Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Assaig | Revista 21

Les cròniques endiablades del Pep Pelat (IV)

La tarda, fugissera i sobeca, lliscava sense suc ni bruc mentre nosaltres, distrets, miràvem per la finestra la patètica nuesa d’aquell noguer la presència del qual marcava, indolent, el ritme estacional. De tot aquell laberíntic brancatge que vèiem dibuixat al cel, aquell dia no se li’n bellugava ni un bri, de fet tota la natura semblava paralitzada, en part pel son invernal i en part per aquella pau comminatòria que no augura res de bo. Tan sols algun pardal passava apressurat, tot pressentint la nit inhòspita que anunciava la grogor d’un cel esquinçat per uns nuvolots de formes grotesques i antropomòrfiques. Aquella pesantor la suportàvem amb una inusual apatia. Les enciclopèdies Álvarez restaven quietes, sense que cap pàgina es girés i els cartipassos dels més petits esperaven indiferents les ratllotades dels llapis mandrosos. El mestre, a la seva taula, feia capcirons i els nois, presa d’una estranya llangor, no es movien dels pupitres ni feien gaire brega. La fressa de fons tampoc no era l’acostumada sinó més somorta, com sorda. Era una tarda plúmbica, gris i pesant. Ja ens havíem cruspit el pa amb formatge ianqui i tothom esperava amb impaciència que passés la mitja hora llarga que encara mancava per sortir. La busca grossa d’aquell rellotge vell que penjava a la paret tampoc no s’hi afanyava, conxorxada amb l’ensopiment general que s’havia apoderat d’aquella tarda funesta.

Aleshores va passar. Algú, no recordo qui, va donar la fatídica notícia; primer, al mestre Don Fermín -ha vuelto a suceder-. El mestre, després de fer les comprovacions oportunes ho comunicà a la resta de la classe. Amb abatiment, però amb ferma gravetat, pronuncià solemne les paraules: muchachos, siento tener que deciros que aquello del viernes pasado ha vuelto a suceder. I només era dimarts... La notícia va ser una bomba, una bursada entusiàstica esclatà i s’apoderà de la classe immediatament. El tedi ja era cosa del passat, ara tot s’havia revestit d’una eufòrica transcendència. Per descomptat que ja no es podria plegar a l’hora aquell dia, una situació d’emergència com aquella requeria la suspensió de tot horari o tasca programada. Jo vaig poder veure, una vegada de les moltes que va succeir, en què consistia aquell esdeveniment tan poc singular. La caca sobreeixia literalment la fusta de la comuna i els bastons, escombres o altres artilugis eren totalment inútils; per tant, el fet de recuperar la normalitat requeria el concurs de personal especialitzat. Per sort no en mancava, ans al contrari, n’hi havia bastants i fins els inexperts -com passa sovint- se les donaven d’entesos amb la intenció se suplantar a aquells que n’eren de debò. Jo, per la meva curta edat, no vaig assolir mai aquesta condició, ni tant sols la d’ajudant, així que mai no vaig poder assaborir les mels de la glòria ni de lluny. Els honors estaven reservats a aquells valents que gairebé ja s’afaitaven els pèls del bigoti.

La petició de voluntaris per part del mestre obtenia una resposta immediata i fulgurant. Com de costum, tota la classe s’alçava com un sol individu proclamant la seva disponibilitat, però la prudència s’imposava a la temeritat i, per tal de garantir l’èxit de la operació, calia escollir amb cura el personal. De fet, el mestre ho tenia molt clar i mai, mai, no va deixar les operacions en mans inexpertes, no fos cas que fracassessin. Així doncs, aquell dia, els quatre xicots de quasi sempre, (jo diria que eren dos oficials i dos aprenents) es van acomiadar i van desaparèixer porta endins, tot desvetllant entre nosaltres forts sentiments de frustració i d’enveja, impregnats com estàvem de l’actitud coratjosa d’aquells valents. Així, ansiosos i mal conformats, ens quedàvem fora, pendents dels aconteixements que es produirien a continuació. Els vint o trenta minuts que durava el procés eren de pura expectació, hi havia molts nervis. La impaciència i el suspens s’apoderava de la classe i una gran incògnita planava sobre tots nosaltres: ¿Quin seria aquest tomb l’objecte obstructor? No ignoràvem que aquest podia ser de naturalesa molt diversa (i sorprenent...). Que recordi, podria comptabilitzar-ne, si més no, quatre de diferents que varen ser els responsables de sengles obstruccions: la primera vegada fou una bata, i s’ha de dir que la operació no va presentar dificultats, malgrat l’aparositat i l’impacte visual (encara veig, com si fos ara, aquell enorme penjoll estranyíssim, irreconeixible, a la punta d’un pal d’escombra i com si l’haguessin sucat en una gran olla de xocolata de motlle).

