Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Assaig | Revista 20

Les cròniques endiablades del Pep Pelat (III)

Lo Pep Pelat lamenta que es publiqués la seva segona crònica en un moment inoportú, quan mig món es condolia per la mort del Pare Sant. Aquest autor s’afegeix a aquesta condolença, malgrat que, quan es publiqui aquesta nota, mig món ja hagi celebrat l’anunci oficial d’”habemus papam” i l’altre mig s’haurà dolgut per qui sap quants soscaires més.El que signa aquestes cròniques es complau en la crítica i l’humor, però no voldria ser inoportú. Si algú considera que cal, no té cap mena d’impediment per demanar humilment disculpes (eppur si muove...)

Una publicació trimestral s’ha d’ajustar en allò que suporta el límit de data de consum sense caducar, com un iogurt, perquè la dinàmica eventual dels nostres temps és vertiginosa i nosaltres cada cop som més amnèsics. Ací, per desgràcia, l’actualitat té uns àmbits reduïts i s’ha de vetllar per la frescor del producte. Ja ho deia un anònim medieval: “hostes e peix a tres dies puden”

Però com que tot és cíclic...aquest autor també lamenta –tot seguint el fil de la caducitat però albirant un nou nadal que es va acostant- que no s’hagin alçat més veus com la de la Neus Sánchez tot clamant per una sensibilitat que sembla inexistent en el si del nou Ajuntament. Matar un pi pel gaudi visual de quatre dies hauria de ser, si no un delicte ecològic, sí quelcom força mal vist, per les raons que tan magistralment ens va exposar la Neus. La fi del món, del nostre món, vindrà donada per pensaments racionalistes com una eureneta no fa estiu, això no va per mi, jo ja no ho veuré, ho llanço a la riera i no hi ha més remei. Gràcies Neus, Consistori, ¡als lleons!

Abans, però, que els lleons es mengin ningú que se sàpiga que de delinqüents ecològics sí que n’hi ha, a Vilaplana. Tot el llit d’aquest rierol, enguany tan sec, que voreja la vila, és viu, hi habita una fauna –que és la nostra- i que hi té la llar, sí, precisament allí, entre els verderals i les canyes. Es pot notar, intuir, escoltar, fruir o es pot ignorar també, però no és ètic ni legal enverinar-la, que és el que fan els qui (no gaires) netegen les bótes dels tractors al riu, tot condemnant-lo a un súbit i mortal silenci. Després d’enverinar la fauna local enverinen els aqüífers amb substàncies que no em vull ni imaginar. No, no es pot quantificar el mal que fan, però en fan, i molt. Flix-Ascó-Vilaplana-Carrer de la Font, quina vergonya! Que a cada porc li arribi el seu Sant Martí.

Hi ha assassins de la flora, hi ha assassins de la fauna, hi ha assassins d’idees, hi ha assassins de cultures, hi ha assassins de llengües...tot més o menys revestit de grans proclames ideològiques, religioses, socioeconòmiques o fins i tot de moderat raonament. Però el català no en necessita cap d’assassí. Per occir-lo ja som prou els catalans. Si algú no ho ha notat, que s’hi fixi, no perdem cap ocasió per parlar en castellà, ens és igual si ens entenen o no, si el suposat interlocutor vol incorporar-se a la nostra parla, que diguem barbarismes, tot ens és igual, amb els de fora ens encanta parlar en castellà. Però ¿què és el que ens mou a tal servilisme lingüístic? Em vull creure que és més la ignorància que no pas la covardia però potser és a l’inrevés.

