Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
La nostra gent - Efemèrides - Homenatges | Revista 90

La Quimeta fa cent anys

CENTENARI DE JOAQUIMA AYMAMÍ AGUSTENCH

Ens complau felicitar l’aniversari de la Quimeta Aymamí Agustench que el 27 de novembre del 2022 va fer cent anys.

Com potser recordareu, la Raquel Virgili, una de les redactores més notables que ha tingut la revista, ja va entrevistar-la l’abril del 2012 a Lo Pedrís núm. 47. A través d’aquella conversa distesa i emotiva, just quan la Quimeta tenia 89 anys i en feia quatre que vivia a Tarragona, l’entrevistada va anar desgranant la cascada de records més sentits que guardava al cor de la memòria.

Us animem a rellegir-la de nou, ja que les seves vivències són una mostra d’amor a la seva gent i al seu poble, Vilaplana, l’indret que la va veure néixer i on segurament li agradaria retornar per contemplar les muntanyes i els trossos plens d’avellaners que evoca. Ens ho relata com si fos aquell espai mític que ens identifica i arrela com a poble. Deu anys després, no ens ha estat possible entrevistar-la de nou, pel seu centenari, ja que malauradament té la memòria afectada i la salut delicada. Per això hem cregut oportú parlar amb els seus fills, el Joan i el Josep Sebastià, perquè ens ajudin a retre-li homenatge.

I què millor que viatjar en el temps per recordar com era la Vilaplana de 1922, quan va arribar al món la Quimeta. Segons consta al Registre Civil de naixements de Vilaplana, el 1922 van néixer divuit criatures. Déu n’hi do, si ho comparem amb els darrers anys, on en neixen moltes menys. De fet, d’aquell any 22, tenim constància que hi havia una població de 876 habitants al poble.

El primer de la colla d’aquell prolífic any 1922 a Vilaplana va ser el Sebastià Masdeu Cabré, la persona que anys més tard, concretament el 1949, seria el seu espòs amb qui compartiria els seus millors anys de vida. Un home que treballava de pagès, de brossaire, de transportista, a qui li agradava la caça i, per a l’imaginari col·lectiu del poble, aquell mític maquinista de la càmera de cinema del cal Ritu, a través de la qual ens projectava, a grans i petits, una finestra de llum i colors per descobrir el món. Una presència i un record que sempre ha acompanyat a la nostra protagonista:

<< El millor record, i el que més sovint em ve a la memòria, és el de la meva vida al costat del meu marit. Era una boníssima persona que sempre va procurar que als seus fills i a mi no ens faltés res. El que li agraeixen més, és que els ensenyés a ser bones persones. I quan diuen això, m’emociono. >>

Al contrari que el Sebastià, que va ser el més gran de l’any, la més petita de la colla del 22 va ser la Joaquima Aymamí Agustench, la Quimeta, que va néixer el 27 de novembre. O sigui que el destí d’aquella parella de criatures, que 27 anys després s’unirien en sagrat matrimoni, va voler que un, el nen, principiés aquell any i que l’altra, la nena, el tanqués. No deixa de ser curiós i potser romàntic que el cap i la cua del 22 unissin les seves vides, oi? Ella, la Quimeta, també era la filla petita del matrimoni entre la Maria Agustench Mariné i el Josep Aymamí Llaberia, una vilaplanenca i un vilaplanenc que s’havien casat el 18 de gener de 1906 a l’església de Vilaplana.

Un cop casats el Josep i la Maria se’n van anar a viure un temps al mas de Mariné i uns anys després van baixar al poble per anar a viure a ca l’Aymamí, al llavors número 52 del carrer Àngel Guimerà, davant mateix del forn de pa de cal Fulentí. En aquella casa pairal hi van néixer els seus tres fills. Primer, al 1912, la Dolors, la gran que es va casar amb el forner Francisco Aixalà, (Sisquet del pa); després, al 1915, hi neix el Josep, el mitjà, casat amb la Pilar Huguet Plana de cal Pip; i finalment, al 1922, va néixer la Joaquima, la petita.

Possiblement, per ser la petita de la família Aymamí Agustench i per haver nascut setze anys després que es cassessin els seus pares, li deien afectuosament Quimeta. En aquella casa i en aquell racó s’hi va criar la petita Joaquima. Un raconet del poble entranyable per ella i que 89 anys després encara recordava amb devoció i nostàlgia.

