mentre això no vingui... ferro et igni!


Nacional

Estic entusiasmat, extasiat, tinc pruïja galopant, tinc trempera permanent, estic curull de felicitat, la joia se me’n va per tots els orificis del cos perquè no la puc contenir. Em sento frenètic, delerós, embriagat, electritzat, apassionat enfervorit, delirant, embojit, fervorós, ardorós, permanentment exaltat, engrescat i empalmat, apoteòsicament endelerit i enlluernat, no dormo per les nits i no hi veig de cap ull. En una paraula, estic content. I molt. Que per què? I ho pregunteu? Si no ho sabeu és que no sou catalans, si més no, no sou del Barça. Jo sí que en sóc, sóc culé de tota la vida i com compendreu tanta emoció em desborda, perquè ho guanyem tot, no? I això ha estat l’aconteixement més important des de la beatificació del Pare Escrivà de Balaguer. Ara sí que, amics meus, captives i desmoralitzades les hordes madridistes, hauran assolit els sentiments nacionals la màxima satisfacciò i els darrers objectius futbolístics. I la brega s’haurà acabat –de moment- perquè després ve la Copa i... ostres!!! no hi pensava tu... l’Estatut! que també l’haviem de defensar! però ,collons, tu, estava tant esgotat, fatigat, desinflat, làs, fart, tip, cuit, lax, baldat, atrotinat, mig mort, capolat, rendit, cruixit, extenuat, maltret, aixafat, capcot, defallit, exhaurit i cansós, mort-i-fret, feixuc i ujat, esbraonat, atropellat i mòlt; suat tot el sagí, tota la cansalada i tota la fel, em sentia totalment esfreixurat, tronat, espatllat, espeuat i desalenat, i, a més, estava esgargamellat i esgolat, cansirós, escarramicat i descollonat, esfetjat, espatarrat i amb un pam de llengua i em sentia esquena-romput, cama-segat i esmaperdut i no podia dir ni fava ni m’aguantva dret perquè les cames em feien figa, i, si caminva, ho feia de gairell. En una paraula, estava tan cansat! i tan fotut!... que -ho confesso- amb prou feines si em va quedar energia per anar a votar.

Llàstima perquè-ara que me'n refaig- si haguéssim dedicat una petitíssima part de tanta energia en defensar l’Estatut...no ho sé, no ho sé, però tinc la vaga impressió que ara tindriem l'ESTATUT, el del trenta de setembre, el que va sortir del Parlament, és a dir, l'autèntic. Però és clar, tot no es pot haver, ja se sap... i primer és el primer.

Catalans: ¿no hi ha "despertaferro"? igni et ferro!


Universal

L’univers està en una contínua expansió. El dubte rau en si l’expansió serà indefinida i, doncs, irreversible o si la la gravetat farà que aquesta expansió s’aturi i l’univers es comenci a replegar sobre sí mateix invertint el procés fins arribar al "Big Crunch", un concepte que dóna ideia d'una implosió, contrària al "Big Bang", que és l'explosió que hom creu que l'originà. Sembla que la comunitat cietífica més aviat es decanta per la primera hipòtesi. De tota manera es veu que això depèn de la massa total de l’univers, el càlcul de la qual es veu enormement dificultat per l’existència d'ingents quantitats de matèria negra, o fosca, dita així perquè no es veu i només es pot intuir per l’efecte gravitatori que produeix en el seu entorn.

L’espècie humana també està en contínua expansió i, com l’univers, en un moviment que en física es diu “uniformement accelerat”. Les previsions dels sociòlegs, dels biòlegs, etc, van en un setit semblant a la expansió universal, és a dir, no hi haurà inversió de la tendència. Ara, hi ha una diferència essencial en aquest paral·lelisme que plantejo. L’expansió universal, com si fos un globus quan se l'infla, va expansionant també l’espai (no se sap fins quan això serà així), l’expansió de l’espècie humana, en canvi, no expansiona ni l’espai ni els recursos que li permeten sobreviure, ans al contrari, els fagocita. Podriem fer una porra: Quan durarà aquest procès? cinquanta? cent? dos-cents anys? o potser mil? ¿Qui resultarà tenir raó, Marx o Malthuse? L’inconvenient rau en què no sabem com fer-ho perquè els encertants puguin cobrar els guanys. Potser al cel. Però ¿Serà prou gran el cel per tots? (per tots els bons podria ser) I és que res no és infinit, amb l'excepció, potser, de l'estupidesa humana.



