Articles | Revista 912/10/2002

L'avellana i la unió europea

El sector de la fruita seca està immers en una crònica des de 1987. Aquesta situació és fruit del continuat increment de la producció turca i dels acords comercials bilaterals entre Turquia i la Comunitat Econòmica Europea, avui Comunitat Europea (CE), que provenen dels anys 70.

Des de l’any 1999 la Política Agrària Comuna (PAC), per decisió dels Caps d’Estat i Govern dels 15 (Cimera de Berlín), està subjecta a la congelació de recursos econòmics disponibles, és a dir, hi ha un escàs marge per respondre des de la CE a les noves necessitats, tant de la societat com dels propis pagesos.

En aquest context polític, un sector que ocupa menys de 100.000 hectàrees a la CE, amb uns pocs milers de pagesos, i que tan sols significa un 0’0000076% del Producte Interior Brut de la CE, es troba davant de la necessitat que els poders públics li donin el suport necessari per assegurar el seu futur, ja que per disposició comunitària tan sols la pròpia CE pot arbitrar aquestes mesures, perquè no està en mans dels estats, ni de les seves regions amb competències en agricultura poder-ho fer.

Trobem gent que no entén, i no se n’amaga, el motiu pel qual l’Administració ha de posar recursos per mantenir el sector agrari, i que considera que el mercat i la lliure competència són els únics que tenen raó de ser. Però això no és així. Tant la Constitució espanyola, com el Tractat de la CE disposen que els poders públics han de fomentar l’equiparació de les rendes dels pagesos a la resta de la societat. De fet, la pròpia Comissió Europea, des del 10 de juliol de 2002, reconeix que avui per al sector de la fruita seca europeu no és viable la seva reconversió, ni per disposició de la CE, per la situació dels mercats dels possibles conreus alternatius.

Per tant, si els poders públics no permeten, fruit de les seves normes, que milers de pagesos catalans no puguin viure dignament del seu treball, són aquests mateixos poders els que han de donar una resposta per haver limitat el dret de l’exercici de la seva professió.

És en aquest context, que només la lluita valenta i constant, no el lament fàcil, farà que part del poc marge de recursos disponibles de l’actual de la PAC, malgrat sigui cert que és considerablement inferior al que la CE tenia abans del 2000, es destini a solucionar el problema que han generat. Però l’esmentat marge és estret, i cada estat treballa per afavorir els seus interessos. Per això, la propera tardor- hivern serà l’època decisiva perquè la CE modifiqui la PAC, i els pagesos de la fruita seca i les garrofes obtinguin les mesures necessàries per garantir el seu futur a Europa.

ANDREU FERRÉ TAVERNA
Coordinador Tècnic de la Unió de Pagesos de Catalunya.

Andreu Ferré Taverna

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

16/02/2026Passatemps, Portada

L'avellana i la unió europea

Nou usuari

Usuari registrat