<< El racó del Fulentí (...) és el de la meva joventut, on vaig viure amb els meus pares i germans i on hi vaig passar els primers anys de la meva vida casada. Encara recordo els arrossos amb conill que podíem fer quan el Sebastià anava a caçar. En aquella casa, que aleshores deien ca l’Aymamí, hi vaig passar mitja vida. >>

Una casa, un carrer, un racó on també hi va néixer i s’hi va criar el fill gran de la Quimeta i el Sebastià, el Joan Masdeu Aymamí. Sens dubte, un espai de tertúlies, de nits a la fresca amb els veïns, de bona olor de pa acabat de fer, d’amistats compartides, de jocs i de genolls pelats. Una postal icònica per la família com també va deixar palès el Joan quan va fer el seu memorable Pregó de la Festa Major, l’any 2008:

<< Havia nascut a la casa del davant de cal Fulentí, el Sr. Pere i la Salomé n’eren els forners. Allí, en aquell raconet del poble m’hi vaig fer gran (...) El carrer de terra, amb còrrecs quan plovia, i unes quantes pedres com a lloses, van deixar marca en els meus genolls. >>

La Quimeta, com totes les noies nascudes a principis dels anys 20, devia anar primer a l’escola de la premsa de la Vila amb la senyoreta Suils i de més gran a la planta de dalt de la casa de la Pepita Júlia, amb la senyoreta Maria Cabré, de Tivissa. Així ho explicava la Juanita Olla a Lo Pedrís, núm. 21, en el monogràfic sobre l’Escola de Vilaplana. La Quimeta solia recordar als seus fills que a la sortida, abans d’anar a jugar amb les amigues, la Maria Peirona, la Conxita Pastoret, la Juanita Olla i d’altres noies de la seva generació, havia de passar per casa a triar una senalla de faves o pèsols, el que hi hagués de temporada. Jugar sí, però primer la feina. Tota aquesta generació va créixer així.

Tot i així, la Quimeta com totes les nenes també tenia estones per jugar i divertir-se, per escapar-se d’amagat al riu, o d’altres moments de calma on s’asseia a la falda del seu pare Josep perquè li expliqués algun conte abans d’anar a dormir. En el seu cas, ho recorda com un mena de ritual que li encantava perquè li feia passar les pors infantils. Ens explica que sempre escoltava el mateix conte. O millor dit, una faula, ja que els protagonistes eren els animalons. Aquesta faula anava sobre un moixonet i es deia La Pastorella, tal com va explicar a la nostra redactora Mei Salvat, a la secció Contes a la Vora del Foc a Lo Pedrís, núm. 13, any 2003, pg. 20. Aquí hi trobem una Quimeta de 80 anys que ens explica el conte fil per randa i que ens evoca aquella nena entremaliada i tendre que també va ser:

<< De petita la meva dèria era anar a pescar. Quan arribava de col·legi la mare em deixava una senalla de faves i pèsols per triar... però venien les amigues, ho triàvem de qualsevol manera i marxàvem cap al riu. Jo sabia del cert que quan tornaria la mare em pegaria, però m’era igual. A l’hora d’anar a dormir devia tenir por i el pare s’asseia al meu costat i sempre m’explicava el mateix conte: La Pastorella. >>

L’any 1936, quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola, la nostra protagonista només tenia catorze anys. Alguna vegada havia explicat als seus fills que una de les coses que més la van impactar va ser la crema de l’església de Vilaplana. Era el dia de Sant Joan de la Creu i venia del tros amb sa germana Dolors i amb la seva mare. A l’arribar al poble van veure moltes persianes abaixades i un silenci diferent. En acostar-se a casa van sentir rebombori a la plaça i sa mare va enviar a la Quimeta a veure què passava. Només recorda soroll i cridòria i sants i marededéus esberlades per terra i foc i fum. La nena, de 14 anys, va marxar esverada cap a casa a explicar-ho a sa mare. La Maria Agustench Mariné, la mare, era de família catòlica i creient, i al veure la situació d’esverament i por que patien les seves filles va fer-les pujar al terrat que donava als horts i juntes van passar el rosari.

La gent de la generació de la nostra protagonista no tenien gaire temps per l’esbarjo i amb prou feines sabien què eren les vacances. Des de molt joves havien de guanyar-se les garrofes. La Quimeta recorda que havia anat uns quants anys a plegar avellanes per cal Fabià i que sempre li deia que era molt bona plegadora. El Joan Masdeu dóna fe de la destresa de sa mare, ja que havien omplert alguna senalla d’avellanes junts.

