Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Assaig | Revista 23

Les cròniques endiablades del Pep Pelat (VI)

Avui futbol. Bé. Ens divertirem una estona, i patirem...això ja està assumit, els partidaris del Barça ja ho portem a la sang, quasi als gens. El patiment, però, no és del tot negatiu si sabem extreure la lliçó que el dolor, com qualsevol altre experiència vital, pot aportar al coneixement. El dolor és una part tant essencial de la vida com el plaer, la satisfacció, la frustració i la mateixa mort.

Altrament, amb l’avenç de la ciència, sabem que tant el dolor com el plaer coincideixen en àrees molt concretes del cervell, molt primitives, on hi jeuen també els impulsos més primaris, més baixos, més nihilistes i els conceptes freudians d’Eros i Tanatos. Se’l va anomenar cervell reptilià. No sé perquè se l’havien de carregar els pobres rèptils, al cap i a la fi la gran diferència entre ells i nosaltres, qualitativament parlant, és l’humanisme, quan n’hi ha, altrament no veig que siguin gaire pitjor que nosaltres, més aviat al contrari. –hi ha un escriptor local que segurament diria que la diferència rau en la capacitat humana d’estimar-hi estic d’acord si aquest l’amor té una projecció universal i no limitada als teus (o a tu mateix). Però hi ha un aspecte fonamental i fisiològic que, qualitativament parlant, ens diferencia ja no dels rèptils sinó dels altres animals d’una manera més palpable: el neocórtex, una capa molt fina que envolta –i en forma part- de la massa encefàlica, l’última part del cervell que desenvolupà l’antecessor de l’home en el llarg i tortuós procés evolutiu (amb perdó dels creacionistes) i que marcà la diferència amb els altres primats. Aquest darrer annex dotà el nou ésser d’una capacitat exclusiva de l’espècie, el pensament mosaic, en va dir irònicament Pere Quart (el poeta) en Aquella Bèstia i a l’acte apareixeren en el cel uns núvols en forma de grans vaixells de guerra.

És extraordinària la capacitat humana de crear. també l’és la de destruir, i la d’odiar, i la d’estimar –que n’estan de prop els sentiments d’amor i d’odi...- i també la d’ignorar (a dretes o no) aquells assumptes que no ens afecten directament però que per altres signifiquen senzillament el fet de viure o morir. La pregunta és si, malgrat els esforços que hi dediquen els estudiosos tenim gaire coneixement sobre la naturalesa d’aquesta espècie tant contradictòria però al cap i a la fi tan destralera que sembla que es precipita molt eficaçment cap a l’autodestrucció. L’únic que la podria salvar és l’imperi de la raó i l’humanisme per sobre de tots els interessos, però ¿avancem en aquest sentit? ¿cal alguna transformació més en la història evolutiva del cervell humà perquè fem el salt definitiu cap una humanitat que sigui inqüestionable? Hi hauria respostes –com sempre- per a tots els gustos i, tanmateix, no avancem (o no m’ho sembla)

Un dia algú em va expressar el seu convenciment que la resposta als problemes de la humanitat és Déu. Li vaig contestar que les conviccions comporten un risc: equivocar-se en el punt de partida. Va incidir en tot allò que el cristianisme havia aportat a la humanitat. Sense ànim de polèmica li vaig manifestar el meu apreci pels valors cristians, per l’humanisme cristià, però que tristament només hem aprofitat la part del missatge que ens convé i hem despreciat tot allò que incideix negativament amb els nostres interessos. Si filem prim veurem que el cristianisme ha servit causes ben diferents, recordo que, en temps recents, fins un feixista es va declarar molt cristià (era un guerriller de Crist Rei) i justificava els seus actes violents en l’Evangeli. De fet en l’expulsió dels mercaders del temple de Jerusalem, Jesús, a qui sempre hem vinculat amb els essenis es va comportar com un zelot (els zelots formaven el braç armat del judaisme) i també va dir que no havia vingut a portar la pau, sinó l’espasa (Mt,10, 34; Lc 12, 51)

També vaig manifestar a aquell home de bona fe que si repassem una mica la història qui més ha vilipendiat el cristianisme ha estat el Vaticà, una institució que sempre ha pretès i pretén liderar la moral i que si bé alguna vegada, ha demanat perdó pels errors d’altres temps això és un altre error. L’Església no s’equivocava, ans al contrari, defensava els seus interessos amb molta eficàcia... Altrament ja no existiria.

