Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Què passa - Literatura - Teatre - Assaig | Revista 73

La nit dels prodigis en el X Mussart


Algunes vegades, no gaires, no saps ni com ni per què, sorgeix quelcom intangible i meravellós, que no pots ben bé definir, que alguns anomenen màgia, encís, prodigi... García Lorca solia dir-ne “duende.  Doncs bé, per a mi, la nit del 27 de juliol, a la plaça de la Riba, en la presentació del X Mussart, es va produir alguna cosa semblant que intentaré descriure.

Crec que, potser, hi ajudava la senzillesa d’un escenari sobri, guarnit amb faldilles negres, que s’enlairava per damunt d’una plaça de la Riba íntima i expectant. De fons, les cingleres esveltes i l’abundant vegetació d’un verd ben viu embellien l’escena i custodiaven l’acte poètic. Li anava bé la posada en escena en forma d’entrevista enginyosa i informal, encara que penso que ben estudiada fins a l’últim detall, del dramaturg Francesc Cerro.  Aquest director artístic reusenc ja fa anys que treballa força i amb molt d’encert per fer del Mussart un recital poètic prestigiós. Potser cal afegir el succés cosmològic insòlit que la Lluna s’havia confabulat amb Mart per tenyir-se de sang en l’eclipsi d’aquella nit dels prodigis. Tot i així, tampoc sabria com definir l’actuació magistral que va tenir lloc. Però afirmaria que va ser d’aquells esdeveniments culturals que a Vilaplana hauríem de recordar com un tresor.

El fet és que només començar a parlar l’Enric Majó, l’actor de Rubí, es va posar el públic, de seguida, com per art d’encanteri, a la butxaca. Ho feia tot tan fàcil, tan senzill i entenedor que era un goig escoltar-lo. Recitava amb aquell do natural o talent teatral adquirit amb ofici; amb eloqüència i solvència, amb humilitat i calidesa; posant la pausa, els silencis i l’accent melòdic al moment i al lloc adients... que tot en ell t’encisava. A l’artista, li traspuava a la mirada, al gest afable, a l’entonació diàfana, a la humanitat amb què exemplificava retalls de vida propis i fragments poètics ben escollits... tant de sentiment, respecte, amor, veritat, bellesa... que bona part de l’audiència, com jo mateix, vam quedar captivats pel “duende que corria per les venes d’aquell gran artista. Si en algun moment el director  afalagava l’actor, l’Enric es treia importància i solia respondre-li en un accent andalús sorneguer  "Cada uno e, como e".

Tampoc sé què devia pensar o sentir cadascun dels assistents a l’escoltar-lo. Intueixo, per la cara atenta i els ulls concentrats, més d’una vegada mig entelats d’emoció, que alguna cosa amagada devia remoure’s dins seu. De vegades, ens feia sentir sensacions o sentiments pregons que et corprenien, que et feien sentir empatia pels personatges i que et portaven a reviure els fets poètics descrits. Altres ens feia visualitzar paisatges reals, reconeguts o enyorats, com la comarca del Vallès que Pere Quart versifica a Corrandes d’Exili: "En ma terra del Vallés / tres turons fan una serra,/ quatre pins un bosc espès,/ cinc quarteres massa terra./ Com el Vallès no hi ha res".

Tot era possible, a través d’aquella veu captivadora que declamava dalt de l'escenari, omplint l’aire i el riu de la Riba d’art i de vida. La ràbia, el dolor, el divertiment, l’enyorança, la pertinença, les injustícies, la llibertat, l’amor, la mort.... corrien i bategaven amunt i avall, de nord a sud, del mar cap a la muntanya... sense treva ni aturador, com cavalls desbocats, mitjançant uns versos que se’t clavaven a l’ànima com en el colpidor poema Funeral blues de W.H. Auden, traduït per Francesc Cerro: "Atureu tots els rellotges i el telèfon immediatament, / doneu un os al gos perquè calli de moment,/ tanqueu els pianos, i amb els timbals de processó / traieu el taüt fora: que vingui l’enterrador". O que et penetraven fins al moll de l’os, com quan recitava Romance Sonámbulo de Federico Garcia Lorca: "Verde que te quiero verde. / Verde Viento. Verdes ramas./ El barco sobre la mar./ y el caballo en la montaña".

De tant en tant, les preguntes o les apreciacions ajustades del director artístic, ens ressituaven i ens deixaven reposar de les emocions viscudes.

En alguns moments, confesso que em vaig sentir aclaparat, remogut per dins, delerós de voler saber més i més... El rapsoda, en alguns moments, em va fer pensar en la pel·lícula El Carter (i Pablo Neruda). Concretament, en l’escena en la qual el carter escoltava encisat la veu de Neruda recitant-li algun dels seus poemes. Recordava quan ells dos estaven asseguts davant la mar. El carter preguntava al poeta amb tendresa què volia dir “metàfora”. Al carter, mentre escoltava la resposta, li anava el cap i la mirada d’aquí cap allà, contemplant el moviment fluctuant i captivador de les ones. Se’l veia extasiat per la bellesa de les paraules de Neruda que comparava la imatge dels ulls preciosos i oceànics de l’estimada amb la bellesa i la immensitat de la mar. Com el carter de Neruda, em sentia captivat per la poesia que escoltava. I la ment m’anava d’aquí cap allà revivint el repic de La campana de Sant Honorat d’en Segarra que implorava per la pèrdua de la pàtria: "Vosaltres, gent de bona voluntat, / catalans de tota hora, / ¿no sentiu, caminant dins de la ciutat,/  la campana de Sant Honorat?/  ¿No la sentiu com plora?"