<< Sempre ens guanyava, al pare i a mi... de lluny. Anys després, per poder cobrar una mica de pensió, anava a triar avellanes a cal Ritu i a la cooperativa. >>

De jove, havia après a cosir amb unes dones de cal Puixalà i també amb les monges, a l’Aleixar. Es va passar tota la vida arreglant la roba de casa, com moltes altres dones. Comprar no sempre es podia!

Potser a finals dels 50 i durant els 60, ja de més gran i casada, la Quimeta i la seva germana Dolors anaven a ajudar a vestir els morts. Ara, per a molta gent la mort s’ha convertit en una cosa distant, però anys enrere era un fet quotidià, familiar i proper. I sempre hi havia persones amb més disposició i destresa per ajudar. La Quimeta es veu que tenia traça en posar americanes... deien les enteses del poble. Poseu-hi un somriure amable, cent anys de vida donen per molt.
Quan es va empedrar el carrer Major, la família Masdeu Aymamí va anar a viure, l’any 1960, a ca l’Estanquer, al carrer Major, núm. 11. Allí ja hi va néixer el Josep Sebastià, al 1961, el fill petit dels dos germans. Al poble s’explica que es va fer una festassa per tota la gent amb grans cossis d’enciam amb romesco, al Corraló. Com una mena de festa de barri a l’antiga. La Quimeta, a l’entrevista de la Raquel, ho recordava amb alegria i companyonia. La relació i el veïnatge sempre han estat importants per ella. Quan ho explicava encara li venia aquella bona l’olor del romesco del dia de la Festa:

<< Va ser tota una festassa, amb un ribell d’enciam amb romesco. Encara sento l’olor!! Eren temps més senzills i humils. >>

I per acomiadar aquest homenatge, què millor que deixar-li la veu al seu fill Joan que és, junt amb el seu germà Josep Sebastià, qui millor coneix a sa mare:

<< Ja us hem dit que cent anys donen per a molt. Després de la mort del pare, fa 15 anys... com passa el temps, pujava cada estiu al Pati, la casa del Josep a l’entrada del poble, per comoditat i pel jardí. A part de la família, sobretot els nets, agraïa les visites cap al tard i fer petar la xerrada. Era com posar-se al dia de les coses del poble (i de les xafarderies) i a la vegada compartir records viscuts. Dir noms faria que me’n deixés i alguns ja no hi són. Les que vau venir ja ho sabeu (algun veí també). Gràcies per aquelles estones. >>

Gràcies a tu, Joan, i al teu germà, Josep Sebastià, per fer possible aquest petit homenatge. I sobretot, gràcies, a tu, Quimeta, pel llegat de bonhomia i alegria que ens has deixat.


NAIXEMENTS A VILAPLANA L’ANY 1922

Ens consta que l’any 1922 van néixer divuit criatures a Vilaplana.

Sebastià Masdeu Cabré, 12 de gener; Ezequiel Huguet i Robert, 14 de gener; Celestí Mestre Agustench, 19 de gener; Montserrat Masdeu Abelló, 11 de gener; Josep Escobar Pardell, 11 de febrer; Montserrat Mestre Mariné, 20 de febrer, casada amb Antonio Valle Saborido, al 1956; Emilia Ferré Ferré, 14 de març; Elisa Martorell Ortiga, 18 de març; Ramon Masip Cabelles, 19 de març; Dolores Juanpere Rodié, 18 d’abril; Sebastià Anguera Alberich, 22 d’abril; Josep Huguet Vinyes, 16 de juny; Jaume Pellicé Mariné, 12 de juliol; Josep Salvat Isern, 19 d’agost; Genoveva Artigas Cabré, 31 d’agost; Jaume Juanpere Estivill, 3 de setembre, casat amb Maria Adela Cabré Salvat, al 1960; Pilar Huguet Plana, 19 de setembre, casada amb Josep Aymamí Agustench; Joaquima Aymamí Agustench, 27 de novembre, casada amb Sebastià Masdeu Cabré.