La ignorància vindria donada primer, pel desconeixement, no pas de la llengua sinó -com l’aneguet lleig- del fet de ser hereus del tresor que representa el nostre sistema de comunicació, riquíssim, tan bell i particular que no acabem de creure’ns-el (no seria així si uns míssils nuclears de darrera generació ens l’avalessin) i això també fa per tot allò que sembla massa català i, doncs, susceptible de castellanitzar, el lèxic més autèntic (se m’acut crossa, ¿com tenim valor per substituir-la per muleta?, ¿o bolquer per panyal?) mil paraules més, totes bellíssimes...) la gramàtica (tot el complex sistema de pronoms febles i formes pròpies d’expressió) i les expressions més genuïnes, aquelles que ja utilitzaven els nostres avis analfabets... i tot un missal de sapiència popular plasmat en mil i una dites i refranys, tot a la brossa. Per si algú no ho sap, els lingüistes aprenen dels analfabets (vells que hagin romàs en el terròs el màxim temps i hagin vist poca televisió) i segon, que el català és una llengua de cultura tan antiga com l’anglès el francès o el castellà, avalada per uns autors medievals reconeguts arreu del món, per una Cancelleria Reial que en marcava els models i per un poble formidable que li ha estat fidel mil anys. El fet de conéixer-la és un honor com pocs i és un privilegi. El fet d’ensenyar-la –i exigir-la- al foraster és una obligació ciutadana que incomplim. Qui se senti acomplexat per parlar aquesta llengua amb correcció, o desconeix tot l’anterior o està atrapat en el parany de la covardia col·lectiva, i m’explicaré, si se’m permet amb una al·legoria.

Si a un gosset se’l maltracta des de petitó, creixerà acovardit, si se’ns acosta ho fa mig aplanat, amb la cua entre les potes, per no esbargir la seva olor, per no fer-se notar, si en aquest moment alcem la mà per gratar-nos el clatell, per exemple, quasi segur que grinyolarà, se li afluixaran els esfínters, es pixarà, perquè s’imaginarà que li volem pegar, no jugarà i si ho fa, serà sempre des de la submissió més absoluta. Sempre serà un gosset tímid i una mica desgraciat. Du la marca indeleble del maltracte, infringit en la seva tendra infància, en un moment en què, allò que necessitava era confiança per endinsar-se el un món ple d’incerteses i de perills, de noves proves a superar cada dia. I ara vull donar un gir a aquest fil argumental. Parlo d’un gosset, però no penso en un gosset. El gosset només és la metàfora. El vertader subjecte és l’individu humà que va haver de suportar l’escola franquista, per exemple, i la crueltat d’unes praxis derivades d’una violència latent en tot l’aparell d’un sistema basat en el menyspreu de les minories i l’extermini de l’adversari.

De vegades els pobles també s’acovardeixen, i s’acomplexen, encara que no tinguin motius per estar-ne d’acomplexats, ans al contrari, encara que tinguin motius per estar orgullosos de la seva identitat, de la seva cultura, de la seva història, de la seva llengua, del llegat de tot un reguitzell d’herois, d’artistes, de literats, de científics, de lluitadors, de màrtirs, que l’han elevat a la categoria... si els fan creure que no han passat de l’anècdota. En el cas concret del poble català ho fa després de tres-cents anys de maltractes, de vexacions de no-reconeixement, de garrot, en una paraula. ¿Cal que continuï? veig el gosset amb la cua entre les cames i fent-se pipi, tot i que és un gosset molt eixerit i molt intel·ligent, però anorreat, des que era petitó, per un amo despòtic i cruel.

Com que el que signa aquesta crònica és d’aquells que veuen l’ampolla sempre mig buida, vull fer una crida general a tot el col·lectiu de parla catalana amb caràcter d’urgència. Que ningú la titlli de nihilista, car els sentiments que la mouen són del tot humanitaris, a saber: a partir de demà mateix, posem per cas el divuit de juliol, llevem-nos tots parlant en castellà, no ens costarà gaire, car aquesta llengua la coneixem molt bé ¿no diem sovint, “com es diu tal cosa en català”...? Ja ho veureu, serà molt fàcil, potser en l’àmbit familiar serà on hi trobarem més dificultat (mamá, esta noche haré un poco tarde, que estoy convidado a una cena de aniversario, però por allà a las cuatro ya habré hecho cab.. ya habré llegado) serà els primers mesos, al cap d’un any tot anirà com una seda perquè no hi ha res com el costum i la quotidianitat per assolir la normalitat. ¿Que què hi guanyarem? No res, però tindrem la satisfacció d’haver estalviat una agonia inútilment perllongada a un animal ja molt vell, de mil anys, que s’havia de morir igual, com tots. De passada, el mitificarem, com el llatí, el grec o el sànscrit i serà materia d’estudi pels erudits. ¿No serà una mort ben digna?