L’humanisme laic, entès com els valors de la Il·lustració també ha servit per humanitzar-nos, però a escala global no ha reeixit i a escala local no es pot dir que s’hagin assolit tots els seus valors; ¿O hi ha algú que es cregui allò de la separació de poders que postulava Montesquieu? El gran profeta en aquest sentit fou Aristòtil, molt apreciat pels cristians medievals perquè a la seva al·lusió a la causa primera hi veieren Déu. Digué: si la monarquia tendeix a la tirania i l’aristocràcia governant tendeix a l’oligarquia, la democràcia ho fa a la demagògia.

Retòriques a part, em va fer molta gràcia una conversa que vaig sentir al Casal. Feien futbol i jugava el Barça. Estaven empatats al minut trenta-cinc de la segona part. Per descomptat que els ànims estaven molt exaltats. L’atmosfera que regnava en el local s’hauria pogut tallar amb un ganivet. S’hi respirava una efervescència i un interès tan vius que difícilment hom pot imaginar un revulsiu endocrí més poderós que aquella bola blanca que anava d’ací cap allà.

Però hi havia un home que semblava del tot indiferent al que succeïa a la pantalla d’aquell televisor, tanmateix, semblava divertir-se molt observant... la gent! els espectadors...! sobretot quan veia que s’alçaven dels seients per alguna contingència del joc, amb unes expressions i una passió que, en tractar-se de gent tranquil·la, no se’ls podia imaginar exterioritzant-les davant de coses serioses o importants, potser l’important era el fet d’exterioritzar passions, independentment de quin fos el motiu... És evident que aquell home també assistia a un espectacle, molt diferent és clar. Finalment, el partit no va aportar més sorpreses i el resultat final va ser d’un a un i la normalitat es va restablir.

El diàleg que es va entaular entre dos espectadors, el convencional i l’atípic, va ser breu però sucós: escoltem-los?

- I a tu ¿que no t’agrada el futbol? –devia haver-se adonat de l’escàs interès que havia mostrat aquell home per la marxa del partit.
- Sí, i tant que sí

- ¿...?
- Passa que m’agrada el cafè, però no suporto el cafè amb llet.

- Què vols dir?
- Que m’agrada el futbol però avorreixo el món del futbol.

- Ja... –L’espectador assentí anodinament– se’n volia anar, tanmateix el tornà a sorprendre.
- Us condemnareu, saps? De res no us servirà el fet d’haver oït missa cada diumenge.
Més que sorprès estranyat, l’interlocutor no va poder reprimir una rialla foteta.
- Per què?

- Doncs perquè els recursos econòmics que aquesta societat esmerça en els afers futbolístics, que només serveixen la nostra diversió i uns determinats interessos, podrien evitar que un milió de nens morissin cada dia de fam.
- No són tants home, de bon tros...!

- Si un sol nen es mora de fam en un dia per manca de recursos dono per bona la meva argumentació.
L’interlocutor, sagaç, captà immediatament el que l’home volia dir i se sentí envaït per aquella desolació que transmet el fat, imbatible; tot i així replicà:
- ¿I això qui ho aparia? ¿Tu creus que està a les mans d’algú de nosaltres d’apariar-ho?

- No ho sé, però que cap cristià confiï amb la salvació si col·labora amb aquesta injustícia –afirmà categòric- I el fet de mirar-s’ho ja és col·laborar-hi.
En aquest punt –potser se sentí al·ludit- el posat anodí de l’espectador va derivar en una mena de discurs exculpatori.
- Home, jo tampoc no ho veig així... la pobresa té arrels en causes profundes, diverses i no gens simples, fixa’t només en la part dels pressupostos anuals que gairebé tots els estats esmercen en defensa, per no citar les grans potències occidentals; es calcula que tant sols un u per cent d’aquestes partides resoldrien el problema de la fam. No t’oblidis tampoc de l’explotació i l’espoli a què els països del tercer món han estat sotmesos per part de llurs metròpolis en els temps colonials. Els tipus de govern que han tingut després de l’emancipació. Els reietons que han regit llurs destins, que tant sols s’han preocupat d’omplir les butxaques de les oligarquies a càrrec de l’empobriment general. Dels mateixos damnats que, cecs i manipulats, esmercen les escasses energies en fer la guerra al veí, potser pel sol fet que aquella ètnia té el nas mes llarg que el seu i acaben cometent veritables genocidis, ¿què me’n dius de tot això?
- Home, que tens raó però... –aquell instant de dubte donà nou alè a l’espectador–

