Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Història | Revista 19

La resistència

La història de totes les formes resistencials de lluita és encara prou embrionària. La idea que després de 1714 -amb l'abolició del Consell de Cent, imposició de la Capitania general i la Reial audiència, extinció de la Constitució i, doncs, de l'Estat Català, arran del Decret de Nova Planta (15-I-1716)-, la societat del país recupera una hipotètica normalitat -obviant la ruptura antinacional a mans de la Corona de Castella i suportada pels interessos geopolítics de França, Anglaterra, Àustria, Holanda, arran del Tractat d'Utrech l'11 d'abril de 1713- no correspon a la realitat dels fets. Existia lluita armada contra Felip V (1683-1746) per part de partides pregonament coneixedores del territori, originàries de les classes subalternes camperoles i urbanes, amb total sentit de la justícia social.

Pere-Joan Barceló, Carrasclet (Capçanes, 1682, Breisach, 1743), exemplifica, des d'una lúcida estratègia militar, aquesta oposició oberta a l'ocupació borbònica de Catalunya. Després d'haver obtingut una amnistia el 1714, les extralimitacions militars castellanoespanyoles (que recordaven les tàctiques de terra cremada i d'explotació fiscal de les tropes de Felip IV de Castella, i que donà lloc a l'alçament dels miquelets i dels segadors el 1640), feren que el fill de Francesc Barceló, també aliat de les tropes austracistes, s'incorporés activament al combat contra l'ocupació dels capitans filipistes a les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Però aquesta resposta militar es veié condicionada, de nou, pels interessos de l'exèrcit francès del duc de Berwick (1670-1734), sota el regnat de Felip d'Orleans, que, comandant des del nord de Catalunya una incipient campanya militar que se suposava que havia d'alliberar el Principat, amb el general Fimerçon al capdavant de la demarcació septentrional, atragué cap aquest objectiu, la primavera de 1718, les partides de l'heroi de Capçanes, a través d'una crida del coronel Torres de Torà. Aquesta situació venia motivada per la voluntat annexionista -sota el primer ministre d'Alberoni (1664-1752)- de la corona espanyola envers Sicilia (agost-novembre de 1717) i Sardenya (juny de 1718), alterant l'equilibri estratègic de la Quàdruple Aliança. Pere-Joan Barceló, doncs, contactà amb el comandament francès a la Catalunya Nord a fi d'aconduir campanyes antifelipistes al sud del país.

Josep Iglésies, a la seva biografia sobre Carrasclet (1961) documenta fins a tres campanyes contra els capitans a les ordres de Felip V en les contrades emmarcades a Falset, on féu presoner el jurat Lambert Olivares, la serra de Llaveria, Alforja, on fugí -cap al Rosselló- de l'escomesa del coronel Josep Antoni Martí, Montblanc, Reus, Coll de Balaguer, Valls i les Terres de l'Ebre fins a Calaceit, Tivissa i Ginestar, en lluita contra el brigadier Isidre Pou de Jofre. La darrera empresa militar, ordenada directament pel mariscal Berwick, entre la tardor de 1719 i l'hivern de 1720, fou orientada a alliberar, Prades, Falset, Tarragona, per a alliberar, de pas, la seva mare empresonada, fins a la Segarra, l'Urgell i Montserrat, per a entrar fallidament, de nou, a Valls, amb cinc-cents homes. Aquestes empreses militars, endegades a partir de 1718 s'allargaren fins el 20 de gener de 1720, quan Felip V, després que Alberoni dimitís el càrrec el 5 de desembre de 1719, signà la pau amb els països de la Quàdruple Aliança (França, regne Unit, Països Baixos i la Casa d'Àustria) i retirà les tropes de Sardenya i Sicília. Aquest nou escenari, amb el consentiment positiu de França a la tàctica felipista, comportà l'exili de Carrasclet al Regne d'Àustria-Hongria al servei de l'arxiduc Carles, amb Bac de Roda, el coronel Ferrer, Tomeu de Pollina, lo Coco de Rodonyà. Així, el guerriller després de rebutjar una pensió de 2500 francs oferta pel comandament francès, es desplaçà a Menorca el 29 de juny de 1720, aleshores pertanyent a Anglaterra; féu una marrada a Cambrils, reprengué ruta cap a Gènova i arribà a Viena el 2 de febrer de 1721 on s'incorporà als 30.000 austricistes catalans exiliats.

