Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Assaig | Revista 26

Les cròniques endiablades del Pep Pelat (IX)

La solidaritat és un sentiment i una qualitat bàsicament humanes que la natura no coneix, no coneix la qualitat i molt menys el sentiment. Tampoc no coneix la compassió. La natura ha desenvolupat estratègies de supervivència, a vegades estratègies col·lectives, però no coneix la compassió. El més feble mor, més o menys depressa, més o menys dolorosament, però mor sense remei. La natura es regeix per unes lleis molt rígides, de les quals tampoc no ens n’escapem els humans perquè, mal que ens pesi, en som part. La solidaritat és un tret exclusiu de l’ésser humà i té moltes cares diferents perquè l’ésser que l’ostenta també és polièdric. D’entre totes les qualitats pròpies de l’ésser humà la solidaritat és potse la que més l’ennobleix... Vaja, ja hi tornem a ser, carall de noblesa, quina obsessió... ¿No vam quedar que la noblesa només ens pot venir d’herència, del rei i de la bragueta...? doncs...!! Doncs la solidaritat és la qualitat que més ornamenta i embelleix l’ésser humà, voilà! Tot i això, el sentiment solidari és escàs, altrament el món no seria tal com és. Per si algú encara no ho se n’ha adonat, el món consisteix en un planeta biodiversificat (encara) en el qual l’espècie humana ocupa el nínchol ecològic superior, és a dir, som depredadors de depredadors. Sota el nostre lideratge no hi ha lloc per cap més espècie que no ens serveixi directament i/o competeixi en algun tipus d’espai, d’aliment o d’interès. A més, ens neguem a compartir els recursos amb els nostres congèneres (germans pels cristians) fins al punt de deixar morir de fam gran part de la nostra canalla, perquè la canalla és de tots, eh?

L’amor, en canvi, és un sentiment (i un instint) molt arrelat a la natura. L’amor és mesurable fins i tot químicament, sí , mal que ens pesi, i, en el cas dels humans, està força relacionat amb l’egoisme. L’amor és funcional; així, en totes les espècies superiors (entenem mamífers i aus) hom hi pot trobar l’amor matern. Per què serveix? Per fer les cries grans. Tant bon punt han après a ser autosuficients, les cries es separen de llurs pares (o mare) i aquí s’acaben els rols familiars. Però no en totes les espècies és així, hi ha espècies que sí que viuen en família, i fins i tot en clans, gairebé sempre basats en un matriarcat. Els mascles, en canvi, són més volanders i de vegades són foragitats del grup i requerits només per copular (n’hi ha que estan de sort...). És per això que els humans hem hagut d’inventar l’amor entre home i dona, més ben dit, “l’enamorament”, que no és pas el mateix. L’enamorament no sol durar, però també és funcional, serveix per mantenir unida la parella una bona temporada, suficient perquè permeti de tirar endavant unes cries que, només amb l’esforç de la mare, serien de difícil reeixida; malauradament, aquesta és una altra realitat, a vegades volguda, però el cas és que, l’enamorament, com a tal, no dura gaire (hi pot haver excepcions) Algú també m’ho negarà en base a un desig: voldriem que les coses fossin d’una altre manera, tendim a idealitzar la realitat, però la majoria de vegades, el que hi ha darrera de les parelles, és la rutina, el costum, la seguretat d’una companyia, la por a acarar-nos a una realitat diferent de la quotidiana, de la consolidada, a quelcom que no sigui allò que coneixem bé. Val més boig conegut, es diu, perquè els canvis comporten riscos i el que volem és eludir-los; no obstant els esports d’aventura, els perills no ens agraden. Sortosament també hi trobem companyonia i bona relació dins del món de la parella, més faltaria, però si volem que aquesta relació duri i no acabem de cuguços hi hem de ser damunt (no és el que et penses, pillo...) vull dir que l’hem d’anar conreant, com si fos una planta, una flor, altrament, esdevindrà mústiga en poc temps.

Després hi ha l’amor fraternal, la de pares i fills, germans, parents, etc. Aquesta classe d’amor és una convenció. Ep! no dic que estigui malament ni qüestiono res, però és una convenció, i és més cultural que afectiu, malgrat que a vegades hi trobem una gran afectivitat entre els membres d’una família, però també hi trobem històries horrendes, moltes, massa.