- I què me’n dius del problema demogràfic, la població mundial es ve duplicant cada cinquanta anys...i el creixement és geomètric. Ni la malatia, l’altre assot dels pobres, com la SIDA o la tuberculosi pal·liaran un augment de la població inassolible pel planeta. ¿No n’hi ha prou amb tot això per desvetllar sentiments d’impotència a homes que, com tu, sembleu tant preocupats per la injustícia? I les guerres, tu en saps alguna que sigui justa? - L’actitud conciliadora de l’espectador reblonava uns arguments difícilment rebatibles.
- No t’hi trenquis el cap, creu-me. Nosaltres no hi podem fer res.

- Tens raó -concedí- no és a la nostra mà d’evitar-ho –se sentia vençut dialècticament- L’altre ja havia pagat la consumició i s’acomiadava.
- Però de la salvació oblidem-nos-en, perquè només serà pels justos, no pas pels culpables i tampoc pels seus encobridors –i es quedà tant ample-
No vaig poder reprimir la meva curiositat per un home que postulava uns enunciats tant pintorescos, me’l vaig imaginar com un profeta apocalíptic que enunciava la fi del món i li vaig demanar que m’expliqués allò de la salvació.

- Mira –digué– ¿Tu saps què és un sil·logisme?
- No, bé, ¿té a veure amb els grecs i amb un tal Sòcrates, oi?

- No! és costum d’exemplificar-ho amb Sòcrates, però la idea fou d’Aristòtil i ve a dir que si A és com B i B és com C, lògicament C serà com A. És una manera de raonar les coses tant simple que fins i tot les bèsties la utilitzen.
- Voleu dir? no m’ho crec.

- Sí home. El gat suposa que tot el que belluga és viu, una fulla seca es belluga, conclusió? una fulla seca és viva.
- Però això és fals...

- Naturalment, perquè el gat ha partit d’una premissa falsa.
-¿I això té a veure amb la salvació?

- Si tens bones premisses, sí.
-¿M’ho podríeu explicar?

- Mira, Els dolents es condemnen, no? Els direm A. Els qui fan costat als dolents són, al seu torn, no diré tant dolents com els dolents, però dolents al cap i a la fi, ja tenim els B. I, finalment, els qui col·laboren amb els que fan costat als dolents que són, si fa no fa com ells i formen el grup C. Per tant, si els C són com els B, i els B són com els A, els C són com els A i, en conseqüència, els C també es condemnaran.
- Escolteu-me, ¿que se salva algú?
- Jo diria que no.



Lo Pep Pelat




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Recerca, Natura, Portada

ON ÉS EL BOSC?

Quan em va arribar a les mans el passat número de Lo Pedrís i vaig donar una...
Recerca, Cuina, Portada

CUINA DE CONFINAMENT, CUINA DE SUPERVIVÈNCIA, CUINA DE MERCAT, AL CAPDAVALL CUINA PER MENJAR

Han estat un mesos, des del 15 de març aproximadament, que les nostres vides han...
Opinió, Articles, Portada

PULS'METRE

PUJA.-   Lo Pedrís. La celebració del seu 20è aniversari posa de...
Recerca, Cuina, Portada

CUINA UN PLAT MARROQUÍ: BSTILA

INGREDIENTS Tres cebes grosses, dos pebrots verds, 2 calamars mitjans, 2 filets de peix...
Opinió, Articles, Portada

Lo Pedrís, germen de vida i de futur

Quan tenia 12 anys Lo Pedrís em va donar la oportunitat d’escriure-hi per primera...
La nostra gent, Records, Portada

En record a Lluis Soler Gatell

HAIKU A LA MADURESA DE LAURIE ANDERSON  I LOU REED   I el nen que tots portem...
Què passa, Activitats, Portada

Càritas Vilaplana. Recollida neteja

CÁRITAS   VILAPLANA...
Què passa, Notícies, Portada

Càritas Vilaplana

CÁRITAS   VILAPLANA       ...
Què passa, Activitats, Portada

DESCORFINATS, espectacle lúdic i familiar.