El 1734 el capçanenc, amb una companyia de voluntaris, anà a combatre contra l'ocupació de Felip V -aleshores en lluita amb Carles d'Àustria per la successió a Polònia- a Nàpols, on, a la batalla de Bitonto, les tropes austracistes foren derrotades. Arran d'aquesta escomesa, Carrasclet hi fou fet presoner i va ser traslladat a Cadis, d'on en fou alliberat el 14 de febrer de 1740. De nou, es desplaçà a Viena. Però en aquest interval, els prussians envaïren Silèsia, i enclavaments francesos i bavaresos penetraren als arxiducats austríacs. En aquesta avinentesa, Pere-Joan Barceló comandà a Buda una partida de seixanta-quatre voluntaris, que eixí de Viena el 7-X-1740 i es dissolgué l'11 de juny de 1742. Amb tot, el cabdill català continuà la resistència contra l'exèrcit borbònic i, en aquest cas, el 1743 dirigí una companyia al front del riu Rin i a les envistes de Breisach el Vell, on fou mort la nit del 3 al 4 de setembre de 1743.

Aquests fets però, donen lloc a un sentit de la lluita de Carrasclet. Com ha subratllat Iglésies, aquest militar s'aixecà contra les imposicions econòmiques i polítiques dels felipistes. Carrasclet, doncs, representa la resistència dels maulets, dels camperols empobrits, juntament amb les campanyes del riudomenc Josep Nebot i el valencià Joan-Baptista Basset (1664-1721) contra els botiflers, contra l'oligarquia ciutadana -els botiflers- que pactà privilegis amb el règim borbònic. Però alhora, la biografia del camperol capçanenc revoltat, avaluat pel biògraf Iglésies com a "heroi", "franctirador" denota que Catalunya després de 1714 continuà essent moneda de canvi a favor de les monarquies europees integrants de la Quàdruple Aliança, i, sobretot, amb l'interès polític calculat de França. En aquest context, la figura de Pere-Joan Barceló recobra tota la seva significació patriòtica: "Als ulls del poble -escriu Josep Igésies-, atuït per vexacions socials i esquilmacions fiscals de tota mena, la figura del guerriller aviat s'erigeix enfront dels acomodaticis o aprofitaries, com una mena de seny justicier, venjador d'ultratges i injustícies i benefactor dels humils".

Xavier Ferré




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Homenatges, Portada

Agraïments finals

La redacció de Lo Pedrís agraeix a totes les persones que han...
La nostra gent, Literatura, Homenatges, Poemes, Portada

Poema pel Xavier, per la seva tan estimada terra

Al Xavier li agradava molt la poesia i poques eren les trobades  que no em demanés...
Recerca, De cinema, Portada

Torna el REC

Enguany la XIX Edició del Festival Internacional de Cinema de Tarragona ha patit. En...
Què passa, Activitats, Portada

V Campionat de botifarra, Memorial Mossèn Josep M. Musté

Un any més hem aplegat un petit exèrcit de jugadors. Aquest any 35 parelles...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 78

Puja Puja la millora acústica de les dependències del Casal. Amb la...
La nostra gent, Records, Portada

Enllaços 2019: Alba i Dani

L’Alba i el Dani es van casar a l’Ametlla de Mar el dia 13 d’octubre de 2019.
La nostra gent, Homenatges, Portada

Fins a la victòria sempre, company!