Lo Pep Pelat




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...
Què passa, Recerca, Entitats, Notícies, Portada

8M Dia de la Dona

A Vilaplana hem celebrat el Dia Internacional de les Dones. Al migdia, als Rentadors, hem...
Què passa, Activitats, Portada

HIST'RIES DE MUSSAGATS 3

Quina peresa de tornar-me a posar a recordar i explicar coses, ara que ja fa tant de fred i...
Recerca, De cinema, Portada

Catifes vermelles

Després de la quietud pandèmica sembla que es reprenen amb normalitat les...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA a Josep M. Puche Fontanilles, arqueòleg.

“Amb les excavacions de la Mussara, van poder més les ganes i el sentiment que la...
Què passa, Història, Notícies, Portada, Fem memòria

Presentació del llibre de la Núria Aragonès Maigí: EL FOT'GRAF TORTOSÍ DE MAUTHAUSEN

Lo Pedrís va organitzar la presentació del llibre El fotògraf...
La nostra gent, Efemèrides, Records, Portada

Entre bambolines

Àvia... avui vull dir coses que poden ser difícils d'entendre......
Recerca, Cuina, Portada

Magnòlia

Magnòlia Ingredients: 1 litre d'Anís 1 Canutet petit de...
Recerca, Cuina, Portada

Porc senglar al vi negre

El juliol de 1996, la Maria Rufina, la Nati i la Mei, amb motiu de la Primera Setmana Cultural i...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Gràcies, Maria!

Vist amb la perspectiva del temps... quin goig aquell grup de veïns i veïnes del que la...
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre

PUJA: La renovació de la Font del Carrer Major. Cal valorar i destacar...
Què passa, Activitats, Portada

Berenar benèfic per Ucraïna

Què passa, Notícies, Portada

Viatge a Ucraïna

Tot va començar amb un missatge de WhatsApp “Open Europe a Reus necessita mans per...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Montsant aeri

Només és casualitat que en aquesta excursió se surti, precisament, de...
Què passa, Notícies, Portada

Finalitzen les obres de consolidació de l€església de Sant Salvador de la Mussara

A mitjans de març, van finalitzar les obres de consolidació de...
Què passa, Notícies, Portada

L€Ajuntament de Vilaplana presenta als veïns i veïnes l€informe de mig mandat

El passat divendres, 21 de gener, l’equip de govern de l’Ajuntament de Vilaplana va...
Opinió, Cartes a Lo Pedrís, Portada

Dissort o negligència

Avui, vigília de Nadal, hem passat per l’hospital. Transport amb ambulància,...
Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Vermut

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Glaw Mag Albert

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Esmorzar i Bitlles

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Titelles

Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana solidària: La Marató 2021

Enguany, hem tornat a recaptar diners per la Marató amb les entrades solidàries...
Què passa, Activitats, Portada

Tardes nadalenques

La nostra gent, Records, Portada

Obrint pas

Corria la primavera del 2000, quan va sorgir la iniciativa d’impulsar una nova revista pel...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 87 (abril 2022)

Al segle XX, els anys 20, els van anomenar “Els Feliços Vint”, i ho van ser...
La nostra gent, Què passa, Recerca, Notícies, Natura, Portada

El futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades

L'espai natural de les Muntanyes de Prades és un extens espai protegit, amb una...
La nostra gent, Què passa, Literatura, Efemèrides, Activitats, Notícies, Música, Poemes, Portada

Per Nadal, recitem i cantem (Segona Edició)

Encara que la data, l’hora i el temps no hi ajuden massa, hem de dir que la Segona...
Què passa, Notícies, Portada

Trenta anys fent de metge a Vilaplana

Ja han passat dos mesos i mig des que vaig deixar de fer de metge a Vilaplana. De fet, ni a...
Què passa, Notícies, Portada

Paraules del regidor de Sanitat, Jordi Sànchez Benet, adreçades al metge

Bon dia. Benvingudes i benvinguts. Gràcies per venir. Avui ens hem aplegat...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Comiat a Josep Sabaté Mestre, metge de Vilaplana

Vilaplana ha volgut acomiadar el seu metge, en un acte destacat de la Festa Major de Sant...