Algunes vegades, no gaires, no saps ni com ni per què, sorgeix una meravellosa  nit dels prodigis per fer-nos gaudir, aprendre, sentir, emocionar-se. Moltes gràcies Enric i Francesc per fer possible que el “duende, sigui el que sigui, ens visités a través d’un actor i d’una poesia escollits amb Art i gran encert.


Pitxi




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Homenatges, Portada

Agraïments finals

La redacció de Lo Pedrís agraeix a totes les persones que han...
La nostra gent, Literatura, Homenatges, Poemes, Portada

Poema pel Xavier, per la seva tan estimada terra

Al Xavier li agradava molt la poesia i poques eren les trobades  que no em demanés...
Recerca, De cinema, Portada

Torna el REC

Enguany la XIX Edició del Festival Internacional de Cinema de Tarragona ha patit. En...
Què passa, Activitats, Portada

V Campionat de botifarra, Memorial Mossèn Josep M. Musté

Un any més hem aplegat un petit exèrcit de jugadors. Aquest any 35 parelles...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 78

Puja Puja la millora acústica de les dependències del Casal. Amb la...
La nostra gent, Records, Portada

Enllaços 2019: Alba i Dani

L’Alba i el Dani es van casar a l’Ametlla de Mar el dia 13 d’octubre de 2019.
La nostra gent, Homenatges, Portada

Fins a la victòria sempre, company!

Amb el Xavier hem fet coses, moltes coses, és el que tenim els catalans que de coses en...
La nostra gent, Homenatges, Portada

UNA ESCOLA DE LA IGNOR€NCIA

L'article de Xavier Joanpere Olivé Una escola de la Ignorància es va publicar...
La nostra gent, Records, Portada

Naixements 2019

- Abril Sotorras Cardona. 13 de gener - Arc Roig Cortezón. 10 de març -...
La nostra gent, Records, Portada

Enllaços 2019: Tomàs i Anabel

Tomàs Llauradó Virgili  i Anabel Fernández Ortega es van casar el 3...
La nostra gent, Records, Portada

Decessos 2019

Feliu Cabré Salvat, 88 anys, 18 de gener Pepita Bigorra Mariné, 95 anys,...
Literatura, Contes, Portada

DORM...

Confesso que quan em van demanar que escrivís el relat que ara us explicaré em va...
Recerca, De cinema, Portada

De cinema

Ara ve Nadal... Matarem el gall i a la tia Pepa li donarem un tall. Nadales, pessebres,...
La nostra gent, Records, Portada

Noces d'Or 2019 de Sebastià i Josefina

Noces d'Or de Sebastià Anguera i Josefina Magrané. Van contraure...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Xavier Joanpere,  amic

Al Xavier el coneixia a través d’un company comú, en Jaume Soler, en Nic...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Que tinguis sort, que tinguem sort, Xavier

La matinada del tres d’octubre em vaig desvetllar inquiet. Tenia la ment convulsa i,...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Manoli Escribano Funes, 60 anys (manipuladora d€aliments)

"...És el destí de les persones. Si algú em diu que jo havia de...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 78 (desembre 2019)

En un món líquid, en constant renovació i on el canvi és...
Recerca, Natura, Portada

Què és SECOMSA SA

Com a presidenta de la empresa Serveis Comarcals Mediambientals SA (Secomsa) em plau poder-me...
Recerca, Cuina, Portada

TEMPS DE CAÇA, TEMPS DE CUINA, TEMPS DE TAULA

Estem en plena campanya de caça i, tot i que cada cop queden menys caçadors,...
La nostra gent, Homenatges, Portada

XAVIER JOANPERE, UN AMIC QUE HA MARXAT

Hola, Xavier, has marxat sense haver-nos avisat, (sens dubte perquè tu mateix no ho...
La nostra gent, Homenatges, Portada

XAVIER JOANPERE, COMPANY I AMIC, PER SEMPRE!

Amb en Xavier de Reus –de Vilaplana, si us plau!– ens vam conèixer a finals...
La nostra gent, Homenatges, Portada

L€àmplia i duradora petjada d€en Xavier Joanpere

Resulta molt dur saber que haurem de viure sense l’imprescindible Xavier Joanpere,...
Què passa, Activitats, Escola, Portada

Tenir cura de l'entorn natural

Emmarcats dins de les sortides d'entorn que realitzem a l'escola, enguany li hem volgut...
Entitats, Literatura, Escola, Portada

QUÈ VOL DIR QUE DUES PARAULES RIMEN?

LLEGEIX AQUESTES RIMES QUE HEM FET ELS ALUMNES DE CICLE INICIAL A VEURE SI HO DESCOBREIXES!...
La nostra gent, Entitats, Homenatges, Escola, Portada

PRIMER DIA D€ESCOLA

Com cada any el primer dia d’escola ens vam trobar tots i totes al pati per...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

PROGRAMACIÓ AMB SCRATCH I MAKEY MAKEY

Aquest curs, els/les alumnes de cicle superior, ens introduïm al món de la...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Ens relaxem!

Els nens i nenes de la classe de l’hoquei i de la classe de la bandera olímpica...
La nostra gent, Homenatges, Portada

A XAVIER JOANPERE I OLIVÉ (1959 - 2019)

En Xavier ja no podrà llegir aquestes línies, però sí la seva...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Les causes obertes

  Fou el febrer de l’any 1993 quan vaig conèixer en Xavier Joanpere...