Amb el Xavier hem fet coses, moltes coses, és el que tenim els catalans que de coses en...
La nostra gent, Homenatges, Portada

UNA ESCOLA DE LA IGNOR€NCIA

L'article de Xavier Joanpere Olivé Una escola de la Ignorància es va publicar...
La nostra gent, Records, Portada

Naixements 2019

- Abril Sotorras Cardona. 13 de gener - Arc Roig Cortezón. 10 de març -...
La nostra gent, Records, Portada

Enllaços 2019: Tomàs i Anabel

Tomàs Llauradó Virgili  i Anabel Fernández Ortega es van casar el 3...
La nostra gent, Records, Portada

Decessos 2019

Feliu Cabré Salvat, 88 anys, 18 de gener Pepita Bigorra Mariné, 95 anys,...
Literatura, Contes, Portada

DORM...

Confesso que quan em van demanar que escrivís el relat que ara us explicaré em va...
Recerca, De cinema, Portada

De cinema

Ara ve Nadal... Matarem el gall i a la tia Pepa li donarem un tall. Nadales, pessebres,...
La nostra gent, Records, Portada

Noces d'Or 2019 de Sebastià i Josefina

Noces d'Or de Sebastià Anguera i Josefina Magrané. Van contraure...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Xavier Joanpere,  amic

Al Xavier el coneixia a través d’un company comú, en Jaume Soler, en Nic...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Que tinguis sort, que tinguem sort, Xavier

La matinada del tres d’octubre em vaig desvetllar inquiet. Tenia la ment convulsa i,...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Manoli Escribano Funes, 60 anys (manipuladora d€aliments)

"...És el destí de les persones. Si algú em diu que jo havia de...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 78 (desembre 2019)

En un món líquid, en constant renovació i on el canvi és...
Recerca, Natura, Portada

Què és SECOMSA SA

Com a presidenta de la empresa Serveis Comarcals Mediambientals SA (Secomsa) em plau poder-me...
Recerca, Cuina, Portada

TEMPS DE CAÇA, TEMPS DE CUINA, TEMPS DE TAULA

Estem en plena campanya de caça i, tot i que cada cop queden menys caçadors,...
La nostra gent, Homenatges, Portada

XAVIER JOANPERE, UN AMIC QUE HA MARXAT

Hola, Xavier, has marxat sense haver-nos avisat, (sens dubte perquè tu mateix no ho...
La nostra gent, Homenatges, Portada

XAVIER JOANPERE, COMPANY I AMIC, PER SEMPRE!

Amb en Xavier de Reus –de Vilaplana, si us plau!– ens vam conèixer a finals...
La nostra gent, Homenatges, Portada

L€àmplia i duradora petjada d€en Xavier Joanpere

Resulta molt dur saber que haurem de viure sense l’imprescindible Xavier Joanpere,...
Què passa, Activitats, Escola, Portada

Tenir cura de l'entorn natural

Emmarcats dins de les sortides d'entorn que realitzem a l'escola, enguany li hem volgut...
Entitats, Literatura, Escola, Portada

QUÈ VOL DIR QUE DUES PARAULES RIMEN?

LLEGEIX AQUESTES RIMES QUE HEM FET ELS ALUMNES DE CICLE INICIAL A VEURE SI HO DESCOBREIXES!...
La nostra gent, Entitats, Homenatges, Escola, Portada

PRIMER DIA D€ESCOLA

Com cada any el primer dia d’escola ens vam trobar tots i totes al pati per...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

PROGRAMACIÓ AMB SCRATCH I MAKEY MAKEY

Aquest curs, els/les alumnes de cicle superior, ens introduïm al món de la...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Ens relaxem!

Els nens i nenes de la classe de l’hoquei i de la classe de la bandera olímpica...
La nostra gent, Homenatges, Portada

A XAVIER JOANPERE I OLIVÉ (1959 - 2019)

En Xavier ja no podrà llegir aquestes línies, però sí la seva...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Les causes obertes

  Fou el febrer de l’any 1993 quan vaig conèixer en Xavier Joanpere...