Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Literatura - Contes | Revista 72

L'altre conte de Sant Jordi


Ja fa uns quants anys, a Vilaplana, un poblet petitet al peu de les muntanyes de la Mussara, hi vivia una gent… molt bona gent, que els agradava molt anar d’excursió, pujar per les tosques, anar a escalar, pujar en bici fins al refugi. I anar a les coves, sobretot a una en particular... la cova dels Patacons. En aquesta cova hi vivia un Drac, però no un drac qualsevol, era un drac al que li agradava nedar als tolls, volar i caminar, com la gent del poble, pels camins i senders de la Mussara. Els veïns de Vilaplana l’anaven a veure sovint a la seva cova, i passaven llargues nits xerrant i xerrant.

ESCENA 1 COVA

DRAC: Que fotut ho tenim, amb tots aquests polítics tancats a la presó!!, sense govern…
VEI: Ja ho pots ben dir, nosaltres ja vam votar, però no ens fan ni cas.
VEINA: Sort que som pacífics, si no…..
DRAC: Quan des de dalt les muntanyes veig aquestes manifestacions tan multitudinàries… és que m’emociono!!
 
I així passaven les hores, els dies, les setmanes, els mesos i els anys.
Fins que un bon dia i després d’unes estranyes eleccions, va sortir un alcalde, que ningú coneixia, però es va imposar a tot el poble. Es deia Mariano.

ESCENA 2 POBLE

MARIANO: Hauré d’anar a viure al campanar de l’església, així dominaré tot el poble, li diré a l’agutzil que me’l netegi.
AGUTZIL: I per què vol viure en un lloc tan estret i alt?
MARIANO: Per vigilar i controlar tot el que feu!
 
I anava passant el temps, i el Mariano s’avorria, els veïns de Vilaplana feien la seva vida i passaven d’ell, perquè només li interessava controlar i mirar a tothom des de dalt de tot del campanar. Una nit d’estiu, estava el Mariano com sempre controlant amb els seus prismàtics i, de sobte, va veure tot de llumetes que pujaven muntanya amunt, amunt, i després desapareixien, i ja de matinada, encara se sentia una música i unes rialles i de tant en tant es veien unes flamarades! L’endemà al matí el Mariano,va despertar la seva filla, que es deia Anarca, i se’n va anar d’excursió, a veure què trobava. I tot caminant caminant, va arribar a la cova.

ESCENA 3 COVA

MARIANO: Ves per on!!! Així que ets tu qui fas les festes! Ara veuràs com ho acabo.
ANARCA: Papa! És que no saps res! Com que no surts mai d’allà dalt del campanar!!. El drac és molt simpàtic, i intel·ligent, ens explica coses interessants, ens fa pensar. Ballem i riem molt amb ell.
MARIANO: Doncs ja t’hi pots quedar amb el teu estimat drac, a veure si li agafa gana i se’t menja.
 
I tot tirant muntanya avall, va anar buscant amb el mòbil, buscant, buscant, va trobar un bomber, que es deia Jordi.

ESCENA 4 POBLE

JORDI: Així, què vol? Que en faci filets o el desallotgi? Aquest drac deu ser terrible!
MARIANO: Primer que tot! Prohibeixi anar a veure el drac. Posi unes tanques, faci una rasa, el que vulgui, però no vull que ningú del poble s’hi acosti.
 
I així va ser que el Mariano va començar a dir que l’alè del drac, feia tanta pudor que et podia matar… i  a poc a poc la gent se’l va anar creient i no anaven a veure el Drac.

ESCENA 5 POBLE

VEINA: Doncs així que vas a veure el Drac?... uiuiu a veure si ton pare et tancarà a la presó, ja ho ha fet amb uns quants.
ANARCA: Que faci el que vulgui, jo me’n vaig a viure amb el drac.
 
L’Anarca se’n va anar a viure amb el drac a la cova dels patacons i el Mariano anava tancant vilaplanencs i vilaplanenques a la presó, per rebel·lió, sedició i terrorisme.
Tant i tant es va trastocar el Mariano amb això del drac, que va donar l’ordre al pobre Jordi de matar-lo.
 
