Literatura - Lingüística | Revista 93

La mort secreta de les paraules

En un sopar molt agradable d’aquest estiu, vam començar a parlar de la paraula ‘arrojar’. Em va sorprendre que parlants de diferents zones de Catalunya coneguessin aquest castellanisme que considerava local, però es veu que és ben comú, fins al punt que en la web Racó Català es demanava que no s’utilitzés més en el fòrum (1).

Segons Mariner, al 1953, aquest terme només s’utilitzava amb el significat especialitzat (2) de ‘vomitar’ i competia amb l’expressió autòctona ‘tenir basca’, a la que servia d’eufemisme. També comenta “el culto vomitar apenas es usado”.

Al 2003 s’utilitzaven els tres termes, però tant ‘tenir basca’ com ‘arrojar’ se sentien bastos i eren evitats pels parlants que temps enrere els havien emprat. I la gent més jove entrevistada ja només utilitzava ‘vomitar’. Així que aquesta era la paraula més comú (82,8%) enfront d’un 8,9% per ‘arrojar’ i un 6,7% per ‘tenir basca’. Vam trobar també ‘gomitar’(gumitá) (2,2%) que, segons el DCVB, seria la forma vulgar utilitzada en el català oriental i en el menorquí. També van trobar que alguns parlants consideraven que ‘arrojar’ era un intensiu de tenir basca. Alguns altres diferenciaven ‘tenir basca’(sentir nàusees) de ‘treure basca’ (vomitar, el DCVB documenta aquesta accepció en el lleidatà).

Actualment, és molt plausible que les generacions més joves només coneguin ‘vomitar’, tot i que l’expressió més utilitzada sigui ‘potar’ (que és un altre castellanisme).

En definitiva, ‘Arrojar’ és un castellanisme (3) no admès en els diccionaris normatius. El DCVB no el recull, i Miratvilles (4) l’assenyala com a barbarisme (5). Cerdà (6) assenyala també l’ús eufèmic de ‘arrojar’ referent a ‘vomitar’ (7). Pel que fa a ‘tenir basca’ seria un localisme, ja que, segons el DCVB; a altres llocs vindria a significar “passar-ne ànsia, preocupar-se'n” (Urgell); “Esmortiment, pèrdua dels sentits” (Conflent, Cerdanya, Pallars, Urgell, Bagà, Barc., Penedès, Camp de Tarr.).

Exemple d’us: Ho vaig arrojar tot, i ara ja em trobo millor.

Anotacions:

1. Indepessimista. Fart de "rajar" i "rojar" (o "arrojar"). Racó Català. 2008. [consultat el 11 de setembre de 2023]. Disponible a: https://www.racocatala.cat/forums/fil/87019/fart-de-rajar-rojar-o-arrojar.

2. Al diccionari de la RAE ‘arrojar’ té dotze accepcions, una d’elles és “Vomitar lo contenido en el estómago” que és a la que fa referència Mariner.

3. Estrictament, un castellanisme lèxic és una forma lèxica del castellà usada en una altra llengua. El català, pel constant i peculiar contacte amb el castellà al llarg de la seva història, ha manllevat nombroses paraules castellanes. Algunes acaben sent integrades al corpus de la llengua, cosa que no ha passat amb ‘arrojar’, que a més conté un tret fonològic estrany al nostre sistema lingüístic: el fonema j, que no existeix en català. Encara recordo que l’àvia Maria deia kerano i lekia (per gerani i lejia).

4. Miratvilles, J. Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. Barcelona: Claret. 2009.

5. Tot i que hi ha molta discussió al respecte, un barbarisme es defineix com una forma lingüística, particularment lèxica, dins d’una llengua determinada, d’origen estranger, no assimilada i normativament rebutjada (Gran Diccionari de la Llengua Catalana). Així dons, es podria afirmar que una paraula és un barbarisme si no està recollida en els diccionaris normatius, però ens hem trobat amb localismes (com ara ‘encampar’) que no hi sortien; per aquest motiu els tractats de barbarismes són molt útils (si estan actualitzats) a l’hora de determinar si un castellanisme és també un barbarisme.

6. Cerdà Massó R. Apreciaciones generales sobre cast. /x/ cat. /x/ en el campo de Tarragona. Rev. filol. esp. 1967.

7. “Podría ser, por tanto, una sustitución expresiva, pero actualmente arrojar y vomitar tienen una repartición de empleos que casi coincide en su significado, pero no en cada hablante (las generaciones jóvenes vuelven de nuevo -y muy probablemente por un eufemismo de segundo grado- al uso del tradicional vomitar). Por eso la motivación continúa siendo semántica”.

Isabel Salvat Salvat

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

16/02/2026Passatemps, Portada

La mort secreta de les paraules

Nou usuari

Usuari registrat