Lo Pep Pelat




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Comiat

Despedir-se d'algú mai és fàcil i més encara si és una...
Què passa, Recerca, Entitats, Notícies, Portada

8M Dia de la Dona

A Vilaplana hem celebrat el Dia Internacional de les Dones. Al migdia, als Rentadors, hem...
Què passa, Activitats, Portada

HIST'RIES DE MUSSAGATS 3

Quina peresa de tornar-me a posar a recordar i explicar coses, ara que ja fa tant de fred i...
Recerca, De cinema, Portada

Catifes vermelles

Després de la quietud pandèmica sembla que es reprenen amb normalitat les...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

ENTREVISTA a Josep M. Puche Fontanilles, arqueòleg.

“Amb les excavacions de la Mussara, van poder més les ganes i el sentiment que la...
Què passa, Història, Notícies, Portada, Fem memòria

Presentació del llibre de la Núria Aragonès Maigí: EL FOT'GRAF TORTOSÍ DE MAUTHAUSEN

Lo Pedrís va organitzar la presentació del llibre El fotògraf...
La nostra gent, Efemèrides, Records, Portada

Entre bambolines

Àvia... avui vull dir coses que poden ser difícils d'entendre......
Recerca, Cuina, Portada

Magnòlia

Magnòlia Ingredients: 1 litre d'Anís 1 Canutet petit de...
Recerca, Cuina, Portada

Porc senglar al vi negre

El juliol de 1996, la Maria Rufina, la Nati i la Mei, amb motiu de la Primera Setmana Cultural i...
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

Gràcies, Maria!

Vist amb la perspectiva del temps... quin goig aquell grup de veïns i veïnes del que la...
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre

PUJA: La renovació de la Font del Carrer Major. Cal valorar i destacar...
Què passa, Activitats, Portada

Berenar benèfic per Ucraïna

Què passa, Notícies, Portada

Viatge a Ucraïna

Tot va començar amb un missatge de WhatsApp “Open Europe a Reus necessita mans per...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Montsant aeri

Només és casualitat que en aquesta excursió se surti, precisament, de...
Què passa, Notícies, Portada

Finalitzen les obres de consolidació de l€església de Sant Salvador de la Mussara

A mitjans de març, van finalitzar les obres de consolidació de...
Què passa, Notícies, Portada

L€Ajuntament de Vilaplana presenta als veïns i veïnes l€informe de mig mandat

El passat divendres, 21 de gener, l’equip de govern de l’Ajuntament de Vilaplana va...
Opinió, Cartes a Lo Pedrís, Portada

Dissort o negligència

Avui, vigília de Nadal, hem passat per l’hospital. Transport amb ambulància,...
Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Vermut

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Glaw Mag Albert

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Esmorzar i Bitlles

Què passa, Notícies, Portada

Sant Sebastià: Titelles

Què passa, Notícies, Portada

Vilaplana solidària: La Marató 2021

Enguany, hem tornat a recaptar diners per la Marató amb les entrades solidàries...
Què passa, Activitats, Portada

Tardes nadalenques

La nostra gent, Records, Portada

Obrint pas

Corria la primavera del 2000, quan va sorgir la iniciativa d’impulsar una nova revista pel...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 87 (abril 2022)

Al segle XX, els anys 20, els van anomenar “Els Feliços Vint”, i ho van ser...
La nostra gent, Què passa, Recerca, Notícies, Natura, Portada

El futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades

L'espai natural de les Muntanyes de Prades és un extens espai protegit, amb una...
La nostra gent, Què passa, Literatura, Efemèrides, Activitats, Notícies, Música, Poemes, Portada

Per Nadal, recitem i cantem (Segona Edició)

Encara que la data, l’hora i el temps no hi ajuden massa, hem de dir que la Segona...
Què passa, Notícies, Portada

Trenta anys fent de metge a Vilaplana

Ja han passat dos mesos i mig des que vaig deixar de fer de metge a Vilaplana. De fet, ni a...
Què passa, Notícies, Portada

Paraules del regidor de Sanitat, Jordi Sànchez Benet, adreçades al metge

Bon dia. Benvingudes i benvinguts. Gràcies per venir. Avui ens hem aplegat...
La nostra gent, Què passa, Homenatges, Notícies, Portada

Comiat a Josep Sabaté Mestre, metge de Vilaplana

Vilaplana ha volgut acomiadar el seu metge, en un acte destacat de la Festa Major de Sant...