El divendres, 19 de juny, a la pista del Casal, i amb les distàncies de seguretat, vam...
Què passa, Activitats, Esports, Portada

En el canvi hi ha la possibilitat de millora (10 anys de Sortides Nocturnes al juliol)

En el canvi hi ha la possibilitat de millora, d’atacar el tedi, de créixer, de donar...
La nostra gent, Records, Portada

COMIAT

Aprofito aquest espai per acomiadar el meu estimadíssim company Lluís Soler Gatell...
Opinió, Articles, Portada

20 anys de Lo Pedrís, 80 butlletins d€història de Vilaplana  

Possiblement, quan pensem amb Lo Pedrís el primer que ens ve al cap és el...
Opinió, Articles, Portada

LO PEDRÍS, VINT ANYS INOCULANT EL VIRUS DE LES LLETRES  

L’octubre de l’any 2000, en la presentació del número u de Lo...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevista a Júlia Pàmies Besora

Segur que no sabríem pas dir quina de les entrevistes que hem anar recollint durant els...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 80 (juliol 2020)

El recanvi és bo, necessari i beneficiós, ja sigui per la transparència...
Opinió, Articles, Portada

A mode d€agraïment i perquè en quedi constància  

Em va dir «per què no escrius alguna cosa pel Pedrís?» Després...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA A MARIONA QUADRADA MONTEVERDE

Que bé que la Mariona Quadrada, una de les nostres articulistes més fidels, ens...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

MIQUEL ESCUDERO CLAVAGUERA, POETA REUSENC. EN JORDI NOGUÉS, ENS EN PARLA

Quan es va acabar el circuit poètic del Mussart de l'any passat, em van avisar que...
Recerca, De cinema, Portada

Confinats amb NETFLIX

Confinats amb NETFLIX El període de tancament que hem viscut ens ha permès...
Recerca, De cinema, Portada

Un mal endèmic o reparable?

Fou un 25 de maig de 2020. Ja veurem si la història recordarà aquesta data amb...
Opinió, Recerca, Articles, Cuina, Portada

Cap a un sistema alimentari universal

D’on venim Durant la dècada dels 60 als 70 es va començar amb...
Recerca, Natura, Portada

Rutes per a caminar

El Camí de la Bruixa (Montsant) Aparquem a l'ermita de Sant Joan del...
Història, Història, Portada

Marcel

Les brigades internacionals eren unes unitats formades per voluntaris d’esquerra vinguts...
Opinió, Articles, Portada

BTTS

Un dia qualsevol vam sortir a caminar pels voltants de Vilaplana, tot gaudint dels racons menys...
Opinió, Articles, Portada

2020

Quin any 2020, amb lo bonic i fàcil d’escriure que és el número!!!...
Què passa, Entitats, Natura, Escola, Portada

LES  SORTIDES D€ENTORN AMB ELS MÉS PETITS  

Les sortides a l’entorn són molt importants a totes les edats per conèixer...
Història, Història local, Portada

ELS MOLINS FARINERS DE VILAPLANA (II)

Al darrer número de Lo Pedrís vam oferir una mirada històrica als...
Recerca, Entitats, Natura, Escola, Portada

El nostre hort

Aquest curs podríem dir que  hem (re)començat un projecte que ens fa molta...
Entitats, Escola, Portada

TALLERS MATEM€TICS A CICLE SUPERIOR

Aquest curs els/les alumnes de cicle superior hem fet taller de matemàtiques una hora a...
Recerca, Entitats, Natura, Escola, Portada

ELS ODS: ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

Aquest any, com a acció conjunta amb altres pobles del Baix Camp, havíem pensat...