Per això, a les arrels de la civilització judeo-cristiana hi ha un manament que diu Honraràs al pare i a la mare. Honraràs. No, “estimaràs”. Javèh ja va trobar que era massa demanar que els humans “estimessin” els seus pares (també va obviar l’obligació d’estimar els fills) suposo que, ja aleshores, devia considerar que la relació paterno-filial seria tortuosa, entre altres coses perquè, com que no hem pogut triar ni els pares ni els fills, no sempre ens toquen aquells que ens haguera agradat de tenir. No va dubtar, en canvi -pobre il·lús- de reservar-se per a ell aquest setiment, tot monopolitzant-lo. Però vet-ho allà, si més no -i l’important- és la creació del concepte, concepte que després el cristianisme magnificaria fins al punt d’assolir una grandesa extraordinària, inèdita, universal, sobrehumana, divina... i utòpica (snif...), altre cosa és predicar... Em refereixo a l’amor que Jesucrist ens va ensenyar que deviem, no a ta mare, no a ton pare ni a ton germà ni al teu amic ni al teu veí, sinó al teu enemic...!!!

El que soscriu aquesta crònica no té cap rubor en confessar que no és un bon cristià. Per això m'agrada molt una dita àrab en forma de pregària que diu així: Guarda’m Senyor dels meus amics, que dels meus enemics ja me n’ocupo jo.

La veritat, però, és que l’amor, malgrat de ser una paraula tant i tant gastada, no sabem ben bé què és. Sabem que és un sentiment, no sabem si és un sentiment estrictament humà, però que ens agrada ser-ne l’objecte i que ens ho manifestin i que de vegades ens costa molt de manifestar-lo a la persona que és l’objecte del nostre. També coïncidim a veure com una infàmia manifestar amor vers algú sense que sigui veritat, és a dir: fingir-lo. Ara, saber què és, definir-lo, entrar en la seva essència... això ja són figues d’un altre paner. El Pompeu el defineix com una inclinació o afecció viva envers uns persona o cosa, en canvi la GEC diu que és una inclinació o afecció profunda. Com quedem: viva, profunda, potser ambdues coses? El diccionari de la llengua espanyola diu més o menys “vivo afecto o inclinación...” i des de fa poc, la Hiperenciclopèdia del grup EC, en resposta a les demandes d’informació plantejades per la nova societat del coneixement (que bé que sona) hi aporta quelcom, hi afegeix el concepte de desinteressat, que ho aclareix una mica però també ho complica i el de la atracció sexual, que ho complica però enriqueix en els supòsits. El punt comú de totes les definicions, curiosament és la “inclinació” i això sí que diu ben poca cosa i és ben poc aclaridor perquè tan puc inclinar-me sobre algú/algunamillor per besar-lo/besarlamillor com per acoltellar-lo/(......), posem per cas, perquè de l’amor a l’odi hi ha un pas, diuen, jo no ho sé. Total, que no n’hem tret l’aigua clara.

Ara, però, ve Nadal i els aires es vestiran d’una pàtina tan idíl·lica com irreal. Les cançons i els alens es barrejaran amb la fredor de la nit en un cant d’esperança i de bona voluntat. Les campanes dringaran al so de les nadales i naltros menjarem i beurem i farem cagar el tió, i ens desitjarem -potser sincerament- èxit i felicitat i tant bon punt recuperats de la tovor de cor que ens provoca tot plegat, omplirem a vessar els contenidors amb els embolcalls de l’abundor i dels càrrecs de consciència -passades les pàsqües vénen les basques- i cal desprendre’ns-en immediatament, tant dels embolcalls com de les basques.

El Nadal, tanmateix, és més que un esdeveniment comercial. Any rere any commemorem, diuen, el naixament de Jesús de Natzaret, un jueu que va canviar el món. No puc dir -de moment- ni salvar, ni redimir. Si fos així, creguin-me, no celebrariem cap Nadal, cada dia seria Nadal.

I per això, perquè cada dia no és Nadal, els desitjo de tot cor un bon Nadal.





