Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Assaig | Revista 22

Les cròniques endiablades del Pep Pelat (V)

Salomó va ser un personatge bíblic molt curiós, un rei israelita que adquirí fama per la seva fortuna, per la seva saviesa i per les seves resolucions, hom diria que tenia un elevat sentit de la justícia. D’altre banda també és famós per la seva luxúria, la Bíblia ens parla de quatre-centes dones (esposes) i set-centes concubines. I tampoc no es cap secret la seva complaença per les aventures amoroses extramatrimonials i extraconcubinars amb dones exòtiques –Nigra sum, sed formosa- diu la reina de Saba al Càntic dels Càntics i –tothom ho sap- tenia Déu al seu favor, així que ell, agraït, li va consagrar un temple magnífic a Jerusalem, del qual encara hi resta el Mur de les Lamentacions, tot un símbol per al poble jueu.

Venus fou una divinitat de l’antiga Roma assimilada a la deessa grega Afrodita. Se l’associa amb la bellesa, amb l’amor i amb la fecunditat. Se li van erigir nombrosos temples, el primer al bosc de Libitana, a Roma, l’any 295 AC. Juli Cèsar pretenia descendir-ne i instaurà el culte de Venus Genetrix. Ha donat nom a una bona colla d’estàtues femenines associades amb la fertilitat i la bellesa des del Neolític i a nombroses obres d’art de l’Antiguitat, del Renaixament i fins i tot de l’Art Contemporani.

Sóc prou conscient de que tot això, per bé que interessant, no aporta absolutament res de nou. Són referents històrics i mítics de la nostra cultura que no venen de nou a ningú que tingui una formació mitjana, que hagi llegit una mica o que s’hagi interessat mitjanament per aquelles matèries considerades inútils per algunes persones, però que basteixen el complex baluard del coneixement. És el que hom entén per cultura general.

És la cultura general –no l’estudi de la religió- la que ens faculta per entendre una catedral gòtica i els frescos de la Sixtina, però també la Acròpolis, el Taj Mahal o les piràmides de Gizè, el Valle de los Caídos o la Mesquita de Còrdova. Amb això només pretenc desmuntar el raonament del doctor Pujol, l’arquebisbe de Tarragona, i d’altres com ell que afirmen que l’estudi de la religió és necessari per entendre el món que ens envolta.

El doctor Pujol parla de traïció a pares i alumnes d’un determinart col·lectiu que reivindica l’ensenyament de la religió en el supòsit que només s’imparteixi cultura religiosa i ho justifica amb l’article 27 de la Constitució Espanyola. (ara ja sabem que l’assignatura serà de religió-religió, per bé que voluntària i no avaluable)

Res a dir pel que fa al dret dels pares si no fos que moltes vegades entra en contradicció amb els drets del nen. Dret a no ser adoctrinat. Dret a que no se l’enganyi. Dret a que no se’l confongui. Dret a tenir l’oportunitat de triar per sí mateix la seva gnosi, agnosi o credo. Dret a que se li proporcionin les eines per exercir raó i a qüestionar el dogmatisme. Dret, en resum, a convertir-se en una persona adulta, lliure de prejudicis i de sentiments de culpa.
Confesso que em divertiria molt tot això si no fos que em preocupa tant la idea de què s’adoctrini els nens a l’escola, perquè aquesta –i això sí que és trist- pot ser causa de fractura social i conflicte convivencial entre cultures a casa nostra. És ben il·lús el qui es pensi que l’ensenyement de la religió no és adoctrinament i que l’adoctrinament no comporta l’exclusió de les creences de l’altri. El xoc de civilitzacions no només es produirà a les zones de fricció tal com vaticina Samuel Huntington; a més, es produirà a casa nostra, al si de la nostra societat. El conflicte estarà ben servit, creieu-me.

Per sort ja sabem que les classes de religió no seran obligatòries per l’alumnat, però per desgràcia són d’oferta obligada per part de les escoles. Sabiem que la LOE no podia satisfer tothom (o ningú), però cal que digui a qui servirà aquesta llei? doncs bàsicament als integristes catòlics i musulmans ¿O que algú es pensava que els nens musulmans no tenen el mateix dret que els catòlics? doncs sí que el tenen, i els protestants, i els ortodoxos, i els jueus, i els budistes, i els confucianistes i els testimonis de Geovà i els mormons i els de l’església de Filadèlfia, (i no em digueu que això són sectes, el Cristianisme també n’és del Judaisme). Tots ells tenen els mateixos drets. ¿Què li sembla el panorama, doctor? Això també ho trobarà a la Constitució, busqui, busqui...