La segona vegada tot va ser molt més complicat i els tècnics s’hi van haver d’esmerçar de valent perquè l’objecte obstructor va quedar travat i no anava ni amunt ni avall. Recordo amb tota claredat els renecs del primer oficial que se sentien des de fora mentre increpava un dels aprenents -arromenga’m més les mànigues collons, que no ho veus que m’emmerdego la camisa?- Després de patullar-hi més d’una hora i mitja varen treure un buscall dels que portàvem per l’estufa, gairebé tant gruixut com la mateixa canonada i s’hi va formar un tap fortíssim i hermètic. Els xicots van suar la cansalada, però van reeixir. És el cas més difícil que recordo. Se’ls va dispensar una càlida ovació. El tercer cop que va passar no va costar tant perquè l’objecte -un sabatot- era de fàcil extracció, la dificultat va raure en arribar-hi perquè el tap es va formar molt avall. Recordo que aquella va ser la vegada que més es van embrutar, és clar que els records són vagues i t’enganya la memòria hi ha vegades, però tinc la imatge gravada al cervell de quatre cossos de massa amorfa que van sortir d’aquella estança avançant pel passadís amb els braços estesos. No sabíem qui era cadascú d’ells perquè només se’ls veia els ulls. Com que per anar a rentar-se a l’abeurador havien de travessar la classe, allí per on passaven ho anaven embrutant tot i tothom i és clar, el rebombori que es va formar va ser memorable.
Les operacions que es van dur a terme en el cas que ens ocupava al principi no van ser ni de bon tros tant complicades, recordo que només es van embrutar fins els colzes i van sortir a la classe triomfants, amb els braços enlaire i el primer oficial mostrava l’objecte obstructor -una ampolla de llet suïssa- com si fos un trofeig. També se’ls ovacionà.

Com és lògic hi devia haver, si més no, un sabotejador la identitat del qual mai no va ser descoberta ni -que jo recordi- es va endegar cap investigació per descobrir-la, és clar que no interessava, perquè haguera perillat la continuïtat d’aquell ofici.
Aquesta és una de les moltes històries (l’anecdotari no tindria fi) que vaig viure de primera mà en aquella escola franquista del medi rural a mitjans anys cinquanta, potser el 56 o 57. Si n’hi havia de millors, no ho sé, si de pitjors, tampoc.

A la gent de la meva edat o més gran amb la qual vaig compartir aquells dies no cal que els digui res. A la resta de lectors, si és que algú ha tingut la paciència i l’estómac de llegir-me, només els diré que qualsevol coincidència d’aquesta història amb la realitat històrica és del tot intencionada.




Lo Pep Pelat




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre

PUJA Les activitats de l'estiu (Cinema, Conferències, Sessions de...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 85 (octubre 2021)

Si l'estiu del 2020 va estar marcat per la pandèmia de la Covid-19, l'estiu del...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel Món

Recerca, Natura, Portada

Les orenetes

L’oreneta cuablanca (Delichon urbica) és un ocell de color més aviat...
Recerca, Cuina, Portada

Paté de €Jerez€

La Isabel Mas Gil, l'àvia de la Residència de la Selva del Camp, ens fa arribar...
Recerca, Cuina, Portada

Pa de Figa

El Pa de figa forma part de les nostres postres d’hivern des de fa molt de temps. El...
Recerca, Cuina, Portada

