Esports | Revista 101/09/2000

La pilota ha deixat de rodar, de moment ...

De totes les activitats col·lectives lúdiques i culturals, que gaire bé sempre han tingut una bona acollida i una llarga tradició a Vilaplana, el “Futbol” n’és, sens dubte, una mostra ben destacada. I si no ho creieu així, pregunteu als nostres avis que, ara fa una pila d’anys, tanta il·lusió i ganes van posar fent el primer camp de futbol per poder jugar-hi:

“Vilaplana ha estat sempre un poble obert al modernisme. Ja feia molts mesos que el jovent, amb pics i vagonetes treballava, al peu dels “Pinets”, el lloc que havia d'ésser el camp gran de futbol. Van fer una vorada de canyes perquè la pilota no anés al riu., compraren sabates, mitges i jerseis ratllats, les noies brodaven escuts i es va concertar, per la festa major, el partit inaugural. Hi va acudir expectant, tot el poble”1.

Tanmateix, ha plogut molt i han rodat moltes pilotes des de llavors. La temporada 1999-2000 no passarà a la història. El nostre equip, “Unió Esportiva Vilaplana”, va aturar, malauradament la pilota, no en aquell mític camp dels “Pinets”, sinó en el “Bosc de l’Olla”, retirant-se de la competició en la categoria de tercera regional. Ha deixat, doncs, un buit esportiu important per a futures generacions de futbolistes del nostre poble, que penso que actualment serà força difícil de tornar a omplir.

Aquest no és el moment més adient per posar el dit a la llaga i buscar quines són les causes i les possibles conseqüències de la descomposició de la UE Vilaplana, ja que tindrem molt de temps, potser massa, per reflexionar sobre la desfeta i intentar aportar solucions.

Tot el contrari, penso que tot just ara que comença a caminar aquest nounat anomenat “Lo Pedrís”, és l’hora de retre homenatge a totes aquelles persones que des de principis de segle han conformat l’espectre del futbol vilaplanenc: presidents, tresorers, entrenadors, ajudants, jugadors, massatgistes, afeccionats, etc. I també de deixar constància i de reconèixer, des d’aquestes pàgines, la dificultat i el mèrit que significa, en un poblet petit com el nostre, dur a terme, per part de les diverses juntes gestores la coordinació i posada a punt de les diverses generacions de futbolistes vilaplanencs; juntes formades, des dels inicis fins als nostres dies, per: Oleguer Aixalà, Anton Rabassa, Siscu Aixalà (Potecari), Siscu Mariné (Sastre), Ferran Llauradó, Luís López, Jordi Mateu, Joan Serra, Eloi Juanpere, Tià Anguera… (perdoneu els que us sentiu oblidats, ja hi entrarem més a fons més endavant).

Però si, avui per avui, aquesta tasca voluntariosa i desinteressada l’hem d’agrair a algú de forma especial és, sens dubte, a la Teresa Llauradó i a l’Artur Àvila, que amb la seva il·lusió i el seu treball constant han fet possible que a Vilaplana tinguéssim futbol, de forma continuada, durant més de deu anys.

A tots ells, moltes gràcies. Tot esperant que, ben aviat, la pilota torni a rodar pel “Bosc de l’Olla”.
Ho devem als nostres avis, pares i fills.

1. Oleguer Huguet, A mig camí de la muntanya (dins Miscel·lània Muntanyenca), Reus, 1958, p. 120-121.

Josep M. Garcia (Pitxi), exjugador de la UE Vilaplana

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

21/12/2025Passatemps, Portada

La pilota ha deixat de rodar, de moment ...

Nou usuari

Usuari registrat