Literatura - Lingüística | Revista 97

La mort secreta de les paraules: cabossa

Hem triat, intencionalment, cabossa [k?’βos?] com a paraula d’aquest número, el primer que es publica després de l’estiu. Les raons són múltiples: Per alguns parlants pot tenir reminiscències estiuenques, pel record de les cabussades a la piscina o la platja; i per altres tindria el sentit d’una cosa que s’acaba, i per aquest motiu podria relacionar-se també amb el final de l’estiu. A més, segurament és, a banda d’un castellanisme, un localisme que s’està perdent.

Sebastià Mariner parla d’aquesta paraula com un substantiu local derivat del terme castellà acabose (que abans s’escrivia acabóse) per pèrdua de la lletra ‘a’ inicial, que passà a formar part de l’article. «La inseguridad de la ae ha hecho posible la interpretación de frases como ‘era l'acabóse’, ‘vindra l'acabóse’ como si ‘l'a’ fuese artículo y lo restante un substantivo femenino, ‘cabossa’». Parla també del canvi de la terminació de la paraula que representaria una catalanització aplicada a moltes altres paraules (coz/cossa). (1)

El Diccionari històric de la llengua espanyola (1960-1996) defineix acabóse com un terme hiperbòlic de ponderació d'una persona, cosa o situació que ha arribat al darrer extrem, en general, amb un matís pejoratiu, que denota desordre, confusió, caos, i que s'empra sobretot a la frase: ser alguna cosa el acabóse. (2) Així mateix el considera Mariner, però va més enllà en el significat, portant-lo a la cabossa vilaplanenca: «el desastre final, la derrota deshonrosa en una pelea, cuando el vencedor reduce al adversario haciéndole hincar incluso la cabeza (acabussar) en el suelo».1 Així, explica que ‘acabussar’ estaria en l’origen de la formació d’aquest castellanisme. També afirma que a ell li va costar “descobrir-lo”, ja que era d’ús tan comú que, difícilment, se l’associava amb la paraula original.

El DCVB recull cabossa com a “Extrem d'una cosa més gruixut o voluminós que la resta”, aquest significat sembla ser bastant comú en les parles de diferents localitats.(3) Sembla que també s’utilitza cabossa a Ulldecona per denominar a una «persona que va a la seua i no es deixa convèncer» (4,5) , però amb el significat que té a Vilaplana no l’hem trobat enlloc; ni escrit cabossa, ni escrit caboça, com s’utilitza a Tortosa i Benifallet per denominar la cabeça d’alls. (6)

Cabossa era totalment vigent en les generacions de més edat l’any 2003, (7) però les generacions més joves no la coneixien; cap dels parlants nascuts abans del 1985 va relacionar cabossa amb el significat que va recollir Mariner, més aviat ho varen fer amb tirar-se de cap a l’aigua, acabussar-se, (8) «fer un cabussó».

Exemple d’ús:

Branques seques, avellaners morts, poques avellanes... això és la cabossa!

En agraïment a les persones que estimen les nostres paraules, encara que ens vinguin de fora. I a les que tenen cura dels avellaners, a pesar de tot.

1. Mariner Bigorra S. Castellanismos léxicos en un habla local del campo de Tarragona. BRABLB, XXV. 1953.
2. Real Academia Española. Diccionario histórico de la lengua española. https://www.rae.es/dhle/
3. Alcover A, Moll F. DCVB. Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962
4. Brusca PO. La meua parla al país dels falduts. 2014. https://pobrusca.wordpress.com/2019/04/03/expressions-dulldecona-c/.
5. Potser amb aquest significat l’utilitzava la mare. Recordo que quan era petita i en feia alguna de grossa, bona o dolenta, la mare deia: «la cabossa en patinet!»
6. Castellà Espuny CM. Els parlars del Baix Ebre. Estudi geolingüístic. Tesi dirigida per Pere Navarro i Olga Cubells. Tarragona: URV, 2020.http://hdl.handle.net/10803/669614.
7. La Carmeta Pistol EPD em va dir: «jo la cabossa me la imagino com una cosa molt fonda i molt negra».
8. Aquesta paraula sí que és normativa, però sembla que és més comú ‘capbussar’. Segons el DCVB ‘acabussar’ seria un terme antic. És curiós que sigui encara vigent encara a Vilaplana. Segons Mariner a Vilaplana conjuguem acabosso, etc en comptes de ‘acabusso’. Creiem que aquesta peculiaritat és encara vigent a la parla actual.

Isabel Salvat Salvat

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

16/02/2026Passatemps, Portada

La mort secreta de les paraules: cabossa

Nou usuari

Usuari registrat