Lo Pep Pelat




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...
Què passa, Recerca, Entitats, Notícies, Portada

8M Dia de la Dona

A Vilaplana hem celebrat el Dia Internacional de les Dones. Al migdia, als Rentadors, hem...
Què passa, Activitats, Portada

HIST'RIES DE MUSSAGATS 3

Quina peresa de tornar-me a posar a recordar i explicar coses, ara que ja fa tant de fred i...
Recerca, De cinema, Portada

Catifes vermelles

Després de la quietud pandèmica sembla que es reprenen amb normalitat les...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA a Josep M. Puche Fontanilles, arqueòleg.

“Amb les excavacions de la Mussara, van poder més les ganes i el sentiment que la...
Què passa, Història, Notícies, Portada, Fem memòria

Presentació del llibre de la Núria Aragonès Maigí: EL FOT'GRAF TORTOSÍ DE MAUTHAUSEN

Lo Pedrís va organitzar la presentació del llibre El fotògraf...
La nostra gent, Efemèrides, Records, Portada

Entre bambolines

Àvia... avui vull dir coses que poden ser difícils d'entendre......
Recerca, Cuina, Portada

Magnòlia

Magnòlia Ingredients: 1 litre d'Anís 1 Canutet petit de...
Recerca, Cuina, Portada

Porc senglar al vi negre

El juliol de 1996, la Maria Rufina, la Nati i la Mei, amb motiu de la Primera Setmana Cultural i...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Gràcies, Maria!

Vist amb la perspectiva del temps... quin goig aquell grup de veïns i veïnes del que la...
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre

PUJA: La renovació de la Font del Carrer Major. Cal valorar i destacar...
Què passa, Activitats, Portada

Berenar benèfic per Ucraïna

Què passa, Notícies, Portada

Viatge a Ucraïna

Tot va començar amb un missatge de WhatsApp “Open Europe a Reus necessita mans per...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Montsant aeri

Només és casualitat que en aquesta excursió se surti, precisament, de...
Què passa, Notícies, Portada

Finalitzen les obres de consolidació de l€església de Sant Salvador de la Mussara

A mitjans de març, van finalitzar les obres de consolidació de...
Què passa, Notícies, Portada

L€Ajuntament de Vilaplana presenta als veïns i veïnes l€informe de mig mandat

El passat divendres, 21 de gener, l’equip de govern de l’Ajuntament de Vilaplana va...
Opinió, Cartes a Lo Pedrís, Portada

Dissort o negligència

Avui, vigília de Nadal, hem passat per l’hospital. Transport amb ambulància,...
Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Vermut

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Glaw Mag Albert

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Esmorzar i Bitlles

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Titelles

Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana solidària: La Marató 2021

Enguany, hem tornat a recaptar diners per la Marató amb les entrades solidàries...
Què passa, Activitats, Portada

Tardes nadalenques

La nostra gent, Records, Portada

Obrint pas

Corria la primavera del 2000, quan va sorgir la iniciativa d’impulsar una nova revista pel...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 87 (abril 2022)

Al segle XX, els anys 20, els van anomenar “Els Feliços Vint”, i ho van ser...
La nostra gent, Què passa, Recerca, Notícies, Natura, Portada

El futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades

L'espai natural de les Muntanyes de Prades és un extens espai protegit, amb una...
La nostra gent, Què passa, Literatura, Efemèrides, Activitats, Notícies, Música, Poemes, Portada

Per Nadal, recitem i cantem (Segona Edició)

Encara que la data, l’hora i el temps no hi ajuden massa, hem de dir que la Segona...
Què passa, Notícies, Portada

Trenta anys fent de metge a Vilaplana

Ja han passat dos mesos i mig des que vaig deixar de fer de metge a Vilaplana. De fet, ni a...
Què passa, Notícies, Portada

Paraules del regidor de Sanitat, Jordi Sànchez Benet, adreçades al metge

Bon dia. Benvingudes i benvinguts. Gràcies per venir. Avui ens hem aplegat...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Comiat a Josep Sabaté Mestre, metge de Vilaplana

Vilaplana ha volgut acomiadar el seu metge, en un acte destacat de la Festa Major de Sant...