Pitxi Garcia Abelló




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Recerca, Cuina, Portada

Receptes d'estiu: Crema d'albercocs

Crema d'albercocs (aubercocs) o préssecs, per 3 persones Aquesta recepta,...
Recerca, Cuina, Portada

Receptes d'estiu: Cebiche d'escopinyes

Aquesta vegada us porto un parell de receptes d’aquelles que no cal fer gaire cosa,...
Entitats, Escola, Portada

CANT€NIA

De vegades es fa difícil trobar paraules per explicar algunes emocions, i això...
Entitats, Escola, Portada

ELS CAMIONS DE LA BONA BROSSA

ENTREVISTA AL RAMON MARGALEF COORDINADOR DE SECOMSA. Aquest curs els alumnes...
Entitats, Escola, Portada

Camp d'Aprenentage de Flix

El passat dimecres dia 10 de maig, els infants de cicle inicial de l’Aleixar i...
Entitats, Escola, Portada

L€Hort escolar

Aquest curs a l’escola Cingle Roig de Vilaplana ens hem proposat de portar l’hort...
Recerca, Tradicions, Cuina, Portada

Receptes de les àvies de Vilaplana: Pastís de patates i bacallà

Per aquest número de la revista hem recuperat una recepta del llibre...
Història, Portada, Fem memòria

Descendents del Mas de Cal Ferrer

El dia 5 d'agost de 2022, vaig conèixer a la Paquita Ferran Olivé, una...
Història, Història local, Portada

CAL GRAVAT

ALTRES NOMS: També coneguda, com ca la Gravada. SITUACIÓ Cal...
Història, Història local, Portada

CAL FERRER

ALTRES NOMS: A mitjan segle XIX hi ha alguna entrada al Registre que s’hi refereix...
Recerca, Medicina, Portada

Hidratació en la vellesa: la clau d'or per a la salut i el benestar

La hidratació és essencial per mantenir la salut i el benestar. El cos humà...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (III)

TOCS DE CAMPANA, per Gerard Masip Una inerpretació musical des de...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (II)

L’ESGLÉSIA El temple, dedicat a l’advocació de la Nativitat de...
Història, Història local, Portada

Visites al campanar de Vilaplana (I)

Introducció L'octubre passat, al número 89 de Lo Pedrís, vam...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel món

- La Colla dels vilaplanencs, a Tenerife - La Pilar i el Josep al Palacio de Bolsa, a...
Història, Història local, Portada

PALMIRA JAQUETTI i ISANT (1895 - 1963)

A començament de l'any 2020, el Jaume Salvat Salvat em va parlar de la...
Què passa, Recerca, Activitats, Tradicions, Portada

Taller per aprendre a llatar

Aquesta primavera, a Vilaplana, hem fet els tallers per aprendre a llatar (treballar la pauma...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre

Puja El tarannà reivindicatiu del poble. Davant d'una agressió cap al...
Què passa, Notícies, Portada

Sant Isidre 2023: Esmorzar i Processó

Per Sant Isidre, es feia l'Esmorzar de la Cooperativa. Per no perdre la tradició,...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

La Fira de Sant Isidre

La tercera edició de la Fira de Sant Isidre va ser en dissabte, el dia 13 de maig, en...
Què passa, Notícies, Portada

La reacció de la por: ATUREM EL CAMP DE PLAQUES

Fa temps un vellet entranyable que vivia atrinxerat en una vall que volien inundar per a fer...
Història, Història, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 91, va sortir el pany de la porta del número 9 del Carrer...
Història, Portada, Fem memòria

A propòsit dels deportats de Vilaplana

Fa unes setmanes vaig publicar a Lo Pedrís un article anomenat "Feixisme mai...
Què passa, Esports, Portada

Sender botànic del Catllaràs

El Catllaràs és un petit massís prepirinenc situat a la comarca del...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

En aquest número em permetreu que faci una francesilla (1), perquè no em puc...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Per Sant Jordi, llegim i cantem

La proposta d’aquest darrer Sant Jordi, promoguda des de Lo Pedrís, pretenia...
Recerca, De cinema, Portada

Estrelles fugaces (I)

Fama, fortuna, luxe i tot allò que la majoria dels mortals podem envejar, és el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Francesca Mestre Anguera

Francesca Mestre Anguera (54 anys, Infermera)   “Al començament recordo...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 92 (juliol 2023)

Patrimoni   Paradoxalment, ara que tot és tan líquid i se'ns fon a...
Opinió, Articles

Pulsòmetre 91

Puja 1- El Grup de Jóvens: Un any més han promogut una Cavalcada de Reis...