L’única manera possible de contribució de l’escola pública -i la privada- a la convivència i la pau que tant omple la boca dels defensors de la confessionalitat de l’escola per no dir de la societat sencera, és la transversalitat de l’ensenyement; és a dir, la uniformitat a l’hora de transmetre uns valors convencionals; els mateixos per tothom, uns valors que, a mès de cristians, mal que pesi a algú, han de ser republicans, basats en la justícia social, el respecte per l’altri, l’acceptació de la diversitat, l’amor a la natura i als éssers vius, el respecte per la vida, la propietat i demés drets de l’home, la interiorització dels valors democràtics i el rebuig del feixisme... No, no en necessitem d’integristes. El que ens calen són integradors i vós, doctor, no m’ho sembleu pas d’integrador, i si en voleu ser, perdoneu-me, però no us en sortiu pas.

Dit això voldria fer una reflexió molt seriosa: tot això que s’ha plantejat fins ací podria canviar en els pròxims anys perquè el món és molt dinàmic i les ciències adelanten que és un primor. Si mai s’arribés a assolir mitjançant el coneixement científic la noció d’un déu Creador –perdoneu-me, teòlegs, si dic algun disbarat- aleshores sí que s’hauria d’ensenyar a l’escola com a matèria obligada per a tothom, però segurament s’haurà de replantajar tota la metodologia de comunicació amb la divinitat descoberta perquè, donada la nostra insignificància, no és segur que ens senti quan pretenem que ens escolti.

La vanitat humana ha elevat l’home a la categoria d’un animal superior. Què dic jo, més que un animal superior, a la categoria d’un ésser fisiològic intel·ligent, amb una part immaterial i indestructible que li és immanent, però potser no és veritat, i ho dic amb tot el respecte pels creients, o potser sí, no ho sé, però podria ser que l’Univers fos encara més gran del que som capaças d’imaginar, i tant poblat i amb éssers tant complexos i intel·ligents que l’home al seu costat fos com un miserable cuc. Què dic jo un miserable cuc, fos com un bacteri intranscendent, un subproducte de la Creació oblidat tal volta pel Factor, o desconegut, que seria encara pitjor. Aleshores hauriem de començar per enviar senyals que captessin la seva atenció.

El cert és que, segurament, les noves tecnologies i mètodes per comunicar-nos-hi ens semblaran tan revolucionàries que cauran mites i convencions. La oració i la pregària, que són els mètodes emprats a l’actualitat perdran tota vigència.. Potser haurem d’utilitzar unes màquines potentíssimes –res a veure amb els actuals ordinadors- i també caldrà esbrinar (ja veurem si això serà possible) si el déu del qual hàgim adquirit noció serà l’únic. Si no fos així el monoteísme potser perdrà el seu imperi i tornarà el politeísme o el dualisme gnòstic, qui sap... Em balla pel magí una hipòtesi que gairebé no m’atreveixo a plantejar, i no per irreverent sinó per por d’una realitat que seria aterradora: ¿I si fóssim fills d’un déu menor?



Lo Pep Pelat




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Homenatges, Portada

Agraïments finals

La redacció de Lo Pedrís agraeix a totes les persones que han...
La nostra gent, Literatura, Homenatges, Poemes, Portada

Poema pel Xavier, per la seva tan estimada terra

Al Xavier li agradava molt la poesia i poques eren les trobades  que no em demanés...
Recerca, De cinema, Portada

Torna el REC

Enguany la XIX Edició del Festival Internacional de Cinema de Tarragona ha patit. En...
Què passa, Activitats, Portada

V Campionat de botifarra, Memorial Mossèn Josep M. Musté

Un any més hem aplegat un petit exèrcit de jugadors. Aquest any 35 parelles...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 78

Puja Puja la millora acústica de les dependències del Casal. Amb la...
La nostra gent, Records, Portada

Enllaços 2019: Alba i Dani

L’Alba i el Dani es van casar a l’Ametlla de Mar el dia 13 d’octubre de 2019.
La nostra gent, Homenatges, Portada

Fins a la victòria sempre, company!