Coses de cuina fàcil i entretinguda: pizza i paatís de formatge

Tot aprofitant que “Lo Pedrís” surt per la Festa Major d’octubre, avui...
Què passa, Activitats, Portada

Camp de Treball per a joves - Estiu'21

Aquest estiu, malgrat la pandèmia, a Vilaplana hem pogut gaudir altra vegada d’un...
Literatura, Lingüística, Portada

Recerca lingüística

A la revista anterior van sortir les següents expressions, que tenen el significat que...
Què passa, Notícies, Portada

Històries de Mussagats 2

No us hauria explicat mai la meva història si no fos perquè Mussagats l’ha...
Història, Masos, Portada

Mas de Somí

ALTRES NOMS: Al Registre Civil també hi surt esmentat com a Mas del Macià...
Història, Masos, Portada

Mas de Pistol

SITUACIÓ Situat a la Cingla, l’antic tramat del camí dels Garrigots hi...
Història, Història local, Portada, Fem memòria

L'últim ramat de cabres

Molt sovint la història s’ha creat i s’ha difós de generació en...
Què passa, Notícies, Portada

Recuperem el Patrimoni

Recuperem el Patrimoni és un grup de treball, de recerca i d'acció que neix a...
Què passa, Esports, Portada

Expedició de l'alpinisme vilaplanenc a la Vall d' Aosta (Alps Italians)

Com cada any, amb gran il·lusió, tenim el plaer de narrar apassionadament les...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Ara li toca a ell; Ernest Puig, fotògraf

Ahora me toca a mi escriu en lletra redoneta, de forma pulcra i delicada, al peu del retrat,...
Què passa, Notícies, Portada

Paraules de la Consellera d'Igualtat i Feminismes del Govern de la Generalitat de Catalunya

Presència institucional. Aquesta edició del Mussart, dedicada a...
Què passa, Activitats, Portada

MUSSART 2021

Moltes són les causes que ha defensat aquest festival: la Llibertat, la dignitat,...
Què passa, Activitats, Portada

GENT GRAN: La tercera joventut s€activa

Amb aquest títol, l’Ajuntament del poble va promoure una activitat gratuïta per...
Entitats, Escola, Portada

Comença l'escola

El 13 de setembre va ser el primer dia de començar l’escola. A primera hora, cada...
Què passa, Activitats, Portada

Cap de setmana solidari a Vilaplana

Enguany, casualment, van coincidir tres actes solidaris el mateix cap de setmana. Van tenir...
Opinió, Articles, Portada

Quatre carxofes i quatre moixons

Ben bé cada dos minuts un soroll eixordador esquinçava aquell cel ratllat de...
Opinió, Articles, Portada

L€estima de l€espai públic

Em passa sovint. Quan em proposo engiponar unes ratlles per a ser difoses, sigui en algun...
Què passa, Literatura, Activitats, Ressenyes literèries, Portada

Primera edició de Camí de formiga - vespres d€estiu als masos-

La Balandra, 10 de juliol de 2021 Camí de formiga - vespres d’estiu als masos...
Què passa, Teatre, Portada

Jordi Mateu porta damunt seu l€essència de Terra Baixa

Amb aquest titular, la Televisió de El Vendrell obria la crònica en l’estrena...
Opinió, Articles, Portada

L€estiu del FfF Vilaplana

Aquest ha estat el segon estiu de projeccions i conferències organitzades pel grup Fridays...
Què passa, Esports, Portada

Vinyes i paisatge al Priorat

Una excursió ideal per fer a la tardor, on les vinyes canvien el color dels seus...
Recerca, De cinema, Portada

La Guerra Freda (IV) € La cursa espacial.

L’enginy humà havia creat les pitjors armes inimaginables tot finalitzant la Segona...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevista: Bruno Anguera Garcia (30 anys) - Pianista

Cada vegada que m’he assegut davant d’algú per entrevistar-lo he tingut unes...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Vilaplanenc de l'any 2021

L’acte de lliurament del Vilaplanenc/ca 2021 compleix el seu desè aniversari....