ESCENA 6 COVA

JORDI: Bon dia Sr. Drac, miri em farà el favor de posar el coll aquí?? Es que l’he de matar.
DRAC: A mi??? Ai mareta meva!!! Però si jo no he fet res, només parlo amb la gent del poble, ens expliquem coses i ara ni això, només puc parlar amb l’Anarca, ja no ve ningú més. No podem fer festes a la llum de la lluna, ballar, fer un soparet de croquetes, ningú no em ve a veure!
JORDI: I doncs? Sap per què el Mariano el vol fora de circulació??
ANARCA: Jo sí que ho sé! El Mariano és avorrit, vol que estiguem les dones a casa i els homes només treballin, lluitin i mirin el futbol i que no pensem massa, sobretot això. I com que el drac ens fa pensar en tot allò que passa i ens envolta, fem discussions de temes diversos i ell fa de moderador, ja que el Mariano no li agrada… no li agrada gens.
JORDI: La veritat és que fins ara hi he estat molt a gust amb vosaltres dos… mirarem d’arreglar-ho d’una altra manera.
 
Ja de nit, en Jordi va anar cap avall, a Vilaplana, abans de l’últim revolt de les Tosques, sabent que el Mariano estaria vigilant, va treure la seva espasa làser. Una llum resplendent i encegadora va il·luminar tot el poble, el Mariano es va escagassar, que deuria ser allò tan potent! En Jordi va agafar un altaveu i fent una veu d’ultratomba va començar:

ESCENA 8 POBLE

JORDI: Mariano mariano, has de marxar… soc l’esperit del drac, m’he menjat  ta filla i de retruc el pocasolta del Jordi que has enviat a matar-me! I ara vinc a per tu!
Esparverat el Mariano, va fugir cames ajudeu-me, direcció l’Aleixar i no se n’ha sabut res més fins a dia d’avui.
Al poble no hi van haver més eleccions, tot anava com una seda, perquè cadascú feia la seva feina, el Fulantí pastava pa, el Bruno, el Ricard i el Jose, feien fruita verdura i oli, el Pascal arreglava els fanals, endolls i altres, el Genís i el Joan Sebastià, feien l’obra grossa. El Perramon vigilava els carros mal aparcats i tocava les campanes del campanar, i el Jordi…..ai el Jordi, bé no tenia gaire feina i li van oferir ser el cafeter del casal.
L’Anarca va decidir quedar-se a viure amb  el drac, i com que els dracs volen, van viatjar per tot el món, amb el que es van estalviar en vols, es van arreglar la cova dels Patacons i van fer una casa rural.
Apali, aquí s’acaba la història, espero que us hagi agradat…bé un moment... a la casa rural, tot i que era molt amunt de la muntanya, hi van plantar un roser de roses vermelles, busqueu-les, potser encara n’hi ha alguna.

I vet aquí un gos i vet aquí un gat i un  drac… aquest conte ja s’acabat!!!



Dolors Sentis




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Homenatges, Portada

Agraïments finals

La redacció de Lo Pedrís agraeix a totes les persones que han...
La nostra gent, Literatura, Homenatges, Poemes, Portada

Poema pel Xavier, per la seva tan estimada terra

Al Xavier li agradava molt la poesia i poques eren les trobades  que no em demanés...
Recerca, De cinema, Portada

Torna el REC

Enguany la XIX Edició del Festival Internacional de Cinema de Tarragona ha patit. En...
Què passa, Activitats, Portada

V Campionat de botifarra, Memorial Mossèn Josep M. Musté

Un any més hem aplegat un petit exèrcit de jugadors. Aquest any 35 parelles...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 78

Puja Puja la millora acústica de les dependències del Casal. Amb la...
La nostra gent, Records, Portada

Enllaços 2019: Alba i Dani

L’Alba i el Dani es van casar a l’Ametlla de Mar el dia 13 d’octubre de 2019.
La nostra gent, Homenatges, Portada

Fins a la victòria sempre, company!