Amb el Xavier hem fet coses, moltes coses, és el que tenim els catalans que de coses en...
La nostra gent, Homenatges, Portada

UNA ESCOLA DE LA IGNOR€NCIA

L'article de Xavier Joanpere Olivé Una escola de la Ignorància es va publicar...
La nostra gent, Records, Portada

Naixements 2019

- Abril Sotorras Cardona. 13 de gener - Arc Roig Cortezón. 10 de març -...
La nostra gent, Records, Portada

Enllaços 2019: Tomàs i Anabel

Tomàs Llauradó Virgili  i Anabel Fernández Ortega es van casar el 3...
La nostra gent, Records, Portada

Decessos 2019

Feliu Cabré Salvat, 88 anys, 18 de gener Pepita Bigorra Mariné, 95 anys,...
Literatura, Contes, Portada

DORM...

Confesso que quan em van demanar que escrivís el relat que ara us explicaré em va...
Recerca, De cinema, Portada

De cinema

Ara ve Nadal... Matarem el gall i a la tia Pepa li donarem un tall. Nadales, pessebres,...
La nostra gent, Records, Portada

Noces d'Or 2019 de Sebastià i Josefina

Noces d'Or de Sebastià Anguera i Josefina Magrané. Van contraure...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Xavier Joanpere,  amic

Al Xavier el coneixia a través d’un company comú, en Jaume Soler, en Nic...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Que tinguis sort, que tinguem sort, Xavier

La matinada del tres d’octubre em vaig desvetllar inquiet. Tenia la ment convulsa i,...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Manoli Escribano Funes, 60 anys (manipuladora d€aliments)

"...És el destí de les persones. Si algú em diu que jo havia de...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 78 (desembre 2019)

En un món líquid, en constant renovació i on el canvi és...
Recerca, Natura, Portada

Què és SECOMSA SA

Com a presidenta de la empresa Serveis Comarcals Mediambientals SA (Secomsa) em plau poder-me...
Recerca, Cuina, Portada

TEMPS DE CAÇA, TEMPS DE CUINA, TEMPS DE TAULA

Estem en plena campanya de caça i, tot i que cada cop queden menys caçadors,...
La nostra gent, Homenatges, Portada

XAVIER JOANPERE, UN AMIC QUE HA MARXAT

Hola, Xavier, has marxat sense haver-nos avisat, (sens dubte perquè tu mateix no ho...
La nostra gent, Homenatges, Portada

XAVIER JOANPERE, COMPANY I AMIC, PER SEMPRE!

Amb en Xavier de Reus –de Vilaplana, si us plau!– ens vam conèixer a finals...
La nostra gent, Homenatges, Portada

L€àmplia i duradora petjada d€en Xavier Joanpere

Resulta molt dur saber que haurem de viure sense l’imprescindible Xavier Joanpere,...
Què passa, Activitats, Escola, Portada

Tenir cura de l'entorn natural

Emmarcats dins de les sortides d'entorn que realitzem a l'escola, enguany li hem volgut...
Entitats, Literatura, Escola, Portada

QUÈ VOL DIR QUE DUES PARAULES RIMEN?

LLEGEIX AQUESTES RIMES QUE HEM FET ELS ALUMNES DE CICLE INICIAL A VEURE SI HO DESCOBREIXES!...
La nostra gent, Entitats, Homenatges, Escola, Portada

PRIMER DIA D€ESCOLA

Com cada any el primer dia d’escola ens vam trobar tots i totes al pati per...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

PROGRAMACIÓ AMB SCRATCH I MAKEY MAKEY

Aquest curs, els/les alumnes de cicle superior, ens introduïm al món de la...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Ens relaxem!

Els nens i nenes de la classe de l’hoquei i de la classe de la bandera olímpica...
La nostra gent, Homenatges, Portada

A XAVIER JOANPERE I OLIVÉ (1959 - 2019)

En Xavier ja no podrà llegir aquestes línies, però sí la seva...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Les causes obertes

  Fou el febrer de l’any 1993 quan vaig conèixer en Xavier Joanpere...