Amb el Xavier hem fet coses, moltes coses, és el que tenim els catalans que de coses en...
La nostra gent, Homenatges, Portada

UNA ESCOLA DE LA IGNOR€NCIA

L'article de Xavier Joanpere Olivé Una escola de la Ignorància es va publicar...
La nostra gent, Records, Portada

Naixements 2019

- Abril Sotorras Cardona. 13 de gener - Arc Roig Cortezón. 10 de març -...
La nostra gent, Records, Portada

Enllaços 2019: Tomàs i Anabel

Tomàs Llauradó Virgili  i Anabel Fernández Ortega es van casar el 3...
La nostra gent, Records, Portada

Decessos 2019

Feliu Cabré Salvat, 88 anys, 18 de gener Pepita Bigorra Mariné, 95 anys,...
Literatura, Contes, Portada

DORM...

Confesso que quan em van demanar que escrivís el relat que ara us explicaré em va...
Recerca, De cinema, Portada

De cinema

Ara ve Nadal... Matarem el gall i a la tia Pepa li donarem un tall. Nadales, pessebres,...
La nostra gent, Records, Portada

Noces d'Or 2019 de Sebastià i Josefina

Noces d'Or de Sebastià Anguera i Josefina Magrané. Van contraure...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Xavier Joanpere,  amic

Al Xavier el coneixia a través d’un company comú, en Jaume Soler, en Nic...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Que tinguis sort, que tinguem sort, Xavier

La matinada del tres d’octubre em vaig desvetllar inquiet. Tenia la ment convulsa i,...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Manoli Escribano Funes, 60 anys (manipuladora d€aliments)

"...És el destí de les persones. Si algú em diu que jo havia de...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 78 (desembre 2019)

En un món líquid, en constant renovació i on el canvi és...
Recerca, Natura, Portada

Què és SECOMSA SA

Com a presidenta de la empresa Serveis Comarcals Mediambientals SA (Secomsa) em plau poder-me...
Recerca, Cuina, Portada

TEMPS DE CAÇA, TEMPS DE CUINA, TEMPS DE TAULA

Estem en plena campanya de caça i, tot i que cada cop queden menys caçadors,...
La nostra gent, Homenatges, Portada

XAVIER JOANPERE, UN AMIC QUE HA MARXAT

Hola, Xavier, has marxat sense haver-nos avisat, (sens dubte perquè tu mateix no ho...
La nostra gent, Homenatges, Portada

XAVIER JOANPERE, COMPANY I AMIC, PER SEMPRE!

Amb en Xavier de Reus –de Vilaplana, si us plau!– ens vam conèixer a finals...
La nostra gent, Homenatges, Portada

L€àmplia i duradora petjada d€en Xavier Joanpere

Resulta molt dur saber que haurem de viure sense l’imprescindible Xavier Joanpere,...
Què passa, Activitats, Escola, Portada

Tenir cura de l'entorn natural

Emmarcats dins de les sortides d'entorn que realitzem a l'escola, enguany li hem volgut...
Entitats, Literatura, Escola, Portada

QUÈ VOL DIR QUE DUES PARAULES RIMEN?

LLEGEIX AQUESTES RIMES QUE HEM FET ELS ALUMNES DE CICLE INICIAL A VEURE SI HO DESCOBREIXES!...
La nostra gent, Entitats, Homenatges, Escola, Portada

PRIMER DIA D€ESCOLA

Com cada any el primer dia d’escola ens vam trobar tots i totes al pati per...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

PROGRAMACIÓ AMB SCRATCH I MAKEY MAKEY

Aquest curs, els/les alumnes de cicle superior, ens introduïm al món de la...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Ens relaxem!

Els nens i nenes de la classe de l’hoquei i de la classe de la bandera olímpica...
La nostra gent, Homenatges, Portada

A XAVIER JOANPERE I OLIVÉ (1959 - 2019)

En Xavier ja no podrà llegir aquestes línies, però sí la seva...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Les causes obertes

  Fou el febrer de l’any 1993 quan vaig conèixer en Xavier Joanpere...